|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Àgata a la pluja
|
|
|
per Uri Avnery |
04 jul 2006
|
|
|
|
“ISRAEL ha declarat la guerra al poble palestÃ! El poble palestà respondrà de la mateixa manera! La rebel•lió palestina continuarà ! Els combatents palestins són ferms en el servei a la nació! Avall l'ocupació nazi-sionista! Fora els bruts infidels de terra Santa! Rafah destruït serà reconstruït novament per nosaltres! Llarga vida a la revolució palestina! Llarga vida a l'Estat de Palestina!"
Un pamflet de Hamàs imprès la setmana passada? No exactament. Amb els canvis apropiats, aquest pamflet es va publicar el 2 de juliol de 1946 - fa seixanta anys – per l’Haganah, després del “Dissabte Negre�.
Llavors, a continuació d’una arriscada acció d’escamots del Palmakh (“tropes de xocâ€? del Haganah) que va volar diversos ponts, el govern brità nic de Palestina va decidir dur a terme un pla ben preparat prèviament. Va ser anomenat el codi “Àgataâ€?. El 29 de juny de 1946, setze mil soldats brità nics es van desplegar per fora dels pobles i kibutz jueus per confiscar armes i documents, i arrestar als lÃders de la comunitat jueva. El govern brità nic va afirmar la seva determinació per acabar amb el terrorisme. A Jerusalem, els soldats van ocupar l’oficina principal de l’Agència Juevaâ€?, el govern jueu de fet, “l’estat dins de l’estatâ€?â€?, i va confiscar molts documents que establien clarament les seves Ãntimes connexions amb la “caserna terroristaâ€?; - el comandament conjunt Haganah, l’Irgun i el Grup Stern que van treballar estretament junts en aquell moment.
Els soldats van irrompre a les cases dels lÃders polÃtics de la comunitat jueva i van arrestar a la majoria de “ministresâ€? de l’Agència Jueva. Els lÃders van ser empresonats a Latrun. Ara bé, els comandants de les organitzacions clandestines van decidir continuar lluitant per a demostrar als brità nics que l’arrest dels lÃders no els hi havia imposat el silenci.
El “Dissabte Negreâ€? va ser una fita en la lluita contra els brità nics. En un any, van decidir abandonar el paÃs.
La similitud entre "l'Àgata“ brità nica i la israeliana "Pluja d’estiu� és notable. Això demostra que cada règim de l’ocupació està condemnat a repetir les accions dels seus predecessors, inclús quan aquestes s’hagin demostrat desesperades. Això no vol dir que tots els ocupants són necis; només que la lògica de l'ocupació els condemna a fer coses ximples.
L’OBJECTIU de la present operació militar, aparentment, alliberar al soldat Gilad Shalit que va ser capturat per la clandestinitat palestina (composta per diverses organitzacions), en un atac que fins i tot un expert militar israelià va qualificar com una “atrevida acció de comandaments�.
Si el nostre exèrcit hagués mantingut la seva més alta normativa militar, hauria revelat immediatament a tots els comandaments responsables del desastre. Fa 50 anys s’hauria fet. Però nosaltres tenim un exèrcit diferent. Ningú ha estat cessat. Els fracassats comandants només qualifiquen l’atac d’un "acte terrorista", als combatents de “terroristes� i al soldat capturat com “segrestat�.
L’acció demostra, per descomptat, una vella mà xima militar: per a cada mitjà de defensa pot trobar-se un mitjà d’atac, i viceversa. La cerca de “seguretat� que rodeja la Franja de Gaza per tots els costats (excepte el mar), com la que s’està construint ara dins de Cisjordà nia, pot aturar a lladres i a persones que busquen feina a Israel, però no a resolts combatents que sempre trobaran maneres de creuar-la, ja sigui per dalt o per sota.
El soldat “segrestat� va servir com a pretext a una operació que es va deure haver preparat fa molt de temps. S’ha dit al públic israelià i internacional que l’objectiu és alliberar-lo, però en la prà ctica ha posat la seva vida en un risc major. Si els soldats arriben a prop d’on ell està ocultat, podria ser mort pel foc creuat – com li va passar fa alguns anys al soldat Nakhshon Waksman que va ser capturat per Hamà s. Va resultar mort en l’intercanvi de foc entre soldats i palestins. Waksman probablement estaria viu avui, si en lloc d’aquella acció hi hagués hagut un intercanvi de presoners.
La connexió entre el “soldat segrestat� i l’operació militar només existeix en el regne de la propaganda. El mateix dic del segon pretext: que l’objectiu és acabar amb el llançament de coets qassam a la ciutat de Siderot.
És cert que aquesta és, de fet, una situació intolerable. Els qassams, una arma simple i barata, causa més pà nic que dany real, com els coets alemanys V disparats sobre Londres a la Segona Guerra Mundial. Terroritzen a la població i aquest és el seu objectiu. El seu propòsit és trencar el devastador assetjament que el govern israelià ha estat mantenint contra la Franja de Gaza des de la "desconnexió". Fins ara, l'exèrcit no ha proposat ni un mitjà per posar fi als coets.
Però els qassams tampoc són la causa real de l'operació "pluges d'estiu". El seu carà cter mostra que té un objectiu molt més ampli: destruir a l’electe govern palestà (el “Govern de Hamà s� de la propaganda israeliana) i posar de genolls a la població palestina. Se suposa que per a fer possible al govern israelià portar a terme el pla de “Convergència�, annexionant-se Israel importants parts de Cisjordà nia i impedint l’establiment d’un Estat Palestà viable.
Un objectiu està clar; que l’operació va ser dissenyada per a aconseguir mitjans simples: dividir a la població palestina mitjançant la liquidació del seu lideratge, destrucció de la seva infraestructura i tallar els subministraments de menjar, medicines, electricitat, aigua i serveis sanitaris; per no esmentar l’ocupació. El missatge als palestins: si voleu acabar amb el vostre sofriment, traieu al govern que heu elegit.
Pot això tenir Exactament el mateix èxit que l’operació brità nica?. “Àgata� va assolir tot el contrari.
Com tots els fracassos del nostre exèrcit durant anys, des de la batalla de Karameh el 1968, passant per quan Egipte va creuar el canal al principi de la guerra del Yom Kippur, a les dues intifades, la raó radica en l’infinit menyspreu que els comandants militars senten pels à rabs en general i pels palestins en particular. El Shin Bet considera als palestins en forma de presoners interrogats que estan disposats a dir-ho absolutament tot sota tortura i com col•laboradors menyspreables disposats a vendre als seus cosins per drogues o diners. Els comandants de l’ocupació no poden ni imaginar que els palestins poguessin reaccionar com qualsevol altre poble, inclús – Déu els hi prohibeix! – com vam fer nosaltres en una situació similar. Què aquests llastimosos à rabs són com nosaltres?
Veritablement, els brità nics mai es van comportar amb nosaltres com nosaltres ho fem ara amb els palestins. Però d’altra banda, la capacitat dels palestins de patir l’opressió és molt superior a la nostra. Aquesta està basada en l’estructura familiar que fa molt més eficaç, i en l'experiència de viure durant anys en horribles destrets.
El “Dissabte Negre� la comunitat jueva estava unida rera del seu setiat lideratge. L’oposició de dretes i l’esquerra juntes rera de Ben-Gurion (que estava a l’estranger) i Sharett (empresonat a Latrun). L’experiència demostra que cada poble es comporta aixà quan un enemic estranger ataca als seus dirigents. Hamàs és gairebé segur que sortirà molt enfortit d’aquesta prova. Les detencions demostren al públic palestà que és una direcció combatent i fidel, no adulterada pel confort del poder; contrà riament als seus predecessors, alguns dels quals van quedar tacats per la corrupció.
El pretext per a l’operació – l’alliberament del soldat capturat – únicament endurirà l’actitud dels palestins. Cap problema és més important per a ells que l’alliberament dels presoners palestins; un assumpte que implica directament a deu mil extenses famÃlies palestines a cada ciutat, barri i poble. Aquestes famÃlies estan disposades a sofrir quelcom que asseguri el seu alliberament.
LA SEGONA vÃctima de l’operació és el “Pla de la Convergènciaâ€? que s’ha tornat ridÃcul. Als ulls de l’israelià corrent, tot sembla d’aquesta manera: Hem deixat gaza, i ara estem tornant. Desmantellem els assentaments d’allà , i hem obtingut a canvi els qassams sobre Siderot. Sharon va fracassar, per la qual cosa Olmert fallarà doblement.
Això és veritat, però no per raons obvies. La retirada de Gaza no ha portat seguretat, perquè es va portar a terme sense dià leg ni acord amb els palestins. No ha portat la pau mes a prop, perquè es va aparellar amb una oberta intenció d’annexionar-se grans parts de Cisjordà nia. I, no menys important, és veritat que deixem completament la Franja de gaza, però l’hem obstruït i aïllat del món. Tot això és encara més veritat per a la "convergència" d'Olmert.
Les “pluges d’estiu� poden haver-la esborrat del mapa.
Traduït de l’espanyol al català per Àlex Tarradellas, membre de Tlaxcala (www.tlaxcala.es), la xarxa de traductors per la diversitat lingüÃstica.
Aquesta traducció és copyleft. |
Mira també:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=33979
http://www.avnery-news.co.il/english/
|
This work is in the public domain |
