|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Suspens pel govern i els 鈥渟indicats鈥? per les noves reformes socials
|
|
|
per COS |
11 ago 2006
|
|
|
NOU SUSPENS PEL GOVERN I ELS â�淪INDICATSâ�? PER LES NOVES REFORMES SOCIALS.
Des de la Coordinadora Obrera Sindical � COS, avaluem molt negativament la Nova Reforma de la Seguretat Social signada per CCOO, UGT, CEOE i el govern del PsoE.
Des de la Coordinadora Obrera Sindical â�� COS, sindicat de classe dels Països Catalans, considerem que aquesta nova reforma incideix molt negativament en els ja greus retalls efectuats en les reformes anteriors, les de 1997 i 2001 fonamentalment, i que aquest tipus de mesures sâ�檌ntenta justificar argumentant una futura fallida del sistema de pensions públiques, en lâ�檋oritzó del 2015. Per això, i entre dâ�檃ltres coses, no sâ�檋a recordat en cap moment que la Seguretat Social va tenir superà vit els darrers anys i que bona part dâ�檃quest superà vit està essent utilitzat per cobrir despeses que sâ�檋aurien dâ�檃frontar amb els propis fons de lâ�橢stat.
Des de la COS, avaluem de forma terriblement negativa la Nova Reforma de la Seguretat Social pactada per CCOO, UGT, CEOE i el govern del PsoE, perque significa la legalització de majors i molt més greus entrebancs a lâ�檃ccés a la pensió durament guanyada per les treballadores i treballadors, rebaixant les quanties a percebre de les noves pensions i retardant lâ�檈dat efectiva de jubilació.
Des de la COS considerem que aquesta nova reforma (que cal enquadrar dins del marc de la nova lÃnia de polÃtiques ultraliberals marcada per la reglamentació europea, i que als Estats espanyol i francés, troba el seu reflex en les noves reformes laborals, reformes de la funció pública, del CPE, privatitzacionsâ�¦) incideix terriblement en els retalls ja iniciats amb les darreres reformes (1997 i 2001â�¦ consultar el nostre document â�淟a Nova Reforma Laboral. Cap a una reforma laboral permanentâ�?). Curiosament, la UGT es va negar a signar la reforma del 2001, per semblar-li negativa, i aquesta que ho és molt més, si la signen.
Cenyint-nos a aspectes concrets dâ�檃questa nova reforma, des de la COS remarquem els punts següents com els més negatius i recessius, pel que fa als nostres drets com a treballadores i treballadors:
a. Lâ�檃mpliació del nombre dâ�檃nys per tenir accés a una pensió, passant dels fins ara tretze anys necessaris cotitzats, als 15 anys efectius (5.475 dies) que ens han aprovat. I açò ho aproven (CCOO i UGT) malgrat lâ�檈xistència de jurisprudència que reconeixia les pagues extraordinà ries com a dies cotitzats, pel que feia al cà lcul del nombre dâ�檃nys cotitzats per tenir dret a pensió, que ara amplien. A més, amb això, sâ�檌mpedirà que, com succeïa fins ara, hi hagin treballadores i treballadors que havent cotitzat 12,8 anys (o 4.700 dies) puguin cobrar pensióâ�¦ situació en la que es troba actualment més del 3% de les treballadores i dels treballadors dels Països Catalans.
b. Els contractes a temps parcial. Aquesta modificació afectarà fonamentalment les dones (però també i cada cop més les generacions de treballadors més joves), que són les que majorità riament pateixen aquest tipus de contracte. AixÃ, les persones contractades a temps parcial hauran de cotitzar uns 20 anys. Açò marca una gravÃssima discriminació per les dones i el jovent, al legalitzar de facto la vella situació de discriminació patida per les treballadores i els joves treballadors, assegurant-se a més, reduir la quantitat de pensions a pagar, ja que en pocs anys els contractes a temps parcial (dâ�檜na forma o altra i sobre tot als Països Catalans) seran majoria. Seguint aquesta argumentació, i lógicament, tampoc consideren la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol que, en algunes sentències equiparava el dia treballat amb dia cotitzatâ�¦ En definitiva, amplien encara més el temps a cotitzar, dificultant més si cap lâ�檃ccés a la pensió.
c. Es manté lâ�檈xigència que dels 15 anys a cotitzar, dos dâ�檈lls siguin en els darrers 15 anys abans de la jubilació, la qual cosa torna a perjudicar a les treballadores, ja que són les que majorità riament abandonen el mercat laboral, en la majoria dels casos per prendre cura dels fills, netes o familiars grans, ja que les privatitzacions o directament lâ�檌nexistència de serveis socials, i lâ�檈structura patriarcal de la nostra societat, les obliguen a fer-ho.
d. La jubilació parcial. Moltes treballadores i treballadors sâ�檈staven acollint a aquesta possibilitat i fins i tot estava recollida en nombrosos convenis colâ�¢lectiusâ�¦ tampoc oblidem que a casa nostra, CCOO i UGT agafaven aquesta alternativa com a única possible en tots els tancaments i regularitzacions que estem patint. Havien de tenir 60 anys, portar 15 anys cotitzats i es podia arribar al 85% de sou, sense pèrduda de la quantia de la seva pensió futura, sempre que fos substituit/a per una treballadora o treballador amb un contracte de relleu. Ara sâ�檈xigeix que tinguin 61 anys i la reducció de jornada-salari no pot ser major al 75% (és a dir, es cobrarà menys encara). Ã塻 a dir, front als 60 anys actuals, els i les treballadores que vulguin jubilar-se parcialment hauran de tenir 61 anys, 6 anys dâ�檃ntiguitat a lâ�檈mpresa i 30 anys de cotització (açò es començarà a exigir un cop passen uns pocs anys dâ�檃plicació de la reforma). Als convenis colâ�¢lectius i acords dâ�檈mpresa amb jubilació parcial regulada, es mantindran els requisits actuals fins la fi de la seua vigència, o al menys, fins al 2010.
e. Les pensions de viduetat. Fins ara es reconeixia com un dret efectiu lâ�檃ccés a elles, en funció de la cotització a la Seguretat Social. Ara es converteix en una renda de substitució, de compensació que es concedirà atenent al grau de dependència econòmica que tingués la famÃlia respecte a la persona morta.
f. Sâ�檌ncentiva la jubilació més enllà dels 65 anys, augmentant-se la pensió per a totes aquelles treballadores i treballadors que es jubilen amb 66 anys o més, la qual cosa repercutirà molt negativament en lâ�檃ccés del jovent treballador al mercat laboral en unes condicions mÃnimament dignes.
g. Sâ�檈ndureix la regulació de la incapacitat permanent per a evitar que continui éssent una via dâ�檃ccés a la protecció social en ocupacions amb cotitzacions molt baixes i/o insuficientsâ�¦ abans dâ�檃ssegurar pensions i subsidis dignes per a tothom.
h. Per als empresaris. Seâ�檒s garanteix un abaratiment de les seues despeses per â�渕antenirâ�? als i a les treballadores a lâ�檈mpresa, que amb 5 anys dâ�檃ntiguitat, tinguessin 59 anys dâ�檈dat. En aquests casos la Seguretat Social finançarà el 40% de les cotitzacions. Fins al moment actual només es financiava una part de les cotitzacions per als treballadors que, portant al menys 5 anys a lâ�檈mpresa, tinguéssin entre 60 i 64 anys (amb 60 anys, la Seguretat Social pagava el 50% de les cotitzacions i amb 64 anys, el 90%, amb valors proporcionals entre ambdós casos). Amb aquesta nova reforma, açò sâ�檃mplia, afegint la franja de 59 anys i permetent fins i tot que, en funció dels â�渃omptes i despeses del sistema de la Seguretat Públicaâ�?, aquesta escala podria iniciar-se als 55 anys.
En definitiva, que les treballadores i els treballadors ens veurem obligats a mantenir els nostres llocs de treball de la nostra pròpia butxaca un cop més.
Des de la COS entenem que les miserables justificacions dâ�檃quests tipus de mesures, sâ�檋an dâ�檈nquadrar en lâ�檃bsoluta baixada de pantalons de CCOO i UGT davant la patronal i en lâ�檈xcelâ�¢lent servei que el PsoE li està fent al capital espanyol, fent-ho servir tot plegat com una forma de posar la por al cos de totes les treballadores i treballadors davant una possible futura fallida del sistema de pensions, en lâ�檋oritzó del 2015. Per això, se nâ�檕bliden de recordar davant dels mitjans de comunicació del règim, que la Seguretat Social va tenir en els darrers anys un superà vit més que important i que bona part dâ�檃quest superà vit està essent utilitzat per cobrir despeses a les que caldria fer front amb els fons propis de lâ�橢stat. Ã塻 a dir, el percentatge que ens dedueixen de les nostres nòmines tots els mesos per a la caixa general de la Seguretat Social, en compte de retornar a nosaltres mitjançant més i millor atenció social, la redistribueixen segons els seus interessos (trens dâ�檃lta velocitat, campanyes publicità ries, visites papalsâ�¦), per garantir-se aixà noves fonts dâ�檃ccumulació de beneficis per a les seues butxaques.
Des de la COS, a més, denunciem lâ�檃ctitud i els actes directament mafiosos de CCOO i UGT al signar aquest tipus dâ�檃cords (buscant el seu únic interés per a garantir-se les seues cadires i estructures, en contra dels que diuen defensar) que en el fons cerquen de potenciar els fons privats de pensionsâ�¦ fons on també tenen interessos, ja que tenen constituïda una entitat que es dedica a la gestió dâ�檃quests fons privats. Un posicionament que no ha de sorprendre ningú, car CCOO, ha estat recolzant sistemà ticament tots els acords que incideixen en polÃtiques liberals i que mantenen una prà ctica de colâ�¢laboració constant, més o menys encoberta en funció de que sigui PP o PsoE, amb el govern.
CCOO i UGT són sindicats grocs i cal dir-ho ben alt.
Ja nâ�檋i ha prou de les seues manipulacions i traïcions!
Juntem-nos! Afilieu-vos, organitzeu-vos i participeu a la COS!
Per lâ�檃lliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans!
Vic - Vinaròs â�� València 1 dâ�檃gost de 2006
Coordinadora Obrera Sindical � COS |
 This work is in the public domain |
|
|