Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: laboral
Declaració davant l'Onze de Setembre (XCT) (Cat / Cast)
09 set 2006
DECLARACIO DAVANT L’ONZE DE SETEMBRE

    El proper 1 de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya, després que amb prou feines s’aprovés la reforma de l’Estatut, enmig d’una crisi que va acabar amb el Govern tripartit i amb Maragall.
   
    Des del punt de vista de la classe treballadora, el balanç dels dos anys i mig llargs de govern catalanista i d’esquerres és clarament decebedor: més enllà de la propaganda “socialâ€? que ara despleguen, durant aquest temps han seguit avançant en la privatització de la sanitat i de l’ensenyament; l’especulació immobiliària ha continuat sense fre; han augmentat els impostos indirectes però no pas els dels rics; la precarietat laboral, inclosa la de l’Administració pública, s’ha mantingut en uns nivells intolerables; han autoritzat tancaments de factories i acomiadaments massius en empreses amb beneficis i han afavorit la deslocalització de les fàbriques catalanes; han subvencionat la patronal amb diners públics…, és a dir, han posat en pràctica polítiques social-liberals en benefici dels de sempre.

    Mentre això passava, els treballadors i treballadores han donat mostres de resistència, tot i la política pactista i desmobilitzadora de les direccions de CCOO i UGT. Un exemple recent és la vaga amb ocupació de pistes duta a terme pels treballadors i treballadores de terra d’Ibèria el passat 28 de juliol, plantant cara, de manera ferma, unitària i decidida democràticament, a l'amenaça d'acomiadaments i a les greus agressions contra les seves condicions laborals per part de les direccions d’Ibèria i d’AENA (dependent del Ministeri de Foment). Els treballadors del Prat van utilitzar legítimament el dret de vaga en defensa de les seves reivindicacions vitals. Tanmateix, les patronals, el Govern central, l’aparell judicial, CiU (que fins i tot va reclamar la intervenció de l’exèrcit, com la burgesia catalana ha fet tantes vegades) i el Govern tripartit han desfermat una campanya furiosa, consentida per les direccions dels sindicats majoritaris, que s'havien vist desbordades pels treballadors. Des de la majoria d’aquests àmbits s’han aixecat veus exigint noves restriccions al dret de vaga. No volen que els treballadors del Prat siguin un mal exemple per a altres treballadors, que, davant de situacions semblants, puguin seguir el mateix camí.

    Des de la Xarxa fem arribar als treballadors del Prat el nostre suport i el compromís de solidaritat amb la seva lluita davant qualsevol represàlia. De la mateixa manera, reiterem el nostre suport a les lluites contra les deslocalitzacions i els tancaments, contra els acomiadaments i contra la precarietat, com les que ara estan duent a terme els treballadors de Mercadona, Domar-Taurus, el col·lectiu d’acomiadats de SEAT…

    Denunciem la campanya demagògica que el Govern, els sindicats majoritaris i la patronal estan portant a terme en defensa de les recents Reformes laboral i de les pensions que han signat. Ens volen convèncer que és un gran pas per acabar amb la precarietat. Però el tímid augment de la contractació indefinida del qual parlen només s’explica per les subvencions que les patronals han començat a rebre per fer contractes indefinits d’acomiadament barat. Tots ells saben que, igual que va passar amb la reforma laboral del 97, al final del procés el nombre de treballadors amb contracte d’acomiadament barat serà més gran i els nivells de precarietat tornaran a ser els de sempre, mentre no s’afronti el problema de fons: la supressió per llei de la contractació temporal. Pel que fa a les pensions, l’esquifit augment de les pensions mínimes promès per Zapatero a penes si pot dissimular que la major part de les pensions continuaran per sota del salari mínim, mentre les recents reformes desvien cap a la patronal 4.000 milions d’euros més, que haurien d’anar a parar precisament a pensions i prestacions socials.

    Fem una crida a participar en totes les accions de l’11 de Setembre que plantegin les reivindicacions de sobirania nacional i de defensa dels drets socials i laborals de la classe treballadora. Així mateix cridem a participar en la manifestació per un Habitatge Digne del 30 de setembre, a les 18 hores, a la Plaça Catalunya de Barcelona, i a la manifestació unitària contra la guerra i les ocupacions al Pròxim Orient del proper 1 d’octubre, a les 12 h., al Passeig de Gràcia / Ronda St. Pere de Barcelona.

                                Barcelona, 11 de setembre de 2006


XARXA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT


_______________________________________


DECLARACIÓN ANTE EL ONCE DE SEPTIEMBRE

El próximo 1 de noviembre habrá elecciones al Parlamento de Catalunya, después de que a duras penas se aprobara la reforma del Estatuto, en medio de una crisis que acabó con el Gobierno tripartito y con Maragall.

Desde el punto de vista de la clase trabajadora, el balance de los dos años y medio largos de gobierno catalanista y de izquierdas es claramente decepcionante: más allá de la propaganda “social� que ahora despliegan, durante este tiempo han seguido avanzando en la privatización de la sanidad y de la enseñanza; la especulación inmobiliaria ha continuado sin freno; han aumentado los impuestos indirectos pero no los de los ricos; la precariedad laboral, incluida la de la Administración pública, se ha mantenido en unos niveles intolerables; han autorizado cierres de factorías y despidos masivos en empresas con beneficios y han favorecido la deslocalización de las fábricas catalanas; han subvencionado a la patronal con dinero público…, es decir, han puesto en práctica políticas social-liberales en beneficio de los de siempre.

Mientras esto pasaba, los trabajadores y trabajadoras han dado muestras de resistencia, pese a la política pactista y desmovilizadora de las direcciones de CCOO y UGT. Un ejemplo reciente es la huelga con ocupación de pistas llevada a término por los trabajadores y trabajadoras de tierra de Iberia el pasado 28 de julio, haciendo frente, de manera firme, unitaria y decidida democráticamente, a los despidos y a las graves agresiones contra sus condiciones laborales por parte de las direcciones de Iberia y de AENA (dependiente del Ministerio de Fomento). Los trabajadores de El Prat utilizaron legítimamente el derecho de huelga en defensa de sus reivindicaciones vitales. Aun así, las patronales, el Gobierno central, el aparato judicial, CIU (que incluso reclamó la intervención del ejército, como la burguesía catalana ha hecho tantas veces) y el Gobierno tripartito han desarrollado una campaña furiosa, consentida por las direcciones de los sindicatos mayoritarios, que se habían visto desbordadas por los trabajadores. Desde la mayoría de estos ámbitos se han levantado voces exigiendo nuevas restricciones al derecho de huelga. No quieren que los trabajadores de El Prat sean un mal ejemplo para otros trabajadores, que, ante situaciones parecidas, puedan seguir el mismo camino.

Desde la Xarxa hacemos llegar a los trabajadores de El Prat nuestro apoyo y el compromiso de solidaridad con su lucha ante cualquier represalia. Del mismo modo, reiteramos nuestro apoyo a las luchas contra las deslocalizaciones y los cierres, contra los despidos y contra la precariedad, como las que ahora están llevando a término los trabajadores de Mercadona, Domar-Taurus, el colectivo de despedidos de SEAT…

Denunciamos la campaña demagógica que el Gobierno, los sindicatos mayoritarios y la patronal están llevando a cabo en defensa de las recientes Reformas laboral y de las pensiones que han firmado. Nos quieren convencer que es un gran paso para acabar con la precariedad. Pero el tímido aumento de la contratación indefinida del cual hablan sólo se explica por las subvenciones que las patronales han empezado a recibir para hacer contratos indefinidos de despido barato. Todos ellos saben que, igual que pasó con la reforma laboral del 97, al final del proceso el número de trabajadores con contrato de despido barato será mayor y los niveles de precariedad volverán a ser los de siempre, mientras no se afronte el problema de fondo: la supresión por ley de la contratación temporal. Con respecto a las pensiones, el raquítico aumento de las pensiones mínimas prometido por Zapatero apenas si puede disimular que la mayor parte de las pensiones continuarán por debajo del salario mínimo, mientras las recientes reformas desvían hacia la patronal 4.000 millones de euros más, que tendrían que ir a parar precisamente a pensiones y prestaciones sociales.

Hacemos un llamamiento a participar en todas las acciones del 11 de Septiembre que planteen las reivindicaciones de soberanía nacional y de defensa de los derechos sociales y laborales de la clase trabajadora. Asimismo llamamos a participar en la manifestación por una Vivienda Digna del 30 de septiembre, a las 18 horas, en la Plaza Catalunya de Barcelona, y a la manifestación unitaria contra la guerra y las ocupaciones en el Próximo Oriente del día 1 de octubre, a las 12 h., en el Passeig de Gràcia / Ronda St. Pere de Barcelona.

Barcelona, 11 de septiembre de 2006.

XARXA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat