Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació : especulació i okupació
Article en resposta a l’editorial del Diari de Sabadell del 14 de Desembre 2006 - AOS
per Assemblea d'Okupes de Sabadell	15 des 2006
Abans fins i tot de començar a argumentar el perqùe d’aquest article de resposta voldríem denunciar el fet que es permeti -en un mitjà d’una tirada i d’una popularitat tal com és el Diari Sabadell- la publicació d’editorials de caire populista i cargats de demagògia. Es tracta d’una editorial que, a més de ser imprecisa, generalitzadora i banal, demostra un desconeixement absolut del tema que tracta.
Editorial - Utópicos. El fenómeno "okupa" sigue creciendo por doquier y logra sostener un notable protagonismo en los medios de comunicación. Es difícil definir un movimiento de corte marginal, de carácter alternativo, con sus dosis de anarquía, protesta y contestación. Es, como lo sintetizó Jordi Pujol, un sistema antisistema gratuito. Los “okupadores� viven alimentados de viejas ideas, inspirados en el radicalismo de izquierda y en el progresismo utópico. Se sitúan a medio camino entre los hippis, cosecha de los años sesenta, y todos los anti, hijos de la postmodernidad cuyo norte de acción es poner en jaque el orden establecido. Los “okupas� viven contra las normas, no toleran –combaten- la autoridad, reniegan de los impuestos y de la esclavitud de las facturas de fin de mes. La mayoría de la sociedad hace justo lo contrario: procura respetar las normas, hace frente a las exigencias del fisco, se desloma trabajando y sufre para pagar la hipoteca y hace horas extras para mantener a su familia. El antisistema en no pocos casos es puro parasitismo y aprovechamiento del conformismo colectivo, una forma como otra de vivir del cuento. Bajo este barniz un tanto delirante, que es una personalísima forma de interpretar la realidad, se cobijan un grupo diverso de utópicos que viven de la sociedad del bienestar, que son hijos de la abundancia y no de la penuria. Sólo las sociedades del exceso permiten sobrevivir a los que pretenden vivir a su manera, una vida distinta a la de la mayoría de mortales. Porque los antisistema se aprovechan del sistema, viven de él, gracias a los que pagan impuestos. Esas minorías tienen incluso la habilidad de ganarse la simpatía y la complicidad de muchos que comprenden y apoyan esa rebeldía ácrata, libertaria y transgresora de tribus urbanas que se dedican a liberar espacios, a ocuparlos. Tópicos Article en resposta a l’editorial del Diari de Sabadell del 14 de Desembre 2006 Abans fins i tot de començar a argumentar el perqùe d’aquest article de resposta voldríem denunciar el fet que es permeti -en un mitjà d’una tirada i d’una popularitat tal com és el Diari Sabadell- la publicació d’editorials de caire populista i cargats de demagògia. Es tracta d’una editorial que, a més de ser imprecisa, generalitzadora i banal, demostra un desconeixement absolut del tema que tracta. D’una banda, se’ns acusa de estar alimentats del radicalisme d’esquerres i de “velles� idees mentre que per l’altra, se’ns diu que som un “sistema antisistema gratuït�. Se’ns fa l’acusació, totalment gratuïta, de “vivir del cuento�, d’aprofitar-nos de la famosa societat del benestar, de ser fills de l’abundància, d’aprofitar-nos del sistema i de la gent que paga impostos i d’haver persuadit, fins i tot, a alguna d’aquesta gent amb el nostre discurs rebel, àcrata, llibertari i transgressor, provinent de les tribus urbanes (?). També diu de nosaltres que, sota una capa un tant delirant i d’una peculiar forma d’analitzar la realitat hem aconseguit aprofitar-nos de la societat del benestar, éssent fills de l’abundància. D’aquesta forma, l’editorial ens vol fer creure que el fenòmen de l’okupació ha sorgit i està format per gent acomodada que tan sols “vol viure a la seva manera�, que ha sorgit de la postmodernitat i de l’abundància. No obstant, l’article mateix posa en evidència la inexistència de tal benestar i de tal abundància. Afirma que la majoria de la població ha d’acatar els impostos, fer front a les exigències d’Hisenda, viure esclavitzada per les factures a final de mes, patir per pagar la hipoteca, partir-se l’esquena treballant i fer hores extres per poder mantenir les seves famílies, tot intentant no trencar les normes establertes. Anomenar a això societat del benestar i de l’abundància sí que és un anàlisi de la societat un tant peculiar, fins i tot delirant. Se’ns acusa de voler qüestionar aquest sistema injust i aquest ordre establert, és un delicte que acceptem. Se’ns acusa d’utòpics però no es té el valor moral suficient per afirmar que un canvi cap a una societat més justa no és desitjable. Al moviment d’okupació se’ns critica una suposada forma de viure (parasitària i aprofitada), se’ns critiquen uns determinats mètodes de lluita (acció directa, autogestió, confrontació, etc) i se’ns intenta neutralitzar mitjançant la criminalització i la repressió. Però no es te la voluntat d’atacar contra els nostres plantejaments, contra les nostres anàlisis, contra la nostra denúncia d’una situació objectivament injusta. Res es diu de les nostres propostes, de la nostra aposta per una cultura veritablement popular, de la nostra crida al conjunt de la societat cap a l’organització i el compromís social amb la transformació. Tampoc es qüestiona l’existència d’una minoria social que sí que es comporta de forma realment parasitària i aprofitada, i que es beneficia i existeix precisament gràcies a una majoria que la sustenta. Som conscients que mentre que no es tingui la voluntat real -i la capacitat- per part de les institucions de treballar per resoldre els veritables problemes de la població i mentre la injustícia sigui un fet inqüestionable, les friccions i els enfrontaments socials seran inevitables. El conflicte, doncs, no el creem nosaltres. Assemblea d’Okupes de Sabadell, 15 de Desembre del 2006
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more