|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : ecologia : especulació i okupació |
|
Saturació urbanÃstica, camps de golf , ports esportius [La costa fa aigües]
|
|
|
per |
27 jul 2006
|
L’informe ‘Destrucció a tota costa’, elaborat anualment per Greenpeace, denuncia un any més que la saturació urbanística, la proliferació de camps de golf i l’excés de ports esportius encapçalen el trist rànquing de les agressions que rep el nostre litoral. L’entitat ecologista, novament, toca el punt feble, elaborant un mapa on el signe d’alerta ja s’estén a 96 indrets de la costa dels Països Catalans.
http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=ma |
Sota l’eloqüent epÃgraf de Destrucció a tota costa, l’entitat ecologista Greenpeace torna a fer un repà s exhaustiu de la degradació a què se sotmet el litoral. Malgrat que és Andalusia la regió que rep l’estirada d’orelles més notòria, Greenpeace fa una crida d’emergència al PaÃs Valencià , amb un model territorial a la costa que considera absolutament “insostenibleâ€? i que podria esdevenir “una situació de no-retornâ€?. Pel que fa a Catalunya, amb un 39% de la costa cimentada, l’ONG és també molt crÃtica amb l’aprovació de la construcció de 20.000 nous habitatges, la majoria a les Terres de l’Ebre, on diversos projectes urbanÃstics s’alcen entorn de nous camps de golf. L’informe també retreu a la polÃtica balear dels darrers anys la “desmesurada construcció d’obra pública en forma d’autovies i autopistesâ€?, al mateix temps que s’exigeix un nou model de turisme més sostenible que permeti salvaguardar la costa balear d’una pressió urbanÃstica que, en casos com Mallorca, sembla que ja no té marxa enrere.
Costa valenciana: la més castigada. Segons l’informe presentat per Greenpeace, el PaÃs Valencià es converteix en una de les regions que més agressions ha permès contra el seu litoral. A les costes es comptabilitzen un total de 57 punts negres. L’acompanya en aquest desafortunat lideratge Andalusia, amb un parc immobiliari a la costa que pretén augmentar en 300.000 nous habitatges. El fins fa poc titular de la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana, Rafael Blasco, una de les cares més visibles del model territorial que des de fa anys es desenvolupa al PaÃs Valencià , declarava aquest mateix any que “la configuració del litoral a la vora de la costa, que és el model reclamat pels estrangers, obliga a un desenvolupament urbanÃstic superior al d’altres indretsâ€?, i fins ha remarcat “que el nivell de construcció valenciana és tan moderat que podria duplicar-se en uns anys sense amenaçar la sostenibilitat del model urbanÃstic i turÃsticâ€?. No ho creu aixà la Unió Europea, que en l’informe Fourtou, elaborat pel Parlament europeu, condemna la polÃtica urbanÃstica valenciana en una denúncia sense precedents. L’estudi elaborat per Greenpeace assenyala la Llei Reguladora de l’Activitat UrbanÃstica (LRAU), promulgada el 1994 i ja derogada, com a culpable principal d’aquesta situació, ja que ha permès durant els deu anys que porta vigent la urbanització de “120 milions de metres quadrats i uns altres 100 a punt per realitzar-hi actuacionsâ€?. I és que en els darrers cinc anys, a la costa valenciana s’ha construït tant com en tota la seua història. A la pressió urbanÃstica s’ha de sumar la proliferació de nous ports esportius, o l’ampliació dels ja existents. La Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana ha definit l’anomenat turisme de sol i platja com una “locomotora que avança a gran velocitatâ€?. No és estrany si tenim en compte que aquest sector significa el 12,9% del producte interior brut valencià , enfront del marginal 2% que n’aporta la indústria.
Costa catalana: la més cimentada. Si la costa valenciana és la més urbanitzada, amb un total de 364.000 habitatges, la catalana es converteix en la més cimentada, amb un 39% del total de quilòmetres de costa construïts. La major concentració d’obra nova a la costa del Principat es troba a les Terres de l’Ebre, on, durant l’any 2005, es van construir 7.000 habitatges, un 6,3% del total dels 100.000 aixecats a tot Catalunya, malgrat que només hi viu el 2,5% de la població catalana. El turisme també beu d’aquesta nova cultura urbanÃstica. A Catalunya, l’exemple més clar el trobem als terrenys de la Universal Mediterránea (Port Aventura) de la Costa Daurada, on es preveu la construcció de 2.400 habitatges, tres hotels i tres camps de golf.
Però de totes les actuacions que afecten el litoral català , i que signifiquen 16 punts negres en el mapa de Greenpeace, l’ONG denuncia especialment la pèrdua irreversible de sorra de les platges, i posa un èmfasi especial al cas de Barcelona, on el projecte de consolidació de les platges olÃmpiques, que durà a terme el Ministeri de Medi Ambient i que representarà una despesa de 50 milions d’euros, donarà pas a la construcció d’una bateria d’espigons submergits en els 5 quilòmetres de costa, que s’ompliran amb un milió de metres cúbics de sorra artificialment. Segons els responsables de l’informe, “aquesta solució és un pedaç, ja que està demostrat que a llarg termini aquest sistema no funciona per retenir la sorra a les platgesâ€?. D’altra banda, Catalunya tampoc no s’escapa de l’amonestació en matèria de ports esportius. Lluny de renovar la moratòria sobre nous emplaçaments, la llei deixa la porta oberta a projectes nous que permetran assolir els 32.000 amarratges per al 2015.
Malgrat aquests retrets, Greenpeace valora molt positivament la posada en marxa dels dos Plans Directors UrbanÃstics per a les costes catalanes, aprovats durant l’any passat, que permetran la protecció de més de 24.000 hectà rees situades en la franja de 500 metres lineals des de la costa, que encara no estaven urbanitzats. Tot i assolir aquestes fites, la construcció al litoral català no s’atura. Com afirmava recentment el conseller de PolÃtica Territorial, Joaquim Nadal, Catalunya encara “no ha arribat a la saturació urbanÃsticaâ€?, al mateix temps que recordava que existeixen plans municipals i de la Generalitat que preveuen construir 100.000 habitatges més en els propers anys, però amb la garantia que es faran “de manera controlada per fer compatibles els processos d’urbanització amb la conservació de l’espai natural i el paisatgeâ€?.
Costa balear: l’arxipèlag endeutat. Destrucció a tota costa 2006 denuncia un total de 26 punts negres a les Illes Balears. Greenpeace retreu al Govern que, en els darrers tres anys, la seva polÃtica s’ha centrat en la desmesurada construcció d’obra pública en forma d’autovies i autopistes, que deixarà endeutat l’arxipèlag durant molts anys. I tampoc no s’escapa de les barbà ries que “es continuen fent en nom del turisme, fins i tot les que es desaconsellen per tècnics i especialistesâ€?. No per casualitat les Illes són la regió amb més quantitat de places hoteleres d’arreu de l’estat. Només cal mirar cap a Mallorca, en situació permanent de saturació urbanÃstica i excés d’oferta indiferenciada, amb una “tendència a urbanitzar cada metre de sòl, especialment a les ciutats de Palma o Calvià â€?. “I amb la saturació, arriben les il·legalitatsâ€?, afegeix l’informe. “El Ministeri de Medi Ambient calcula que són 10.000 les edificacions o construccions alçades en la franja protegida per la llei de costes i que només 500 gaudeixen de permÃsâ€?, conclou. A més, Greenpeace també alerta dels perills de la llei de ports de Balears, que permetrà la construcció d’uns 5.000 amarratges nous.
Laura de Andrés |
This work is in the public domain |
