|
Notícies :: guerra |
Pel dret a la resistència dels pobles de LÃban i Palestina
|
|
per rglo |
20 set 2006
|
declaració de Revolta Global
La decisió del govern espanyol d'enviar tropes al LÃban en el marc de la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de l'ONU pretén presentar-se com una missió aparentment neutral i a favor de la pau. En realitat, però, respon a l'interès de l’anomenada “comunitat internacionalâ€? per preservar un frà gil alto el foc temporal que respecti els interessos de l'Estat agressor israelià i contribueixi a afeblir la resistència dels pobles libanès i palestÃ.
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_060919b.htm |
Com ja hem criticat des de diferents organitzacions socials i polÃtiques, la resolució esmentada és clarament injusta, ja que:
- no solament no condemna l'agressió israeliana, sinó que atribueix a la resistència libanesa el desencadenament del conflicte;
- no conté cap exigència concreta i immediata davant l'Estat d'Israel d'alliberament de presos palestins, d’abandó de tots els territoris ocupats i d’assumpció de les seves responsabilitats pels danys de tot tipus que ha causat;
- fixa com a objectiu fonamental el desarmament de grups armats libanesos (apuntant a Hezbolá mitjançant l'exigència d'aplicació de les resolucions 1559 i 1680), encara que delegui en un primer moment aquesta tasca a l'exèrcit libanès, i no impedeix noves violacions de l'espai aeri per l'aviació israeliana ni garanteix la protecció de la població civil davant els seus possibles atacs;
- ignora completament la permanent repressió que Israel exerceix sobre el poble palestÃ, inclosos els seus legÃtims representants, els quals segueixen sense ser reconeguts internacionalment.
En aquestes condicions, i sense que ni tan sols hi hagi el compromÃs del govern espanyol de suspendre intercanvis militars amb Israel, d'exigir a la UE la ruptura dels acords comercials amb aquest Estat o la represa de l'ajuda incondicional al poble palestÃ, ens pronunciem contrà riament a l’enviament de tropes espanyoles al LÃban en el marc de l’aplicació d’aquesta resolució, i considerem un greu error que formacions com ara IU-ICV hi hagin votat a favor.
No cal oblidar, tampoc, que tot i que vagin sota el mandat de l'ONU, aquestes forces, a l’igual que les de França, Ità lia o Alemanya, formen part de l'OTAN, una organització que no pot ser considerada “neutralâ€? i que, com ha succeït a l’Afganistan, pot acabar substituint a l'ONU en aquesta “missió de pauâ€?. Per això, i sempre que la petició vingués de les organitzacions representatives de la resistència libanesa i palestina, la presència de forces d'interposició internacionals en aquesta zona només hauria de ser abonada des de l'esquerra si es basés únicament en la participació en ella de països no alineats i amb el ferm propòsit d'assegurar el reconeixement dels drets legÃtims d'aquests pobles i no, com ocorre en aquest cas, l'aplicació de la resolució 1701.
Però és que, a més, aquesta iniciativa s'emmarca en un context en el qual tampoc no hi ha, per part del govern espanyol, un rebuig als plans neocolonials dels EUA i de la UE, dirigits a la creació d'un nou “Gran Orient Mitjà â€? que els permeti la desestabilització dels anomenats “Estats canallaâ€? (Iran, SÃria), la repressió de moviments populars que troben en Hizbul·là el seu principal referent i la reducció del poble palestà al seu aïllament en uns “bantustansâ€? sota la vigilà ncia i l'amenaça permanent d'un Estat israelià cada vegada més militarista; tot això amb la intenció d'assegurar-se el control geoestratègic d'una regió rica en recursos energètics bà sics per a la preservació d'un “model civilitzatori occidentalâ€? injust i insostenible que no fa més que posar en risc la supervivència de la humanitat i del planeta sencer.
Aquests plans, però, estan xocant amb les resistències libanesa i palestina. El panorama que ofereix actualment tota aquesta à mplia regió és, en realitat, el d'un obert fracà s tant de l'estratègia israeliana com, sobretot, de la nord-americana: el “caos constructiuâ€? que buscava Bush per a justificar aixà la seva creixent presència militar es troba ara sotmès a un creixent empantanegament en tota la regió i a un desgast en la mateixa societat nord-americana (malgrat el nou intent de ressuscitar el discurs de la por al “terrorismeâ€? amb motiu del cinquè aniversari del 11-S), mentre que l'estratègia militar israeliana ha ensopegat amb una rotunda derrota polÃtica al LÃban que anuncia el seu declivi com a potència capaç de desencadenar amb èxit noves agressions en la regió.
Existeix, per tant, la possibilitat real de forçar un canvi de rumb en aquesta zona, però per a això fa falta un ampli moviment de solidaritat internacional que contribueixi a fer-lo possible. Per això, quan es compleix ara el 24 aniversari de les matances sofertes pel poble palestà en Sabra i Xatila, i des del Fòrum Social Europeu es proposen noves jornades d'acció, és el moment de tornar a bastir les bases d'un ampli moviment contra la guerra, el neoliberalisme i el racisme que posi en primer pla la solidaritat amb els pobles d'Orient Mitjà , amb la finalitat de fer retrocedir definitivament no solament la “guerra permanent� de Bush i Olmert, sinó també els projectes neocolonials de les grans potències europees en aquesta zona. Per a això hem d'exigir:
-Retirada immediata d'Israel dels territoris ocupats, processament dels seus dirigents pels seus crims de guerra i reparació pel seu govern –i no per la “comunitat internacionalâ€?- dels danys comesos en territori libanès i palestÃ!
-Alliberament de tots els presos palestins i reconeixement internacional del govern palestÃ!
-Suspensió dels acords comercials de la UE amb Israel!
-Destrucció del Mur de la vergonya erigit en territori palestÃ!
-Reconeixement del dret del poble palestà al retorn i a la seva autodeterminació!
-Fora les tropes dels Estats Units i de l'OTAN de l'Iraq, Afganistan, LÃban i Orient Mitjà !
17 de setembre del 2006 |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net |
 This work is in the public domain |