|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Referèndum i abstenció
|
|
|
per Anacional |
21 jun 2006
|
|
|
El referèndum de l’estatut ha estat, sobretot, un gran fracàs de la classe política catalana. Què la participació no arribi al 50% malgrat els dos anys en que el tema ha estat a la primera plana dels diaris i dels informatius, malgrat que se’ns ha venut com una decisió fonamental per Catalunya o que trencaria Espanya, malgrat la crida a la participació de tots els partits, és un fracàs sense pal•liatius dels partits polítics. Ni l’alarmisme, ni la demagògia, ni
les crides nacionalistes catalanes o espanyoles, han aconseguit apropar a les urnes a més de la meitat del cens.
El debat sobre l’alta abstenció, que hauria de ser el primer en l’agenda política, és bandejat pels partits i la seva premsa. En altres països, amb lleis de referèndums més democràtiques, el no arribar al 50% hauria suposat l’anul•lació de la consulta, però aquí res, tots els partits han guanyat.
S’ha parlat d’abstenció estructural, però que aquesta arribi al 50% en una llei que se’ns venia com a fonamental per Catalunya ha de fer pensar que darrera hi ha alguna cosa més. Jo penso que hi ha una bona part dels abstencionistes que són ciutadans que estan
farts de debats sobre mitologies nacionals, gent que té altres prioritats: feina, habitatge, salut, ... i no pàtries o finançaments que han de servir, al final, per fer les mateixes polítiques (com s'ha vist amb el tripartit). L'estatut pot parlar del que vulgui, però
el problema és que qui ho ha de portar a la pràctica, sigui CiU, el tripartit o la socioconvergencia no tenen credibilitat per molta gent d’esquerres perquè ja han demostrat el que fan al govern.
A la sacrosanta Constitució es parla de "pleno
empleo", "derecho a una vivienda digna", "expropiación de tierras", etc. el problema és que aquests articles se'ls passen pel forro tots els partits i no passa res, doncs imagineu amb l’estatut.
Molta gent ha vist que els dos anys de tripartit han estat, amb variants, la mateixa història que els anys de CiU, enlloc de fer polítiques d'esquerra s'han dedicat, principalment, el mateix que els convergents a discussions metafísiques sobre el fet nacional (discussions allunyades de la realitat social), la resposta de molta d'aquesta gent davant d’això ha estat pensar que l'estatut és cosa dels partits polítics i no d’ells. Els debats que han de portar a diferenciar l’esquerra de la dreta han estat petits i amb poc ressò, la suposada denúncia de la corrupció política, el famós 3%, ha quedat en res i tots els partits, suposo que pel seu propi interès, l’ha silenciat, no hi hagut un avançament en polítiques progressistes, .... tot això ha portat a gent que
normalment vota opcions d'esquerra (vegis els
percentatges d’abstenció a l’àrea metropolitana), a l’abstenció. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per Antoni Ferret |
21 jun 2006
|
Hi estaria d'acord en un pla general, però amb dues importants reserves:
1) No tota l'astenció ha estat una actitud de protesta, sinó només una part (desconeguda). Una altra part és manca de responsabilitat. L'electorat, en general, no pot ser una norma de referència pura.
2) El govern del tripartit no ha estat igual al de CiU, ni amb diferència de matisos, sinó amb diferències essencials (llei de barris, programa d'habitatges, llei del dret a l'habitatge (pendent d'aprovar), llei de serveis socials (pendent d'aprovar), pacte nacional per l'educació...).
Però és veritat que caldria un altre tipus de tripartit. |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per babilonia |
21 jun 2006
|
És curiós això dels referèndums. El 1966 Franco en convocà un perquè els espanyols donessin suport a la Llei orgànica de l'Estat, la que organitzava les institucions dels seu règim, i un noranta i no sé quants més per cent van votar que sí. Dotze anys més tard, la majoria social, que en gran part coincidia amb els votants del referèndum anterior, va votar sí als desmantellament del règim que havia refrendat amb entusiasme només dotze anys abans.
El trenta de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar un estatut que se suposa que tenia el suport d'un vuitanta-set per cent de la població del Principat, i uns quants mesos més tard el poble del Principat vota majoritàriament en referèndum un altre estatut que destrossa l'anterior. Es veu que els pobles tenen tendència a dir que sí, quan qui els ho proposa són les màquines de poder.
Em fa l'efecte que si algun any d'aquests es convoqués el poble a les urnes per a decidir si vol ser un Estat independent, si dos o tres dels partits que ara junts sumen majoria dels vots defensés el sí i es posàs en marxa exactament la mateixa maquinària mediàtica que ara s'ha posat al servei del sí, el sí podria guanyar. Ja sabem quins partits defensarien el no sense embuts.
El meu dubte –profund– és si, arribat el gran moment decisiu, els dirigents del partit tan nacionalista que diu [anacioanl] en el seu comentari, i a darrere els seus intel·lectuals orgànics, i les seves joventuts embolicades amb l'estelada i amb la pancarta de Catalonia is not spain dirien als seus votants Per Catalunya vota no. Només és un dubte. Com m'agradaria tenir l'oportunitat de comprovar-ho amb els meus ulls!
P.D. Antoni Ferret esmenta una sèrie de lleis. Curiosamnet totes obres de Iniciativa i ERC. té raó caldrria reformular un tripartit, però sense el PSOE. Ja que la dreta catalana vol governar amb la falsa dreta espanyola, un tripartit amb el PSOE no seria posible. |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per Busca les diferències |
21 jun 2006
|
El Mundo, 21 de febrer de 2005: Rotunda victoria del 'sí' a la Constitución con una participación baja pero aceptable
40%
El Mundo, 19 de juny de 2006: La mayoría de los catalanes da la espalda al Estatuto que les define como 'nación'.
50% |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per incivic |
21 jun 2006
|
L'Exèrcit d'ocupació "troglodita" (segons la premsa nordamericana) amenaça: al gener i ara de nou.
l´EXERCIT ESPANYOL PORTA MÉS D´UN SEGLE AMENACANT.NOS, I AIXÒ TAMPOC CANVIA GOVERNI CIU O GOVERNI UN TRIPARTIT
TROGLODITES !!!!!
En todas mis visitas a las Unidades he aprovechado los encuentros con Cuadros de Mando y Tropa, para transmitirles un mensaje de tranquilidad, no exenta de inquietante preocupación.
Siempre he recalcado que los militares no debemos
entrar en disquisiciones políticas que, lógicamente corresponden a los políticos. Ahora bien, es nuestra obligación alertar de las graves consecuencias que podría conllevar la aprobación del Estatuto de Cataluña, en los términos en que está planteado, tanto para las Fuerzas Armadas, como institución, como para
las personas que las integran, en tres aspectos
verdaderamente preocupantes para nosotros.
El primero es el concepto de nación, en el que no voy a entrar porque el artículo 2 de la Constitución Española lo expresa clara y rotundamente: «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho
a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas».
El segundo es el de la lengua. El hecho de que en una
Autonomía sea exigible el conocimiento de su lengua
particular es una aspiración desmesurada que obligaría
en las Fuerzas Armadas a regular los destinos a esa
Autonomía de la misma forma que actualmente se regulan
los destinos en el extranjero. Es decir, que los
destinos a Cataluña, País Vasco y Galicia estarían
supeditados a la voluntariedad de los militares que
quisiesen acreditar el conocimiento de la lengua que
fuese exigible en cada Comunidad.
El tercero está relacionado con la justicia. Las
Fuerzas Armadas están desplegadas en todo el
territorio nacional. La actual independencia de los
Tribunales de Justicia de las Autonomías crea graves
problemas en las Fuerzas Armadas al producir
sentencias dispares para hechos similares que, (sin
estar incursos en el ámbito estrictamente castrense,
cuyo tratamiento corresponde a la jurisdicción
militar, según el artículo 117, apartado 5 de nuestra
Constitución), afectan al régimen interior de las
Bases, Acuartelamientos o Establecimientos militares y
a las expectativas profesionales de cada uno de los
componentes de las Fuerzas Armadas. Este problema se
agravaría mucho más con la aparición de poderes
judiciales autonómicos, independientes del Estado.
Afortunadamente, la Constitución marca una serie de
límites infranqueables para cualquier Estatuto de
Autonomía. De ahí mi mensaje de tranquilidad. Pero si
esos límites fuesen sobrepasados, lo cual en estos
momentos afortunadamente parece impensable, sería de
aplicación el articulo 8º de la Constitución: «Las
Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de
Tierra, la Armada y el Ejército de Aire, tienen como
misión garantizar la soberanía e independencia de
España, defender su integridad y el ordenamiento
constitucional».
No olvidemos que hemos jurado, (o prometido), guardar
y hacer guardar la Constitución. Y para nosotros, los
militares, todo juramento o promesa constituye una
cuestión de honor.
¡VIVA ESPAÑA!
¡VIVA EL REY!
¡VIVAN LAS FUERZAS ARMADAS!
5 de enero de 2006
Teniente Coronel Mena AguadO
----------
MADRID/SEGOVIA, 17 Jun. (EUROPA PRESS)
El Estado Mayor del Ejército está analizando unas
declaraciones realizadas por el general Alfredo Pardo
de Santayana, ex jefe del Estado Mayor del Ejército
(JEME), durante un acto que se celebró ayer en Segovia
para conmemorar el Día del Alcázar, según informaron
hoy a Europa Press en fuentes del Ministerio de
Defensa.
Pardo de Santayana, que acudió a la fortaleza
segoviana para impartir una conferencia sobre la
enseñanza militar, protagonizó un brindis en el que podría haber hecho referencia al peligro hipótetico que supondría la ruptura de la unidad de España.
El ex jefe del Estado Mayor del Ejército brindó con las palabras "ahora que algunos ponen en duda la unidad de España, brindo por Su Majestad el Rey, garante de la unidad de la Patria". |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per Anacional |
21 jun 2006
|
Ferret podem parlar de diferència, matisos, etc. entre el govern CiU i el del tripartit, tu cites unes lleis la majoria de les quals estan per aprovar (i podria afegir el Memorial democràtic, també pendent), el que demostra que els primers dos anys no han fet res, tot ho han deixat pel final. També cites el pacte nacional per l'educació, que et recordo que el sindicat majoritari de l'educació, USTEC, no va signar.
On estan les millores a la sanitat pública, a l'escola pública (encara mantenen tots els concerts inclús els que van criticar d'escoles elitistes), la lluita contra la corrupció (que va ser d'allò del 3%), el suport als treballadors immigrants, la política d'habitatge protegit, què va ser de la Catalunya lliure de peatges, on ha estat la resistència a les delocalitzacions (recordem el trist episodi de la Seat, i ara Braun, entre altres), recordes com van tragar amb el túnel de Bracons, el 4t cinturó, ...
Bé no segueixo, crec que les diferències entre les polítiques del tripartit i CiU han estat poques i a darrera hora, quan no es podran aprovar. |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per abel |
21 jun 2006
|
On són els diners per pagar la sanitat pública , on són els diners per acabar amb els barracons , on són els diners per afrontar la immigració ...?Cites tot un seguit d'exemples que amb un finançament just estarien en vies de resoldre's .
Tots els que aneu d'anacionals contribuiu amb la vostra actitud a la situació actual , vosaltres així us podeu presentar com els garants de la conciència i la justícia social mentres no feu res per a que aquest pais tingui els instruments per encarar tots aquests problemes .
L'estatut del 30 de setembre de ben segur que hauria tingut un recolzament majoritari de la societat , però mentres Catalunya rebia els atacs de la extrema dreta , els crítics amb l'independentisme (que van sortir com a bolets després del pacte de la Moncloa) callàveu i no vau ser capaços , o no vua voler , contrarestar-les .
Si us penseu que després de tot plegat la qüestió nacional ha quedat ben lligada ho porteu clar . Aquest nou pacte que tan bé us va a alguns no és res més que un ajornament més del problema d'aquest estat , la manca de democràcia . |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per zzz |
21 jun 2006
|
que no hi ha diferències entre un Tripartit i un govern de CIU amb suport del PP ??? serà malparit i carallot, aquest anacional
i lo que hem rigut, què? |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per Autonom |
21 jun 2006
|
I per que no entreu d'una vegada en valorar la crisi del sistema de participació "democratica" que cada vegada genera mes abstenció.
Continueu mantenint que l'abstenció no es una opció politica, sigueu honestos i, com a minim, analitzeu que es un indicador del allunyamnet de la població del sistema de democracia representativa.
Cada vegada esta mes clar que el sistema busca la desmovilització es voti o no es voti, els referendums i les eleccions serveixen per legitimar el poder no per que la politica sigui de tots els ciutadans i ciutadanes. |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per Anacional |
21 jun 2006
|
Abel de veritat creus què amb un millor finançament o, fins i tot amb la independència, els diners públics es destinarien a millorar la sanitat i educació pública, l'habitatge protegit, l'acolliment dels immigrants, ...
Jo crec que no és un problema de finançament sinó de voluntat política, i avui per avui a Catalunya no veig cap partit polític que estigui per la feina de fer polítiques realment d'esquerres. Per fer aquestes polítiques s'haurien d'enfrontar al sistema, el mateix que els alimenta, així que difícil.
El problema és que enlloc de discutir si aquestes polítiques són possibles, o com posar-les en marxa, etc. ens entretenen amb el show del tema nacional (tan catalanistes com espanyolistes) i així tots contents. Mentre la premsa, els partits, els sindicats discuteixen si som una nació, una realitat nacional, una región, ... ens vam col·locam contrareformes laborals, baixant els impostos als rics, mantenint els privilegis de l'escola concertada, ... aquest és el problema. |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per indepe |
21 jun 2006
|
evidentment que és voluntat política, però això no treu que cal disposar dels diners. no n'hi ha prou ni amb una, ni amb l'altra
i això, bona part dels indepes, els que hem dit que NO a l'estatut al principat, alguns que hauran votat nul i altres en blanc, ho tenim molt clar
no em sembla cap explicació criticar les reivindicacions nacionals acusant-les de supèrflues |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per objectiu abstencionista |
21 jun 2006
|
S'hauria de forçar aquesta llei que anula qualsevol consulta que no passa del 50%, és una qüestió de dignitat "democràtica" (amb totes les cometes que volgueu a aquest paraula pervertida) i seria una forma de fer viable i útil l'abstenció.
Considero que si el 50% dels abstencionistes o bona part d'aquests creiessin realment en l'abstencionisme ara mateix hi hauria milers de ciutadans demanant que es fes cas al seu resultat. En canvi crec que no és així, estic fart d'abstenir-me, no deixaré de fer-ho quan hi ha que escollir polítics, però veig que no ens està servint absolutament de res. Simplement acabarem com a USA que vota un 20% de la població i ja està arreglat. Si realment creiem en l'abstencionisme i creiem que pot canviar coses exigim que així ho sigui, sino ha quedat més que demostrat que el nostre acte únicament serveix per mantenir-nos tranquiles les consciències i no per fer canvis reals. No serem tan il·lusos encara en pensar que un dia la quasi totalitat deixarà de votar perque si? espero que no sigui així perque ens donarem d'hosties contra una paret.
Crec en l'abstencionisme però m'agradaria que pogués ser efectiu d'alguna manera. Utilitzar l'abstenció és molt fàcil i tenim proves clares de que el sistema no tremola ni que més del 50% no el ratifiqui, hauriem de canviar l'argument, hauriem de pressionar perque una consulta de més del 50% d'abstencions no servís, llavors podriem plantejar amb orgull que ens abstingut. Jo si et dic la veritat no penso votar els partits polítics però tinc claríssim que no soluciono res i que aquesta "demogràcia parlamentaria" té suficient mrentida a sobre com per acceptar resultats com el de la constitució europea o aquest estatut i si m'apures podem baixar i baixar fins a nivells que ni ens creuriem.
Fem activa l'abstenció i no votant unes sigles sino exigint que es compleixi un fet que hauria de ser de calaix. Que a la darrera votació per la constitució europea va haver-hi països que no van arribar al 30%!!!!!!!!!!!!! i no va passar res.
Posem-nos les piles i fem l'abstenció activa un arma o no se quin sentit té continuar cridant en aquest sentit quan ja veiem de que ens serveix.
PD: I per cert, considero que no és el mateix abstenir-se per votar un partit que per oposar-te a una constitució, un estatut o qualsevol llei. En un referèndum contra la monarquia us abstindrieu si sabessiu que teniu l'arma per fer-los fora? |
|
Re: Referèndum i abstenció
|
|
per abel |
21 jun 2006
|
Crec fermament que amb un finançament just es podrien desenvolupar més polítiques socials .
Només una dada : Els nous coles i els nous CAPS construits durant el tripartit han hagut de ser pagats en un primer moment per l'Institut Català de Finances . Hi ha coles que fa pena de veure , i de les carretes ni t'en parlo , les més perilloses de l'estat ... .
I lo pitjor és que tot continuarà igual . Barallant-nos per partidisme i apareixent com uns sàtrapes a ulls de l'estat cada vegada que es demani una reforma fiscal . |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
