|
Notícies :: educació i societat |
“establiments educatius sota enquadrament militar�
|
|
per www |
18 jun 2006
|
|
Demagògia reaccionà ria
per Yvan Lemaitre*
Dopada sens dubte pels resultats de les enquestes d’opinió, Ségolène Royal, candidata virtual del Partit socialista a l’elecció presidencial del 2007, multiplica les declaracions destinades a afalagar l’electorat de dretes amb l’esperança d’obtenir-ne els sufragis. Després d’haver proposat d’obrir, per als joves amb dificultats de les barriades pobres, “establiments educatius sota enquadrament militarâ€? i de “disciplinar les famÃlies conflictivesâ€?, Ségolène Royal ha contestat la justesa de les 35 hores. Fa poc afirmava: “No s’ha de pagar ningú per no fer resâ€?, insultant aixà aturats i beneficiaris d’ingressos mÃnims de subsistència. Les seves declaracions sobre seguretat ciutadana li han valgut les felicitacions d’un Sakozy sorneguer: “Vet aquà un suport polÃtic que rebo de bon grat. Benvinguda al club!â€?.
Ségolène Royal pretén respondre als “patimentsâ€? dels més desafavorits. Però, no hi pot haver efectivament una polÃtica democrà tica i progressista sense atacar els interessos dels grans accionistes, a fi i efecte de poder finançar-la.
Per respondre al problema de la delinqüència, cal enfrontar-se al desconcert, a la inquietud, a la misèria, a la desesperança. Cal que l’escola disposi dels mitjans necessaris per pal·liar les desigualtats socials i culturals i permeti aixà una real “igualtat d’oportunitats�. Cal també que, en els barris populars i a les ciutats de rodalies, pugui desenvolupar-se un moviment associatiu que afavoreixi una vida social, cultural, esportiva, i permeti al jovent trobar el seu lloc i esdevenir actor de la seva pròpia existència. Cal posar a l’abast de la població autèntics serveis públics de proximitat.
De la mateixa manera, esdevé necessari garantir a tots i totes una feina i uns ingressos dignes per acabar amb la precarietat, l’atur, l’exclusió. I, si bé és cert que les 35 hores han estat acompanyades d’una degradació de les condicions de treball, això ha estat perquè l’esquerra, aleshores al govern, va concedir la flexibilitat a la patronal... a canvi de la seva acceptació d’aquesta setmana de 35 hores, que ara qüestiona obertament.
Adaptant-se a la lògica d’un sistema basat en la competència i la rendibilitat financera, Ségolène Royal es veu abocada a adaptar-se tot seguit a una polÃtica reaccionà ria, i fins i tot a rivalitzar amb Sarkozy.
Per fer front als autèntics drames i a les dificultats que pateix la població, és necessari anar a l’arrel dels problemes, combatre les desigualtats imposant una repartició de les riqueses.
*Editorial de “Rouge�, setmanari de la LCR. 18/06/2006 |
Mira també:
http://www.lcr-rouge.org/ |
 This work is in the public domain |