Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: especulació i okupació
La lluita per l’habitatge digne pren Barcelona
03 jun 2006
Hi ha molt de nou en el fet que prop de dos milers de joves s’apleguin a Plaça Catalunya de Barcelona per reivindicar el dret a un habitatge digne. D’una banda, la forma de convocatòria de la protesta, de l’altra l’heterogeneïtat dels joves i no tan joves que s’hi varen trobar a la concentració.
v280506-stoesunatraco.jpg
Hi ha molt de nou en el fet que prop de dos milers de joves s’apleguin a Plaça Catalunya de Barcelona per reivindicar el dret a un habitatge digne. D’una banda, la forma de convocatòria de la protesta, de l’altra l’heterogeneïtat dels joves i no tan joves que s’hi varen trobar a la concentració.

L’objectiu no semblava passar la calorosa tarda del diumenge 14 de maig compartint la ressaca d’un botellón massiu. Tanmateix, en part es tractava de refer-se del desprestigi gratuït que els joves barcelonins han patit durant els dies posteriors al botellón. Si bé en ambdós casos resulta central assenyalar l’eficàcia de les convocatòries que empren les noves tecnologies, com a reedició massiva del boca-orella, i que en l’àmbit de l’acció social compten amb un prestigi amplament reconegut després de l’11-M.

També és especialment rellevant el fet que les convocatòries per Internet han resultat originals i noticiables per als mitjans de comunicació convencionals. Se n’han fet un ressò especial els nous diaris comercials i gratuïts que es distribueixen als accessos del metro. Això ha permès que molts joves treballadors i treballadores que habitualment no participen en les xarxes dels moviments socials de Catalunya s’assabentessin de la protesta - joves, que paguen lloguers i hipoteques milionaristes i el sou dels quals sovint no arriba als tres zeros a la dreta.

La llosa de l’hipoteca o del lloguer

De fet, s’estima que actualment els joves adults (entre 20 i 34 anys) emancipats, és a dir un 42% dels que resideixen l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), han de destinar una mitjana del 82,4 % dels seus ingressos a la compra d’un pis. La xifra és del 114% del sou per a les i als joves que viuen a la ciutat de Barcelona. Naturalment, l’altre 58,2% resideix a casa dels pares (vegeu RG, núm. 21).

Al mateix temps que els economistes marxistes tracten d’esbrinar si el pagament de l’habitatge resulta una forma innovadora d’apropiació de la plusvàlua per part de les classes dirigents, o si bé es tracta d’una forma de violència exercida per la irracional expansió del mercat a tots els àmbits de la vida (a Catalunya s’estima que existeixen uns 450.000 habitatges sense utilitzar), sembla que el preu mitjà del lloguer a l’AMB ha pujat des dels 355 euros mensuals de l’any 1999, als 674 euros mensuals que s’havien de pagar com a mitjana al començament del 2005.

Noves capes a la lluita

L’indicador més visible del fet que molts i moltes dels joves se sumaven per primera vegada a les lluites socials és que hi anessin equipats amb cartells que havien improvisat a casa amb els amics i amigues. Un grup de vuit o nou amics havia preparat una casa feta amb cartrons sota la qual recorrien la Rambla amunt i avall. També resulten significatius els eslògans sortits de la cultura publicitària -“V de Vivenda�- així com les consignes improvisades després d’un llarg silenci inicial.

Aquesta forma de protesta, així com la diversitat de sectors socials que implica, és un advertiment seriós als governs de torn, ja que posa de manifest el descontent per la ineficàcia i insuficiència de les actuals polítiques públiques en matèria d’habitatge.

La protesta continua

La naturalitat de la protesta, que tant fascina els postmodernistes, està prenent una forma estable, cosa que permetrà coordinar les accions, incorporar els col·lectius que treballen la qüestió de l’especulació urbanística a nivell local i preparar un programa de reivindicacions ampli i seriós. Les administracions públiques es desentenen cada cop més de les qüestions que “no poden� resoldre i aquestes, incloent-hi també l’atur o la precarietat laboral, van quedant relegades a l’àmbit de la vida privada.

L’acció del diumenge 14 de maig és una oportunitat per fer un plantejament transversal i ampli de la lluita per l’accés a l’habitatge digne, i recuperar aquesta reivindicació per a l’àmbit públic. La del 21 va significar un nou pas endavant. Centenars de persones es van concentrar a la Plaça Catalunya a Barcelona, per realitzar una asseguda i després, van marxar en manifestació per les Rambles fins a Plaça Sant Jaume. I encara n’hi més de programades per al futur.

*article publicat al núm.25 (juny) de Revolta Global
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La lluita per l’habitatge digne pren Barcelona
03 jun 2006
La protesta, si no té un partit a darrera, esdevindrà en una anècdota espontaneista.

Ho sento molt, però no s'està apretant el suficient, en funció d'aquesta estratègia de foragitar els partits -generadors de dinàmiques organitzadores, pesi a qui li pesi- dels (suposats) moviments socials
Re: La lluita per l’habitatge digne pren Barcelona
03 jun 2006
Todo el muerdo el domingo a la manifestación, el pueblo tenemos que hacer oír nuestra voz.
Re: La lluita per l’habitatge digne pren Barcelona
03 jun 2006
Ja està el comunista recentant-nos el partit. Molt propi. El fotut és que abans encara demanaveu partits revolucionaris i ara us conformeu amb aquesta merda anomenda IC i els venuts d'EUA. Quan us donareu compte que els partits no ens importen una merda i són un dels nostres principals problemes. El dia en que algun partit intenti apropiar-se d'aquesta mobilització serà quan començarà a caure, quina por que us fa la gent sense sigles al darrera, panda de vividors.

Penseu que perque vosaltres necessiteu un partit per sentir-vos alguna cosa a tothom li passa igual?
Re: La lluita per l’habitatge digne pren Barcelona
03 jun 2006
fora tots el partits i fora la política en general.

Per l'autogestió de les nostres vides
Sindicato Sindicat