|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Comunitats cristianes de València davant la visita del papa
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
19 jun 2006
|
|
Estan dolgudes per tot l'ambient que s'està creant entorn d'aquesta trobada mundial de la família |
LES CCPs DE VALÈNCIA DAVANT LA VISITA DEL PAPA
Els integrants de les Comunitats Cristianes Populars de València, estem dolguts i entristits, davant les notÃcies que ens arriben, en relació als preparatius i les despeses de la visita de Benet XVI.
En primer lloc la ideologia de l’EMF —Encuentro Mundial de la FamÃlia— la percebem com a tancada i poc evangèlica, en defensar un “modelâ€? de famÃlia monolÃtic, amb exclusió de tots els altres possibles, quan ja a l’Antic Testament, ens trobem amb models familiars poc convencionals, com fou el cas del patriarca Abraham, que engendrà un fill, no amb les seues esposes, sinó amb l’esclava Agar i d’altres. I fins i tot en el Nou Testament, tenen presència diverses formes d’unitat familiar. És el cas de Marta i Maria, de la Magdalena i els seus, de la Samaritana i el seu sisè “maritâ€?, del grup de deixebles de Jesús, que feien vida en comú amb el Mestre, especialment en el cas de Jesús i Joan, l’apòstol estimat. I de la mateixa famÃlia formada per Jesús, Maria i Josep, gens convencional, amb una mare que concep fora del matrimoni, un “pareâ€? adoptiu i un fill que, ja des de ben menut, fa la seua vida, com quan es “perdâ€? al temple...Quant més, en una societat plural i diversa com la d’avui, on la multiplicitat i la tipologia familiars, és una realitat que cal acceptar, perquè cada famÃlia és un món i el que compta és —per damunt d’altres parà metres dogmà tics i excloents— la garantia de l’estima mútua, en un clima de tendresa i afecte, sense lÃmits ni condicions.
Justament pensem que el que és immutable, com defensa el mateix Papa en la seua primera encÃclica —Deus caritas est—, és l’amor. És a dir l’entrega sense reserves, generosa i gratuïta a l’altre i als altres membres de la unitat familiar. Unitat i no unitarisme, perquè que tots siguen uns no vol dir que tots siguen iguals. I no d’una altra manera s’entén l’etimologia de la paraula “matrimoniâ€?: del llatà matris munus, és a dir ofici de mare. I quin és l’ofici de mare sinó el de la dedicació generosa i gratuïta als fills i a la seua parella? I què és el que cal fer, per part de tots els membres de la famÃlia i a imitació d’aquell exemple desinteressat, si no és estimar-se uns als altres? I per què no es pot fer realitat aquell missatge, en altres “realitatsâ€? familiars, diferents de la convencional?
En segon lloc ens dol i entristeix la parafernà lia, de què es fa ostentació, tant per part de les autoritats civils com de les eclessials, en la preparació de la que hauria de ser la visita del pastor suprem de la nostra església als seus germans: visita presidida per la senzillesa i la humilitat, per confirmar-nos uns als altres en la fe en Jesucrist que professem, de la mà del nostre germà major, Benet. En lloc d’això assistim, perplexos, a les informacions amplificades pels media, que es vanten de la destinació entre 20 i 30 milions d’euros (entre 3.330 i quasi 5.000 milions de les antigues pessetes) per a un tal esdeveniment. Només l’altar a l’aire lliure, sobre una gran plataforma i dotat de microclima, inicialment amb unes despeses de 600.000 euros (uns 100 milions de les antigues pessetes), ja passa dels 800.000 (uns 150 milions de pessetes). Més l’extens apartament que s’està habilitant al palau arquebisbal, per a la fugaç estada del Sant Pare i altres despeses sumptuà ries, que es produiran en el decurs del viatge papal.
Mentrestant ens esgarrifen les notÃcies dià ries sobre la misèria del tercer i del quart món: només en relació a la infantesa -segons dades de la UNICEF- més de cinc milions de xiquets moren cada any per desnutrició, dels 146 milions del total que la pateixen. I al costat nostre, col·lectius de marginats i proscrits de la nostra societat, romandran oblidats i ben amagats, per no deslluir els “actesâ€?. De bon segur que, si al Papa se li consultava, estaria encantat en destinar aquell pressupost milionari, a paliar la situació de tants milions d’infants, encara que no siguen fills de famÃlies tan “modèliquesâ€? ni tan cristianes com les nostres. I a millorar la situació de tants marginats i proscrits, al nostre voltant. Segur.
València, maig de 2006. Comunitats Cristianes Populars de València. |
This work is in the public domain |
|
Re: Comunitats cristianes de València davant la visita del papa
|
per religiosos muertos
papamuerto ARROBA infierno.com |
21 jun 2006
|
|
cristianos papistas, populares. de base o lo que quieran.Moriros cabrones!! |
