|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : ecologia : pobles i cultures vs poder i estats : especulació i okupació |
|
[BMP] algunes lluites implicades
|
|
|
per mafias point |
06 nov 2006
|
Presentem informació sobre diversos conflictes afectats directament per participants del Barcelona Meeting Point. La base de la informació és un qüestionari amb les preguntes respostes pels mateixos col·lectius implicats:
1) NOM DEL COL·LECTIU, CONFLICTE, AGRESSIÓ, PLA URBAN�STIC, ETC.:
2) Explica breument el conflicte (exposició i cronologia de fets, motius...)
3) Conseqüències de la problemà tica (ambientals, socials, polÃtiques...)
4) Responsables:
4.1) Paper de les administracions:
4.2) Paper de les empreses:
5) Resposta del col·lectiu (campanyes, tipus de resistència i de lluita...)
* * * * * * * * *
+ Eixam, de l’Ateneu Popular de l’Eixample.
+ Centre Social Alliberat CaLaMarsa i Precaris Contra l’Especulació de Sabadell
+ KOP (Kasal Okupat Prat)-Alta Tensió El Prat de Llobregat
+ Plataforma para la defensa de la Sierra Marina y Can Zam /Santa Coloma de Gramenet
+ 15 anys en lluita aturant el pla Caufec a Esplugues de Llobregat
+ POUM DEL MUNICIPI DE CALAF - A.R.L (ASSEMBLEA DE RESISTÈNCIA LOCAL)
+ SALVEM EL DELTA DEL LLOBREGAT
+ Urbanització amb camp de golf a Vinallop (Tortosa) /Casal Popular Panxampla
+ Plataforma en Defensa de l’Ebre, Regadius de Catalunya i Aragó i transvasaments encoberts a regadius.
+ Plataforma Salvem Vallcarca
+ Corbera 2000 |
|
1.Eixam, de l’Ateneu Popular de l’Eixample.
Som un col·lectiu de transformació social i polÃtica que estem duent a terme una campanya sobre habitatge, violència urbanÃstica i immobilià ria centrada al barri.
2) i 3) Un dels problemes del nostre barri és que el preu del metre quadrat, la grandà ria dels pisos i la ubicació geogrà fica, fa que la possibilitat d’accedir a un habitatge es reservi a rentes molt elevades.
Al mateix temps, degut a la seva ubicació, molts edificis els estan adquirint companyies i empreses diverses per convertir-los en hotels i oficines, provocant que el preu del metre quadrat segueixi pujant.
Tot plegat, ha provocat que una gran part dels pisos estiguin buits. És el districte de tot Barcelona amb el major número de pisos buits (18.500, segons l’Ajuntament).
4) Responsables:
4.1) Paper de les administracions:
El paper que està jugant l’Ajuntament en aquest procés és el de facilitar que el districte s’estigui convertint en la zona financera i administrativa de la ciutat. És precisament a l’Ajuntament a qui l’interessa fer de l’Eixample la zona financera i administrativa per excel·lència.
4.2) Paper de les empreses:
D’una banda, per la seva ubicació al centre de la ciutat i la seva progressiva conversió en la zona de finances de Barcelona, les empreses hi estableixen estratègicament les seves oficines. D’altra banda, coincidint amb el model turÃstic que l’ajuntament ha implantat les companyies hoteleres més poderoses veuen en el districte una zona privilegiada on instal·lar els seus hotels de luxe.
5) Resposta del col·lectiu (campanyes, tipus de resistència i de lluita...)
Des del nostre col·lectiu, situat en un espai alliberat, s’han organitzat diverses iniciatives vinculades a la denúncia de l’especulació (xerrades, debats, passis de vÃdeo, etc.). Al mateix temps, s’han engegat i coordinat diverses accions a nivell de Barcelona junt amb altres col·lectius que treballen la mateixa problemà tica.
*******************************
Centre Social Alliberat CaLaMarsa i Precaris Contra l’Especulació de Sabadell
2) Sabadell, com tantes altres ciutats, s’ha convertit en una ciutat moderna i gris, elitista, tristament venuda a constructores i a milionaris, manipulada per una alcalde populista i excloient que actúa contra la cultura i ataca qualsevol iniciativa que es pretén organitzar fora de les seves mans i al marge del seu control. En l’injust sistema establert només es cobreixen (i cada dia més descaradament) aquelles necessitats que obtenen benefici econòmic. El dret a la propietat privada i les lleis que la defensen acaben per trepitjar drets tan elementals com el de la vivenda digna i les ciutats semblen presons organitzades per a que les persones produeixin i reprodueixin pels altres. La societat es regeix pel consum i la intoxicació dels mass-mèdia.
3) El neoliberalisme continua marcant les regles del joc. El motor principal de totes les actuals relacions econòmiques, polÃtiques i socials, és a dir, el lucre privat, està deixant un marge cada cop més estret a la satisfacció de les necessitats de tots els èssers humans. La inaccessibilitat a una vivenda digna, la flexibilitat-precarietat laboral, la pèrdua de poder adquisitiu de la majoria de les families, les discriminacions per raons de gènere, l’augment del feixisme i del racisme, la degradació de l’ensenyament, de la sanitat i dels serveis públics, la degradació sistemà tica del medi ambient, etc. són algunes de les conseqüències. La passivitat i el desinterés davant aquests problemes avancen, promoguts pels diferents valors de la societat de consum i més especialment pels mitjans de comunicació de masses, cap a sectors socials cada cop més amplis. Com sempre, l’interés de la polÃtica i dels polÃtics institucionals és aconseguir quotes de poder cada cop més grans i fer una defensa aferrissada de l’actual societat capitalista, alhora que volen institucionalitzar i controlar els moviments socials i acallar i criminalitzar la lluita basada en la desobediència.
4.1) Respecte el problema concret de la vivenda, les administracions hi tenen un paper molt important. Els ajuntaments otorguen llicències de construcció a tort i a dret, ja que bona part dels seus ingressos provenen d’impostos sobre les obres. Pujats al carro de l’especulació, tenen tant d’interés com les immobilià ries a canviar la qualificació urbanÃstica per poder construir (quan es recalifica un espai rústic en urbà el preu el multiplica per... 359 vegades!). A més, desqualifiquen habitatges protegits (subvencionats amb fons públic) i incompleixen l’obligació legal de destinar el 5% del pressupost a l’adquisició de sól per augmentar-ne el patrimoni municipal. Pel que fa a la comissió sobre l’obra pública (o el famós 3%), aquest és un fenomen generalitzat. Cada vegada més, els ajuntaments renuncien a la seva obligació i planifiquen el territori en benefici de constructores i promotores, que esdevenen els veritables modeladors de la ciutat.
4.2) Hi ha diversos tipus d’empreses implicades en el negoci de la vivenda:
PROPIETARIS DEL SÒL, com subempreses de LA CAIXA i MAÑERO S.L. a Sabadell: Bancs, caixes, promotores i constructores (i fins i tot ajuntaments) acaparen el sòl per tal de crear escassetat i aixà augmentar-ne el preu. El preu del sól representa la meitat del cost total de l’habitatge.
PROMOTORES i IMMOBILIÀRIES, com LA COLONIAL (controlada per LA CAIXA) i SALAS S.A. a Sabadell: són els que venen cases i parcel·les per edificar. Cotitzen en borsa en funció de les expectatives de negoci de la gran quantitat de sòl que han acaparat, fent créixer desmesuradament la bombolla immobilià ria.
CONSTRUCTORES, com SACYR-VALLHERMOSO (que també és promotora immobilià ria), FCC (primera en l’adjudicació d’obra pública a nivell d’Estat Espanyol), COPISA a Catalunya i MAÑERO S.L. a Sabadell: dedicadas a la construcció d’edificis i obra pública, tot i que moltes vegades l’únic que tenen de constructores és el nom, ja que a la prà ctica actuen com a subcontractes: contracten a altres empreses que són les que veritablament contracten els treballadors i executen l’obra (cadascuna d’aquestes empreses es queda la seva comissió corresponent). Moltes són alhora promotores immobilià ries de manera que "tot queda en familia".
EMPRESES DE LA CONSTRUCCIÓ: dedicades a la producció del ciment, metal·lúrgiques i altres materials de la construcció. De 1996 a 2003 el consum de ciment a Catalunya va augmentar en un 80%.
BANCS I CAIXES: estan presents en tot el procés urbanÃstic, des de la seva participació en empreses promotores fins a la concessió de crèdit hipotecaris. De fet, les hipoteques són el motor del creixement bancari, ja que representen més del 70% del crèdit bancari. LA CAIXA, per exemple, té un negoci doble: a través de la seva immobilià ria LA COLONIAL ven els pissos que després, com a entitat financera, finançarà amb hipoteques. El mateix president de LA CAIXA explicava que amb una mà fan rendir diners i amb l’altra fan obra social (quina ironia), provoquen una situació que exclou molta gent de la possibilitat de disposar d’un habitatge i, a canvi, creen una mena d’immobilià ria social per a anar a buscar sòl als ajuntaments i fer habitatges socials. LA CAIXA DE CATALUNYA també porta aquest doble joc.
5) Precaris Contra l’Especulació de Sabadell és un col·lectiu que s’encarrega de fer la denúncia polÃtica de l’especulació a la ciutat. A part de coordinar les vivendes alliberades i les noves okupacions, mira de fer públic el problema de l’habitatge i denunciar-ho mitjançant diversos tipus d’accions, campanyes actes, etc.
El Centre Social Alliberat CaLaMarsa és un projecte de treball social que, des de la desobediència, l’assemblearisme,l’autonomia i l’autogestió vol vertebrar-se com una alternativa real dins aquesta ciutat gris de la que parlà vem, per tirar endavant propostes de projectes amb un compromÃs social, nous models de relació i esperit crÃtic. Utilitzem l’okupació com a atac directe a la pedra angular de tot un sistema capitalista projectat des de i per la desigulatat, que provoca la degradació i l’abandó de milers de metres quadrats que podrien satisfer demandes socials. Esdevenim aixà un espai obert on s’hi desenvolupa la feina de diferents col·lectius i on es realitzen continuament tallers, xerrades, actes... en l’intent de construir un espai alternatiu anticapitalista i d’organització totalment horitzontal, on poder fer real una altra manera de viure, pensar i actuar lliurement, un lloc de trobada, intercanvi i enriquiment personal, de lluita dià ria per trencar amb allò establert.Us esperem a c/convent, 102-104 Sabadell, davant la pç. dels Maquis o antiga pç. Marcet (Renfe: sbd-centre FGC: sbd-rambla)
* * * ** * * * * * * ** * *
KOP (Kasal Okupat Prat)-Alta Tensió
1) Explica breument el conflicte (exposició i cronologia de fets, motius...)
El KOP es va okupar el 25.1.2003, era l’antiga central elèctrica de Fecsa-Endesa abandonada durant anys tot i tenir encara en ús un dels generadors que regularment venen a inspeccionar. L’okupació es va fer dies abans de deixar voluntariament el CSO Monmari, un antic teatre abandonat i propietat de La Caixa que s’havia okupat el novembre del 2002, el fet de tenir previst realitzar allà un Casal d’Avis i no finalitats especulatives, i el contacte amb els mateixos va fer que abandonessim el local voluntà riament.
2) Conseqüències de la problemà tica (ambientals, socials, polÃtiques...)
Al Prat fa actualment 12 anys que s’està okupant, i el grup ha crescut des de l’any 1994 amb nous col·lectius i persones. Les okupacions al Prat sempre han barrejat l’ús com a centre social i com a vivenda en totes les cinc cases que s’han okupat. Les principals demandes han estat sempre la denúncia de l’especulació, la necessitat d’espais autogestionats per fer activitats, l’impossibilitat d’accedir a les vivendes per la gran majoria de joves i la necessitat de tenir un espai al poble crÃtic i dissident amb el sistema actual i les destrosses a nivell local. L’okupació ha comportat durant tots aquests anys la criminalització per part de les autoritats dels joves que en participen, problemes legals en els judicis i els desallotjaments, detencions, algun disturbi i nombroses multes.
3) Responsables: Actualment el KOP està en un procés judicial amb Fecsa-Endesa que està intentant el nostre desallotjament tot i no haver rebut mai cap notificació de denúncia, de moment el procés ha passat de la via penal a la via civil i en els propers mesos es veurà el resultat. A la vegada el KOP es troba ubicat en el lloc on en un futur es vol ubicar l’estació intermodal de l’AVE i les seves rodalies, cosa que fa preveure que en pocs anys quan les obres s’hagin d’acabar la pressió anirà creixent per deixar la zona "neta" i a l’alçada de la seva revalorització econòmica.
4) Resposta del col·lectiu: El col·lectiu ha intentat mantenir en tot moment el seu carà cter assembleari, crÃtic i autogestionat. En tots aquests anys s’han realitzat centenars d’activitats i s’ha col·laborat amb nombroses entitats del poble per realitzar-les. En aquests moments es pot dir que l’okupació al Prat mai havia estat en un moment tan sòlid i amb tanta gent participant, la feina dià ria ha fet que la percepció de l’okupació per part de la població hagi millorat i s’hagi normalitzat
** * * * * * * * *
Plataforma para la defensa de la Sierra Marina y Can Zam.
2) El Ayuntamiento de Sta. Coloma de Gramenet (con mayoria PSC y el apoyo de CiU),en el último pleno de Junio decidió derribar el colegió público Miguel Hernández, y construir en su lugar La Caixa por medio de su empresa Foment Inmobiliari Asequible S.A., 60 pisos de 45-50 m2, que se alquilarian mediante contratos de 5 años, a precio protegido.
La Plataforma junto con vecinos del barrio de Can Calvet, donde se encuentra el colegio, pensamos que el edificio del colegio cuya estructura está en buen estado, debe seguir siendo un equipamiento público, como por ejemplo una guarderia pública ( solo 164 plazas públicas en la ciudad), o un centro para la tercera edad, un colectivo numeroso, que aumenta dÃa a dÃa (18.000 colomenses) y está muy desatendido.
3) Conseqüències de la problemà tica (ambientals, socials, polÃtiques...)
* Pérdida de equipamiento público, para una ciudad con grandes déficits, escasa disponibilidad de suelo público y una de las mas densamente pobladas de Catalunya.
*Nula participación ciudadana, en el pleno municipal que aprobó tal decisión, a pesar de existir una consejerÃa de Participación ciudadana y un Consell de Ciutat.
4) Responsables:
4.1) Paper de les administracions:
*El PSC con el alcalde Bartolomé Muñoz a la cabeza y el apoyo del Grupo Convergencia i Unió, que apoyó la propuesta.
*El poder municipal en el ayuntamiento, lo ejerce el PSC con mayorÃa absoluta apoyado por el resto de partidos con representación, quedando como oposición el PP.
4.2) Paper de les empreses:
*La Caixa que a través de su empresa: Promoció Habitatje Asequible, SA., se encargará de la construcción de las 60 vivendas en regimen de alquiler por un plazo inicial de 15 años, una vez le entregue el Ayuntamiento el terreno "limpio".
5) Resposta del col·lectiu (campanyes, tipus de resistència i de lluita...)
*Organizar diferentes actos tales como merienda, asambleas, recurso de impugnación, recogida de firmas entre los vecinos, una sardinada popular, etc. , hasta conseguir que su destino sea equipamiento público para los colomenses.
* * * * * * * * *
15 anys en lluita aturant el pla Caufec a Esplugues de Llobregat
SITUACIÓ I CONTEXT
A Esplugues de Llobregat, es promou un megaprojecte urbanÃstic des de fa 15 anys just a l'espai de transició entre el Parc de Collserola i la gran metròpoli. El pla Caufec consta de 40 hectà rees on la mà fia Sanahuja planeja 600 vivendes d'alt standing i de luxe, dos gratacels de 105 metres d'alçada amb el seu parc empresarial, hotel i el centre comercial més gran de la vessant nord de Barcelona. Per maquillar, col·loquen dos equipaments de gestió privada i 120 pisos a preu taxat. El soterrament d'unes lÃnies elèctriques és l'excusa d'una actuació plena d’irregularitats impulsada pel govern local (P$SOE) des de 1991. Un dels projectes urbanÃstics més especulatius de la història de Catalunya doncs augmenta un 780% l'edificació permesa l'any 1976.
CONSEQÜÈNCIES
El pla Caufec pretén cimentar una gran part del pulmó metropolità que és Collserola i promou l'exclusió de la majoria de la població, forçosament exiliada pel preu dels pisos, programats a 6.000 euros el m2. Eliminació d'equipaments, conversió de l'espai natural en zones verdes urbanes, destrucció de patrimoni, col·lapse viari, ciment i ciment, manca d'habitatge social. El pla Caufec significa l'11% de tot el ciment que hi ha a Esplugues.
EMPRESES
El 2001, la famÃlia Sanahuja (Sacresa), coneguda per l'aluminosi del Turó de la Peira i altres destrosses, compra el projecte i s'associa a la famÃlia Lara (que després desapareix) i a l'expresident del Real Madrid (Florentino Pérez, ACS). La famÃlia Sanahuja ha mostrat al llarg de la seva història el seu tarannà mafiós i inhumà en promoure destrosses socials i ambientals.
L'imperi immobiliari de la famÃlia Sanahuja estava valorat el 2004 en uns 1.700 milions d'euros, any que va facturar 200 milions. Sacresa té el 40% de les accions de la segona immobilià ria d'Europa: Metrovacesa. Aquesta empresa ha guanyat 623 milions d'euros durant el primer semestre de 2006, el triple de l'any anterior pel mateix perÃode.
PAPER DE L'ADMINISTRACIÓ
L'ajuntament porta 15 anys desoint les crÃtiques, silenciant les protestes i menyspreant a la població que s'hi oposa. Impulsa un projecte il·legal i s'ha implicat activament en el procés per a defensar una promoció privada. La Generalitat ho havia frenat en un principi, però s'ha limitat a aprovar el que venia del consistori. El tripartit ha accelerat el procés administratiu i aviat poden entrar mà quines.
RESPOSTA POPULAR
Fa 15 anys que totes les AAVV menys dues s'oposen al pla Caufec fins que no es tingui en compte l'opinió veïnal i es resolguin tots els impactes que provoca. S'interposen tres contenciosos-administratius i un d'ells està recorregut al Tribunal Suprem a Madrid pendents de resolució. Al setembre 04 es veu necessari treure el conflicte al carrer i diferents col·lectius del poble es coordinen per difondre les repercussions del pla Caufec i realitzar accions de denúncia al carrer. Fins que un jutge amb les necessitats superficials cobertes no anul·li el pla Caufec, ens toca a nosaltres aturar aquesta barbaritat.
L'activitat de la plataforma s'accelera: edició de revistes informatives, esmorzars, concentracions, talls d'autopistes i vials, pintada de murals, acampades, berenars, aparicions a mitjans d'informació, encadenament al balcó de l'ajuntament i al saló de plens, pancartes, rodes de premsa, penjada de pancartes, manifestació activa, acompanyament d'autoritats a actes institucionals, encadenament a les portes de Sacresa, xerrades, txiringuitos, concerts...
* * * * * ** * * * *
POUM DEL MUNICIPI DE CALAF / A.R.L (ASSEMBLEA DE RESISTÈNCIA LOCAL)
EXPOSICIÓ
El municipi de Calaf és un municipi de quasi 3.200 habitants situat al nord de la Comarca de l’Anoia. L’estancament demogrà fic del municipi ha estat un fet constatat des dels anys 70’, i tot i petites variabilitats, la població total ha oscil·lat entorn aquesta xifra. És arran del les noves vies de comunicació (carreteres, autovies, ferroviaris), de la congestió industrial que pateix Barcelona i la seva à rea metropolitana, i de la nova distribució territorial que afecta directament al traç de les comarques actuals (en aquest punt, Calaf passaria a ser la capital de la nova comarca denominada l’Alta Segarra), que s’ha presentat el nou Pla d’Ordenació UrbanÃstica Municipal. Aquest pla, que serveix d’eina per a traçar el futur desenvolupament del municipi, es centra únicament en els aspectes econòmics i industrials del desenvolupament, i pretén triplicar el sòl industrial actual. Observant els plà nols i buscant una interpretació grà fica de l’assumpte, queda més que clar que el sòl industrial proposat pel pla quadruplica el sòl total del conjunt del municipi. A més a més, cal remarcar les projeccions demogrà fiques que l’aprovació d’aquest pla pretén, augmentant la població fins a 6.000 o 7.000 habitants.
Es degut a aquest escenari futur, i a la manca de plans socials, mediambientals i d’integració que avalin la viabilitat d’aquest pla, que des de l’Assemblea de Resistència Local posem en dubte aquest tipus de model de creixement i desenvolupament. Centrant-nos principalment en dos eixos: Primer, si realment el que volem per al futur del nostre poble es aquest tipus de creixement indiscriminat, que té en compte abans l’economia i d’industrialisme salvatge que les persones. Segon: en el nul procés de participació ciutadana dut a terme, i el despotisme amb què l’administració ha aprovat el pla.
CRONOLOGIA DELS FETS
INFORMACIÓ PÚBLICA: el 10 de desembre de 2004 té lloc la presentació pública del POUM a la població calafina a través d’una xerrada informativa. En aquest moment s’inicia el perÃode d’informació pública, que transcorre al llarg de 30 dies, durant els quals els calafins i calafines poden consultar el document i presentar-hi al·legacions si ho consideren oportú. Val a dir que aquest perÃode coincideix amb èpoques nadalenques.
APROVACIÓ INICIAL: el 15 de desembre de 2005 el Ple de l’Ajuntament de Calaf aprova el POUM de forma inicial. A partir d’ara, l’Ajuntament ha de rebre els informes tècnics de les diferents administracions competents en cada matèria i les al·legacions dels particulars i empreses.
APROVACIÓ PROVISIONAL: el 15 de juliol de 2005 el Ple de l’Ajuntament aprova de forma provisional el POUM. L’aprovació provisional implica que s’han tingut en compte, favorablement o negativa, les al·legacions pertinents i se’ls ha donat resposta; a més, comporta que s’han aconseguit els informes tècnics de les administracions competents. En aquest moment, l’Ajuntament remet el POUM junt amb les al·legacions rebudes i els informes tècnics corresponents a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona del Departament de PolÃtica Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. La Comissió Territorial d’Urbanisme ha d’estudiar el POUM i els documents adjunts i emetre veredicte, que pot ser aprovació sense esmenes, aprovació parcial amb esmenes, o bé denegació total. La resolució del POUM de Calaf ha estat l’aprovació amb necessitat d’incorporar esmenes. L’Ajuntament ja ha presentat novament a la Comissió Territorial d’Urbanisme el text refós del POUM amb les esmenes incorporades
APROVACIÓ DEFINITIVA: posa punt final al procediment administratiu del POUM. A partir d’aquest moment, el POUM és la nova normativa urbanÃstica vigent al municipi, i tot el creixement urbanÃstic del poble es basa en aquest nou text. Resta en espera la publicació al DOGC i al BOPB.
3) Conseqüències de la problemà tica (ambientals, socials, polÃtiques...)
. Degut a la filosofia de desenvolupament per la qual aposta aquest POUM, que segueix la lògica exclusiva de desenvolupament = creixement econòmic i creixement industrial, deixa de banda elements que en ple segle XXI són considerats molt més importants per la millora de la qualitat de vida dels ciutadans: polÃtiques socials, infrastructures destinades al lleure i oci, polÃtiques i plans d’immigració, ajut a una població cada cop més envellida, espais d’oci alternatiu per als joves i adolescents... Tots aquests aspectes o no els recull o són tractats molt per sobre en el nou POUM. Entenem que perquè el progrés sigui sinònim de qualitat de vida cal tenir una perspectiva global de tots els elements que influeixen directament en la vida de totes les persones.
. Promoció de l’industrialisme com a font de creixement econòmic i de progrés social.
. Augment del sòl industrial però no augment de la mà d’obra assalariada (tendència de la indústria d’augmentar la productivitat del treball i disminuir la demanda ocupacional). Ocupació de molt sòl industrial però poca creació de llocs de treball, consum indiscriminat de sòl rústic per oferir territori a una indústria que no se sap si vindrà .
. Massificació industrial del territori i atracció d’empreses propenses a la deslocalització en un context globalitzat.
. Adopció d’un model ocupacional basat principalment en la oferta de llocs de treball de mà d’obra no qualificada. Adopció de polÃtiques d’ocupació massiva que en realitat es basen en la creació de llocs de treball precaris i temporals, cosa que provocaria d’un primer moment, un descens en la taxa relativa d’atur, però a llarg termini no solucionaria el problema de forma real sinó que crearia més inestabilitat.
. Actual empresa Campa, S.A. gaudeix del 21% de la totalitat del sòl projectat com a urbanitzable, i només ha creat de moment 25 llocs de treball.
. Problemà tiques purament ambientals: resultat de la impermeabilització de molt sòl industrial i pèrdua de paisatge cultural.
. Creixement demogrà fic expansiu que no respon a un increment natural de la població (5150 habitants per al 2025). La indústria projectada crearà llocs de treball amb salaris baixos, i aquest tipus de’oferta laboral serà rebuda per la població nouvinguda. Manca de polÃtiques d’integració i acolliment a les persones nouvingudes.
. Augment exponencial del preu de l’habitatge.
. Increment de la desigualtat de renda i oportunitats entre els diferents sectors de la població, amb conseqüències en la tipologia i ubicació de l’habitatges, conduint a una zonificació de la població en funció del poder adquisitiu.
. Saturació del sòl urbanitzable municipal i migració a pobles del voltant, causant l’increment del preu del sòl urbanitzable en aquests municipis i provocant la fuga de la població autòctona per manca de poder adquisitiu.
. Increment de la mobilitat obligada des del centre de treball al lloc de residència. Ús predominant o exclusiu de vehicle privat.
. Dèficit de serveis al ciutadà (sanitari, assistencial...).
. No descentralització dels serveis: l’epicentre, Calaf.
. Pèrdua de qualitat de vida i del territori en nom del progrés capitalista i industrial.
4) Responsables:
4.1) Paper de les administracions:
És rellevant la irresponsabilitat i la hipocresia amb què ha actuat l’administració. No existeix una relació lògica entre la participació ciutadana amb la que els partits polÃtics s’omplen la boca en perÃodes electorals, i la prà ctica en conflictes urbanÃstics com aquest. La realitat de la administració davant del POUM local ha estat un acte d’irresponsabilitat i unilateralitat espectacular. En cap moment durant tot el procés s’ha obert un perÃode de participació real per tal d’involucrar als habitants del municipi en la creació del desenvolupament del seu poble.
En cap moment s’ha tingut en compte o s’ha preguntat a cap col·lectiu el que pensava sobre el futur POUM que tenia que ser aprovat.
Aspectes com el fet de fer coincidir el perÃode d’exposició públic del pla en plena època de vacances nadalenques demostren el despotisme amb què ha actuat la administració, i la indefensió que això ha provocat als ciutadans del municipi.
Han teixit un pla al seu gust i tenint en compte els seus interessos individuals, i en cap cas s’han aturat ni un moment a plantejar-se en l’afectació col·lectiva que aquest pla pot tenir.
Han ignorat totalment les quasi seixanta al·legacions presentades amb la reclamació comuna de prorrogar el termini d’informació publica i de repetir la xerrada informativa. S’han negat a comparèixer en un acte popular organitzat per l’assemblea per tal de crear un espai de discussió i debat real que mai hi ha hagut al poble... i podrÃem passar hores explicant barbaritats sobre l’administració que diu representar-nos.... La qüestió és doncs que el Pla UrbanÃsitc aprovat per l’administració no gaudeix sota cap concepte de legitimació social.
Ja per últim, el desembre de 2005 l’A.R.L. presenta a la Comissió Territorial d’Urbanisme i paral·lelament també al SÃndic de Greuges unes al·legacions al POUM de Calaf insistint en la manca de participació ciutadana durant l’elaboració del POUM, reclamant els drets d’iniciativa i participació que preveu la llei 2/2002 (a més del dret d’informació), fent palesa l’absència del Programa de Participació Ciutadana durant el perÃode d’informació pública i la sensació de desconfiança en la transparència administrativa i reclamant en definitiva una participació ciutadana real i activa.
El 10 de gener de 2006 el SÃndic de Greuges respon l’al·legació. En la seva carta de resposta ens fa saber la seva impossibilitat d’actuar. Segons aquest organisme, l’Ajuntament ha complert els mÃnims imprescindibles establerts en la legislació vigent. Tot i aixÃ, comparteix la nostra opinió sobre el procés dut a terme a Calaf i ens recorda que la competència en quant a planejament és exclusiva dels ajuntaments.
4.2) Paper de les empreses:
El paper que juguen les empreses alhora de concebre aquest Pla UrbanÃstic Municipal és clau. El POUM de Calaf ha estat dissenyat pensant de forma exclusiva en aquestes i per això es contempla quadruplicar la zona industrial existent. Es justifica aquest increment amb l’argument de que amb la oferta de sòl, noves empreses s’instal·laran a Calaf, requerint un gran contingent de mà d’obra que alleujarà l’estancament sociodemogrà fic que es viu des dels últims vint-i-cinc anys. Aixà es podrà frenar la despoblació del municipi per part dels mes joves, i promocionar l’arribada de noves famÃlies disposades a venir-hi a treballar i establir la seva vivenda .
No sembla una mala proposta si ens quedem en la part superficial de l’assumpte. Es cert, que en certa mesura, l’oferta laboral del municipi pateix cert estancament des de fa dècades, estant aquesta principalment concentrada en la industria. El problema es planteja en el moment en que s’avaluen els criteris de selecció de les empreses que teòricament han d’ubicar-se a la nova zona industrial.
Aixà doncs, en cap moment l’administració a parlat sobre el tipus d’empreses que presumptament han d’instal·lar-se a Calaf. No han parlat mai tampoc de crear llocs de treball de qualitat ni d’invertir en treballs especialitzats més coherents amb l’entorn.
Responent doncs a les dinà miques econòmiques actuals, podem apuntar que el més possible es que les empreses que s’instal·lin a Calaf, siguin empreses satèl·lit que no requereixen cap tipus d’especialització i que per tant requereixen mà d’obra barata per als seus processos industrials. Cosa que sovint es tradueix en treballs precaris i mal remunerats. És evident. És la tendència actual del neoliberalisme econòmic. Portant doncs a la precarització laboral i l’arribada de grans contingents d’immigrants disposats a treballar a qualsevol preu. Fet que agreuja, la manca de plans socials per a la integració d’aquest col·lectiu de nouvinguts.
Resulta doncs, encara més sorprenent, el fet de que l’administració no hagi tingut en compte els actuals processos de deslocalització que s’estan donant actualment en la majoria de zones industrials properes. AixÃ, com sabem que les empreses que s’instal·laran a Calaf i per a les quals ha estat dissenyat aquest Pla d’Ordenació UrbanÃstic, prendran un compromÃs ferm amb el municipi i no es deslocalitzaran cap a la Xina a la primera de torn?
En aquests temps de postmodernitat tot esdevé confús i volà til, i en comptes de concebre un desenvolupament més sostenible, lligat amb l’entorn i de qualitat, l’administració opta per pujar al carro de d’industrialisme salvatge a qualsevol preu.
Aquest es el problema real. Plantejar-se realment a qui va dirigit aquest Pla. A les persones que viuen a Calaf? O per a les empreses existents i que vindran, les quals podran extreure una gran rendibilitat del gris i pla terreny, que els a preparat l’Ajuntament?
5) Resposta del col·lectiu (campanyes, tipus de resistència i de lluita...)
L’ARL, durant aquests gairebé dos anys ha dut a terme una campanya crÃtica de lluita no-violenta contra el POUM, l’objectiu principal de la qual era la derogació d’aquest pla per a poder iniciar el perÃode de discussió popular que no ha tingut el POUM, donat que es tracta d’un pla que transformarà i traçarà les lÃnies del futur desenvolupament de la vila de Calaf.
Per tal de combatre el POUM, la campanya ha pres bà sicament dues lÃnies d’acció que han funcionat de forma paral·lela:
1) Lluita per a la sensibilització de la població:
Durant aquest perÃode l’ARL ha redactat i difós, casa per casa, tres butlletins informatius on els membres de l’Assemblea donem la nostra opinió sobre aquest Pla de forma argumentada, i convidem a la població calafina a reflexionar-hi i a dir-hi la seva. S’opina principalment sobre la nul·la participació que ha tingut el procés, i sobre les possibles conseqüències que es deriven del desenvolupament pel qual aposta el POUM aprovat.
. Organització d’unes Jornades de Reflexió entorn a la participació ciutadana i el Desenvolupament. Els ponents participants foren: Melitó Camprubi (Arquitecte i professor de la UdL, Director de participació ciutadana de la Generalitat, Núria Pasqual (Economista i membre del Seminari d’Economia crÃtica "Taifa"), Marc Parés (Regidor de Participació Ciutadana i mediambient de l’Ajuntament del Figaró), Plataforma "Aturem el Pla Caufec".
. Penjada constant de pancartes, cartells, etc.
2) Lluita burocrà tica:
. Presentació d’al·legacions a l’Ajuntament durant el perÃode d’exposició pública i de presentació d’al·legacions.
. Presentació d’al·legacions al POUM de Calaf, a la Comissió Territorial d’Urbanisme i paral·lelament també, al SÃndic de Greuges, insistint en la manca de participació ciutadana durant l’elaboració d’aquest, i reclamant els drets d’iniciativa i participació que preveu la llei 2/2002, fent palesa l’absència del Programa de Participació Ciutadana durant el perÃode d’informació pública i la sensació de desconfiança en la transparència administrativa i reclamant en definitiva, una participació ciutadana real i activa.
* * * * * *
SALVEM EL DELTA DEL LLOBREGAT
1) Explica breument el conflicte (exposició i cronologia de fets, motius...)
El Pla Delta del Llobregat és un pla d’infraestructures que comença a idear-se a les darreries del franquisme i agafa forma definitiva l’any 1994 quan es signa per diferents institucions al Prat de Llobregat. Consisteix principalment en l’ampliació del port i l’aeroport a la zona del Delta del Llobregat i la creació d’una xarxa d’infraestructures i accesos viaris per convertir la zona del delta en una plataforma d’infraestructres gegant a nivell europeu, que condemnen a aquesta reserva natural a la desaparició definitiva en pocs anys.
2) Conseqüències de la problemà tica (ambientals, socials, polÃtiques...)
Les conseqüències ambientals principalment ha estat la saturació i la destrossa de la gran majoria de la reserva natural del Delta del Llobregat, fins fa poc la segona en importà ncia de Catalunya darrera del Delta de l’Ebre. Posarem el cas de les infraestructures més emblemà tiques i amb més afectació i la resta el passem en un annex per no avorrir a la penya.
- Tercera pista i ampliació aeroport: La tala de 40.000 pins de la pineda litoral per fer la tercera pista afectant directament la flora i la fauna de la zona, principalment ocells que van haver de buscar nous espais de nidificació en una zona cada cop més desforestada. Posteriorment els sorolls generats per la pròpia pista han aixecat les queixes de fins a cinc poblacions veïnes que han demanat el seu tancament des del primer dia de funcionament. L’augment de gasos contaminants pel major trà nsit aeri. L’afectació del patrimoni històric, principalment masies centenà ries, que ha estat ensorrades i la desaparició de camins naturals. No han passat ni dos anys de la seva inauguració i ja estan parlant del col·lapse de l’aeroport, preveient-se una futura quarta pista a la zona de davant de les platges del Prat, les quals han estat de les poques parts del litoral català que han quedat sospitosament fora de la zona protegida per la Xarxa Natura 2000 en vistes a construir la nova pista en un futur.
- Desviament del riu i ampliació del port: El riu Llobregat ha estat desviat 2,5 quilòmetres a la seva desembocadura tot i ser declarada l’obra il·legal pel Tribunal Suprem. L’espai resultant, que era propietat del terme del Prat, ha estat cedit pel consistori al Consorci de la Zona Franca per l’ampliació del port i la construcció de la ZAL (Zona d’Activitats LogÃstiques). El desviament que va afectar nombroses hectà rees agrÃcoles i patrimoni històric, va generar la creixent salinització dels aqüÃfers soterranis d’aigua potable en entrar l’aigua de mar tres quilòmetres amunt fins al punt de desconnexió. Posteriorment la cimentació de l’antiga llera convertida en una nova zona humida sense cap mena d’estudi d’impacte ambiental, afectant de mort la flora i la fauna, i on es preveu ubicar l’entrada ferrovià ria i vià ria al port. La construcció de les esculleres i nous dics del port han fet que les platges pratenques hagin tingut una regressió sense precedents havent desaparegut bona part de les mateixes. En un futur es preveu la connexió amb una autovia entre el port i l’aeroport que acabaria d’esquarterar les darreres zones verges del Delta. Actualment el consistori pratenc està recreant un "parc fluvial" absolutament artificial i sense correspondència amb les espècies deltaiques tradicionals.
3) Responsables:
Els principals responsables del Pla Delta han estat les administracions públiques, principalment el govern de Madrid, el de la Generalitat, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament del Prat de Llobregat, als que s’han sumat en d’altres projectes parcials d’altres ajuntaments i organismes. Per tant, tenim a tots els partits polÃtics ficats perque des d’algunes de les institucions han defensat el pla un moment o un altre, però és paradoxal la participació protagonista d’IC en aquestes destrosses des del consistori pratenc. De la mà d’aquestes institucions i partits han col·laborat la gran majoria dels mitjans de comunicació entestats en vendre les infraestructures com un bé pel paÃs i promocionant durant anys cadascuna de les mateixes i la seva "urgent necessitat".
Les empreses adjudicatòries són un munt, però podem dir que una de les més beneficiades han estat les empreses teòricament públiques: AENA, ZAL, Consorci Zona Franca, Cambra de Comerç, etc. Però en les obres de construcció de les infraestructures han participat centenars d’empreses constructores de capital privat i multinacionals relacionades amb el creixement del port i l’aeroport.
A la vegada el Pla Delta ha comportat unes conseqüències que són ara evidents però que es faran encara més en pocs anys que són l’afectació en el món laboral, primerament fent que la pagesia es redueixi a uns nivells testimonials i anecdòtics en pocs anys, i per altra banda, fent que el Prat es converteixi en una zona de serveis amb el que les fà briques han anat tancant en aquests darrers anys (més de cinc en cinc anys) en ser comprades directament per immobilià ries que volen aprofitar les expectatives de negocis futures. Això ha comportat l’acomiadament de milers de persones i la regressió dels drets laborals a la precarietat i la temporalitat pròpies del sector serveis. Paral·lelament les empreses que teòricament s’havien de beneficiar del Pla com AENA i les companyies aeronaútiques han iniciat un procés de regulacions salvatges que comporten respostes com la dels treballadors d’Iberia, aquest fet és altament important perque el Pla Delta es va vendre a la ciutadania principalment pels llocs de treball que generaria, i que ara s’està veient que ha suposat precissament el contrari.
Per tant han guanyat tots els cabrons d’aquest món i hem perdut els de sempre.
4) Resposta del col·lectiu: La Plataforma Salvem el Delta va nèixer l’any 1994, el mateix de la signatura del Pla, conformada per diverses entitats i associacions populars i grups ecologistes, entre els que destaca DEPANA. Agafaven el testimoni d’organitzacions anteriors que es remuntaven a finals dels setanta com la Coordinadora per la Defensa del Llobregat, el Grup de Defensa del Medi Ambient i la Comissió de Defensa del Prat. L’aplicació del Pla ha trigat molts anys en fer-se efectiva, s’han fet innombrables accions, xerrades, manifestacions, denúncies, però la capacitat medià tica del consistori i dels mitjans de comunicació oficials van anar arraconant la Plataforma a ser pocs membres i van presentar el Pla com una oportunitat pel poble que finalment va colar a la majoria de la població. Els fronts de lluita han estat multiples, barrejant accions més contundents amb la feina de denúncies judicials a diversos organismes, també europeus. L’acció legal ha retardat l’aplicació de moltes obres i moltes sentències han donat la raó a la Plataforma però en ser les institucions públiques les impulsores res no els ha aturat. Actualment les lluites s’enmarquen en la denúncia de les conseqüències evidents que està tenint el Pla Delta sobre l’entorn i les persones i l’intent d’aturar noves infreastructures previstes com l’AVE, el metro, les connexions entre l’aeroport i el port, la quarta pista i d’altres amenaces que es preveuen executar.
* * * * * * * * * * *
Casal Popular Panxampla,
Urbanització amb camp de golf a Vinallop (Tortosa)
2) Explica breument el conflicte (exposició i cronologia de fets, motius...)
L'Ajuntament de Tortosa ha fet una modificació puntual de l’aprovació provisional del POUM per poder signar un conveni amb l'empresa Tortosa Golf Resort i construir un camp de golf a Vinallop. Un complex turÃstic amb un hotel de quatre o cinc estrelles i un miler d’habitatges, en total 1,2 milions de metres quadrats
3) Conseqüències de la problemà tica (ambientals, socials, polÃtiques...)
Aquest projecte INCOMPLEIX L’ARTICLE 3 DE LA LLEI D’URBANISME que fa referència al desenvolupament urbanÃstic sostenible ja que:
- aquest complex turÃstic en cap cas es pot considerar un ús racional del territori
- no garanteix la qualitat de vida de les generacions presents ni futures
- no té en compte que el sòl és un recurs limitat i afavoreix la dispersió en el territori
- no aten en cap cas a la preservació ni a la millora dels sistemes de vida tradicional que s’estan duent a terme en aquesta à rea rural
- ni tampoc està d’acord amb la planificació territorial que no preveu la urbanització d’aquesta zona.
L’urbanització i el camp de golf són TOTALMENT INCOMPTATIBLES amb LA PRESERVACIÓ DE LA QUALITAT PAISATG�STICA de la zona.
L’Ajuntament amb aquest tipus de projectes està contribuint a l’ESPECULACIÓ URBANÃ?STICA fent cada cop més difÃcil l’accés a una vivenda digna. Els 11.4 milions d’€ que l’empresa donaria a l’Ajuntament no arriben ni al 4% del que en pot arribar a treure, per tant no s’està mirant pels interessos generals sinó pels d’una empresa concreta.
La transformació de la zona del mas de Xies és tant marcada que l’Ajuntament busca una CASCADA ENLLUERNADORA DE COMPENSACIONS per fer-ho creible a la ciutadania: restauració del Jaciment del Pla de Sitges, 10% de vivenda protegida… Però preveuen 8,9vivendes/Ha al sector requalificat!!! L’Ajuntament ha de promoure l’habitatge protegit i restaurar el patrimoni però no ho ha de fer a canvi d’una urbanització amb un camp de golf.
Les Terres de l’Ebre no podem assumir un MODEL TURÃ?STIC que destrueix el territori, esgota els recursos naturals i no crea riquesa als nostres pobles, ans al contrari promou feines precà ries i temporals. Les Terres de l’Ebre tenim suficients atractius per promoure un altre tipus de model turÃstic molt més integrat al territori. Cal restaurar i promoure tant el nucli històric com les zones rurals del terme.
El fet que l’Ajuntament de Tortosa ho hagi aprovat en ple mes d’agost en un ple extraordinari convocat d’un dia per l’altre i que no s’hagi inclòs en la tramitació de tot el POUM fa paleses les ganes que té de que hi pugui haver PARTICIPACIÓ CIUTADANA.
INCOMPLIMENT DEL PACTE DE TINELL: no té sentit planificar un camp de golf si el criteri que es vol autoimposar el propi govern és que "durant la revisió del PTGC no es tramitaran nous camps de golf"
L’Ajuntament de Tortosa va signar la DECLARACIÓ MUNICIPAL PER UNA NOVA CULTURA DE L’AIGUA. La urbanització i camp de golf no son el primer element que es promou en el POUM de Tortosa contrari a la NCA i a aquesta declaració. Les nombroses manifestacions que s’han fet els últims anys han deixat clar que la gent de les Terres de l’Ebre vol una NCA i es denuncia que no té sentit que els mateixos polÃtics que en el seu moment venien a les manifestacions ara estiguin promovent aquests tipus de projectes.
A la TROBADA DE PLATAFORMES DELS PA�SOS CATALANS (maig de 2005 a Tortosa) ja demanava entre altres coses la conservació del paisatge com a element clau de la identitat col·lectiva i la implantació de la NCA. També van denunciar l’ús il·legitim de l’aigua als camps de golf.
PERTOCARIA UNA REVISIÓ DE TOT EL POUM I NO UNA MODIFICACIÓ PUNTUAL PER INTRODUIR UN ÚS EXCEPCIONAL segons el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre.
LA PROTECCIÓ DELS ESPAIS NATURALS: L’activitat del golf i la conseqüent urbanització implicarà una important barrera entre els ecosistemes de ribera la plana agrÃcola i l’interior. Aixà la urbanització i camp de golf plantejats no respecten les zones tampó que envolten els espais naturals protegits.
4) Responsables:
4.1) Paper de les administracions:
L’Ajuntament de Tortosa va signar al juliol de 2006 un conveni urbanÃstic amb l’empresa Tortosa Golf Resort per a la urbanització i construcció d’un camp de Golf a la zona del Mas de Xies a Vinallop.
El 2 d’agost de 2006 en un ple extraordinari van aprovar el conveni de col·laboració urbanÃstica entre l’Ajuntament i l’empresa Tortosa Golf Resort, van aprovar la modificació puntual de l’aprovació provisional del POUM a la zona del Mas de Xies de Vinallop, i van sotmetre l’esmentada modificació juntament amb l’estudi d’avaluació ambiental al trà mit d’informació pública.
Signar un conveni amb una empresa després modificar el POUM per a que s’adapti a el que s’ha signat és un procediment incorrecte, tot i que les administracions acostumen a fer-ho sovint i mostra que no s’està intervenint en defensa dels interessos públics sinó dels interessos privats d’una empresa concreta.
A més la modificació puntual d’una aprovació provisional del POUM és una figura inventada per l’Ajuntament, no existeix.
4.2) Paper de les empreses:
L’Empresa Tortosa Golf Resort SL inscrita al registre mercantil el 30 de novembre de 2005 amb Maria Concepción Flores Gonzalez com a administradora única i amb un capital social de 3037,50€ té com a objectius la promoció de la construcció d’un resort amb camp de golf i altres equipaments, promoure i gestionar per a sà mateixa i per a tercers projectes industrials, centres comercials, hotels, centres de negoci, i la compraventa al major i detall de béns immobles.
Aquesta empresa de recent creació té el seu domicili al despatx dels abogats Cardus & Cardus al C/Sant Ildefons, 11, 2on de Tortosa.
Donada la recent data de creació d’aquesta empresa de capital navarrés es fa prou evident que es va crear amb l’objectiu de construir la urbanització i el camp de golf que ens ocupa a Vinallop i que les converses amb l’Ajuntament de Tortosa ja debien estarse produint fa un any o més. Davant d’un projecte premeditat amb tant temps d’antelació no s’enten que l’Ajuntament de Tortosa no l’inclogués a tota la tramitació del POUM, a no ser que tinguessin dubtes de l’acceptació d’aquest per part de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat i de la reacció social que aquest fet pogués crear i per això ho hagin inclòs a última hora mitjançant una tramitació incorrecta ja que no exiteix la figura d’una modificació puntual d’una aprovació provisional del POUM.
5) Resposta del col·lectiu (campanyes, tipus de resistència i de lluita...)
Des del col·lectiu s’han presentat alegacions, s’ha organitzat una xerrada (se’n faran més) i una concentració (també n’hi haurà més), s’han fet pancartes, article
* * * * * * * * * * * * * *
Plataforma en Defensa de l’Ebre, Regadius de Catalunya i Aragó i transvasaments encoberts a regadius.
2) Explica breument el conflicte (exposició i cronologia de fets, motius...)
La PDE porta molts anys de lluita entre altres coses contra un transvasament de 1050Hm3/any que havia de facilitar aigua per a regadius i urbanitzacions del litoral mediterrani. Aquest transvasament fou derogat de la llei del PHN, però les amenaces als rius de la nostra conca: ampliacions de regadius (més de 600.000Ha noves), les obres de regulació previstes a l’annex II del PHN o per les diferents comunitats autònomes (grans embassaments), la contaminació, l’augment de la salinització de l’aigua i de la destrucció d’ecosistemes fluvials, el creixement urbanÃstic descontrolat amb la seva exigència despilfarradora d’aigua i el procés del·laboració del nou pla de Conca (demarcació) ja iniciat per la Confederació Hidrogrà fica de l’Ebre. Totes aquestes amenaces han continuen mantenint viu el conflicte de l’aigua.
El cabal ecològic de l’Ebre continua sent el mateix que abans, encara no s’ha definit un règim de cabals que s’adeque a les necessitats ecològiques del riu.
3) Conseqüències de la problemà tica (ambientals, socials, polÃtiques...)
Els regadius previstos tant el Pla Nacional de Regadius com al Pacto del Agua de Aragón, aixà com els aprovats desde Catalunya, Navarra i Euskadi, suposen a part d’una detracció d’aigua tres vegades superior a la del transvasament del riu, greus problemes de contaminació difusa en el riu que incrementarà el problemes existents de salinització i d’eutrofització a la conca de l’Ebre.
A més el creixement urbanÃtic descontrolat i donat que l’ús de boca com és el de les urbanitzacions té preferència sobre els regadius fa pensar en transvasaments encoberts rera els diferents projectes de regadiu, tant cap a Castelló (a través del Xerta-Senia) com cap a Barcelona (a través del Segarra-Garrigues).
Els embassaments provoquen greus problemes socials ja que s’inunden en alguns casos els terrenys dels que viuen la gent dels pobles que hi està n prop i en altres perquè inunden els mateixos pobles.
El tram baix de l’Ebre pateix les conseqüències de tot allò que passa riu amunt, aixà qui més notarà els efectes de la salinització de l’aigua del riu i de contaminació , aixà com la detracció d’aigua prevista, seran aquells que es troben al final de la conca.
Les conseqüències socio-ambientals són moltes i diverses: enfonsament del delta de l’Ebre, problemes de potabilització de l’aigua del riu, greus problemes d’eutrofització, desplaçaments obligats de població, disminució de les pesqueries des de Tarragona fins a València, destrucció d’espais naturals de secà d’elevat valor ecològic per posar-los en regadiu,...
4) Responsables:
4.1) Paper de les administracions:
El Ministeri de Medi Ambient va derogar el transvasament de 1050Hm3/any, sumant-se al slogan de la NCA, però va declarar com a obres d’interés general, totes les obres de l’annex II: D’aquestes obres n’hi ha que són necessà ries per a les necessitats actuals (potablització, reutilització, sanejament....), però n’hi ha d’altres que tenen quasi un segle d’antiguitat i que s’enmarquen dins la polÃtica de la Vella Cultura de l’Aigua, obres com el recreixement de Yesa, embassament de Biscarrués, canals de regadiu (Xerta-Senia, Segarra-Garrigues), són obres del passat que actualment s’haurien de replantejar baix el nou prisma de la NCA.
La Confederació Hidrogrà fica de l’Ebre ha iniciat el nou Pla de Conca de l’Ebre, però serà impossible un debat tranquil a la conca sense una moratòria d’embassaments i nous regadius. El MIMAM hauria de fer una moratoria d’embassaments i nous regadius.
El problema dels regadius, no és només un problema d’Aragó, també és un problema de Catalunya i el govern de la Generalitat de Catalunya és tan responsable d’aquesta problemà tica com ho són els governs de la resta de la Conca. En aquest sentit el govern català ha aprovat els regadius del Segarra-Garrigues i del Xerta-Senia i els està començant a tirar endavant, amb ajudes mil·lionà ries que no s’adequen a la recuperació de costos que planteja la DMA.
El problema principal de l’Ebre és determinar quin és el regim de cabals necessari per mantenir les necessitats ecològiques del riu, però les administracions no tenen cap pressa per definir aquest règim, mentres es treballa a passos agegantats en ampliar concessions i fer nous regadius a la conca.
4.2) Paper de les empreses:
El paper de les empreses és cumplir les lleis establertes, des del retorn de cabals sanejats, fins a mantenir el cabal necessari en el riu, en aquest sentit caldria una clara voluntat de col·laboració de les grans empreses hidroelèctriques, fer una moratòria de grans regadius i embassaments i aturar el creixement urbanÃstic descontrolat. Moltes d’aquestes lleis ja hi són, només caldria que les fiquessen en prà ctica i que l’administració no fos tan permisiva a l’hora del seu no cumpliment
5) Resposta del col·lectiu (campanyes, tipus de resistència i de lluita...)
El 16 de setembre es va dur a terme la tercera trobada de grups de la conca de l’Ebre on es va acordar:
· Exigir una moratòria a la construcció de grans embassaments i a l'engegada de nous regadius mentre es revisa el Pla de Conca o de Demarcació.
· Exigir els cabals ambientals en tota la conca i la paralització de nous embassaments fins que aquests cabals siguin assegurats.
· Exigir un compromÃs real de les administracions en l'aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua. En concret exigir un procés de participació en el Pla de Conca real, obert, proactivo, a tots els nivells i amb capacitat econòmica per a elaborar propostes i alternatives.
· Oposar-se al transvasament Xerta-Sènia.
· Demanar la dignificació del secà .
· Convocar el 19 de novembre una gran assemblea a les 11:30 i una concentració a les 13h davant la CHE
* * * * * * * * * * *
Plataforma Salvem Vallcarca
2) Explica breument el conflicte (exposició i cronologia de fets, motius...)
El barri de Vallcarca està afectat des del 2002 pel Pla urbanÃstic de Modificació puntual del PGM per al à mbit d’Hospital Militar-Farigola. Una zona del barri que en els últims anys ha quedat desatesa per l’Ajuntament i que està degradada, sense equipaments i cada cop amb menys comerç de barri. Uns 200 veïns de tota la vida han estat obligats a deixar les seves cases en benefici de les immobilià ries que davant la seva indefensió faran l’agost amb la complicitat de l’Ajuntament i la Generalitat, amb la construcció de grans blocs i cases d’alt standing que convertiran al barri en un centre dormitori i plenament abocat al turisme i ciutadans d’alt poder adquisitiu.
La resistència veïnal ha comportat diversos capÃtols que estan condicionant el procés i la seva execussió.
3) Conseqüències de la problemà tica (ambientals, socials, polÃtiques...)
El present pla urbanÃstic
No soluciona el dèficit d’equipaments que pateix la zona sobre el conjunt del Districte.
Fomenta l’especulació, destinant o reparcel·lant un espai( actualment ocupat per vivendes unifamiliars, de baixa alçada i comerços de barri) a la construcció d’edificis d’alt standing i de gran alçada que no preveuen la inclusió de comerços en les seves plantes baixes.
No soluciona els problemes de mobilitat (derivats d’altres punts de la ciutat) de la zona, ja que preveu la construcció d’un vial o via rà pida que no va en la lÃnia de redistribuïr el trà nsit rodat en transport públic o privat dels veïns del barri.
No respecta els interessos del veïnat ni la identitat, ni atén a les seves necessitats reals.
No s’ha informat adequadament als veïns afectats i en el transcurs del procés no s’ha previst cap mena d’instrument o metodologia de participació ciutadana que gestionés el conflicte d’aquests amb l’Administració.
4) Responsables: Immobilià ries, Ajuntament i Generalitat
4.1) Paper de les administracions:
El paper de les Administracions, governades per l"esquerra" ha estat decebedor. S’han limitat a aplanar el terreny a les immobilià ries i a fomentar l’especulació en una zona en la que fa anys hi haurien d’haver intervingut per adequar-la i dotar-la de les infraestructures que necessita. Han intentat silenciar la problemà tica i tot i que han atés als veïns no han estat capaces de garantir suficient vivenda social, equipaments o alternatives pels afectats.
4.2) Paper de les empreses:
Les empreses constructores i immobilià ries han operat còmodament en la zona amb els seus mecanismes habituals, i amb la complicitat de les Administracions. Han estat capaces de tapiar antigues vivendes i pressionar a molts veïns afectats.
5) Resposta del col·lectiu (campanyes, tipus de resistència i de lluita...)
El veïnat es va organitzar en una Plataforma que es reuneix setmanalment i durant el llarg procés ha canalitzat la seva lluita a traves de jornades informatives, video-forums, la distribució de pamflets i cartells informatius i de denúncia i tallades sovintejades de carrer a l’Avinguda Hospital Militar durant molt dimecres al vespre , amb la participació de força veïns i col·lectius del barri.
* * * * * * * *
Corbera 2000
El projecte en qüestió és la urbanització d’una extensió total de 303.400 m2 (semblant a Corbera Alta), amb aproximadament 300 habitatges (en el projecte inicial eren 1000) i amb un negoci mÃnim estimat de 12 milions € nets (2.000 milions de pessetes). Aquest projecte ha estat motiu d’estira i arronses durant quasi més de 20 anys . Els diversos tripijocs polÃtics i l’oposició ciutadana han anat retardant aquest projecte, que a dia d’avui ja es pot veure mig urbanitzat. El problema de la Unitat d’Actuació 5 del Pla Parcial o més coneguda com a "Corbera 2000", a banda del desmesurat creixement de la població en total desproporció amb les prestacions municipals, rau en que els terrenys tenen inestabilitat geològica i una gran pendent que dificulten la edificació i l’assentament urbà , tal i com especifica el Pla Territorial de Catalunya. Això ho demostren el murs de contenció ( esquerdats per la pressió), les tones de replè que han ficat per tapar els diversos forats o les esquerdes que es veuen en les voreres . A banda d’això, en aquesta extensió hi travessa un torrent, el qual es motiu del segon contenciós obert per l’ampliació del Projecte de la UA5, anomenat Parc del Torrent, que segons sembla vulneraria el Domini Públic Hidrà ulic.
Dades d’interès
Promoció privada que està realitzant l¡empresa PRAS.A., de la ciutat de Còrdova, que té la propietat del 68% dels terrenys.
Estableix :
-236 habitatges plurifamiliars
60 habitatges unifamiliars
7.765 m2 de sostre industrial
Zonifica el sol :
171.117 m2 de parc urbÃ
19.000m2 d’equipaments
30.267 m2 de vials i estacionaments
16.976 m2 de parc esportiu privat
24.750 m2 de zona plurifamiliar ( amb un Ãndex net mitjà d’1.15 m2/m2)
43.090m2 de zona unifamiliar
43.853 m2 de zona industrial
Les cessions de sol a l’Ajuntament són de 238.787m2 |
Mira també:
http://www.noalplacaufec.net
|
This work is in the public domain |
|
|
