|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Sindicalistes pel no
|
|
|
per jo |
12 jun 2006
|
|
http://sindicalistespelno.com/manifest.html |
1. NO se’ns reconeix el dret al treball, i NO es responsabilitza els poders públics a garantir als treballadors i treballadores catalans un salari digne, una contractació regular o una ordenació racional de les jornades laborals.
2. NO reconeix un marc català de relacions laborals, que és una reivindicació històrica del conjunt de treballadors i treballadores de Catalunya, ja que:
* NO es reconeix la capacitat efectiva de desplegament de la negociació col·lectiva de Catalunya perquè, d’una banda, manca una invocació especÃfica dels convenis catalans i, de l’altra, NO es permet el desplegament normatiu de la negociació col·lectiva a Catalunya.
* La caixa única de la seguretat social continuarà essent única. Catalunya NO podrà adequar a la seva realitat socioeconòmica –amb un cost de la vida per sobre la mitjana estatal– ni la quantitat ni el tipus de prestació que necessita la ciutadania per viure dignament. Per no tenir, la Generalitat no té atribuïdes ni tan sols aquelles facultats que NO trenquen la caixa única, com ara la gestió dels serveis del règim econòmic de la seguretat social o la simple facultat d’inspeccionar la gestió que faci l’Estat. Tampoc no pot exercir competències tan inofensives i tan purament burocrà tiques com la inscripció d’empreses, les afiliacions, les altes i baixes o qualsevol altre acte d’enquadrament dels empresaris i treballadors.
* Pel que fa a les polÃtiques actives d’ocupació s’ha perdut la competència exclusiva: si els plans de formació superaven l’à mbit català , s’havien d’â€?acordarâ€? amb l’Estat o altres comunitats. Amb el text acordat la Generalitat només podrà “participar-hiâ€?(art. 170.b).
* NO veiem reconeguda la vella reivindicació de disposar d’un veritable cos d’inspectors de Treball, amb plena dependència de l’autoritat laboral catalana, competència necessà ria tenint en compte l’especificitat de la nostra realitat productiva.
* La competència amb relació a les mútues d’accidents de treball i malalties professionals reduïdes al testimonialisme (art. 165.d).
3. Pel que fa a un dels reptes socials més importants del paÃs, la immigració, per a la tramitació i la resolució de les autoritzacions dels permisos de treball, només podrà “coordinar-seâ€? amb l’Estat –en comptes d’â€?executarâ€?–. Es refusa fixar bilateralment amb l’Estat el contingent d’immigrants que podien venir a viure i treballar a Catalunya i decau la competència de la Generalitat sobre els drets i els deures de les persones immigrades (art. 138).
4. Es consagra el mateix model de finançament que ha condemnat Catalunya a un espoli fiscal sistemà tic, inèdit a Europa. Un dèficit fiscal que coarta la nostra capacitat de desenvolupar plenament les competències pròpies i assolir els nivells europeus de despesa social.
Per totes aquestes raons, i perquè no volem continuar renunciant a obtenir solucions reals durant els pròxims anys per a la majoria social d’aquest paÃs, manifestem el nostre rebuig a aquest Estatut. Catalunya necessita altres eines per a veritables polÃtiques de canvi que aquest Estatut retallat ha perdut pel camÃ. Per això votarem NO a aquest Estatut. |
This work is in the public domain |
