|
Notícies :: laboral |
Enganxada entre Saura i CCOO
|
|
per informo |
31 oct 2006
|
ecopijos |
Com són, aquests post-estalinistes. Com que José María Alvarez va donar la setmana suport públic a Pepe Montilla (amb la polèmica que podeu llegir aquí) , ara Joan Saura està fent mans i mànigues per fer-se la foto amb algun sindicalista de nivell. Però el tret li sortirà per la culata, perquè el sindicalista oficial d'ICV i dirigent de CC.OO. a Catalunya, Joan Coscubiela, no està per la feina.
Segons sembla, el líder comissionista (quin nom de ressonàncies regionalistes, eh?) no vol donar la cara per ICV perquè no creu en el projecte i per les seves males relacions personals amb els dirigents d'aquest partit. Fins i tot es dóna el cas que Coscubiela ni tan sols ha volgut signar el manifest de suport al candidat eco-pijo que ha llançat públicament la plataforma Ara Saura. Entre la llista de signants hi ha molts afiliats a CC.OO., però el seu cap visible no apareix per enlloc.
Segons ens explica un amic que treballa a la seu eco-pija del carrer Ciutat, el Saura està que trina perquè definitivament s'ha quedat sense referent obrer, i això que ell jura i perjura que defensa els interessos dels treballadors. En fi, que fins i tot el Coscu ja ha vist que el Saura i companyia només treballen pels que viuen a l'espai físic situat entre la Ronda de Dalt, la Gran Via, el carrer Tarragona i el carrer Marina. Més enllà d'aquests límits, no hi ha botigues de Gonzalo Comella.
Govern d'esquerres! |
Mira també:
http://www.bbusot.ca |
 This work is in the public domain |
Re: Enganxada entre Saura i CCOO
|
per Rafael |
31 oct 2006
|
Voldràs dir http://www.busot.ca |
Re: Enganxada entre Saura i CCOO
|
per Ara Mas |
31 oct 2006
|
Però si guanyarà el Mas, que es un senyor de dretes i pijo de tota la vida que no va com en Saura, Pasqualet i Cía, d'esquerranosos però fotent punyalades a doju els treballadors i tota la penya que no tingui el carnet. Això si, el Mas s'estima més els que tenen puressa de sang, i es que aquesta mena de polítics son tots uns sectaris com tots els intelectuals de pacotilla. Fixat el Montilla, un tipus que va fer el ridícul com a Ministre d'Industria qual li volia regalar Endesa a "la Caixa" per quatre rals i un tipus encara mès de dretes i de Terol, un tal Pizarro -quin nom- li va fer petar l'invent perque no ho van consultar amb ell |
Re: Enganxada entre Saura i CCOO
|
per k sus den |
31 oct 2006
|
si després de donar la creu de sant jordi al de la seat preten dir que defensa els treballadors es pa cagarse |
Re: Enganxada entre Saura i CCOO
|
per artur |
31 oct 2006
|
No es feia dir"Arturito" el Mas,a la seva adolescecia?En cristiano,por favor... |
el veritable pijo racista
|
per Arturo Mas |
31 oct 2006
|
Un dels debats que està centrant la precampanya electoral catalana és el pedigrí dels candidats. Montilla es reclama ara catalanista de tota la vida i Artur Mas va de patriota tot i que el que detalla la seva biografia és que, com David Madí, al màxim perill a què s'ha exposat per Catalunya és a entrepussar en baixar del cotxe oficial.
Artur Mas Gavarró -fins l’any 2000 Arturo Mas Gavarró segons constava en el seu DNI- és tot un personatge al qui la vocació política li va sorgir després de passar per alts càrrecs de l’administració. És indicatiu que als arxius de Convergència consti la seva alta com a militant del partit l'any 1987, amb 31 anys. Arturito, que era com el coneixien al nàutic del Masnou que sovintejava, es va llicenciar en Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona l’any 1974 en plena ebullició d’activisme antifranquista a Catalunya. Tots els companys de facultat recorden com mai va implicar-se en cap activitat mínimament reivindicativa i que la seva llengua habitual d’ús era el castellà, que segueix parlant amb la seva dona i la seva filla Patricia. Per a que pogués estudiar tranquil i sense problemes la carrera, a casa seva li van proporcionar un piset en una de les zones més selectes de la capital catalana, el carrer Tuset, molt a prop d’on resideix actualment.
Amb el seu títol de llicenciat sota el braç, l'Arturo va provar de treballar en una empresa d’un amic del seu pare però no li va agradar. Després de comprovar com n’era de dur buscar feina al mercat laboral com qualsevol català de carn i os, va haver de tornar a recórrer al seu progenitor per col·locar-se. Així les coses, el pare el va recomenar al llavors Director general de promoció comercial de la Generalitat, Francesc Granell, que el va nomenar director de serveis i el va responsabilitzar de la participació del Govern de Catalunya en les Fires. Aquell mateix any, el 1982, va passar pels altars amb Helena Rakosnik, la qual mereixerà una busotada a banda d’aquí a uns dies. Abans de conèixer Rakosnik, l’Arturo va festejar durant molt temps amb una germana de Julia García-Valdecasas, filla de càrrecs del règim franquista i exdelegada del Govern espanyol a Catalunya recordada per la brutalitat de les actuacions policials que va ordenar com el febrer de 1999 a la Universitat Autònoma. Déu els cria.
Al poc temps, Mas va desbancar Granell en el càrrec i li va prendre el càrrec de Director de promoció comercial. Aquella plataforma li va servir per assistir a múltiples inauguracions i guateques on es va fer bon amic de Marta Ferrussola. Al Departament d’Indústria de la Generalitat va coincidir amb Josep Piqué amb qui també es van fer bons amics d’aventures.
A finals dels 80, l'Arturo va ser elevat a regidor a l’Ajuntament de Barcelona i poc després va decidir tornar a l’empresa privada, a Tipel, tot i que ho va seguir combinant amb el seu càrrec al consistori barceloní. Tipel era l’empori pelleter del clan Prenafeta, propietat de Lluis ‘don vito’ Prenafeta, el sinistre Secretari general de Presidència de Pujol entre 1980 i 1990 i capo suprem del sector negocis de Convergència. Tipel va absorbir el primer negoci fallit de Jordi Pujol junior, Geset Afers, i a partir d’aquí la pelletera va d’anar de mal en pitjor. El bon rotllo entre Arturo Mas i el fill de Jordi Pujol van catapultar-lo fins al pinyol, l’entorn familiar i professional més proper a l’aleshores President de la Generalitat. Arturo Mas va abandonar Tipel en una situació delicada i mesos després, el 1994, l'empresa feia suspensió de pagaments.
També va passar pel consell d’administració de La Seda i la seva arribada tampoc va servir per salvar de la crisi de l’empresa textil presidida per l’altre home dels negocis de CDC, Rafael Español. El 1995 va ser nomenat Conseller de Política Territorial i del 97 al 2001 va exercir de Conseller d’Economia i Finances fins que Jordi Pujol li va crear el càrrec de Conseller en cap per a preparar la carrera successòria. El mal rotllo que va generar aquell nomenament entre Convergència i el soci petit i pillador, Unió, amb la dimissió de Duran Lleida de Conseller de Governació, va ser un tot un xou que en un futur també mereixerà Busotada individualitzada.
Però l’etapa més sucosa de la vida d’Arturo Mas (com dèiem al començament Artur a partir de 2000) comença aquí, quan es converteix en el delfí de Pujol. A aquesta etapa pertanyen episodis com la farra al la disco SET 59 de Vilassar del desembre de 2001 (veure foto) mentre el país estava sumit en el caos per les nevades o quan es va fer anar a buscar per un helicòpter de la Generalitat al Pedraforca perquè va caure baixant la muntanya i es va fer un esguinç en un dit. Continuarà. |
Re: Enganxada entre Saura i CCOO
|
per josep |
31 oct 2006
|
Jo crec que el veritable problema es que la direcció de CCOO es més de dretes que ICV, que ja es dir.
Durant el referèndum intern d'ICV sobre el vot a la constitució europea, la part de CCOO dins ICV es va decantar profundament per el S�, mentre que la direcció d'ICV volia demanar el NO. |
Re: Enganxada entre Saura i CCOO
|
per lo carraco |
31 oct 2006
|
aquestes crítiques del Mas que diuen que parla castellà en la intimitat tan sols poden ajudar a votar al PP o a Ciutadans.
els hi esteu donant la raó: catalanisme/independentisme = sectarisme |