|
|
|
Anàlisi :: mitjans i manipulació |
|
El film Salvador Puig Antich profana el Festival de Cannes.
|
|
per Txema
Correu-e: Chemabo@yahoo.com (no verificat!) |
10 mai 2006
|
|
|
Aixà com celebrem la selecció del film d’Almodóvar a la Palma d’Or del Festival de Cannes, no podem dir el mateix de la selecció “El Salvador� a la categoria inferior, anomenada “una certa mirada�, on concorren films innovadors que no opten a la Palma d’Or.
“Salvadorâ€? és una superproducció de Mediapro TV-3, un film comercial amb finalitat d’entreteniment, evasió de la realitat, i lucre, caracterÃstiques que van completament en contra de la polÃtica del Festival de Cannes, famós per rebutjar les superproduccions americanes, les series d’entreteniment i espectacle, que es fan com xurros a base de milions i actors molt ben pagats.
Aquesta profanació dintre mateix del Festival de Cannes, temple de l’autèntic bon cine, fou possible bà sicament a les dues raons següents:
En primer lloc, “Salvadorâ€? és l’imposture de la productora Mediapro, que ha aprofitat uns ingredients morbosos com el garrot, la violència d’uns atracadors socials, i una vÃctima anarquista condemnada pel règim odiat franquista, i ha afegit ingredients roses com “els lliguesâ€? d’universitat del Puig Antich, i d’altres anècdotes de porteres (un testimoniatge real d’una portera), per a fer-ho passar com un film històric i polÃtic de l’Espanya negra silenciada. Aquest engany es deu a que el festival de Cannes ha valorat i premiat els films polÃtics i històrics de l’Espanya silenciada, des de Buñuel, Saura, Erice, Berlanga, Mario Camus, Aranda, Armendariz i el film polÃtic d’Almodovar, la mala educació. “Salvadorâ€? és sols una evasió de la realitat, una cortina de fum de la historia de l’anarquista Puig Antich, a base de plors legÃtims de les germanes, de consells reaccionaris dels advocats, capellans i la d’un carceller Irurre que en la realitat maltractava als presos polÃtics i que en el film acaba essent un rebel antifranquista, qui també sermoneja i aconsella al Puig Antich. Es un film reaccionari que viola la memòria històrica dels que lluitaven amb armes i sense armes per a transformar la societat.
En segon lloc, l’impostura del film “Salvador�, fet a l’estil de les telenoveles facilones, entretingudes i lacrimògenes, s’agrava al presentar a França el film, on s’ignoren els francesos del MIL, l’influencia francesa en l’historia de Puig Antich, imprescindible per a comprendre el que va passar.
El film de Huergas, fet a partir del llibre “Compte enrera� de l’Escribano de TV-3, crea el mite de Puig Antich, com a nacionalista català i lluitador democrà tic. Una mentida
De la historia del Puig Antich desapareix el context social, el perquè de la lluita armada, el floriment de grups armats, la radicalització de vagues d’estudiants i obreres, per a defensar drets i aspiracions del poble, que passaven per acabar amb Franco i el seu successor el prÃncep Juan Carlos.
Ignora el protagonisme de Jean Marc Rouillan i Jean Claude Torres que vivien amb Puig Antich, als que presenta com “eixelebrats que feien atracaments a bancs per a seguir fent atracaments�.
Ignora l’ideòleg del MIL, Jean Barrot, pseudònim del parisenc Guilles Dauvé, dirigent del Mouvement Comuniste.
Ignora les influencies franceses dels 10 amics del MIL: el Maig 68 francès, els situacionistes, i l’influencia dels exiliats anarquistes a Tolosa, i també l’impacte dels maquis anarquistes, entre ells Faceries, Sabater, que continuaren la resistència armada a la dictadura.
Ignora els mils de francesos, artistes, intel·lectuals i militants, que informaren durant els cinc mesos abans l’execució de l’afiliació polÃtica de Puig Antich, mentre l’oposició espanyola el considerava un gà ngster. Aquests son els mateixos que avui governen a Catalunya i han fet aquest film de mil milions d’euros per exculpar-se, o expiar el no haver fet res, i treure’n profit.
La historia personal i familiar de Puig Antich té per funció crear un mite per a fer digerible un passat truculent i d’utopies traïdes. Han creat un mite que servirà com a catequesi històrica per a les grans majories que no saben res de Puig Antich, MIL i l’eufòria revolucionaria d’aquell temps, i pels desmemoriats historiadors. A més ho tenen fà cil, diners a dojo, publicitat, i els mites no han d’amollar-se a la realitat històrica.
La conclusió que n’ha tret l’actor Daniel Brüln és representativa:“el film Salvador fou una lliçó d’històriaâ€? (titular de El Periòdic). La meva conclusió pel moment és que hi ha una finalitat d’ensenyar l’historia falsejada. Segons el director Huerga “Salvadorâ€? té una finalitat polÃtica “Es un al·legat contra la pena de mortâ€? (titulars en la premsa). Hem de recordar que el conservador Camilo José Cela, Nobel i inquisidor franquista, ja va escriure fa cinquanta anys Pascual Duarte, la història d’un anarquista condemnat al garrot vil, llibre i pel·lÃcula publicats en ple franquisme. Cela ja presentava la seva obra com un al·legat contra la pena de mort. Per tan jo no hi veig finalitat polÃtica quan ja fa 30 anys que no existeix la pena de mort a Espanya, a no ser que es volgui ressaltar una de les anècdotes de la pel·lÃcula en la que s’acusa a ETA d’haver matat al Puig Antich, fet que tindria una relació manipuladora amb l’actualitat. Per a mi la finalitat soterrada del llibre de l’Escribano i guió de la pel·lÃcula és una faula reaccionaria per explicar als joves el que no han de fer i insistir en els valors dominants tan ahir com avui: : “cal estudiar i no embolicar-se en polÃticaâ€?, “obeir als pares e integrar-seâ€?, etc. I hi ha també l’actitud missionera de comprendre i aliar-se amb els franquistes, el de la bona convivència fent un relat fictici amb tot de paraules comprensives cap els franquistes: “els militars i carcellers eren bona gent, ploraven per la mort del Puig Antichâ€?. Una actitud meritòria i difÃcilment criticable, però insostenible quan els franquistes d’avui segueixen essent intolerables amb els que pensen diferent. I a més, tothom és bona gent: Bush és bona gent, els joves que torturen a Iraq també deuen ésser bons nanos quan estan amb famÃlia, amb la novia o fills, el Garzón és un tros de pa quan parla dels seus fills i de totes les hores que dedica per la fer el bé, també ho son els bisbes que surten a manifestar, i ho son els criminals franquistes autoamnistiats que encara viuen. Tothom és bona gent... Qui ho pot posar en dubte?
Per tan, convé deconstruir el mite del bon Puig Antich, dels bons xicots, del bon carceller, del bon militar, del capellà bo i de les bones germanes i centrar el debat en la denuncia de les mentides i omissions històriques que hi ha en aquest tipus de recuperació de la memòria històrica. Sobretot per a que no en fassin un model i l’impossin.
Txema Bofill, Baix Empordà |
This work is in the public domain |
|
Re: El film Salvador Puig Antich profana el Festival de Cannes.
|
|
per daven |
11 mai 2006
|
|
L'haurem de veure per poder opinar. Això si ens la baixarem d'Internet, perque no rebin ni un cèntim aquests cretins de les productores |
