|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
Amèrica Llatina declara la seva independència
|
|
|
per ladynamo |
12 oct 2006
|
|
L'intel·lectual nord-americà teoritza sobre la fi dels mecanismes de control imperial en països decidits a reconstruir el seu somni original de llibertat política. NOAM CHOMSKY: Amèrica Llatina declara la seva independència. |
AMÈRICA LLATINA DECLARA LA SEVA INDEPENDÈNCIA
Noam Chomsky
Cinc segles després de les conquestes europees, Llatinoamèrica reaferma la seva independència. Especialment al con sud, des de Veneçuela a Argentina, la regió s'alça per a enderrocar el llegat de dominació externa dels últims segles i les formes socials cruels i destructives que aquesta va ajudar a establir.
Els mecanismes de control imperial (la violència i la guerra econòmica, que a Amèrica Llatina dificÃlment serien records perduts) estan perdent efectivitat, senyal del gir cap a la independència. Washington està ara obligat a tolerar governs que en el passat haurien provocat intervenció o represà lies. A través de la regió, un vibrant conjunt de moviments populars dóna les bases d'una democrà cia amb sentit. Com si tornessin a descobrir la seva herència precolombina, les poblacions indÃgenes són molt més actives i influents, especialment a BolÃvia i Equador.
Aquests successos són en part el resultat d'un fenomen observat durant alguns anys a Amèrica Llatina per especialistes i organismes d'investigació: a mesura que els governs electes es van fer més formalment democrà tics, els ciutadans es vab fer expressant una creixent desil·lusió per la forma que funciona la democrà cia, aixà com “ poca fe � en les institucions democrà tiques. Han buscat construir sistemes democrà tics basats en la participació popular més que en la dominació dels estrangers i les elits.
El cientista polÃtic argentà Atilio Borón ha tingut una convincent explicació de la pèrdua de fe en les actuals institucions democrà tiques. Borón va observar que la nova onada democratizadora a Amèrica Llatina coincidia amb “reformesâ€? econòmiques dictades des de l'exterior i que manlleven una democrà cia efectiva.
Els conceptes de democrà cia i desenvolupament estan estretament lligats en molts aspectes. Un consisteix que tenen un “ enemic comú â€?: la pèrdua de sobirania. En un món de nacions-estats, és veritable per definició que la pèrdua de sobirania comporta una declinació en la democrà cia i un minvament en la capacitat de portar a terme polÃtiques socials i econòmiques. Això perjudica al seu torn al desenvolupament, una conclusió confirmada per segles d'història econòmica. El mateix registre històric revela que la pèrdua de sobirania condueix consistentment a la liberalització imposada, a favor per descomptat dels interessos d'aquells que tenen el poder per a imposar aquest règim social i econòmic. Als últims anys, al règim imposat se li diu habitualment “ neoliberalisme â€?. No és un terme molt bo: el règim socioeconòmic no és nou ni és liberal, almenys com entenien el concepte els liberals clà ssics.
Als Estats Units, la confiança en les institucions també ha estat declinant sostingudament, i per bones raons. Una gran escletxa s'ha obert entre l'opinió pública i les polÃtiques públiques, de la qual poques vegades s'informa, encara que les persones no deixen d'estar conscients que les seves opcions polÃtiques són menyspreades.
Resulta instructiu comparar les recents eleccions presidencials al paÃs més ric del món i al més pobre d'Amèrica del Sud, BolÃvia. A l'elecció presidencial nord-americana de 2004, els votants hagueren d'optar entre dos homes nascuts entre riqueses i privilegis, que van assistir a la mateixa universitat d'elit, que van freqüentar la mateixa societat secreta on els joves privilegiats s'entrenen per a ingressar a la classe governant. Ambdós van poder competir en l'elecció perquè van tenir el suport per gairebé els mateixos conglomerats del poder privat. Els seus programes eren similars i consistents amb les necessitats de la seva constitució bà sica: riquesa i privilegi. Estudis d'opinió pública van revelar que en un conjunt de temes importants, ambdós partits estan bastant més a la dreta que la població en general... i l'administració Bush dramà ticament més. Degut en part a aquestes raons, hi ha temes que no figuren en l'agenda electoral. Pocs votants coneixien la posició dels candidats davant els temes. Els candidats són envasats i venuts com dentÃfrics, actuacions i drogues de moda, per les mateixes indústries consagrades a la decepció i al frau.
Com a contrast, consideri's a BolÃvia i l'elecció d'Evo Morales al desembre darrer. Els votants estaven familiaritzats amb els temes, temes molt reals i importants, com el control nacional sobre el gas natural i altres recursos, que té aclaparat el suport popular. A l'agenda polÃtica figuren, entre uns altres, els drets dels indÃgenes i les dones, aixà com els drets a la terra i l'aigua. La població va triar a un dels seus, no a un representant dels reduïts sectors privilegiats. Va haver participació real, no una agitació que es promou per una vegada cada certs anys.
La comparança (i no és l'única) planteja algunes interrogants sobre si són necessaris programes de “ promoció de la democrà cia â€?. Donat el seu nou ascendent, Amèrica Llatina podria encarregar-se d'alguns dels seus més greus problemes interns. La regió és notòria per la rapacitat de les seves classes riques, alienes a la responsabilitat social. Estudis comparatius entre el desenvolupament econòmic llatinoamericà i de l'est asià tic, mostren que en aquest aspecte Amèrica Llatina s'acosta al pitjor Ãndex del món en matèria de desigualtat i Àsia de l'est al millor. El mateix és và lid en general per a l'educació, la salut i el benestar social.
Les importacions llatinoamericanes s'han orientat fortament cap al consum dels rics; a l'est d'Àsia s'orienta a la inversió productiva. La fugida de capitals des d'Amèrica Llatina s'aproxima a l'escala del deute, el que suggereix una manera de superar aquesta cà rrega aixafadora. A l'est asià tic, la fugida de capitals ha estat rigorosament controlada. Les economies llatinoamericanes han estat també més obertes a la inversió estrangera que a l'Àsia. Segons la Unctad, des dels anys 50 les multinacionals estrangeres han controlat a Amèrica Llatina porcions molt majors de la producció industrial que en els capÃtols reeixits de l'est asià tic. El Banc Mundial va informar que la inversió estrangera i les privatitzacions s'han dirigit a substituir altres fluxos de capitals cap a Amèrica Llatina, transferint el control i enviant fora els guanys, al revés de l'Àsia de l'est.
Mentrestant, nous programes que es porten a terme a Llatinoamèrica estan revertint els models que es remunten a la conquesta espanyola i que es caracteritzen per la vinculació entre les elits llatinoamericanes amb els poders imperials, però no entre elles mateixes. Per descomptat, aquest gir no és per res benvingut a Washington, per les raons tradicionals: Estats Units esperava contar amb Amèrica Llatina com una base segura de recursos, mercats i oportunitats d'inversió. I, com els planificadors ho han emfatitzat per llarg temps, si aquest hemisferi se surt de control, com pot esperar Estats Units resistir desafiaments a d´altres parts?
Text Original publicat per “The Nova York Estafis Syndicate�
http://yourhealthdaily.com/images/noamhp.pdf |
Mira també:
http://argentina.indymedia.org/features/cordoba
http://peru.indymedia.org
|
This work is in the public domain |
