|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
|
|
per |
11 set 2006
|
RETROBAR EL CAM� DE L´AUTODETERMINACI� |
Si féssim cas als â��paresâ�? del Nou Estatut, aquest 11 de Setembre hauria de veure una nació exultant, plenament reconeguda i encaixada en la realitat plural dâ��Espanya. Cada dia que passa, però, es confirma lâ��estafa sense pal·liatius que representa allò que ens anunciaren com una mena de â��Constitucióâ�?. La derrota del â��Noâ�? progressista que, des de diferents sectors, sâ��alçà contra una reforma estatutà ria pactada entre Mas i Zapatero â�� i acotada per la virulenta campanya anticatalana del PP -, ens ha deixat un panorama polÃtic i social assolador, sensiblement escorat cap a la dreta.
El mateix Maragall ho diu: el PSOE va sacrificar tripartit i presidència sobre lâ��altar dâ��una entesa amb CiU: un pacte de suport a les polÃtiques neoliberals de lâ��executiu espanyol en matèria fiscal, laboral i en molts altres à mbits. El resultat? CiU brama a les portes de la Generalitat, com lâ��amo disposat a recuperar la finca que creu seva per dret divÃ. I ens recorda que és un partit dâ��ordre, disposat a cridar lâ��exèrcit per reduir els vaguistes â��salvatgesâ�? i decidit a sotmetre una ciutadania immigrada que hauria de fer mèrits especials per gaudir dels seus legÃtims drets democrà tics.
El programa del candidat Montilla tampoc sembla gaire engrescador, a còpia de garanties als grans interessos privats i dâ��insults vers els â��ecologistes de salóâ�? que volen â��paralitzar el creixement del paÃsâ�?. Vet aquà els fonaments dâ��aquesta â��sociovergènciaâ�? tant reclamada, com a fórmula dâ��estabilitat institucional, per tot un sector de la patronal. Mentrestant, sota un â��bipartitâ�? interÃ, les multinacionals segueixen fent la llei: Braun tanca portes i Volkswagen es mofa de les sentències favorables als acomiadats i acomiadades de SEAT.
La direcció d�ERC sembla amoïnada per fer-se perdonar la gosadia de la seva tardana oposició a l�Estatut. Trist retorn a una �equidistà ncia� que només pot afavorir les combinacions més conservadores! I, pel que fa a ICV-EUiA... ara podem mesurar el llast de la connivència amb un Estatut de rebaixes que pretenia barrar el camà de l�autodeterminació al poble de Catalunya. Aquesta actitud ha contribuït a desactivar el moviment ciutadà pel dret de decidir del passat 18 de febrer; ha agreujat la distà ncia entre l�esquerra social i el jovent independentista; ha desorientat i despolititzat les classes populars...
No hi haurà avenç decidit cap a l�autodeterminació sense guanyar el cor de la gent treballadora. No hi haurà cap progrés sòlid enfront del liberalisme, si el moviment obrer no torna a fer seva la lluita per la llibertat nacional. A tall d�exemple, la crisi del Prat ha palesat la necessitat d�una gestió de proximitat de les grans infraestructures... i del seu carà cter públic. El tema de la immigració revela igualment la misèria del nou Estatut. Com integrar un col·lectiu que ja representa el 12 % de la ciutadania sense capacitat de regularització i d�accés als drets civils?
Només ens en sortirem a còpia de lluita, de recomposició dels moviments â�� com el que cal tornar a dreçar contra la guerra al Pròxim Orient, oposant-nos a lâ��enviament de tropes espanyoles al LÃban -, de resistències sindicals i fabrils, dâ��accions solidà ries... Alhora, esdevé urgent construir referents polÃtics. Les eleccions autonòmiques dâ��aquesta tardor seran un important terreny de lluita i de debat. Les frustracions acumulades sota el tripartit poden allunyar les classes populars de les urnes, afavorint el retorn de la dreta i, en qualsevol cas, lâ��accentuació de les polÃtiques liberals. Com obrirem doncs la via dâ��un govern veritablement dâ��esquerres que planti cara a les deslocalitzacions, que no temi enfrontar-se a bancs i especuladors per defensar el dret a lâ��habitatge, que aturi la destrossa del territori, que lluiti contra la pobresa i promogui la igualtat de drets? Com avançar cap a un govern, en fi, que cerqui el suport de la mobilització social i reivindiqui la plenitud dels drets nacionals?
Vet aquà la discussió que hem d�encetar sense tardança, i davant la qual els corrents antiliberals, l�esquerra alternativa i el moviment independentista tenim una responsabilitat indefugible.
11 de Setembre de 2006 |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net |
 This work is in the public domain |
Comentaris
Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
|
per roig |
11 set 2006
|
De les escridassades i cops que han rebut companys vostres per anar amb banderes republicanes, en fareu declaracions? |
Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
|
per pepet |
11 set 2006
|
revolta global que jo hi sapiga no han anat mai amb banderes republicanes, seran els de corriente roja o algun grupuscul marxista-leninista |
Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
|
per JC |
12 set 2006
|
Som companys vostres a EUiA. No pas un "grupuscle". En tot cas, vosaltres sí que sou un grupuscle a dintre de la coalició. I no m'atreviria a dir, precisament, que marxista-leninista... |
Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
|
per Joan |
12 set 2006
|
Revolta Global son bona gent. Cuan temps aguantaran dintre d´EUiA?. Que espera el PSUC per marchar?. |
|
|