|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Tretzena crònica, des de Nova York
|
|
|
per Koordinadora d'Osona kontra la tortura |
28 ago 2006
|
|
|
Tretzena Crònica des de Nova
York.-----------------------28-8-06.--------------------------------------------
MARYLAND HOUSE OF CORRECTIONS: TOTHOM CASTIGAT SENSE
VISITES.---------------------------
Baltimore 27.- "Tothom està castigat sensa visites, avui. No es pot entrar a la Maryland House of Corrections. Truqui, truqui; ho pot comprovar vostè mateix... aquí te el número de la presó. Hi ha hagut alguns disturbis i ha mort un guàrdia..."
Aquesta és l'advertència que ens fa de seguida el conductor de la
furgoneta. Acabem d'arribar al costat de l'estadi,--"Arena" en diuen-- des
d'on acostuma a sortir aquesta petita furgoneta, carregada d'amics i familiars, cap a les presons de l'estat de Maryland. El conductor és una
persona amable, un home negre d'uns seixanta-cinc anys, que ens allarga el seu propi telèfon mòbil, mentre ens parla.
Efectivament, els de la presó ens diuen que, avui, res de res de visites.
Sense cap mes explicació i fins a nova ordre. Segurament això deu ser molt recent i deuen haver deixat els presos incomunicats totalment, perquè, si no, Marshall Edwards Conway, --l'Eddie, ex-Black Panther, engarjolat des de 1970-- ens hauria avisat amb una trucada a la seva família.
El diari d'avui, "The Sun" de Baltimore, gairebé no en diu res, de les
presons; només informa de la dimissió del responsable estatal d'institucions penitenciàries. I això en una nota molt petita i genèrica, en l'apartat de notícies breus... però parla de dos guàrdies morts, no només un, com deia el conductor amable.
De moment li escrivim una carta a l'Eddie. Li demanem que ens expliqui que està passant realment. Així funcionen les presons a tot arreu. Sense avis previ, tallades les visites per a tothom. No hi fa res, que la gent vingui de lluny, que hàgim fet més de quatre hores de viatge des de Nova York. No hi ha visites.
LA VIDA DELS SOLDATS NORD-AMERICANS
Del "Sun", em crida l'atenció un article d'opinió, signat per un tal Frank
Schaeffer, que explica que el seu fill més jove ha tingut la sort de tornar
viu de l'Irak. I que, si hagués mort com tants d'altres marines, ell consideraria que no hauria mort en va, encara que la guerra de l'Irak no
estigui evolucionant favorablement pee als USA... Comentem entre nosaltres que aquesta no es la qüestió, que tothom està d'acord que la vida humana no té preu, que no es tracta de si la gent mor o no mor en va, de si és per efecte d'una bomba d'aviació o d'un cotxe-bomba. Es tracta del fet que, la guerra, no l'haurien d'haver començat. Que els marines no havien d’anar-hi a fer res, allà. I que, si hi han anat, no és per defensar la democràcia ni res semblant: és per seguir mantenint els beneficis de les grans companyies petrolieres i altres empreses multinacionals...
En aquest mateix sentit veig una carta al director, que es titula: "Està claríssim que hem de marxar de l'Irak". I amb molt poques paraules ve a recomanar al president Bush, que reconegui que la guerra està perduda i que doni definitivament l’ordre de retirada.
Algunes companyies petrolieres han estat obligades a retirar-se de l'estat africà del Txad: Chevron i Petronas, entre altres, perquè no pagaven cap impost a l'estat, segons explica el "Sun". L’ordre, dràstica i terminant, l'ha donada el propi president Idriss Deby de qui, per cert, no tenim notícies que sigui especialment progressista, però és que això és massa, per a qualsevol règim polític.
Un altre columnista, Douglas Birch, en un article que titula: "A Rússia, la veritat és opcional", es dedica a treure la pols de sobre dels prejudicis de l'antiga guerra freda amb la URSS. I no és casualitat. El sistema capitalista necessita les tensions bèl·liques i que, quan acabi una guerra, n'hi hagi una altra a punt. I ara, com que veuen el perill que Rússia i la Xina acabin donant suport clarament a l'Iran, doncs convé preparar l'opinió publica nord-americana per a aquesta nova situació, que vindria a ser una reedició de la ja soferta en els anys quaranta, cinquanta,
seixanta...
La manipulació que fa aquest Birch no pot ser més matussera. Com a exemple de mentides russes, fa referència a les que, segons ell, deien els soviètics durant la primera guerra freda. I com a exemple de veritats, les confessions que li varen fer alguns presos de la presó de Pyatak, a dos dies per carretera, al nord de Moscú. Presenta com a elogiable l'actitud d'aquests presos rusos, per contrast amb la dels presos nord-americans que, diu, si els creguessim a ells, resultaria que totes les presons dels USA estan plenes,únicament, de persones innocents, condemnades injustament...
Com a exponent de la dolenteria dels russos, heretada sens dubte del seu passat comunista, aquest Birch explica el cas d'un pres de Pyatak, que està molt penedit d'haver degollat un taxista, només per evitar haver de pagar-li el servei.
I EL BOICOT A LES CAFETERIES
"STARBUCKS
Daniel Gross és un noi que ha estudiat Economia i que ara està
estudiant Dret. També treballava des de fa anys en una cafeteria de la cadena "Starbucks", a Nova York, pero la primera setmana d'agost el varen acomiadar. La raó? Doncs, que és massa actiu en la seva militància sindicalista. Recentment havia defensat d'una manera molt decidida un company de treball igualment acomiadat de manera injusta. És un dels portantveus del Sindicat "Industrial Workers of the World" i m'explica que, malgrat els temps de desmobilització que corren, és un sindicat que manté molt bé el nivell de combativitat enfront de la patronal. I jo m'ho crec, que funciona bé, perquè una de les primeres coses que em va preguntar dissabte passat, en trobar-nos, és com va per Barcelona la lluita dels treballadors/ores de "Mercadona", als quals el sindicat del Daniel ja ha fet arribar la seva solidaritat de diverses maneres.
Starbucks és una cadena multinacional que disposa de diverses sucursals a Barcelona. Quan acabi aquest any 2006, hauran inaugurat dos mil establiments més a tot el món. En Daniel em pregunta si a Barcelona s'ha endegat algun boicot. Li explico que jo passo quotidianament per
davant de la cafeteria que tenen a Via Laietana i que, de moment, no he vist ningú repartint octavetes... Estaré atent.
(Signat: Francesc Arnau i Arias, de la Koordinadora d'Osona Kontra la
Tortura i l'Explotació Laboral.--------------------------------27-8-06.-----------------------------Tretzena crònica.------------------------------------) |
Mira també:
http://www.osona.com (fòrum)
http://vilaweb.cat (secció local, Vic)
|
This work is in the public domain |
