|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Convocatoria concentración Atenco
|
|
|
per Solidaridad Atenco |
02 ago 2006
|
|
Concentración Atenco viernes 4 19 horas Colón. |
El próximo viernes 4 de agosto a las 19 horas habrá una concentración frente al monumento a Colón para seguir exigiendo la inmediata liberación de l@s compañer@s pres@s a raÃz de los sucesos de Atenco, cuando se cumplen 3 meses de estar injustamente detenid@s, y para que la brutalidad de los estados no caiga en el olvido.
¡NO M�S IMPUNIDAD PARA LOS TORTURADORES!
¡PRES@S A LA CALLE! |
This work is in the public domain |
|
La Fractura Mexicana
|
|
per lo carracoll |
03 ago 2006
|
LA FRACTURA MEXICANA
Per IGNACIO RAMONET
Un frau amb totes les de la llei. I indiscutible. José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea ho ha admès. Els vint-i-cinc ministres d'afers exteriors de la Unió Europea han expressat la seva “greu preocupació�. “És important que transmetem de la manera més clara possible la inquietud de la Unió Europea i la de tots els Estats membre sobre el resultat de l'elecció presidencial�, ha declarat el ministre neerlandès d’assumptes exteriors.
Periodistes Sense Fronteres recorda que “aquestes eleccions arriben després de quatre anys d'una degradació continuada i sense precedents de la premsa al paÃsâ€?.
A Washington, personalitats com Colin Powell, Henry Kissinger i Zbigniew Brzezinski han afirmat que els Estats Units no podien reconèixer els resultats oficials. El National Democratic Institute (NDI), presidit per Madeleine Albright, antiga secretà ria d'Estat; la Freedom House, dirigida pel Sr. James Woolsey, antic patró de la CIA; l'American Entreprise Institute, impulsat per l'expresident Gerald Ford; i fins i tot l'Open Society Institute, comandat pel Sr. George Soros, han denunciat les “manipulacions massives� i han reclamat “sancions econòmiques�. El senador Richard Lugar, president de la comissió d’afers exteriors del Senat i enviat del president George W. Bush, no ha vacil·lat a parlar obertament de “fraus�: “Esclar que hi ha hagut un programa de fraus ampli i concertat el dia de les eleccions, o bé sota la direcció de les autoritats, o bé amb la seva complicitat.�
Vostè es pot creure tot el que els acabo d’explicar? Vostè es pregunta si aquestes declaracions són per les darreres eleccions a Mèxic? Vostè té tota la raó d’estar perplex. Cap de les personalitats o institucions citades aquà a dalt no les han afirmades sobre el procés electoral a Mèxic. Tots els comentaris als quals he fet referència –totes autèntiques– fan esment a l'elecció presidencial del 23 de novembre de 2004... a Ucraïna(1).
La “comunitat internacionalâ€? i les habituals “organitzacions de defensa de les llibertatsâ€?, que han reeixit a Sèrbia, a Geòrgia, a Ucraïna i encara recentment a Bielorússia, romanen, per dir-ho aixÃ, mudes al davant el “cop d'Estat electoralâ€? que ens passen per la cara a Mèxic(2). S'imagina vostè la reacció planetà ria si aquesta mateixa elecció s'hagués desenvolupat, per exemple, a Veneçuela i si a sobre el vencedor –per una diferència de poc més del 0,56% dels vots– hagués estat... el president Hugo Chávez?
L'escrutini mexicà del 2 de juliol oposava dos dels principals candidats: Felipe Calderón, del Partit d'Acció Nacional (PAN, dreta catòlica, al poder), declarat vencedor (provisional) de l'escrutini per l'Institut Federal Electoral (IFE), i Andrés Manuel López Obrador, del Partit de la Revolució Democrà tica (PRD, esquerra moderada).
Abans del començament de la campanya electoral, les autoritats i el partit del president Vicente Fox, tenien clar que López Obrador i el seu programa de lluita contra la pobresa serien els enemics a abatre. Per tots els mitjans. Des de 2004, una maniobra a base de cintes de vÃdeo clandestines à mpliament difoses per les cadenes Televisa i TV Azteca, al servei del poder, intentava desacreditar López Obrador. No els va servir de massa.
L'any següent, sota el pretext estrafolari de no-respecte de les normes legals de construcció d'una via d'accés a un hospital, era condemnat, empresonat i desposseït del dret de presentar-se a les eleccions. Com a resultat de les massives manifestacions que li donaven suport, les autoritats van acabar reestablint-li els seus drets.
Des de llavors, l'empresa de demolició de l’adversari no s’ha aturat, arribant a la campanya electoral a un grau gairebé delirant(3). I encara és més delirant com més augmenta el pà nic de les oligarquies sud-americanes (i de l'administració dels Estats Units) des que l'esquerra porta un nou vent gairebé a tot arreu: a Veneçuela, al Brasil, a l'Uruguai, a l’Argentina, a Xile, a BolÃvia... I encara més des que les noves aliances ja no exclouen Cuba(4).
En aquest context, la victòria de López Obrador (el tribunal electoral fallarà el proper 6 de setembre) tindria conseqüències geopolÃtiques massa importants. Una victoria que no volen ni la patronal ni els grans mitjans de comunicació mexicans. Ni Washington. A cap preu. Abans se sacrifica la democrà cia. Però López Obrador i el poble mexicà no han dit la seva última paraula. |
