|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Carme Figueras, nova consellera de Benestar i FamÃlia, és esposa del capitost psoecialista José Zaragoza
|
|
|
per Benestar per la 'famiglia' psoecialista |
16 mai 2006
|
MÃ fia sociovergent
Carme Figueras, a la dreta, rient-se amb L'Alfonso Guerra després d'haver-se cepillado l'estatut
|
|
A Molins de Rei encara tenen els pèls de punta. La nova consellera de Benestar i FamÃlia, Carme Figueras, és regidora del municipi pel PSC (tot i que entenem que haurà de plegar per causa del seu nou cà rrec). I la veritat és que, segons ens informen els amics de Busot en aquest bonic municipi del Baix Llobregat, la Figueras (que per cert és la dona de José Zaragoza, jefe dels esbirros de l'aparell) deixa el seu partit en una situació de desballestament total. Ens expliquem.
El cas és que el PSC de Molins de Rei, sota la direcció de la Figueras, va començar abans de les eleccions municipals del 2003 una guerra fratricida interna entre l'aparell (els de la "securitate", per entendre'ns) i el sector 'normal' del partit, encapçalat per l'exalcalde socialista Casimir Boy. Li va fer la vida impossible fins que el va fer fora del partit i també del poble.
Després de la guerra bruta que li van fer, el Casimir Boy va arribar a escriure que lamentava molt "el tracte inhumà que vaig rebre per part d’alguns anomenats companys i companyes del PSC a Molins de Rei i a fora, que volien decidir per mi i aconsellar-me el que era bo i havia de fer per no tenir problemes". Més clar, l'aigua.
El resultat de tot plegat va ser que ella va encapçalar la llista socialista i que a Molins de Rei governen junts ICV i ERC, mentre que el PSC es podreix a l'oposició. Com sempre diem, la gent no és tonta i sap què passa (i vota en conseqüència).
Per cert, que el tal Casimir Boy viu ara a Sant Pere de Ribes i és militant d'ERC.
Busot
|
This work is in the public domain |
|
Re: Carme Figueras, nova consellera de Benestar i FamÃlia, és esposa del capitost psoecialista José Zaragoza
|
|
per repu |
16 mai 2006
|
En l’acte d’ahir, de presa de possessió dels nous consellers, el discurs del president va estar farcit de perles maragallianes. Només algun exemple:
1. El president va fer un elogi abrandat dels consellers d’ERC que ell havia cessat i va acabar dient que, després d’haver-ho intentat tot, “havia hagut de prendre una de les decisions més difÃcils de la meva vida polÃtica, si no la més difÃcilâ€?.
A mi, aquesta mena d’afirmacions em resulten incomprensibles. Sembla que el president ens vulgui fer pena. Sembla que, després de fer el que va fer, encara sigui ell la vÃctima, encara l’hà gim de compadir. Si va prendre la decisió és perquè va voler o perquè ho van voler PSOE/PSC i ell ho va acceptar. I, si ho va acceptar, s’ha de suposar que és perquè la decisió era bona. O no? Per què, doncs, tants elogis als altres i tant sofriment per a ell? Que el poder vulgui que el planyin és un tic conegut però es veu que eficaç.
2. El president va dir que el Pacte del Tinell tenia “un futur esplèndidâ€?. Això té molta grà cia. El president, que és un visionari, potser veu el gran futur del pacte, però no sembla que li vegi el present. El dia que s’enterra oficialment el pacte i el tripartit, parlar del seu futur és creure en l’altra vida. I això ja és fe i teologia, però no polÃtica.
3. El president va dir als nous consellers les tres coses que volia que fessin:
1. Abans que res el referèndum. Quina mania que hi té Maragall. Jo no entenc ni què vol dir. El conseller de governació, juntament potser amb la consellera d’Interior, potser sà que s’hauran d’implicar en la logÃstica del referèndum, però els altres no. Vejam: què faran els consellers d’Educació-Universitats o de Benestar Social a favor del referèndum? Deixaran la feina per fer -en tenen molta i n’han d’aprendre- per sortir al carrer a fer campanya? Què farà , doncs, el partit, amb les ganes que sembla que en tenen la Manuela de Madre, l’Iceta, o en Zaragoza? I el mateix president, què farà si no? És incomprensible que un govern sencer tingui com a primera i, fins al 18 de juny, com a única tasca, preparar el referèndum d’un text que no ha fet ell, que no és el resultat de cap projecte de llei del govern. En aquest punt -que és l’arrel de tots els problemes i de la destitució d’ERC- es veu clarÃssimament l’absoluta submissió del govern “catalanista i d’esquerresâ€? al govern “espanyolista i d’esquerresâ€? que hi ha a Madrid.
2. En segon lloc, el president demana als nous consellers que facin el que han de fer quan governin. La recomanació em sembla bonica però potser innecessà ria. No convindria que els digués alguna cosa amb una mica més de contingut?
3. En tercer lloc, es veu que han d’explicar a tothom què ha fet EL govern, què fa AQUEST govern i què farà EL govern -quin?-. No són massa explicacions? Les han de fer aquests consellers? Podran complir ni mÃnimament amb el segon punt -governar-, si després del 18 de juny ja s’han de dedicar a parlar del passat, del present i del futur?
Qui li fa els discursos al president? O se’ls fa ell? |
