|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
classes, nacions, estats, elements del discurs i simbòliques dates de lluita
|
|
|
per visca la terra |
08 set 2006
|
|
què vol dir, de fet, "llibertats" a l'Antic Règim? Solen ser un conjunt de normes, en el nostre cas les Constitucions i altres, moltes de les quals no feien sinó perpetuar un règim d’explotació del treball que, si sota el qual haguéssim de viure ara, trobaríem terrible: el feudalisme, el dret feudal. |
No pretenc obrir un post de llarg debat sobre aquest tema, força enrevessat i que, crec, a la llarga ha de modificar la perspectiva que es té sobre algunes coses. Només exposar alguns punts, resumida i, si pot ser, simpà ticament (crec que ja és hora d'anar-ne parlant):
-"Al Fossar de les Moreres no s'enterra cap traïdor", per això, en Rafael Casanovas que va morir com a recaptador d'impostos del borbó un parell de dècades més tard no hi és enterrat (sembla ser una mena de maledicció de les forces del destà (!), la traïció de les classes dirigents catalanes, des dels banquers Gualba del CompromÃs de Casp -si és que això es pot considerar algun tipus de "traïció" però de fet la historiografia romà ntica, Soldevila inclòs, ho qualificava d’"Iniquitat"-; passant per la Generalitat de la Revolta dels Gorretes, que va posar-se al costat del Rei contra els revoltats; el dubtós paper de les classes dirigents principatines a llarg del XIX; fins a arribar a Cambó i el llarg nombre de catalans exiliats a Ità lia, finançadors de Franco; -i si es vol, els pactes de CiU amb el PP, o ara, venen el ja ridÃcul estat-utet de la burocrà cia polÃtica catalana, per dir-ne un parell-
- què vol dir, de fet, "llibertats" a l'Antic Règim? Solen ser un conjunt de normes, en el nostre cas les Constitucions i altres, moltes de les quals no feien sinó perpetuar un règim d’explotació del treball que, si sota el qual haguéssim de viure ara, trobarÃem terrible: el feudalisme, el dret feudal.
-institucions: què és un "estat" d'Antic Règim? a la Revolució de 1640, la Junta de Braços fou un organisme que, si originà riament s'hi representava exclusivament l'oligarquia, es va ampliar extraordinà riament a molts municipis que no hi eren representats; però no ens enganyem, la majoria de la població hi era representada? Ni de bon tros, la suposició fa enrojolar d’anacrònica.
Posteriorment, la situació va tornar on era abans, qui era representat a les institucions "de la terra" no era sinó l'oligarquia -patriciat, noblesa, alt clergat- i poca cosa més -artesans, artistes, però no qualsevol pagès-. Valgui això per 1480, 1652 o 1711.
- qui són el partit austriacista, els "vigatans", Feliu de la Penya ...? d'on treu aquest darrer i el sector social que representa el seu enriquiment econòmic, des de finals del XVII? quina incidència real tenen a les classes populars -unes classes populars que viuen en la seva majoria sota un dret i un règim feudal, tardà però encara ben feudal? quin grau de diferència té l'absolutisme de partida, el borbònic de 1701, amb l'absolutisme proposat, l’austrÃac? com afecta això al 90% de la població de l’època, les dues propostes? (a banda que és innegable la ferotge repressió, gairebé extermini, que els Borbons desencadenen des del 1714, tal com ha aclarit Torres i Ribé –però, de bona font, ell mateix ha reconegut "l'elitisme" dels primers austriacistes-)
- per què la República catalana de 1640 va durar una setmana? què té a veure la seva entrega al Rei francès amb l’aparició de conflictes classistes durant el 1640 -a Barcelona es cremen cases de rics, perquè "Adam va morir intestat" (= sense testament = la propietat és injusta; forma religiosa tÃpica d'expressar un desig comunista, comunalista... a l'Antic Règim)- que segurament aconsellen a les classes dominants del moment buscar un poder fort, a corre-cuita i més aviat que tard, per poder mantenir aquell terrible ordre social?
- com s'han de plantejar els discursos, les concepcions ... per a què, no tan sols des d'un punt de vista d'alliberament social, sinó també d'alliberament nacional, es pugui tenir clar quin ha estat, a grans trets, el procés en que aquest poble ha estat sotmès a un procés d'etnocidi cultural, a banda de perpetuador de la dominació de classe... que clarifiqui com s'ha produït, quines estructures -polÃtiques, econòmiques, culturals- quins sectors socials, quins plantejaments ... han generat històricament aquest procés?
Per a poder clarificar quins han d'estar realment els passos que hem de fer, no per a la "recuperació" d'unes molt determinades "llibertats" sinó per a aconseguir per a totes i tots tota la llibertat possible; no per la "re�construcció nacional dels Països Catalans, sinó per a la "formació" d'una nació catalana compartida per tothom, realment igualità ria i lliure ... en un món d’individus i pobles lliures. |
This work is in the public domain |
|
Re: classes, nacions, estats, elements del discurs i simbòliques dates de lluita
|
|
per @ |
08 set 2006
|
|
alguna cosa interant per indimedia |
|
Re: classes, nacions, estats, elements del discurs i simbòliques dates de lluita
|
|
per jordi martà font |
09 set 2006
|
|
Sí, molt interessant. |
|
Re: classes, nacions, estats, elements del discurs i simbòliques dates de lluita
|
|
per jordi |
10 set 2006
|
|
I aquest text és de lliure publicació? Algu l'assumeix? Jo penso que ha de circular també en paper. |
|
Re: classes, nacions, estats, elements del discurs i simbòliques dates de lluita
|
|
per lliure circulacio |
10 set 2006
|
|
i lliure modificacio (i de moment nomes es una previa) |
