|
|
|
Declaració de Corrent Roja davant les elecciones de l' 1 de novembre
|
|
per Corrent Roja
Correu-e: correntroja ARROBA telefonica.net (no verificat!) |
16 oct 2006
|
|
Estem convençuts que aquestes eleccions no canviaran res substancial. Més enllà del vot, la tasca principal de l’activisme d’esquerres continua essent acumular forces a través de la mobilització unitària i de preparar les properes batalles front a les noves agressions que vindran. |
|
Declaració de Corrent Roja
DAVANT LES ELECCIONS AUTONÃ’MIQUES
El dia 1 de novembre tindran lloc les properes eleccions autonòmiques, convocades arran de la crisi del govern tripartit i després d’un referèndum estatutari que va resultar un fracàs per l’abstenció de més de la meitat de l’electorat.
Ens diuen que és important anar a votar perquè el pròxim govern aplicarà el nou Estatut, que presenten com el gran instrument de transformació i progrés del paÃs. Però l’Estatut no és sinó l’expressió del pacte entre l’Estat espanyol i la burgesia catalana, representada pel seu portaveu més autoritzat, Artur Mas. Aquest pacte va desnaturalitzar el projecte, ja descafeïnat, aprovat pel Parlament. L’Estatut renega de la sobirania catalana i de les reivindicacions de la Catalunya treballadora. És, en realitat, una nova versió de l’Estatut de 1979, amb algunes competències més i un compromÃs de més inversions en infrastructures.
Els partits que van formar el Tripartit es queixen que, a causa dels diferents escà ndols medià tics, no s’ha visualitzat la seva obra de govern. Però el balanç del Tripartit no s’aguanta des del punt de vista de la classe treballadora i la joventut: L’esfondrament del Carmel aviat va mostrar que el govern catalanista i d’esquerres –com abans havia fet CiU- es negava a tirar de la manta de la corrupció i emparava unes empreses constructores à vides de guany en detriment de la seguretat de treballadors i veïns. L’enriquiment escandalós dels especuladors immobiliaris ha continuat sense fre, a costa de la població treballadora. Amb el 46% de la costa ja urbanitzada, el Govern ha permès la construcció de 100.000 nous habitatges a la vora del mar.
Ha donat el vist-i-plau a la deslocalització d’empreses multinacionals amb beneficis i, fins i tot, ha promogut la deslocalització de les empreses catalanes, alimentant un procés de desindustrialització cada cop més accelerat. A través del “Pacte per la Competitivitat� firmat amb els grans empresaris, ha mobilitzat els recursos públics al servei d’aquests. Ha continuat amb la privatització de la Sanitat i, mitjançant el “Pacte Nacional per l’Educació�, s’ha compromès a augmentar sensiblement les subvencions a l’escola privada. La precarietat laboral ha seguit regnant sense que moguessin un dit. Van apujar els impostos indirectes que paguem tothom, en comptes d’apujar-los als més rics. Ben mirat, els seus grans resultats socials no van més enllà de determinades inversions de millora en barris degradats i d’algunes mesures assistencials que queden molt lluny de les necessitats socials.
Una imatge del que ha estat aquest govern és la que ens va donar el 25 de setembre: mentre, a dins del Liceu, el govern de la Generalitat concedia la Creu de St. Jordi a l’expresident de SEAT, Andreas Schleef, responsable de l’acomiadament de 660 treballadors/es, a fora, els treballadors/es denunciaven al carrer l’actuació servil del govern catalanista i d’esquerres.
En realitat, la polÃtica que ha fet el Tripartit (i Zapatero) només ha beneficiat a CiU, el partit per excel·lència de la burgesia catalana. Un partit tan “nacionalistaâ€? que no ha dubtat a demanar la intervenció de l’Exèrcit espanyol en el conflicte de l’aeroport de El Prat. Ara, amb el vent a favor i el seu electorat mobilitzat, es preparen per reconquerir la Generalitat, que sempre han considerat una finca particular. Artur Mas ridiculitza el Tripartit i apareix com l’artÃfex de l’Estatut i garant del seu compliment; promet xecs, ajuts i rebaixes fiscals a les classes mitjanes i altes; impulsa la mà dura amb els treballadors immigrants i defensa un programa descaradament neoliberal i privatitzador.
A diferència de la de CiU, la base electoral del PSC-PSOE, principalment la de les barriades obreres, es troba desmobilitzada, com no podia ser d’una altra manera amb l’actuació del Tripartit. El candidat Montilla, que ja ha rebut la benedicció de la patronal catalana com a “candidat fiableâ€?, es presenta com a “gestor eficientâ€? i continuador de l’obra del Tripartit però, a diferència de Maragall, submÃs a Zapatero i conscient que el PSOE necessita l’aliança de CiU a Madrid. El seu catalanisme social té com a base, al igual que CiU, una polÃtica general al servei dels empresaris, en nom de la competitivitat.
ERC està amoïnada perquè les enquestes assenyalen un important retrocés dels seus resultats electorals. Temen quedar desplaçats del Govern i es proposen com candidats a un nou Tripartit, dient que “si Esquerra hi és, el proper govern serà realment d’esquerres� i afegint: “Qui defensarà amb més fermesa el compliment de l’Estatut que ERC?�. Recentment Carod Rovira ha anat a la Cambra de Comerç per defensar que, per Esquerra, el Govern ha de ser “el gran facilitador de la tasca dels empresaris�.
Convertit en pur aparell electoral, ICV-EUiA ha estat l’esquerra lleial del Govern tripartit i plenament corresponsable de les seves mesures. La seva obsessió és repetir un nou tripartit, en el que es presenten com la garantia de “govern d’esquerresâ€? i de “bon governâ€?. “Ens avala la trajectòria i la feina ben feta des de les conselleries que tenimâ€?, diu Saura, que crida a Montilla i ERC a que “continuïn amb les polÃtiques de progrés de la Generalitat actualâ€?.
L’esquerra institucional, profundament respectuosa amb la Constitució espanyola i amb l’Estatut, accepta gustosament governar per als empresaris. En canvi, no trobareu en el seu programa ni una sola mesura radical per posar fi a la massiva precarietat laboral, a les deslocalitzacions, als tancaments, als baixos salaris, a les pensions miserables, a l’especulació immobilià ria, als negocis de l’ensenyament privat o a la privatització de la Sanitat. Ni tampoc defensar els drets dels treballadors immigrants, ni la reducció de la jornada a 35 hores setmanals sense reducció salarial, ni un salari o una pensió mÃnima de 1000 euros, ni la municipalització del sòl i l’habitatge públic de lloguer.
Davant l’actual panorama, estem convençuts que aquestes eleccions no canviaran res substancial i tampoc no veiem que cap de les candidatures d’esquerra amb opcions electorals sigui mereixedora del vot dels treballadors/es i la joventut. A la gent d’esquerres que, malgrat això, vulgui votar, li recomanem que ho faci a aquelles candidatures minorità ries que qüestionen i s’enfronten al sistema. Però, més enllà del vot, la tasca principal de l’activisme d’esquerres continua essent acumular forces a través de la mobilització unità ria i de preparar les properes batalles front a les noves agressions que vindran. És fent aquest camà de lluita contra les polÃtiques neoliberals, aplicades per la dreta o per l’esquerra social-liberal, com avançarem en la reconstrucció de l’autèntic sindicalisme –de classe, combatiu, democrà tic-- i en la construcció de l’alternativa anticapitalista que la classe treballadora catalana necessitem.
15 d’octubre de 2006
correntroja
www.corrienteroja.net
correntroja ARROBA telefonica.net |
This work is in the public domain |
|
Re: Companys va morir per algo ......no per els botiflers
|
|
per !!*!! |
16 oct 2006
|
què fa Ciu,Psc,IU anant a la tomba de
l'únic president de veritat què hem tingut
en Lluis Companys?
Com tenen collons i cínisme de
fer aquest teatre? precisament a l'any 1940
aquest gran català universal
va morir per defensar
la sobiranina del nostre poble i aquests 3
covards partits no sols ni mai s'han plantejat
la Republica Catalana, sinó el seu paper és anar
a la capital del "reino" a vendre el país
per els seus interessos.Per això no frivolitzem
en això,l'únic partit què està legimitat
per homanetjar al nostra martir és erc:
primer perquè ell va ser un dels fundadors i
president de la millor época del nostre país
i segona de l'únic partit què es podria
sentir content ara mateix seria d'erc què és
l'únic partit què defensa la sobirania plena
la societat cooperativa la
justicia social el socialisme
partits regionals ja sabem el què defensen |
|
Re: Declaració de Corrent Roja davant les elecciones de l' 1 de novembre
|
|
per xxl |
17 oct 2006
|
perquè no m'enciones ERC??
et recordo que gaire indepe no és. |
|
Re: Declaració de Corrent Roja davant les elecciones de l' 1 de novembre
|
|
per gg |
17 oct 2006
|
"l'únic partit què defensa la sobirania plena la societat cooperativa la justicia social el socialisme"....
increible xiquet...
em congratulo de la feina de rentat mental que les joventuts d'ERC et deuen haver fet pq acavis diguent tal barbaritats...
apa, continua lluitant amb ERC pel socialisme! |
|
Re: Declaració de Corrent Roja davant les elecciones de l' 1 de novembre
|
|
per un |
18 oct 2006
|
ERC va ser una cosa i ara és un altre.
No t'enganyis, als jerkis su convencen amb pegatines que roben eslogans a altre gent que s'esforça molt més que vosaltres en tirar dels seus projectes. Ells no reben subvencions de ningú.
Visca l'EI mori el mal govern reformista!
Socialisme i independència! |
