|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Aplec de Paret Delgada
|
|
per PSAN
Correu-e: psan ARROBA psan.net (no verificat!) |
22 mai 2006
|
Aplec de Paret Delgada.
Per la independència de Catalunya, vota NO als estatuts. |
Enguany el recuperat Aplec de Paret Delgada arriba a la novena edició consecutiva. El lema de "Per la independència de Catalunya, vota no als estatuts" presidirà la trobada a l'esplanada de l'ermita de Paret Delgada, a la Selva del Camp. S'hi comptarà amb els parlaments:
- de Mònica Sabata, en representació de la Plataforma pel Dret a Decidir.
- de Jordi Estalella, en representació de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), que aquests mesos celebra els primers 10 anys d'existència.
- d'Iñaki Gil de San Vicente, de l'àrea d'internacional de la Mesa Nacional de Batasuna, que exposarà la visió de l'esquerra independentista basca davant els recents canvis en la situació política.
- Josep Guia, en representació del PSAN.
Després del dinar popular serà el torn de l'actuació del duet de música tradicional i popular Bidònia.
reus ARROBA psan.net
www.psan.net |
This work is in the public domain |
|
NO als estatuts
|
|
per PSAN |
22 mai 2006
|
PER LA INDEPENDÈNCIA DE TOT CATALUNYA,NO ALS ESTATUTS
Gairebé trenta anys d’experiència autonòmica han demostrat abastament que
les Generalitats «restaurades» actuen com a institucions reforçadores de l’estat
espanyol i de l’assimilació, dilució i fragmentació de la Nació Catalana. Les
inèrcies històriques, però, pesen, i són molts encara els catalans conscients
que consideren l’autonomisme com una mena d’independentisme mitigat, vàlid
com a eina de construcció nacional. Aquesta emmirallament en propostes
regionals de curta volada que es presenten com a catalanistes esdevé un
important obstacle en l’articulació d’un moviment d’alliberament nacional. No hi
ha, val a dir, millor escola que la pràctica. Si l’experiència autonòmica ha servit
perquè l’independentisme abandonés nocions gradualistes que presentaven
l’autonomisme com a una etapa intermitja necessària, l’experiència recent del
nou estatut del País del Valencià, del presentat per al Principat i de l’anunciat
per les Illes Balears hauria de refermar i ampliar aquestes conviccions. Que les
iniciatives estatutàries del País Valencià i de les Illes Balears provinguin de la
dreta espanyolista, que tan denigraven en el seu moment les «autono-suyas»,
ja és ben eloqüent. Però també ho és el procés estatutari del Principat. Lluny
d’encarar els dos eixos fonamentals de la reivindicació nacional
(autodeterminació i territorialitat), o de dissentir seriosament del model socioeconòmic
vigent, l’Estatut aprovat pel Parlament únicament servia per
refermar els lligams (i les submissions) espanyoles. I, com no podia ésser
d’altra manera, i malgrat la paraula de l’ocupant, aquell misèrrim i inacceptable
text encara va rebre noves retallades, sancionades amb tota la barra per
forces que es diuen nacionalistes o d’esquerres de debò. Després d’aquest
penós cicle, els catalans del Principat són cridats ara a un referèndum
consultiu, sense caràcter vinculant, però on un vot afirmatiu reforçaria la
legitimació de l’opressió nacional. Justament per això cal votar no: votar no a
aquest estatut «de la Moncloa», i també votar no a l’estatut «del Parlament».
Un vot que signifiqui un refús als estatuts que esquarteren i sotmeten la Nació
Catalana, un vot per la independència de tot Catalunya.
Catalunya, maig-juny del 2006
AC 95037 - 08080 Barcelona
AC 11 - 46080 València
psan ARROBA psan.net |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
