Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: especulació i okupació
Resum de premsa sobre La Makabra i + i Can Ricard (dies 6 i 7)
per La Makabra i més-Can Ricard i més Correu-e: info ARROBA lamakabra.org (no verificat!)	07 des 2006
Resum de premsa dels dies 6 i 7 de desembre, ambun article força interessant del dia 5
Can Ricart, Hereu, un Marqués i les Koplowitz     escrit per David Fernandez dimarts, 05 desembre de 2006 http://www.transversalweb.com/index.php?option=com_content&task=view&id= Ahir al matí vaig llegir en una entrevista que, arran de l’ocupació de Can Ricart, a l’alcalde Hereu no l’interessa gens ni mica el debat sobre “l’ús i la propietat privadaâ€?, propietat privada sobre el que ‘La Vanguardia’ fa una aferrissada editorial d’antologia, pel tuff classista i plutocràtic que desprèn. A la mateixa hora i en paper premsa la hooligan –autoanomenda demòcrata- Pilar Rahola insultava i mentia impunement des de ‘El Periódico’. És clar que Roma no paga traïdors i, per aquest motiu, la decisió judicial de no ordenar un desallotjament immediat ha aixecat polseguera en els qui es creuen propietaris del (destí del) país. Avui mateix, La Vanguardia tornava a esmolar les eines, escometia amb violència verbal i enviava els seus vailets amb porra periodística, encapçalats pel sempre gloriós Albert Gimeno, ha carregar contra els “listillos dels siglo XXIâ€?, que per Gimeno són els okupes i els seus còmplices (Arcadi Oliveres o l’Eva Fernandez segons un article schmittià de Francesc Marc-Àlvaro) i per uns quants molts, són els especuladors i algun polític comissionat que els acompanya. En tot cas és una autèntica llàstima que l’alcalde s’autoexclogui del debat, perquè el debat sobre els usos és un aspecte cabdal que clarifica –i molt- el debat sobre habitatge, espais socials i terrenys públics. L'alcalde defuig, d’entrada, que pensa fer amb els 70.000 pisos buits que tenim. No diu res. Servidora descobreix que les veus de Can Ricart són infinitament més sinceres i transparents que el nostre alcalde. Premisses –diuen els que saben- força indestriable a l’hora de dialogar. Cartes enlaire, doncs. Les reivindicacions artístico-vitals del col•lectiu de la desallotjada Makabra i la plataforma veïnal Salvem Can Ricart s’exposen a les seves veus cristal•linament. Objectius socials, comunitaris i col•lectius. Res amagat. Malauradament –j’acusse- m’atreveixo a dir que per acció i omissió l’Ajuntament ja està posicionat en la causa de Can Ricart. A favor de les seves propietàries reals: que no són cap altre que les germanes Koplowitz. Com tots sabem, honorables ciutadanes i sofertes treballadores precàries.Sincerem-nos, doncs: a mi els drets de les germanes Koplowitz se’m foten i refoten. Absolutament. M’importen exactament un rave. I pregaria a Santa Rita –patrona dels impossibles- que els Mossos investiguessin tota la trama urbanística que assetja el Poble Nou: infereixo que hi ha delictes, tupinades, incendis més que misteriosos i totes les comissions que vulgueu. I de les grosses. A la mateixa entrevista, Hereu demana al relator de l’ONU que ens ha visitat, emetent un diagnòstic severíssim, que no només faci anàlisis sinó que ofereixi alternatives. Això de veure un polític demanant solucions als altres és de jutjat de guàrdia. Però Miloon Kothari (ONU) no cobra per fer d’alcalde, i vostè si, senyor Hereu. Al relator el que és del relator i a l’alcalde el que és de l’alcalde. O sigui que com a mínim, justifiqui el sou. El nostre alcalde diu també, injustament, que “amb mesures de força no es pot negociar resâ€? i que s’han d’abandonar per poder dialogar. A la Facultat de Ciències Polítiques a mi em van ensenyar tot el contrari: que tota lluita implica insubmissions i que de la desobediència civil poden néixer nous drets perque pidolant no s’aconsegueix res. (Aquí la darrera petició va ser tenir Casal dels Joves el 1991 i que el tram del carrer Séneca davant la Llibreria Europa es digués Anna Frank el 1994 i miri, senyor alcalde, encara estem esperant!!) A més, fet i fet, “mesures de forçaâ€? és un concepte massa ambigu com per capgirarli la truita: és mesura de força 200 policies o no deixar entrar aigua ni menjar ni bolquers? Es mesura de força que a Nou Barris el Corte Inglés elevi il•legalment dos pisos més i vostès acabin consentint i ni tan sols sancionant? És mesura de força 150 desallotjaments en un anyet? Ho sento molt, però pels joves mortals dels barris la mesura de força arriba cada final de mes en aquesta ciutat cada cop més fashion i més deshumanitzada: quan ens hem d’escurar les butxaques per pagar lloguers desorbitats o hipoteques infinites. Si com afirma al titular de l’entrevista el seu límit “només és la convivènciaâ€?, posi-li límits ja a l’especulació rampant. Perquè en aquests moments, ara i aquí, qui més malmet la convivència a BCN és l’especulació a base de pressions, mobbings i em temo que més d’una (i més de cent) irregularitats i corrupcions. Fet i fet, en aquesta vida tot és escollir lliurement: avui toca escollir entre les Koplowitz i la màfia del diner negre, blanquejat i emblanquinat o les demandes socials, veïnals i col•lectives dels veïns de Can Ricart i els okupes de La Makabra. Cadascú que esculli lliurement. Però em temo que vostè ja ha escollit. I el que més em reventa és que utilitzi el nom de la convivència. Sigui sincer i canviï-ho per connivència: connivència amb l’especulació de la Koplowitz de torn que destrossa els barris. Ja ho va dir Sheakespeare al Mercader de Barcelona –perdó, de Venècia-: “el diable pot citar les sagrades escriptures si això li val per a aconseguir el seu propòsitâ€?. Que és fer felices les Koplowitz en nom de la cohesió. No de la cohesió social dinamitada a la ciutat, sinò de la cohesió dels comptes corrents de les esmentades germanes. PS. M'han escrit de Can Ricart -mil gràcies i ànims-. La finca Diagonal-Bilbao colindant a les dues naus okupades és propietat de Realia (Koplowitz. El Corte Ingles). La propietat exacta de les naus okupades és de l'il·lustre senyor Federico Ricart a través de "Ricart parc central s.l.". Ricart és Marqués de Santa Isabel, director del World Trade Center de Barcelona, amb estudis a Esade (com l'hereu), particep en el pla estratègic metropolita i terratinent a mallorca. Quina Constitució? http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/06/294325.htm Josep Seguí, rector menorquí de Villacarlos, que no va cedir al xantatge de Doña Carmen Polo de Franco i que sempre ha estat valent i lúcid, feia classes al centre de formació professional de Maó. I aprofitava cada mes de desembre per organitzar, amb suport oficial -les Illes eren, sense competències en ensenyament, territori MEC (Ministerio de Educación y Ciencia)-, una setmana sobre la Constitució: i si un any parlaven de la pena de mort o del sentit de les presons, l'any següent el tema era el del patrimoni o el de l'atenció a les persones amb discapacitat. I un llarg etcètera. Seguí, capellà però cristià, havia fet una lectura generosa de la Constitució i la llançava contra els governs, tan gasius a l'hora d'aplicar-la com generosament retòrics quan la invocaven tothora i arreu. Per què no dediquem enguany la celebració de la Constitució a glossar el seu article 27, que parla del dret de tothom a un habitatge digne -"els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret"- i també diu que és obligació dels poders "impedir l'especulació"? L'acte de l'ajuntament del Cap i Casal es podria fer al Poblenou, a Can Ricart, on hi ha actors disposats a recitar els preceptes constitucionals que demostrarien a quina herència democràtica no volem renunciar. És un parer! Ignasi Riera Escriptor > "¿a quién hay que aproximarse" *Proximidad* oriol bohigas 06/12/2006 http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Proximidad/elpepuespcat/20061206/ Desde hace meses oigo en los ambientes políticos -y sobre todo en los electorales- el propósito vago pero insistente de alcanzar una mayor proximidad en las decisiones y en la ejecución de los programas de Gobierno. La "proximidad" se cita como una panacea. Se entiende que se trata de una mayor aproximación al ciudadano, a sus demandas y aspiraciones, e incluso a una mejora en la transparencia informativa y en los posibles cauces participativos. Hasta aquí no hay reparos. Pero esgrimir la aproximación como gesto prioritario, definitivo y automático para la corrección radical de los errores de gobierno parece ser consecuencia de un insuficiente contenido político. O, incluso, una manera de disimular esa insuficiencia y afirmar un apoliticismo grave a favor de una simple gestión consensuada. Un fundamento de la democracia es la participación directa y, por lo tanto, el establecimiento de una proximidad que permita políticas reales al servicio de las realidades populares No hay duda de que un fundamento de la democracia es la participación directa de la ciudadanía y, por lo tanto, el establecimiento de una proximidad que permita políticas reales al servicio de las realidades populares. Pero no ha de interpretarse como una manera de aminorar o condicionar con gestos populistas, la autoridad y el valor direccional y pedagógico de la política. La aproximación ha de ofrecer datos para fortalecer los grandes cambios sociales que la política ha de promover, en contra de la conformidad conservadora que a menudo se genera entre la ciudadanía amorfa. No es lo mismo una proximidad como instrumento pedagógico para las transformaciones sociales propuestas por la política que una proximidad que acepte acríticamente aquella conformidad conservadora. Y me temo que algunos de los políticos que invocan la proximidad lo hacen en términos populistas con la aspiración de un consenso acrítico y despolitizado. ¿Una proximidad para llegar con autoridad a la transformación social alejándose de la vulgaridad facilona o una proximidad para ausentarse de la polémica y de las decisiones comprometidas e impopulares? ¿Una proximidad para fortalecer la acción política o para dejar el gobierno en manos de unos buenos gestores? Quizás los peligros sean más evidentes en la política cultural y educativa. Gestionar un museo de acuerdo solamente con los conocimientos y los gustos del público en general sería tan estrambótico que no hace falta discutirlo. Pero favorecer los museos que tienen mayor cota de visitantes y rehuir los que producen experimentos minoritarios, empeñarse en premiar los programas de radio y televisión según su audiencia, subvencionar preferentemente a los espectáculos de menor cuantía cultural en atención a su popularidad, señalaría unas líneas peligrosas en las que se abandonan la exigencia de calidad, los esfuerzos de modernización e incluso los elitismos culturales como factores indispensables para ejercitar una pedagogía sobre toda la sociedad. Una pedagogía que no podrá evitar ciertos aspectos coercitivos: mostrar el arte de calidad, imponer la buena literatura y los buenos programas, exigir una "buena educación" en lugar de lo que el público reclama puede dañar las incultas expectativas de diversión de la mayor parte del público e, incluso, ser acusado de alejamiento aristocrático respecto al pueblo soberano. Pero para gobernar democráticamente hay que defender los principios políticos con un cierto distanciamiento intelectual, indispensable para una aproximación a la realidad, bajo la dirección de unos ideales programados. Sin ideas propias y sin debate no hay política y el Gobierno, en tal caso, se reduce a una gestoría de la inmediatez. Ser muy -demasiado- eficaz no equivale a ser un buen político. Hace poco Beth Galí, presidenta del FAD, ha denunciado públicamente un tema que, a pesar de su aparente nimiedad, es un buen ejemplo: la falta de pedagogía cultural que acredita el horrible belén montado en la plaza de Sant Jaume. Después de algunos años de construir unos belenes que se esforzaban en ser innovadores con un nuevo lenguaje y una interpretación laica, festiva y dialogante, ahora se presenta un pésimo espectáculo de cartón-piedra que disimula la barbarie con la falsa tradición y que niega cualquier intento educativo. El espectáculo es tan disparatado que ni siquiera consigue aquella aproximación propuesta. Los ciudadanos están hoy mejor educados y ya no se sienten identificados con ese pastel de mal gusto. Ese es uno de los problemas de la proximidad, sobre todo en temas de mayor envergadura y de mayor complejidad política: ¿A quién hay que aproximarse y cómo hay que hacerlo? ¿Qué proximidad se puede invocar, por ejemplo, en el desalojo de La Makabra y en la posterior ocupación de Can Ricart con un cariz de programa político? ¿A los okupas, a los propietarios especuladores, a los vecinos que piden tranquilidad y orden público, a los esperanzados con la lucha contra el sistema? ¿Es posible decidirlo sin la autoridad de un sistema de ideas políticas? ¿A quién se aproxima un Gobierno que opta por la gestión eficaz de los problemas de "las personas" -como dicen enfáticamente- y no considera prioritarios, por ejemplo, los temas identitarios? ¿Cómo hay que clasificar las distintas demandas vecinales si no hay una teoría, una autoridad y un proceso pedagógico? ¿A quién hay que aproximarse para aprobar una planificación urbana? > "la makabra a can ricart, qui infringeix la llei?" Article 23 1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, *directament* o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. Article 46 Els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels béns que l'integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni. Article 47 Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plus-vàlues que generi l'acció urbanística de les entitats públiques. Article 48 Els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural. http://www.constitucion.es/constitucion/lenguas/catalan.html#1c4 > ""el consistorio informará al juez de..." «Okupas» y Salvem Can Ricart, de la mano. abc, 6 diciembre 2006 http://www.abc.es/20061206/catalunya-catalunya/okupas-salvem-ricart-mano El Ayuntamiento de Barcelona confía en que la «okupación» de Can Ricart no acabe como el de las casernas de Sant Andreu. Por esta razón, el Consistorio informará al juez de la hipotética presencia -no confirmada- de personas indocumentadas o con problemas con la Justicia dentro del recinto. En todo caso, la alianza entre «okupas» y la Plataforma Salvem Can Ricart, que pide salvar íntegramente el recinto, hace que la resolución del problema sea más compleja. Ayer celebraron una rueda de prensa conjunta. En paralelo, el grupo de CiU se posicionaba ayer en favor de conservar todo el conjunto. > "no consta con claridad la propiedad" El juez cita al dueño de Can Ricart para aclarar de quién es la propiedad http://www.elpais.com/articulo/cataluna/juez/cita/dueno/Can/Ricart/aclar/ Los 'okupas' dicen que ningún responsable municipal se ha puesto en contacto con ellos. PERE RÃ?OS / JESÚS GARCÃ?A - Barcelona - 06/12/2006 El juez que tramita el caso de la ocupación de Can Ricart, en Barcelona, ha citado para el próximo lunes al dueño del recinto para que acredite su condición de propietario. La decisión judicial se produce después de que el juez considerase que "no consta con claridad la propiedad del terreno o locales ocupados" en la documentación que acompaña la denuncia y que motivó que los Mossos d'Esquadra solicitasen autorización para desalojar la zona. El magistrado Emili Soler desestimó la petición policial de desalojo por considerar que no existía riesgo para los okupas ni para las instalaciones. También entendió que no se iban a producir "inminentes perjuicios económicos" para el denunciante ni para terceras personas. Las instalaciones de Can Ricart, asegura el juez en una resolución fechada el pasado día 3, están a la espera de "su suerte urbanística", por lo que tampoco están pendientes de demolición, del mismo modo que el mantenimiento de la situación actual no representará gastos cuantiosos ni perjuicios irreparables para un propietario que "se desconoce con certeza". Por eso, el juez decidió rechazar el desalojo urgente hasta que tuviera más datos y hubiera oído a los interesados. Y ese proceso, que puede durar varios meses, es el que se iniciará el lunes con la comparecencia del que se considera propietario de las instalaciones. El juez razonó en su resolución que primero ha de aclarar las circunstancias en las que se produjo la ocupación y la actuación de los vigilantes jurados, "que fueron abordados por los invasores", así como identificar a los okupas. De ahí que, en su opinión, no pueda acordar el desalojo urgente que pidieron los Mossos "sin las debidas garantías". En el quinto día de ocupación de Can Ricart, la solución por la vía de la negociación política también parece lejana. Los okupas denunciaron ayer que ningún responsable del Ayuntamiento de Barcelona se ha puesto en contacto con ellos y reiteraron que no piensan abandonar el recinto, donde reanudarán las actividades circenses que desarrollaban en La Makabra antes de que este recinto del Poblenou fuera desalojado. La situación parece cercana al bloqueo si se tiene en cuenta que el propio alcalde de Barcelona, el socialista Jordi Hereu, endureció ayer su posición. A juicio de Hereu, es "imposible" negociar con el colectivo okupa porque "utiliza métodos que atentan contra las reglas democráticas y la convivencia". En una rueda de prensa conjunta con los artistas okupas, el portavoz de la plataforma Salvem Can Ricart, Manel Andreu, advirtió ayer del riesgo de que el consistorio se enroque en sus planteamientos: "Si se niegan a negociar, nos encontraremos en una situación de fuerza que no conviene a nadie". Sólo uno de los tres partidos que integran el gobierno municipal, Iniciativa per Catalunya Verds, ha mostrado su disposición a dialogar con el colectivo, incluso mientras prosiga la ocupación de Can Ricart. La visible alianza entre los vecinos del Poblenou y el colectivo de La Makabra tiene como objetivo que se reabra el debate sobre el futuro de Can Ricart, cuyo proyecto de preservación fue aprobado en pleno por el Ayuntamiento de Barcelona. La plataforma vecinal pretende que todo el recinto se conserve y sea de uso público, y los okupas, disponer de amplios espacios para ensayar. Juez cita dueño Can Ricart para que exprese si desea que se desalojen okupas http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/juez_can_ricart_1256333.htm El titular del juzgado de instrucción número 27 de Barcelona ha citado a declarar al propietario del inmueble ocupado en Can Ricart para que acredite que es de su propiedad y exprese si desea o no desalojar a los okupas. Según han informado fuentes judiciales, esta declaración está prevista para el próximo lunes 11 de diciembre y, si finalmente se puede acreditar la propiedad, el juez pasará a identificar a los presuntos autores de la ocupación para imputarles, por la vía penal, un delito de usurpación de la propiedad. No obstante, el juez sólo podría ordenar un desalojo a corto plazo, como medida cautelar, si se demuestran que hay un perjuicio directo contra el propietario o por cuestiones de seguridad. Lo habitual, sin embargo, es que el caso se archive para que el propietario lo tramite por la vía civil, han asegurado las mismas fuentes. Dos naves de este recinto industrial del Poblenou fueron ocupadas el pasado sábado por miembros del colectivo La Makabra, que habían sido desalojados días antes de la fábrica que ocupaban, en la que realizaban actividades culturales y que servía como local de ensayo para músicos, bailarines y artistas circenses. Uno de los abogados de los okupas, Jaume Asens, ha señalado que el día de la ocupación los vecinos estaban celebrando una fiesta en Can Ricart, con un permiso del propietario, y que permitieron la entrada a los okupas. Esta podría ser una de las razones por la que los Mossos d'Esquadra que ese día custodiaban la manifestación evitaron frenar la ocupación, ha valorado Asens. > "via civil per la causa makabra-can ricart?" 6/12/2006 Edición Impresa CONFLICTE AL POBLENOU El jutge no té previst desallotjar Can Ricart de forma imminent http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idn 1. ? El magistrat portarà la causa com qualsevol procediment penal ordinari per usurpació 2. ? La norma més dura que demana Hereu requereix que les Corts canviïn la llei d'enjudiciament civil Un grup d'okupes netegen una de les naus industrials de Can Ricart, ahir. Foto: FERRAN NADEU MONTSE MARTÃ?NEZ / DAVID PLACER BARCELONA Els okupes de Can Ricart no seran sorpresos per un desallotjament fulminant. Fonts judicials van confirmar ahir que el jutge encarregat del cas té intenció de tramitar la causa com qualsevol procediment ordinari per usurpació i fins i tot no descarta instar la via civil, que considera més adequada per als drets de possessió. A més, no s'ha de perdre de vista que la fiscalia, el posicionament de la qual és fonamental, no instarà el desallotjament. Una ordre interna dictada pel recentment jubilat fiscal en cap, José María Mena, donava instruccions als seus fiscals per no acusar per delictes d'usurpació. El jutge que s'ha fet càrrec del cas és el titular del Jutjat d'Instrucció número 27 de Barcelona, Emili Soler, el mateix que el cap de setmana passat, en funcions de guàrdia, va denegar el desallotjament urgent. Fonts judicials van explicar que la primera decisió que ha pres ha estat citar els propietaris de les velles naus industrials perquè acreditin la propietat amb la documentació pertinent. La compareixença està prevista per dilluns que ve. SENSE PRESSES Les mateixes fonts van informar que el jutge mantindrà el criteri que va plasmar el cap de setmana passat quan va denegar als Mossos l'autorització per desallotjar. "Ni consta que la finca amenaci ruïna, cosa que suposaria un perill per als seus habitants, ni que estigui pendent la immediata demolició, ni que la seva no realització del desallotjament representi despeses quantioses i perjudicis irreparables per al propietari", reflecteix l'acte dictat pel magistrat diumenge passat. I afegeix: "La referida finca no alberga actualment cap activitat mercantil ni fabril ni és domicili de persones o famílies, i està totalment buida a l'espera de la seva sort urbanística". REFORMA COMPLICADA Mentrestant, la reforma legal proposada per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per permetre que la policia pugui desallotjar amb urgència una propietat privada ocupada il.legalment --com passa amb les públiques-- tindrà grans dificultats per ser concretada. Antoni Lucchetti, advocat dels okupes de La Makabra, va afirmar que l'única via per aconseguir aquest propòsit és modificar la llei d'enjudiciament civil, vigent des del 1881 --temps d'Alfons XII-- i reformada parcialment per última vegada el gener del 2000. "Cap norma autonòmica o local pot anar per sobre d'aquesta llei, que no és orgànica, però és molt important. Per a la seva reforma, necessitaria majoria a les Corts", va dir Lucchetti. Els okupes van rebutjar que la policia pugui desallotjar espais privats perquè això suposaria "una intromissió del poder públic en la propietat privada". Tota una contradicció ideològica que el seu portaveu, Nico Bonnieure, va resoldre a l'assegurar que "la propietat privada ja té suficients defensors i no fa falta modificar la llei perquè es defensi encara més". Els okupes també van negar que s'emmagatzemin substàncies inflamables a l'interior del local que puguin posar en perill la vida dels seus ocupants, tal com havia advertit dilluns l'ajuntament. "S'inventaran qualsevol cosa per desallotjar-nos, però ja han vingut Arquitectes sense Fronteres i han certificat que les naus es troben en perfectes condicions. Només hem trobat algunes substàncies de difícil maneig, però no inflamables. Vindrà una empresa de neteja de naus industrials per emportar-se-les", va explicar Jordi Martí, portaveu dels okupes. Els esquàters també van destacar que el jutge del cas s'ha mostrat a favor que les okupacions siguin tractades per la via civil i no per la penal. El col.lectiu va continuar amb el condicionament de Can Ricart. Ahir ja havien netejat i ordenat una nau completa, on van col.locar cadires, sofàs i taules amb espelmes. > "els veïns donen suport a l'ocupació de can ricart" Salvem Can Ricart quiere aprovechar 'okupación' y abrir debate futuro recinto 5 de noviembre 2006 http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/salvem_can_ricart_1256957.h La plataforma Salvem Can Ricart quiere aprovechar la polémica que se ha generado con la 'okupación' de este antiguo polígono fabril por parte del colectivo de artistas La Makabra para reabrir el debate sobre el futuro de este recinto, que a su juicio, el Ayuntamiento de Barcelona había 'cerrado en falso'. El portavoz de la plataforma Manel Andreu, que ha ofrecido una rueda de prensa junto a representantes de La Makabra, colectivo con el que solidarizan en su iniciativa de ocupar dos naves de Can Ricart para continuar con sus actividades circenses, ha señalado que el acuerdo aprobado en el último pleno municipal, que daba el visto bueno al derribo del 30% del polígono podría no ejecutarse. En este sentido, Salvem Can Ricart cree que todavía hay tiempo para llegar a un acuerdo con la propiedad del recinto, el marques de Santa Isabel, que posibilite una permuta para que la edificabilidad prevista por el Ayuntamiento se traslade a otro punto de la ciudad, y a cambio el polígono pase a ser íntegramente de propiedad pública y se mantenga en pie 'todo el patrimonio industrial'. Andreu ha recordado que se está pendiente de que la Generalitat se pronuncie sobre el expediente incoado para declarar a Can Ricart como Bien de Interés Nacional -ahora lo es sólo de interés local-, y que mientras tanto, las máquinas no pueden entrar a derribar las naves que, según el proyecto, aprobado en pleno deberían ir abajo. Una de las portavoces de La Makabra, Gadis Romero, ha señalado que el colectivo todavía no ha decidido si asistiría a esa posible mesa de negociación, que de momento parece bloqueada, aunque ha recalcado que el Ayuntamiento no se puso en contacto con ellos para ofrecerles un espacio alternativo a sus actividades después de que fueran desalojados, el pasado 20 de noviembre de una antigua fábrica en el Poble Nou. Els okupes s'alien amb els veïns del Poblenou de Barcelona per demanar la conservació total de Can Ricart 05/12/2006 21:06 BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS) http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2183470 Els okupes que es van instal·lar dissabte passat en una de les naus del recinte fabril de Can Ricart han anunciat avui la seva intenció d'unir-se als veïns del Poblenou en la lluita per reclamar a l'Ajuntament de Barcelona la preservació sencera d'aquest espai. El govern municipal de Barcelona va aprovar en l'últim ple i de manera definitiva el seu projecte de preservació per a Can Ricart, que preveu respectar el 70% del recinte construït fins al 1930 i respectar el 98% del sostre de l'anomenat aixecament Fontserè. Tot i això, el pla municipal no té el suport de la plataforma Salvem Can Ricart, integrada per l'associació de veïns del Poblenou, col·lectius d'artistes i urbanistes de Barcelona, que demanen augmentar el nivell de preservació. La portaveu dels okupes, Gadi Romero, ha explicat que el col·lectiu va decidir, després de ser desallotjat de l'antiga fàbrica de Tendals Giralt, coneguda com a La Makabra, el passat 20 de novembre, quedar-se al barri per convertir "la lluita artística en lluita social". En una roda de premsa convocada per donar a conèixer la "redifinició" del projecte de La Makabra, un altre dels seus portaveus, Jordi Martí, ha explicat que Can Ricart vol ser un "espai de confluència" on "s'uneixin les nostres lluites". Segons el col·lectiu, l'Ajuntament de Barcelona no ha mostrat en cap moment la disposició de negociar la cessió d'un espai, tal com es va anunciar després del desallotjament de La Makabra, però "aquesta actitud no ens frena", ha dit Romero. Martí ha afegit que l'actitud del govern municipal és "d'aparador", que "diuen que escolten però no responen mai a les preguntes" i ha certificat la defunció dels "processos de participació ciutadana" iniciats després dels moviments veïnals per la plaça Lesseps i l'eix Llacuna fa quatre anys. Un pla de protecció molt criticat R.M. BRAVO. Barcelona. 5 de desembre 2006 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2182157 Can Ricart és un recinte industrial de prop de 20.000 metres quadrats de propietat privada que va ser projectat per l'arquitecte Josep Oriol Bernadet i data del 1853. Forma part del patrimoni industrial del Poblenou i es tracta d'una peça de gran valor perquè és un dels tres recintes fabrils complets del segle XIX que queden a la ciutat. El plenari municipal va aprovar, el 24 de novembre passat, el pla especial del patrimoni del Poblenou i va destacar la importància de Can Ricart amb l'aprovació el mateix dia d'un pla de millora específic. Segons el govern, el projecte manté un 70% de les edificacions existents fins al 1930 i un 98% del nucli original aixecat per l'arquitecte Josep Fontserè fa 150 anys ?12.396 metres quadrats de sostre?. La regidora d'Urbanisme, Assumpta Escarp, va defensar en el debat plenari que amb la proposta municipal «passem de tenir un recinte tancat a obrir Can Ricart a la ciutat». L'antiga fàbrica d'estampats es destinarà a equipaments de barri i espais de creació artística, de pisos protegits i de preservació de les llengües ?amb la Casa de les Llengües?. L'actual propietari podrà construir oficines i lofts als laterals del recinte que donen als carrers Espronceda i Marroc ?podrà edificar 87.600 metres quadrats de sostre. La conservació de Can Ricart ha estat molt criticada per entitats, veïns i historiadors des del 2003, agrupats en la plataforma Salvem Can Ricart. El col·lectiu considera que en tractar-se d'un recinte únic a Barcelona s'hauria de conservar de manera íntegra, i qüestiona que realment es mantingui un 98% del nucli original. Afirmen que un terç dels elements patrimonials que es mantindran quedaran en mans privades sense que s'hi estableixi cap control específic, ni tan sols per al pàrquing que està previst construir sota algunes naus. També critiquen la manera com s'ha plantejat l'obertura del carrer Bolívia, que transcorrerà entre les naus, tot i que a última hora el consistori ha renunciat que hi passin vehicles. La plataforma reclama que es traslladi fora del recinte l'edificabilitat privada i que en comptes de la Casa de les Llengües hi hagi un museu del treball. Finalment, exigeix més equipaments. > "conflicte polític" L'Ajuntament es defensa. 5 de desembre 2006 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2182156 L'Ajuntament de Barcelona va emetre ahir un comunicat en què recorda que, des de fa anys, dóna suport a les arts circenses, tant mitjançant la cessió i millora d'espais i equipaments ?va destacar, per exemple, l'Ateneu Popular de Nou Barris? com amb la concessió de subvencions. D'altra banda, l'ocupació de Can Ricart va comportar ahir una autèntica picabaralla entre partits, que es divideixen entre els que qualifiquen de «vergonyosa» l'ocupació i els que aposten per la negociació amb els esquàters. És el cas d'ICV, segons va defensar ahir el regidor Ricard Gomà. També el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), es va mostrar a favor de la negociació: «No hauria de ser difícil una solució pactada entre els esquàters i l'Ajuntament per «trobar alguns espais públics», va dir. En canvi, el president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament, Jordi Portabella, es va mostrar contrari al diàleg tot dient que «no es pot forçar una negociació amb la imposició d'una actitud», en referència al manteniment de l'ocupació. Xavier Trias, president del grup de CiU, va declarar que, si hi havia negociació, havia de ser després del desallotjament, i va dir que els fets de dissabte són «el resultat de la suma d'incompetències municipals». El president del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, va opinar que negociar amb els esquàters equival a «insultar els ciutadans que paguen una hipoteca o per accedir a un habitatge». L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, es va defensar tot atribuint les dificultats per fer el desallotjament d'esquàters de Can Ricart a la falta de resolucions judicials. Mayol adverteix ERC que el posicionament públic de qualsevol membre d'ICV és una opinió "compartida" 05/12/2006 19:48 BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS) http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2183399 La presidenta del grup municipal d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, ha advertit avui el president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, que el "posicionament públic" de qualsevol membre de la seva formació és "una opinió compartida" i "fruit d'un treball col·lectiu". La líder ecosocialista ha replicat d'aquesta manera al republicà Jordi Portabella, integrant de l'equip de govern tripartit de la ciutat, després que aquest li reclamés que fos ella qui expressés el posicionament d'ICV sobre l'ocupació del recinte fabril de Can Ricart per part de col·lectius antisistema. El grup municipal d'ICV ja va expressar ahir la seva posició, que no coincideix amb la del PSC i ERC, els seus socis de govern a l'Ajuntament de Barcelona, a través del regidor de Benestar Social, Ricard Gomà, i no de la presidenta del grup, Imma Mayol. "A diferència d'altres grups municipals, que sembla que només puguin expressar-se per boca del seu president, a ICV-EUIA el posicionament públic de qualsevol dels seus membres expressa una opinió compartida i fruit d'un treball col·lectiu", ha assenyalat Mayol. Segons Mayol, el regidor Gomà, com a representant d'ICV a la comissió municipal d'estudi sobre el fenomen okupa, "ha estat sempre el nostre portaveu en aquestes qüestions" i "les seves manifestacions expressen l'opinió col·lectiva del grup municipal". En aquest sentit, Mayol ha assegurat que des d'ICV "estem treballant amb tots els interlocutors per contribuir a trobar una solució dialogada a la reivindicació cultural que expressa el projecte de La Makabra". L'ocupació de Can Ricart ha provocat discrepàncies internes en el si del tripartit municipal, ja que ERC i el PSC rebutgen negociar amb els okupes mentre aquests segueixin a l'interior del recinte fabril, però ICV aposta per començar a pactar amb aquest col·lectiu sense imposar aquesta condició. Portabella demana a Mayol que es posicioni sobre l'ocupació de Can Ricart 05/12/2006 14:51 BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS) http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2183115 El segon tinent d'alcalde de Barcelona i president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, ha reclamat avui a la líder d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, que es posicioni sobre l'ocupació del recinte fabril de Can Ricart per part de grups antisistema. Portabella ha replicat així després de ser preguntat per les discrepàncies internes que hi ha hagut en el si del govern tripartit de Barcelona, en què el PSC i ERC rebutgen la possibilitat de negociar amb els okupes mentre segueixin a Can Ricart, mentre que ICV aposta per començar a pactar sense imposar aquesta condició. 5/12/2006 13:13 h CONFLICTE PER L'OCUPACIÓ D'UNA FÀBRICA Hereu considera "impossible" negociar amb els okupes mentre segueixin ocupant Can Ricart 1. ? L'alcalde de Barcelona descarta el diàleg mentre els esquàters adoptin una "política de fets consumats" 2. ? Recorda a CiU i al PP que el consistori no ha participat "mai" en la "cultura de màniga ampla" Membres del col·lectiu okupa, ahir, al recinte de Can Ricart. Foto: D. CAMINAL Membres del col·lectiu okupa, ahir, al recinte de Can Ricart. Foto: D. CAMINAL AGÈNCIES BARCELONA L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha qualificat d'"impossible" negociar amb els okupes que actualment estan a Can Ricart mentre segueixin ocupant el recinte fabril i desenvolupin "una política de fets consumats", perquè, segons ha dit, això seria "la pitjor pedagogia". En una entrevista a Telecinco, Hereu ha tornat a mostrar les discrepàncies que hi ha en el si del Govern tripartit de Barcelona respecte a aquesta qüestió, ja que mentre que el PSC i ERC van rebutjar pactar amb aquest col·lectiu durant l'ocupació, ICV aposta per començar a negociar i no imposar aquest tipus de condició. "La cultura de treball de l'ajuntament" "Amb política de fets consumats i amb ocupació és impossible la negociació", ha advertit Hereu, que ha recordat que a Barcelona "hi ha milers d'entitats" que treballen en diferents aspectes, com "el cultural, l'educatiu i el social", i el que fan és "cooperar i col·laborar amb l'ajuntament". Segons l'alcalde, des del consistori s'adopta "una cultura de treball amb les entitats", però no accepten "fets consumats" d'algú que "pot considerar que té més drets que la resta de ciutadans", ja que això, segons ha subratllat, "seria la pitjor pedagogia". Espais públics per a les arts escèniques El dirigent socialista ha reclamat als okupes que "no barregin reivindicacions que puguin semblar legítimes, i que de fet ho són", amb mètodes que "atempten contra les mínimes regles democràtiques i la convivència". "El límit és afectar negativament la convivència", ha advertit Hereu. Respecte a la petició dels okupes de Can Ricart en el sentit que l'Ajuntament de Barcelona els cedeixi un espai per poder assajar les seves pràctiques de circ, ha replicat que "el que reivindiquen Barcelona ja ho té". Hereu ha recordat que a la ciutat hi ha espais, "cedits pel Govern local", on "es desenvolupen arts escèniques com el circ". L'alcalde ha destacat que Barcelona és "pionera en aquest tema" i "està oberta a qualsevol expressió cultural". Les crítiques de CiU i PP D'altra banda, respecte a les crítiques dels grups municipals de CiU i PP, que acusen l'Ajuntament d'haver estat permissiu amb els okupes de la ciutat, ha afirmat que ell no ha participat "mai" en "la cultura de la màniga ampla". L'alcalde ha remarcat que "Barcelona té una cultura de tolerància i de progrés", però alguns, en clara al·lusió a aquest col·lectiu, "han confós aquesta cultura cívica i aquest esperit amb poder minar els drets dels altres ciutadans". Trias considera que el recinte de Can Ricart "encara es pot salvar sencer" 05/12/2006 19:19 BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS) http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=2183381 El president del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha considerat avui que el recinte fabril de Can Ricart, actualment ocupat per col·lectius antisistema, "encara es pot salvar sencer", malgrat l'aprovació del projecte municipal, que no conserva la totalitat del recinte. En declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press el dirigent de CiU s'hi ha posicionat sobre el projecte impulsat pel govern municipal i que el passat 24 de novembre es va aprovar de manera definitiva en el marc del Ple municipal. El projecte, elaborat després de diverses modificacions, preveu respectar el 70% del recinte construït fins al 1930 i respectar el 98% del sostre de l'anomenat aixecament Fontserè. Tot i això, l'aposta municipal no té el suport dels veïns, que demanen augmentar el nivell de preservació. Segons Trias, "el moviment veïnal impedirà la destrucció del recinte fabril" perquè "no té lògica no salvar-lo". "L'Ajuntament de Barcelona s'ha obcecat amb Can Ricart", però "no podrà aguantar la pressió veïnal i de tot el món", ha assenyalat. 6/12/2006 Edición Impresa CONFLICTE AL POBLENOU El jutge no té previst desallotjar Can Ricart de forma imminent http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idn 1. ? El magistrat portarà la causa com qualsevol procediment penal ordinari per usurpació 2. ? La norma més dura que demana Hereu requereix que les Corts canviïn la llei d'enjudiciament civil Un grup d'okupes netegen una de les naus industrials de Can Ricart, ahir. Foto: FERRAN NADEU MONTSE MARTÃ?NEZ / DAVID PLACER BARCELONA Els okupes de Can Ricart no seran sorpresos per un desallotjament fulminant. Fonts judicials van confirmar ahir que el jutge encarregat del cas té intenció de tramitar la causa com qualsevol procediment ordinari per usurpació i fins i tot no descarta instar la via civil, que considera més adequada per als drets de possessió. A més, no s'ha de perdre de vista que la fiscalia, el posicionament de la qual és fonamental, no instarà el desallotjament. Una ordre interna dictada pel recentment jubilat fiscal en cap, José María Mena, donava instruccions als seus fiscals per no acusar per delictes d'usurpació. El jutge que s'ha fet càrrec del cas és el titular del Jutjat d'Instrucció número 27 de Barcelona, Emili Soler, el mateix que el cap de setmana passat, en funcions de guàrdia, va denegar el desallotjament urgent. Fonts judicials van explicar que la primera decisió que ha pres ha estat citar els propietaris de les velles naus industrials perquè acreditin la propietat amb la documentació pertinent. La compareixença està prevista per dilluns que ve. SENSE PRESSES Les mateixes fonts van informar que el jutge mantindrà el criteri que va plasmar el cap de setmana passat quan va denegar als Mossos l'autorització per desallotjar. "Ni consta que la finca amenaci ruïna, cosa que suposaria un perill per als seus habitants, ni que estigui pendent la immediata demolició, ni que la seva no realització del desallotjament representi despeses quantioses i perjudicis irreparables per al propietari", reflecteix l'acte dictat pel magistrat diumenge passat. I afegeix: "La referida finca no alberga actualment cap activitat mercantil ni fabril ni és domicili de persones o famílies, i està totalment buida a l'espera de la seva sort urbanística". REFORMA COMPLICADA Mentrestant, la reforma legal proposada per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per permetre que la policia pugui desallotjar amb urgència una propietat privada ocupada il.legalment --com passa amb les públiques-- tindrà grans dificultats per ser concretada. Antoni Lucchetti, advocat dels okupes de La Makabra, va afirmar que l'única via per aconseguir aquest propòsit és modificar la llei d'enjudiciament civil, vigent des del 1881 --temps d'Alfons XII-- i reformada parcialment per última vegada el gener del 2000. "Cap norma autonòmica o local pot anar per sobre d'aquesta llei, que no és orgànica, però és molt important. Per a la seva reforma, necessitaria majoria a les Corts", va dir Lucchetti. Els okupes van rebutjar que la policia pugui desallotjar espais privats perquè això suposaria "una intromissió del poder públic en la propietat privada". Tota una contradicció ideològica que el seu portaveu, Nico Bonnieure, va resoldre a l'assegurar que "la propietat privada ja té suficients defensors i no fa falta modificar la llei perquè es defensi encara més". Els okupes també van negar que s'emmagatzemin substàncies inflamables a l'interior del local que puguin posar en perill la vida dels seus ocupants, tal com havia advertit dilluns l'ajuntament. "S'inventaran qualsevol cosa per desallotjar-nos, però ja han vingut Arquitectes sense Fronteres i han certificat que les naus es troben en perfectes condicions. Només hem trobat algunes substàncies de difícil maneig, però no inflamables. Vindrà una empresa de neteja de naus industrials per emportar-se-les", va explicar Jordi Martí, portaveu dels okupes. Els esquàters també van destacar que el jutge del cas s'ha mostrat a favor que les okupacions siguin tractades per la via civil i no per la penal. El col.lectiu va continuar amb el condicionament de Can Ricart. Ahir ja havien netejat i ordenat una nau completa, on van col.locar cadires, sofàs i taules amb espelmes. ----------- «Okupas» y Salvem Can Ricart, de la mano. abc, 6 diciembre 2006 http://www.abc.es/20061206/catalunya-catalunya/okupas-salvem-ricart-mano El Ayuntamiento de Barcelona confía en que la «okupación» de Can Ricart no acabe como el de las casernas de Sant Andreu. Por esta razón, el Consistorio informará al juez de la hipotética presencia -no confirmada- de personas indocumentadas o con problemas con la Justicia dentro del recinto. En todo caso, la alianza entre «okupas» y la Plataforma Salvem Can Ricart, que pide salvar íntegramente el recinto, hace que la resolución del problema sea más compleja. Ayer celebraron una rueda de prensa conjunta. En paralelo, el grupo de CiU se posicionaba ayer en favor de conservar todo el conjunto. --------------- *Proximidad* oriol bohigas 06/12/2006 http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Proximidad/elpepuespcat/20061206/ Desde hace meses oigo en los ambientes políticos -y sobre todo en los electorales- el propósito vago pero insistente de alcanzar una mayor proximidad en las decisiones y en la ejecución de los programas de Gobierno. La "proximidad" se cita como una panacea. Se entiende que se trata de una mayor aproximación al ciudadano, a sus demandas y aspiraciones, e incluso a una mejora en la transparencia informativa y en los posibles cauces participativos. Hasta aquí no hay reparos. Pero esgrimir la aproximación como gesto prioritario, definitivo y automático para la corrección radical de los errores de gobierno parece ser consecuencia de un insuficiente contenido político. O, incluso, una manera de disimular esa insuficiencia y afirmar un apoliticismo grave a favor de una simple gestión consensuada. Un fundamento de la democracia es la participación directa y, por lo tanto, el establecimiento de una proximidad que permita políticas reales al servicio de las realidades populares No hay duda de que un fundamento de la democracia es la participación directa de la ciudadanía y, por lo tanto, el establecimiento de una proximidad que permita políticas reales al servicio de las realidades populares. Pero no ha de interpretarse como una manera de aminorar o condicionar con gestos populistas, la autoridad y el valor direccional y pedagógico de la política. La aproximación ha de ofrecer datos para fortalecer los grandes cambios sociales que la política ha de promover, en contra de la conformidad conservadora que a menudo se genera entre la ciudadanía amorfa. No es lo mismo una proximidad como instrumento pedagógico para las transformaciones sociales propuestas por la política que una proximidad que acepte acríticamente aquella conformidad conservadora. Y me temo que algunos de los políticos que invocan la proximidad lo hacen en términos populistas con la aspiración de un consenso acrítico y despolitizado. ¿Una proximidad para llegar con autoridad a la transformación social alejándose de la vulgaridad facilona o una proximidad para ausentarse de la polémica y de las decisiones comprometidas e impopulares? ¿Una proximidad para fortalecer la acción política o para dejar el gobierno en manos de unos buenos gestores? Quizás los peligros sean más evidentes en la política cultural y educativa. Gestionar un museo de acuerdo solamente con los conocimientos y los gustos del público en general sería tan estrambótico que no hace falta discutirlo. Pero favorecer los museos que tienen mayor cota de visitantes y rehuir los que producen experimentos minoritarios, empeñarse en premiar los programas de radio y televisión según su audiencia, subvencionar preferentemente a los espectáculos de menor cuantía cultural en atención a su popularidad, señalaría unas líneas peligrosas en las que se abandonan la exigencia de calidad, los esfuerzos de modernización e incluso los elitismos culturales como factores indispensables para ejercitar una pedagogía sobre toda la sociedad. Una pedagogía que no podrá evitar ciertos aspectos coercitivos: mostrar el arte de calidad, imponer la buena literatura y los buenos programas, exigir una "buena educación" en lugar de lo que el público reclama puede dañar las incultas expectativas de diversión de la mayor parte del público e, incluso, ser acusado de alejamiento aristocrático respecto al pueblo soberano. Pero para gobernar democráticamente hay que defender los principios políticos con un cierto distanciamiento intelectual, indispensable para una aproximación a la realidad, bajo la dirección de unos ideales programados. Sin ideas propias y sin debate no hay política y el Gobierno, en tal caso, se reduce a una gestoría de la inmediatez. Ser muy -demasiado- eficaz no equivale a ser un buen político. Hace poco Beth Galí, presidenta del FAD, ha denunciado públicamente un tema que, a pesar de su aparente nimiedad, es un buen ejemplo: la falta de pedagogía cultural que acredita el horrible belén montado en la plaza de Sant Jaume. Después de algunos años de construir unos belenes que se esforzaban en ser innovadores con un nuevo lenguaje y una interpretación laica, festiva y dialogante, ahora se presenta un pésimo espectáculo de cartón-piedra que disimula la barbarie con la falsa tradición y que niega cualquier intento educativo. El espectáculo es tan disparatado que ni siquiera consigue aquella aproximación propuesta. Los ciudadanos están hoy mejor educados y ya no se sienten identificados con ese pastel de mal gusto. Ese es uno de los problemas de la proximidad, sobre todo en temas de mayor envergadura y de mayor complejidad política: ¿A quién hay que aproximarse y cómo hay que hacerlo? ¿Qué proximidad se puede invocar, por ejemplo, en el desalojo de La Makabra y en la posterior ocupación de Can Ricart con un cariz de programa político? ¿A los okupas, a los propietarios especuladores, a los vecinos que piden tranquilidad y orden público, a los esperanzados con la lucha contra el sistema? ¿Es posible decidirlo sin la autoridad de un sistema de ideas políticas? ¿A quién se aproxima un Gobierno que opta por la gestión eficaz de los problemas de "las personas" -como dicen enfáticamente- y no considera prioritarios, por ejemplo, los temas identitarios? ¿Cómo hay que clasificar las distintas demandas vecinales si no hay una teoría, una autoridad y un proceso pedagógico? ¿A quién hay que aproximarse para aprobar una planificación urbana? --------------- Quina Constitució? http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/06/294325.htm Josep Seguí, rector menorquí de Villacarlos, que no va cedir al xantatge de Doña Carmen Polo de Franco i que sempre ha estat valent i lúcid, feia classes al centre de formació professional de Maó. I aprofitava cada mes de desembre per organitzar, amb suport oficial -les Illes eren, sense competències en ensenyament, territori MEC (Ministerio de Educación y Ciencia)-, una setmana sobre la Constitució: i si un any parlaven de la pena de mort o del sentit de les presons, l'any següent el tema era el del patrimoni o el de l'atenció a les persones amb discapacitat. I un llarg etcètera. Seguí, capellà però cristià, havia fet una lectura generosa de la Constitució i la llançava contra els governs, tan gasius a l'hora d'aplicar-la com generosament retòrics quan la invocaven tothora i arreu. Per què no dediquem enguany la celebració de la Constitució a glossar el seu article 27, que parla del dret de tothom a un habitatge digne -"els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret"- i també diu que és obligació dels poders "impedir l'especulació"? L'acte de l'ajuntament del Cap i Casal es podria fer al Poblenou, a Can Ricart, on hi ha actors disposats a recitar els preceptes constitucionals que demostrarien a quina herència democràtica no volem renunciar. És un parer! Ignasi Riera Escriptor ---------------------- Activismo Social Okupas en peligro El Ayuntamiento de Barcelona quiere acelerar el desalojo de Can Ricart alegando su mal estado 06/12/2006 | Actualizada a las 03:31h | Barcelona http://www.lavanguardia.es/gen/20061206/51295273230/noticias/el-ayuntami Óscar Muñoz | La okupación de Can Ricart no puede enquistarse. Ésta es la determinación del Ayuntamiento de Barcelona, que no desea que el antiguo recinto fabril, que ya ha sido causa de un largo conflicto con los vecinos que reclamaban mantenerlo prácticamente en su totalidad por su valor arquitectónico, vuelva a ser un problema que se dilate en el tiempo, esta vez vinculado al fenómeno okupa. Por ello, los responsables municipales buscan cómo lograr que las personas que se instalaron el sábado en las naves, en su mayor parte procedentes de la desalojada La Makabra, abandonen el inmueble por las buenas o por las malas. Hay muchas dificultades de tipo legal. A ellas se refirió anteayer el alcalde, Jordi Hereu, quien reclamó cambios para poder hacer frente a este fenómeno. Que el bien usurpado sea de propiedad privada complica las cosas. Con todo, el gobierno de la ciudad no piensa ver cómo evoluciona el caso desde la barrera y quiere usar todas las armas disponibles. Una vía que podría acelerar el desalojo, en la que ya trabajan los técnicos, es demostrar que el espacio ocupado no reúne las condiciones de habitabilidad mínimas, no sólo para residir, también para llevar a cabo las actividades artísticas que se han previsto. Los responsables del Ayuntamiento ven en la okupación de Can Ricart un paso más en el pulso que mantiene el colectivo okupa con las administraciones, según coinciden las fuentes municipales consultadas por La Vanguardia.Este movimiento, añaden, "selecciona muy bien sus objetivos, que suelen ser fincas en las que hay algún problema con la propiedad, lo que les da un colchón legal para poder quedarse allí tres o cuatro años". Y, ante situaciones de este tipo, los técnicos del Ayuntamiento consideran que suele haber poco margen de actuación y, cuando lo hay, las trabas legales son innumerables. La vía penal, que está abierta en el caso de Can Ricart, aunque es la más expeditiva, no suele prosperar (véase información adjunta). Al no estar afectado directamente, el Ayuntamiento no se puede personar en la causa como acusación particular. Únicamente la queda ejercer la acción popular porque podría interpretarse que hay intereses públicos más amplios en juego, como, por ejemplo, la aplicación del plan urbanístico del antiguo complejo industrial, que ya tiene luz verde inicial. Pero en el Ayuntamiento hay poca confianza en que este camino acabe dando frutos. La vía civil es la más adecuada, según los técnicos consultados, pero tiene el problema de que suele ser lenta. Así las cosas, si se quiere actuar ya, sin cerrar las posibilidades antes apuntadas, hay que tomar en consideración otras opciones. Por ello, el Ayuntamiento, en aplicación de sus competencias, se propone inspeccionar los edificios ocupados para comprobar si reúnen las mínimas condiciones físicas. El hecho de que allí se vayan a hacer ensayos de varias disciplinas artísticas, básicamente de circo - para ello se está habilitando una nave que se quiere convertir en taller- y que pueda reunirse un gran número de personas en su interior son elementos que se van a tener en cuenta y comunicar al juez. Tampoco está claro que el inmueble no amenace ruina y que los materiales inflamables que hay en el interior sean peligrosos. Estos últimos extremos han sido rechazados por los okupas, que dicen tener un informe de Arquitectes sense Fronteres que certifica el buen estado de las naves. Para que los técnicos puedan inspeccionar los espacios ocupados de Can Ricart, sus actuales residentes deben dejarles entrar. Si no lo hacen - están en su derecho puesto que han consolidado un domicilio-, hará falta una autorización judicial expresa, que el Ayuntamiento ya ha previsto solicitar. «Okupas» y Salvem Can Ricart, de la mano. 6 diciembre 2006 http://www.abc.es/20061206/catalunya-catalunya/okupas-salvem-ricart-mano El Ayuntamiento de Barcelona confía en que la «okupación» de Can Ricart no acabe como el de las casernas de Sant Andreu. Por esta razón, el Consistorio informará al juez de la hipotética presencia -no confirmada- de personas indocumentadas o con problemas con la Justicia dentro del recinto. En todo caso, la alianza entre «okupas» y la Plataforma Salvem Can Ricart, que pide salvar íntegramente el recinto, hace que la resolución del problema sea más compleja. Ayer celebraron una rueda de prensa conjunta. En paralelo, el grupo de CiU se posicionaba ayer en favor de conservar todo el conjunto. Jordi Portabella posa com a exemple La Violeta per parlar de Can Ricart     escrit per Redacció · Fotos: Eric Lluent http://www.transversalweb.com/index.php?option=com_content&task=view&id= dijous, 07 desembre de 2006 ·Un portaveu dels okupes de Can Ricart considera que els processos de participació ciutadana estan "morts" des de pla de reforma de la plaça Lesseps Protesta a Can Ricart El segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Jordi Portabella, ha posat com exemple el procés de negociació que es va establir amb diverses entitats culturals del barri per obtenir finalment La Violeta com espai municipal en el conflicte que actualment gira al voltant del desallotjament de la Makabra i posterior okupació de Can Ricart. "La via per resoldre les demandes justes que rep l'Ajuntament és la negociació, en què tot el món seu a taula i cerca solucions", ha afirmat el regidor republicà. Portabella ha demanat igualment que Imma Mayol, presidenta del grup d'Iniciativa per Catalunya i tercera tinent d'alcalde del consistori, expressi la seva opinió i la seva postura sobre l'okupació de les naus de Can Ricart per part del col·lectiu d'artistes La Makabra. Mayol però, ha decidit que sigui el portaveu ecosocialista, Ricard Gomà, qui expressi la postura d'ICV. Gomà, en aquest sentit, és partidari d'iniciar una negociació amb els okupes per buscar una alternativa a les seves activitats. Protestes de suport a Can RicartEl 100% de Can Ricart D'altra banda, els okupes que es van instal·lar dissabte passat a una de les naus de Can Ricart han anunciat la seva intenció d'unir-ser als veïns de Poblenou per reclamar a l'Ajuntament la preservació "sencera" d'aquest espai. El consistori barcelonó va aprovar en el darrer plenari respectar el 70% del recinte construït fins 1930 i respectar el 98% del sostre del denominat Aixecament Fontseré. No obstant, el pla municipal no compta amb el suport de la plataforma 'Salvem Can Ricart', integrada per l'associació de veïns del Poblenou, col·lectius d'artistes i urbanistes de Barcelona, que demanen augmentar el "nivell de preservació". En una roda de premsa d'aquesta setmana, el col·lectiu de la Makabra instal·lat a Can Ricart considera que "l'Ajuntament no ha mostrat en cap moment la disposició de negociar la cesió d'un espai tal i com van anunciar quan van desallotjar la Makabra i aquesta actitud ens frena". Jordi Martí, un dels portaveus del col·lectiu okupa, considera que l'Ajuntament "no escolta ni respon mai a les preguntes" i ha certificat la defunció dels "processos de participació ciutadana" iniciats després dels moviments veïnals per la plaça Lesseps i l'eix Llacuna fa quatre anys. ----------------
Mira també: http://www.lamakabra.org http://www.salvemcanricart.org
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more