|
Anàlisi :: laboral |
Declaració davant l'Onze de Setembre (XCT) (Cat / Cast)
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
09 set 2006
|
|
DECLARACIO DAVANT L’ONZE DE SETEMBRE
El proper 1 de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya, després que amb prou feines s’aprovés la reforma de l’Estatut, enmig d’una crisi que va acabar amb el Govern tripartit i amb Maragall.
Des del punt de vista de la classe treballadora, el balanç dels dos anys i mig llargs de govern catalanista i d’esquerres és clarament decebedor: més enllà de la propaganda “socialâ€? que ara despleguen, durant aquest temps han seguit avançant en la privatització de la sanitat i de l’ensenyament; l’especulació immobilià ria ha continuat sense fre; han augmentat els impostos indirectes però no pas els dels rics; la precarietat laboral, inclosa la de l’Administració pública, s’ha mantingut en uns nivells intolerables; han autoritzat tancaments de factories i acomiadaments massius en empreses amb beneficis i han afavorit la deslocalització de les fà briques catalanes; han subvencionat la patronal amb diners públics…, és a dir, han posat en prà ctica polÃtiques social-liberals en benefici dels de sempre.
Mentre això passava, els treballadors i treballadores han donat mostres de resistència, tot i la polÃtica pactista i desmobilitzadora de les direccions de CCOO i UGT. Un exemple recent és la vaga amb ocupació de pistes duta a terme pels treballadors i treballadores de terra d’Ibèria el passat 28 de juliol, plantant cara, de manera ferma, unità ria i decidida democrà ticament, a l'amenaça d'acomiadaments i a les greus agressions contra les seves condicions laborals per part de les direccions d’Ibèria i d’AENA (dependent del Ministeri de Foment). Els treballadors del Prat van utilitzar legÃtimament el dret de vaga en defensa de les seves reivindicacions vitals. Tanmateix, les patronals, el Govern central, l’aparell judicial, CiU (que fins i tot va reclamar la intervenció de l’exèrcit, com la burgesia catalana ha fet tantes vegades) i el Govern tripartit han desfermat una campanya furiosa, consentida per les direccions dels sindicats majoritaris, que s'havien vist desbordades pels treballadors. Des de la majoria d’aquests à mbits s’han aixecat veus exigint noves restriccions al dret de vaga. No volen que els treballadors del Prat siguin un mal exemple per a altres treballadors, que, davant de situacions semblants, puguin seguir el mateix camÃ.
Des de la Xarxa fem arribar als treballadors del Prat el nostre suport i el compromÃs de solidaritat amb la seva lluita davant qualsevol represà lia. De la mateixa manera, reiterem el nostre suport a les lluites contra les deslocalitzacions i els tancaments, contra els acomiadaments i contra la precarietat, com les que ara estan duent a terme els treballadors de Mercadona, Domar-Taurus, el col·lectiu d’acomiadats de SEAT…
Denunciem la campanya demagògica que el Govern, els sindicats majoritaris i la patronal estan portant a terme en defensa de les recents Reformes laboral i de les pensions que han signat. Ens volen convèncer que és un gran pas per acabar amb la precarietat. Però el tÃmid augment de la contractació indefinida del qual parlen només s’explica per les subvencions que les patronals han començat a rebre per fer contractes indefinits d’acomiadament barat. Tots ells saben que, igual que va passar amb la reforma laboral del 97, al final del procés el nombre de treballadors amb contracte d’acomiadament barat serà més gran i els nivells de precarietat tornaran a ser els de sempre, mentre no s’afronti el problema de fons: la supressió per llei de la contractació temporal. Pel que fa a les pensions, l’esquifit augment de les pensions mÃnimes promès per Zapatero a penes si pot dissimular que la major part de les pensions continuaran per sota del salari mÃnim, mentre les recents reformes desvien cap a la patronal 4.000 milions d’euros més, que haurien d’anar a parar precisament a pensions i prestacions socials.
Fem una crida a participar en totes les accions de l’11 de Setembre que plantegin les reivindicacions de sobirania nacional i de defensa dels drets socials i laborals de la classe treballadora. Aixà mateix cridem a participar en la manifestació per un Habitatge Digne del 30 de setembre, a les 18 hores, a la Plaça Catalunya de Barcelona, i a la manifestació unità ria contra la guerra i les ocupacions al Pròxim Orient del proper 1 d’octubre, a les 12 h., al Passeig de Grà cia / Ronda St. Pere de Barcelona.
Barcelona, 11 de setembre de 2006
XARXA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT
_______________________________________
DECLARACIÓN ANTE EL ONCE DE SEPTIEMBRE
El próximo 1 de noviembre habrá elecciones al Parlamento de Catalunya, después de que a duras penas se aprobara la reforma del Estatuto, en medio de una crisis que acabó con el Gobierno tripartito y con Maragall.
Desde el punto de vista de la clase trabajadora, el balance de los dos años y medio largos de gobierno catalanista y de izquierdas es claramente decepcionante: más allá de la propaganda “socialâ€? que ahora despliegan, durante este tiempo han seguido avanzando en la privatización de la sanidad y de la enseñanza; la especulación inmobiliaria ha continuado sin freno; han aumentado los impuestos indirectos pero no los de los ricos; la precariedad laboral, incluida la de la Administración pública, se ha mantenido en unos niveles intolerables; han autorizado cierres de factorÃas y despidos masivos en empresas con beneficios y han favorecido la deslocalización de las fábricas catalanas; han subvencionado a la patronal con dinero público…, es decir, han puesto en práctica polÃticas social-liberales en beneficio de los de siempre.
Mientras esto pasaba, los trabajadores y trabajadoras han dado muestras de resistencia, pese a la polÃtica pactista y desmovilizadora de las direcciones de CCOO y UGT. Un ejemplo reciente es la huelga con ocupación de pistas llevada a término por los trabajadores y trabajadoras de tierra de Iberia el pasado 28 de julio, haciendo frente, de manera firme, unitaria y decidida democráticamente, a los despidos y a las graves agresiones contra sus condiciones laborales por parte de las direcciones de Iberia y de AENA (dependiente del Ministerio de Fomento). Los trabajadores de El Prat utilizaron legÃtimamente el derecho de huelga en defensa de sus reivindicaciones vitales. Aun asÃ, las patronales, el Gobierno central, el aparato judicial, CIU (que incluso reclamó la intervención del ejército, como la burguesÃa catalana ha hecho tantas veces) y el Gobierno tripartito han desarrollado una campaña furiosa, consentida por las direcciones de los sindicatos mayoritarios, que se habÃan visto desbordadas por los trabajadores. Desde la mayorÃa de estos ámbitos se han levantado voces exigiendo nuevas restricciones al derecho de huelga. No quieren que los trabajadores de El Prat sean un mal ejemplo para otros trabajadores, que, ante situaciones parecidas, puedan seguir el mismo camino.
Desde la Xarxa hacemos llegar a los trabajadores de El Prat nuestro apoyo y el compromiso de solidaridad con su lucha ante cualquier represalia. Del mismo modo, reiteramos nuestro apoyo a las luchas contra las deslocalizaciones y los cierres, contra los despidos y contra la precariedad, como las que ahora están llevando a término los trabajadores de Mercadona, Domar-Taurus, el colectivo de despedidos de SEAT…
Denunciamos la campaña demagógica que el Gobierno, los sindicatos mayoritarios y la patronal están llevando a cabo en defensa de las recientes Reformas laboral y de las pensiones que han firmado. Nos quieren convencer que es un gran paso para acabar con la precariedad. Pero el tÃmido aumento de la contratación indefinida del cual hablan sólo se explica por las subvenciones que las patronales han empezado a recibir para hacer contratos indefinidos de despido barato. Todos ellos saben que, igual que pasó con la reforma laboral del 97, al final del proceso el número de trabajadores con contrato de despido barato será mayor y los niveles de precariedad volverán a ser los de siempre, mientras no se afronte el problema de fondo: la supresión por ley de la contratación temporal. Con respecto a las pensiones, el raquÃtico aumento de las pensiones mÃnimas prometido por Zapatero apenas si puede disimular que la mayor parte de las pensiones continuarán por debajo del salario mÃnimo, mientras las recientes reformas desvÃan hacia la patronal 4.000 millones de euros más, que tendrÃan que ir a parar precisamente a pensiones y prestaciones sociales.
Hacemos un llamamiento a participar en todas las acciones del 11 de Septiembre que planteen las reivindicaciones de soberanÃa nacional y de defensa de los derechos sociales y laborales de la clase trabajadora. Asimismo llamamos a participar en la manifestación por una Vivienda Digna del 30 de septiembre, a las 18 horas, en la Plaza Catalunya de Barcelona, y a la manifestación unitaria contra la guerra y las ocupaciones en el Próximo Oriente del dÃa 1 de octubre, a las 12 h., en el Passeig de Grà cia / Ronda St. Pere de Barcelona.
Barcelona, 11 de septiembre de 2006.
XARXA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT |
 This work is in the public domain |