Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
11 set 2006
RETROBAR EL CAM� DE L´AUTODETERMINACI�
Si féssim cas als �pares� del Nou Estatut, aquest 11 de Setembre hauria de veure una nació exultant, plenament reconeguda i encaixada en la realitat plural d�Espanya. Cada dia que passa, però, es confirma l�estafa sense pal·liatius que representa allò que ens anunciaren com una mena de �Constitució�. La derrota del �No� progressista que, des de diferents sectors, s�alçà contra una reforma estatutària pactada entre Mas i Zapatero � i acotada per la virulenta campanya anticatalana del PP -, ens ha deixat un panorama polític i social assolador, sensiblement escorat cap a la dreta.

El mateix Maragall ho diu: el PSOE va sacrificar tripartit i presidència sobre l�altar d�una entesa amb CiU: un pacte de suport a les polítiques neoliberals de l�executiu espanyol en matèria fiscal, laboral i en molts altres àmbits. El resultat? CiU brama a les portes de la Generalitat, com l�amo disposat a recuperar la finca que creu seva per dret diví. I ens recorda que és un partit d�ordre, disposat a cridar l�exèrcit per reduir els vaguistes �salvatges� i decidit a sotmetre una ciutadania immigrada que hauria de fer mèrits especials per gaudir dels seus legítims drets democràtics.

El programa del candidat Montilla tampoc sembla gaire engrescador, a còpia de garanties als grans interessos privats i d�insults vers els �ecologistes de saló� que volen �paralitzar el creixement del país�. Vet aquí els fonaments d�aquesta �sociovergència� tant reclamada, com a fórmula d�estabilitat institucional, per tot un sector de la patronal. Mentrestant, sota un �bipartit� interí, les multinacionals segueixen fent la llei: Braun tanca portes i Volkswagen es mofa de les sentències favorables als acomiadats i acomiadades de SEAT.

La direcció d�ERC sembla amoïnada per fer-se perdonar la gosadia de la seva tardana oposició a l�Estatut. Trist retorn a una �equidistància� que només pot afavorir les combinacions més conservadores! I, pel que fa a ICV-EUiA... ara podem mesurar el llast de la connivència amb un Estatut de rebaixes que pretenia barrar el camí de l�autodeterminació al poble de Catalunya. Aquesta actitud ha contribuït a desactivar el moviment ciutadà pel dret de decidir del passat 18 de febrer; ha agreujat la distància entre l�esquerra social i el jovent independentista; ha desorientat i despolititzat les classes populars...

No hi haurà avenç decidit cap a l�autodeterminació sense guanyar el cor de la gent treballadora. No hi haurà cap progrés sòlid enfront del liberalisme, si el moviment obrer no torna a fer seva la lluita per la llibertat nacional. A tall d�exemple, la crisi del Prat ha palesat la necessitat d�una gestió de proximitat de les grans infraestructures... i del seu caràcter públic. El tema de la immigració revela igualment la misèria del nou Estatut. Com integrar un col·lectiu que ja representa el 12 % de la ciutadania sense capacitat de regularització i d�accés als drets civils?

Només ens en sortirem a còpia de lluita, de recomposició dels moviments � com el que cal tornar a dreçar contra la guerra al Pròxim Orient, oposant-nos a l�enviament de tropes espanyoles al Líban -, de resistències sindicals i fabrils, d�accions solidàries... Alhora, esdevé urgent construir referents polítics. Les eleccions autonòmiques d�aquesta tardor seran un important terreny de lluita i de debat. Les frustracions acumulades sota el tripartit poden allunyar les classes populars de les urnes, afavorint el retorn de la dreta i, en qualsevol cas, l�accentuació de les polítiques liberals. Com obrirem doncs la via d�un govern veritablement d�esquerres que planti cara a les deslocalitzacions, que no temi enfrontar-se a bancs i especuladors per defensar el dret a l�habitatge, que aturi la destrossa del territori, que lluiti contra la pobresa i promogui la igualtat de drets? Com avançar cap a un govern, en fi, que cerqui el suport de la mobilització social i reivindiqui la plenitud dels drets nacionals?

Vet aquí la discussió que hem d�encetar sense tardança, i davant la qual els corrents antiliberals, l�esquerra alternativa i el moviment independentista tenim una responsabilitat indefugible.

11 de Setembre de 2006
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
11 set 2006
De les escridassades i cops que han rebut companys vostres per anar amb banderes republicanes, en fareu declaracions?
Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
11 set 2006
revolta global que jo hi sapiga no han anat mai amb banderes republicanes, seran els de corriente roja o algun grupuscul marxista-leninista
Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
12 set 2006
Som companys vostres a EUiA. No pas un "grupuscle". En tot cas, vosaltres sí que sou un grupuscle a dintre de la coalició. I no m'atreviria a dir, precisament, que marxista-leninista...
Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
12 set 2006
Revolta Global son bona gent. Cuan temps aguantaran dintre d´EUiA?. Que espera el PSUC per marchar?.
Sindicato Sindicat