Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Sobre "una de las voces" de las mujeres vascas
per Redado 15 mai 2006
José María Calleja, en La diáspora vasca, sólo cuenta lo ocurrido al otro lado de este suceso. Luis Reina era propietario de un concesionario de vehículos en Bilbao. Policías y responsables del gobierno civil de Vizcaya compraban allí, y eta se enteró. Amenazó a Luis Reina, que hizo lo posible para que eta no le asesinara. Habló primero con Txomin Ziluaga, “gran dirigente de Herri Batasuna�, que le prometió “tratar su caso para que no le pasara nada, consciente de que este hombre no merecía un atentado�. También acudió Luis Reina a Txema Montero, abogado de HB, que le garantizó que no le pasaría nada. Luis Reina se entrevistó también con JONE GOIRIZELAIA, también abogada de HB, que le espetó que si “la organización� le había amenazado, era porque algo habría hecho.

Seguro que tiene una voz preciosa.

No hay bombero más voluntarioso que un pirómano que quiere escapar de su propio incendio.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Sobre "una de las voces" de las mujeres vascas
per Ahotsak 15 mai 2006
Res tan senzill com assistir a la xerrada que faràn properament i constatar que donen veu a una part molt important de la societat basca que vol superar definitivament la violència i assolir el respecte per la voluntat democratica dels bascos sense imposicions, al contrari d'alguns que sense violència ja no tenen excusa per obstaculitzar el diàleg a Euskal Herria:



A llarg de quasi dos anys un grup de dones d´Euskal Herria, procedents de distints sectors ideològics, militàncies, sentiments i tradicions han estat treballant per incidir i contribuir de manera activa al procés de pau i obrir portes de diàleg sense prejudicis i condicions.

Aquest col.ectiu -Ahotsak- ha donat a conèixer a l’opinió pública una Declaració el 8 d´abril d´enguany, en què reivindica el protagonisme de les dones en la recerca de solucions que portin no ja només al final de la violència sinó a la acceptació que la democràcia és el únic camí per acabar amb el llarg conflicte que ha enfrontat tràgicament els ciutadans i ciutadanes basques al llarg de dècades.

I democràcia significa assumir que tots els projectes polítics són defensables sempre que es garanteixi el lliure exercici dels drets polítics per part de tots els sectors de la societat basca.

Davant d´aquesta iniciativa, un grup de dones de Catalunya, també procedents de distints col·lectius, sensibilitats i militàncies político-ideològiques, considerem que hem d´aportar la nostra solidaritat i el nostre esforç perquè el camí que sembla haver-se obert aquestes darreres setmanes ja no es pugui tancar.

És per això que us convoquem a un acte que se celebrarà el dia 15 de maig a Barcelona, a les 19h, al Teatre Lliure (Mercat de les flors), en el qual representants d´Ahotsak, ens parlaran de la feina feta fins ara i de la manera com pensen seguir incidint i contribuint al procés de pau.

Dones basques participants: Jone Goirizelaia Gemma Zabaleta Nekane Alzelai Kontxi Bilbao Gemma Gonzalez de Txabarri Ainhoa Aznarez Itziar Gomez

Si esteu interessades a participar en la convocatòria de l’acte podeu subscriure aquest document a l’adreça donescatalanesperahotsak (at) hotmail.com per tal d’incorporar el nom propi i/o el de la entitat.

Barcelona, 27 d’abril de 2006.

AHOTSAK

Re: Sobre "una de las voces" de las mujeres vascas
per repu 15 mai 2006
Dos membres d’ETA han de concedit una entrevista a un periodista de Gara, en la qual han parlat de moltes coses i han dit que ja seria hora que el govern espanyol concedís una amnistia i l’excarceració de presos.

Al llarg dels anys, les peticions d’ETA s’han anat concentrant. Avui dia em sembla que en mantenen dues de fonamentals: el reconeixement del dret del poble basc a exercir l’autodeterminació, i el caràcter territorial global (dels 7 territoris bascos) d’aquesta demanda. De fet, doncs, és l’autodeterminació la clau de volta de tot plegat. Aquest és també el punt en què més insisteix Batasuna i, a la seva manera, és també el moll de l’os del “pla Ibarretxe� i del plantejament del PNB. Com que EA i Aralar també hi estarien d’acord, podem concloure que tots els partits bascos, llevat del PSE-PSOE i del PP, estan d’acord a reclamar el dret d’autodeterminació o el dret de lliure decisió del poble basc.

Aquest és un punt tan bàsic, tan essencial, que, quan es defensa, resulta pràcticament innegociable. Després de la treva d’ETA, sembla, doncs, que el pla de pau i les converses multipartidàries a Euskal Herria depenen precisament d’això. Però això és precisament el que l’Estat espanyol jacobí i centralista no entén i no està disposat a entendre. (Dic que l’Estat espanyol és jacobí i centralista perquè ningú no em farà creure que la relativa descentralització administrativa del nou Estatut de Catalunya tingui cap pretensió de federalisme o que amb ella es pugui defensar l’eslògan de “l’Espanya plural�.)

D’aquí em ve el temor que ja he repetit diverses vegades: després d’un alto el foc d’ETA, més o menys durador, em temo que hi tornarà a haver un retorn a les armes. I és que tots -ETA, partits i ciutadania- constataran allò que, sense ser massa perspicaç, avui ja sembla irreversible: que l’Estat espanyol -no cal embolicar-hi el francès per fer-ho més dramàtic- no té la cintura política, la capacitat de canvi i el sentit suficient de respecte als drets col•lectius, com per acceptar que una nació pugui decidir pel seu compte com vol que sigui el seu futur. Certament, això no és capaç de fer-ho Rodríguez Zapatero, no sé si per incapacitat pròpia o del seu partit, o de tots dos. I, fa uns mesos, ell mateix ho va dir amb tota franquesa i solemnitat en el parlament espanyol: d’autodeterminació, res de res, que tothom se n’oblidi, perquè no n’hi haurà.

M’estranyaria, doncs, molt que algun dia Rodríguez Zapatero es despengés dient que, en les converses polítiques multipartidàries que s’han d’engegar a Euskadi, ell estaria disposat a acceptar el que decidissin els bascos. No es pot excloure, però, que ho faci, potser per entretenir i confondre el personal o potser senzillament perquè ho va fer amb nosaltres i, fins ara, li ha sortit prou bé l’acudit. És clar que, si ho torna a repetir amb els bascos, els haurem de recomanar de seguida que no se’l creguin de res: l’home és l’únic animal capaç de mentir dues vegades sobre la mateixa qüestió.

Si espanyols i bascos, però, estan dividits no per una qüestió menor sinó precisament pel rebuig o l’acceptació del dret a l’autodeterminació, llavors el futur a Euskadi és encara extraordinàriament negre. Per sort, avui amb menys violència que ahir, però sense cap garantia real que el passat no revisqui, si el present és incapaç de preparar un futur diferent. Sovint la vida sembla més bonica del que en realitat és.
Re: Sobre "una de las voces" de las mujeres vascas
per oui, oui 16 mai 2006
Molt d'acord amb repu, pinten bastos, però una apreciació:

No s'embolica l'estat francès per fer-ho més dramàtic sino per fer-ho real, tant el poble català com el basc s'han vist dividits en els seus territoris històrics per aquests dos estats, en el cas de Catalunya amb el tractat dels Pirineus al 1659 (o era 1656 (?)), tant és, té tanta lògica demanar que retornin els territoris que van espoliar per aquests tractats com la pretensió espanyola sobre Gibraltar que fou negociada pocs anys després. En tot cas, que decideixi el poble on vol estar i a qui vol pertanyer, el que s'ha dit sempre i el que es veu fa dècades que és la solució del conflicte, però que els estats imperialistes no volen acceptar de cap de les maneres. I és aquí on ha estat i estarà sempre la mare dels ous, en l'incapacitat de l'estat espanyol i francès d'acceptar la democràcia i la lliure decissió dels pobles que el conformen.
Sindicato Sindicat