|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Davant la visita del papa a València
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
08 mai 2006
|
|
|
DAVANT LA VISITA DEL PAPA A VALÈNCIA
Davant la pròxima visita del Papa a València, un grup de laics i sacerdots catòlics de la diòcesi valentina desitgem manifestar la postura, nascuda d’una fonda i llarga meditació des de la fe, a fi d’invitar a altres col·lectius a reflexionar i, si de cas, a fer públiques les seues posicions. En un moment en què tantes instà ncies polÃtiques, empresarials i eclesià stiques s’empenyen en l’èxit medià tic de la visita, nosaltres, com a cristians valencians, ens trobem en el deure i en el dret d’encetar un debat de cara a fer que l’esdeveniment siga del millor profit per a la nostra diòcesi i el nostre paÃs.
1. Una visita de carà cter estrictament pastoral ja està emmarcant se en una impressionant utilització dels mitjans de comunicació i de determinats sectors de la polÃtica. Amb una concepció nacional catòlica, l’Arquebisbat està preparant una visita que allunyarà el Papa del poble al capdamunt d’unes instal·lacions gegantesques i carÃssimes. Per uns minuts s’instal·larà un altar efÃmer de 2.000 m², que costarà més de 600.000 € (100 milions de pessetes), això sÃ, dotat d’un microclima per lliurar a Benet XVI i bisbes concelebrants de la calor de juliol, ja que, segons ha transcendit, la temperatura era el més gran inconvenient perquè el Papa participara en la concentració de famÃlies a València. És un balafiament que escandalitza. No voldrÃem una concepció tan poc valenciana de que “no falte de nà â€?, de tirar el burro per la finestra. Ben al contrari, ens agradaria una aproximació del Sant Pare, el bisbe de Roma, més intensa a les famÃlies i a l’arxidiòcesi i més senzilla, que testimoniara l’opció preferent pels pobres, majoritaris al món, i que tan exagerada despesa no ajuda a descobrir, sinó a disimular les causes del desequilibri entre privilegiats i necessitats dels més mÃnims bens. Més que còmodes microclimes, caldria manifestar aproximació i solidaritat amb els que lluiten per un “macroclimaâ€?, que els egoistes interessos econòmics d’uns pocs, d’alguns dels que col·laboren en crear el “microclima del Parotetâ€?, tracten de destruir. Potser si el Papa ho sapiguera no li agradaria.
2. En la mateixa lÃnia s’està construint al Palau Arquebisbal un apartament de 180 m2 per a unes hores. Aixà mateix s’estan invertint milions en construir apartaments per als bisbes convidats (3.000) en el vell Seminari de Montcada. I, com s’està finançant tanta despesa? Amb la venda, des de fa mesos, del patrimoni diocesà i fins i tot el de les parròquies. Sa Santetat podria pernoctar en una residència religiosa o en alguna de les habitacions del Palau Arquebisbal, restaurat perfectament amb l’arribada de l’actual arquebisbe, sense tirar els diners. Seria un testimoni de convenient senzillesa en un món i una ciutat on molta gent dorm davall dels ponts i molts no tenen cap sostre, molts que l’Evangeli de Jesús de Natzaret ens diu que són els més nostres i propers germans.
3. La visita papal és per a celebrar un Encontre Mundial de les FamÃlies cristianes. Però, els sectors més pròxims a la jerarquia catòlica espanyola estan fent la manipulació polÃtica més salvatge de la institució canònica familiar. I, la fan dirigents polÃtics que, cÃnicament, en les seues vides privades mantenen autèntiques poligà mies i que “passenâ€?, per tant, del model de famÃlia que diuen defensar i que defensa la Conferència Episcopal. És més, amb la benedicció de bisbes com GarcÃa Gasco, utilitzen, de manera desvergonyida i gens caritativa, el model eclesià stic de famÃlia com a arma —i reprovació— contra totes les unions humanes, encara que coincidisquen en un mateix compromÃs de convivència i amor. Per això, proclamem que en una societat plural i laica cal respectar les diferents opcions que elegeixen Iliurement i responsablement les persones. Volem una Església oberta i dialogant d’acord amb el Concili Vaticà II, que siga rent de la societat i no una Església fosca, tancada, reclosa en ella mateixa i només oberta als interessos i posicions sectà ries i manipuladores de l’extrema dreta.
4. L’encontre internacional de la famÃlia es celebra a València, en una arxidiòcesi que, ara mateix, no és una famÃlia. El Papa arriba a una de les diòcesis que amb major cruesa escenifica la falta de comunicació i d’unió, per tant de comunió entre el seu bisbe i els sacerdots i el poble de Déu. Mai, des de l’inici del seu pontificat, l’arquebisbe no ha volgut crear un clima de cordialitat, confiança o familiaritat. Ben al contrari, la seua norma ha estat l’ús i abús del poder, i la desconsideració a les opinions i a les persones dels sacerdots, religiosos o laics. Mai els ha estimat ni tan sols s’ha mostrat pròxim ni els ha acompanyat en els seus goigs i sofriments, en les seues esperances i desesperances, i, damunt, des de sempre, no para de queixar se que els sacerdots no l’estimen. On es mostra diligent és en atendre els polÃtics dels sectors més extremistes del PP, UV o CV, o als empresaris, sempre que tinguen la mateixa ideologia radical. La seua milità ncia el va portar a manipular al Papa Joan Pau II en els últims moments de la malaltia, i el van fer participar en la demagògica batalla a favor d’apropiar se de l’aigua de l’Ebre, perquè els empresaris puguen omplir el paÃs d’urbanitzacions i camps de golf, portats de l’especulació més salvatge, destructora i egoista que mai s’haja conegut. Mai ha anat a cap acte religiós de signe progressista. Tampoc mai ha assistit a cap acte social o cultural que puga ser mitjanament obert o progressista; mai s’equivoca de bà ndol. Ell està amb els poderosos. És un nacionalista excloent i amb el seu unitarisme feroç exclou les més legÃtimes aspiracions dels pobles d’Espanya o del poble valencià . És tan el menyspreu que no ha volgut integrar se gens ni en la ciutat de València ni en les comarques valencianes, ni en la cultura ni tan sols en la llengua, de fet no sap, després de més de 10 anys, ni saludar en valencià .
5. Hem de treballar, incitats i convidats per la visita del Papa per a fer una diòcesi a la imatge de la famÃlia de Natzaret. Hem d’impulsar la cordialitat i comunió entre el Pastor i els seus sacerdots i poble de Déu. Però, és absolutament necessari un bisbe que faça real la seua presència i afecte en els moviments pastorals i de vida cristiana de tots els signes. Ens cal un bisbe encarnat en la nostra diòcesi, un bisbe que imite al mestre Jesús, governe, exercisca el magisteri i s’encarne en una diòcesi situada en les terres valencianes i en la seua llengua i cultura. Ens cal un pare i un pastor que no pose en perill el patrimoni de l’arxidiòcesi Ens alegra un encontre mundial de les famÃlies catòliques, però el voldrÃem allunyat de l’opulència, l’ostentació i la manipulació polÃtica. El volem ben profitós per a la gran famÃlia universal, per a les famÃlies de tot el mon i, en especial, les nostres, perquè la nostra diòcesi siga també una famÃlia unida i agermanada, guiada per la senzillesa i el testimoni tan actual de l’Evangeli de Jesús, a la llum del qual esperem que es desenvolupe tot l’encontre i la visita del Papa Benet XVI.
València 22 de gener de 2006. Festa de Sant Vicent, Mà rtir
COL·LECTIU DE SACERDOTS VALENCIANS
COORDINADORA DE FAMILIES CRISTIANES |
This work is in the public domain |
|
Re: Davant la visita del papa a València
|
|
per KAP-SÀ |
11 mai 2006
|
DE VERGONYA, AQUETS QUE ES DIEUN CRISTIANS...
FÀSTIC FÀ QUE NO ES REBOTEU D'UNA VEGADA. .NO VEGEU A ON CONDUEIX UNA ESGLESIA QUE VÈ DEL OSCURANTISME MES RANCI? QUE ESPEREU PER TAL DE FER-LI UNA BONA? ACAS L'ANTERIOR POPE NO VA RECRIMINAR AL ERNESTO CARDENAL? COM ES QUE DONEN LA COMUNIÓ AL PINOCHET? ENCARA PENSEU EN QUE EL PERDÓ DE DEU VE D'UN CURA? ..I D'UN PAPA? |
