|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : dones |
|
L’esquerra, o és alternativa, o no és esquerra.
|
|
|
per Balears |
05 jun 2006
|
|
|
PER UN BLOC DESBLOQUEJAT
tornar
Parlar d’esquerra alternativa sembla una redundà ncia. L’esquerra, o és alternativa, o no és esquerra. Per això, el bastir un referent polÃtic nacional, alternatiu i d’esquerra, a les Illes Balears, va més enllà de les intencions electoralistes d’alguns dirigents, només guiades pel seu instint de supervivència polÃtica. És, sobretot, una necessitat de la nostra societat, de la immensa majoria de les dones i dels homes d’aquestes Illes, que viuen un dia a dia on l’extensió de la precarietat laboral i social, la destrucció territorial, l’extermini dels referents ideològics i culturals, i la promoció dels valors del consumisme, de l’individualisme i de la insolidaritat, composen tot plegat la matèria prima que engreixa els comptes de resultats de la colla que realment controla el negoci.
L’espai polÃtic illenc, a l’esquerra del PSOE, està conformat per molta gent de diversa procedència, però que ha anat desenvolupant, de manera unità ria, les mobilitzacions socials més importants dels darrers temps: la defensa del territori, les manifestacions contra la guerra, les lluites pels drets laborals, per la convivència i la integració igualità ria de les persones immigrants, per la igualtat i contra la violència cap a les dones, les lluites pels drets nacionals, per la llengua catalana, les dècades de lluites veïnals, etc. L’esquerra social d’aquestes Illes ha compartit i comparteix un espai comú, composat polièdricament de diferents vessants d’una mateixa lluita. Aquesta experiència, plural alhora que unità ria, és el millor aval per a una proposta polÃtica alternativa, a les Illes Balears, al capitalisme fóra de control que patim, i al bipartidisme, cada vegada més accentuat, que el gestiona.
Darrerament, i en la mesura de que s’acosten les eleccions municipals i autonòmiques de l’any que ve, ha anat obrint-se pas la proposta de la conformació d’un Bloc, nacionalista i progressista, com a expressió polÃtica d’aquest espai unitari. Aquesta proposta ha donat una passa significativa amb el resultat del darrer congrés del PSM. Però, a hores d’ara, ni la milità ncia polÃtica i social, ni els sectors progressistes de la ciutadania de les Balears, tenen molt clar què és això del Bloc, ni la seva utilitat prà ctica ni, sobretot, de quina manera s’ha de construir. Els únics que sà sembla ho tenen definit són els professionals de la cosa, que reivindiquen i proposen, només en clau electoral, la repetició d’experiències anteriors, com la candidatura “Progressistesâ€?, alhora que es reclamen de l’esperit del govern del “Pacte de Progrésâ€?.
Anem a pams. Com diu el meu company Llorenç Buades, si només es tracta de fer fóra el PP de les institucions, el millor “Blocâ€? és el PSOE. Les convocatòries electorals, sense menysprear la seva importà ncia, no haurien de ser ni la principal, ni molt manco l’única obsessió de l’esquerra. És important derrotar polÃticament a la dreta, però aquesta casa tampoc no es fa per la teulada. Un projecte alternatiu sòlid, des de l’esquerra, només serà possible, d’una banda, amb la definició programà tica en pro d’una societat alternativa i, d’altra, de la plena i efectiva participació democrà tica del subjecte polÃtic, és a dir, dels sectors d’esquerra de la ciutadania. Només d’aquesta manera aquest projecte podrà començar a ser creïble, i podrà redreçar la confiança i la il·lusió perdudes per a centenars d’homes i dones, compromesos i militants, avui decebuts i allunyats d’experiències repetidament fracassades que, parides des de les cúpules, han tingut a la milità ncia com a convidada de pedra.
Per enllestir amb criteri aquest projecte de futur, és imprescindible donar una ullada al passat. Un exercici sincer d’autocrÃtica hauria de ser suficient per descartar, com a model a seguir, tant la gestió del govern del Pacte de Progrés (1999-2003) com la conformació de la candidatura Progressistes (2004). En allò essencial, el govern presidit per Francesc Antich, en el seu conjunt, no va tenir mai una voluntat de definir un model alternatiu de societat. Lluny de compartir un projecte polÃtic comú, va acabant essent una repartidora de gestió, de vegades amb bones intencions però bastant estanca entre si, de les diferents conselleries. En segons quins casos, fins i tot la coordinació i els objectius comuns entre conselleries gestionades per la mateixa força polÃtica, varen brillar per la seva absència. Aquestes mancances de fons, junt l’allunyament de la ciutadania, la pressió dels poders fà ctics i la unitat electoral de la dreta, resultaren letals en maig de 2003.
La candidatura “Progressistesâ€? va repetir bona part dels errors d’aquella experiència. El pacte negociat, amb urgències, entre les direccions dels partits que la varen conformar, va esdevenir un altre exercici de “despotisme il·lustratâ€? (“tot per al poble, però sense el pobleâ€?). Alguns dels protagonistes, a portes d’aquell acord electoral, encara duien la boca plena de paraules com “pressuposts participatiusâ€? “una altra manera de fer polÃticaâ€?, “participació ciutadanaâ€?, etc. Varen fer un acord, en definitiva, de tÃmid recorregut, confiades les parts a que la suma dels vots d’anteriors comicis bastés per treure un diputat, sense més històries. Craso errore. Amb les pròpies bases dels partits allunyades del procés, i amb la ciutadania encara més enfora, la pressió cap al vot útil (PSOE) després dels atemptats de Madrid, se’n va dur per davant la candidatura Progressistes, com una ventada a una casa de canyes.
Crec que aquests antecedents haurien de fer-nos pensar. La necessitat d’un debat ample i profund sobre el paper de l’esquerra en l’actual fase del capitalisme, el model neoliberal, sembla la primera prioritat. A les Illes Balears, aquest model desenvolupa tot el seu potencial de depredació ecològica, econòmica i social. Davant aquest repte, ni l’esquerra illenca, ni els treballadors, ni la ciutadania han de menester una altra oferta electoral “bloquejadaâ€? a la participació. Al marge del calendari electoral, la necessitat no és només derrotar a la dreta i fer-la fóra del govern. El veritable objectiu de l’esquerra no és gestionar, amb tarannà , els mecanismes del sistema. Un projecte polÃtic d’esquerra ha de ser, a més d’això i sobretot, una eina de transformació social, de superació de les injustÃcies, de canvi de les regles de joc, en favor dels éssers humans i la natura, i en detriment del negoci privat que hi ha muntat al voltant de la polÃtica.
Per deixar de jugar un paper subaltern, l’esquerra de les Illes Balears ha de bastir un projecte polÃtic sòlid, coherent i democrà tic. Un projecte orientat al repartiment del treball i la riquesa, a la lluita contra la precarietat laboral i social, i respectuós amb la naturalesa. S’ha de crear un marc de convivència, on la justÃcia, els valors culturals i democrà tics, i la suma de voluntats, siguin motors del canvi social. Davant aquest procés ningú no hauria de jugar el paper d’espectador. Totes les persones compromeses, polÃtica i socialment, són necessà ries.
Pep Juárez
Juny de 2006. |
Mira també:
http://www.ixent.org
http://www.ixent.org
|
This work is in the public domain |
|
|
