|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Sobre la presentació del referèndum
|
|
|
per Observatori(m) |
27 abr 2006
|
|
Sobre la presentació del referèndum, estic pensant aquest dies en aquesta història de la pinça. |
Sobre la presentació del referèndum, estic pensant aquest dies en aquesta història de la pinça. Tot i que no acabo de trobar el sentit que li donen els diferents polÃtics. Penso en coses com el vot negatiu “antinacionalistaâ€? (?) que promourà el que vol ser el partit “Ciutadans de Catalunyaâ€?. Penso també en alguna associació de catòlics, que no accepten un Estat laïc, ni l’apartat de drets i deures, entre altres coses. I imagino algun “ven, ven como nosotros tenÃamos razón!!â€? d’alguna de les veus del PP o el PSOE.
Pot ser puguin valorar que han guanyat les seves idees perquè hgui guanyat el “no�. I crec que això, tot i ser una simplificació inacceptable, ajuda a qui vol un ambient ben contaminat.
No sé si hem de situar el principal problema en facilitats als mitjans per vendre enfrontaments; o perquè aquests tradicionalismes son un missatge més fà cil. Un problema d’inèrcies informatives, vicis de submissió, etc. No sé si part del problema és que parlem de fronts; i aleshores hi ha el risc de fer “front comúâ€?. Com a ciutadana, el principal entrebanc el trobo en la prepotència i fatxenderia de la majoria del representants polÃtics que han fet el “debatâ€?. [Més:]
Pot ser per coses com aquestes el millor sigui fer un vot pactat, nul i pactat. Un no que deixi clar que, a banda de continguts, no s’accepta aquest “pacte d’Estatâ€? (jo li dic misèria polÃtica) que s’han muntat. Un vot que deixi clar que es tracta d’una reclamació de sobirania, respecte, i el final de les rendes de la dictadura.
Per altra banda, em sembla que és important mantenir el valor del referèndum. Perquè sovint ens trobem que el resultat d’un referèndum es ven com una resposta a qualsevol altra cosa que no sigui la pregunta que en realitat es planteja.
No dic que no pugui ser certa o bona una interpretació, donat el cas; però segur que no a priori. I, si no, que canviïn la pregunta i deixin de marejar opinió publica, opinió publicada, i possible resposta.
El que votarem és l’Estatut de la Moncloa; el text i trà mits del que haguera hagut d’estar un nou Estatut. I s’apunten algunes possibilitats d’interpretació de la consulta que volen fins i tot justificar “necessitats polÃtiquesâ€?. Algunes son impressionants; algunes tenen efectes retroactius. Un vell i pobre Estatut central. En mans de polÃtics, covards alguns, violents altres; i seriosos uns quants (grà cies). Aixà ho veig, i entenc que és un text inacceptable més enllà de continguts, opinions, declaracions i, fins i tot les bondats que pugui tenir.
També em sembla interessant que deixem de creure que només el “sÃâ€? és un bon resultat a qualsevol referèndum o consulta. I especialment important que no fem cas d’amenaces que ens envien des del govern central pel que fa al resultat de la consulta als ciutadans. Que canviïn el guio. O, millor encara, que es deixin de guions, i, si volen pel·lÃcules, que vagin al cinema.
D’aquestes violències a que em refereixo en son exemples el “lògic final del govern català â€? que prediquen alguns polÃtics o partits (El Sr. José Blanco torna a insistir aquesta setmana). Un altre exemple és el misteri d'Artur Mas respecte a creure o no en el text: acusacions estranyes a ERC, desqualificació a qualsevol preu.
Jo diria que per aquests verals el que cal és creure en projectes; i que els texts que recullen lleis són més aviat bones o males eines. Pot ser en aquest sentit fóra bo que alguns deixin de creure tant en la Constitució del 78; i més encara amb les cegueses i barra amb que ens presenten aquestes seves creences.
A vegades ho veig tot plegat com un mal vici. Com una mostra del mal costum d’alguns representants polÃtics a creure que dominen tota la realitat. A vegades, però, sóc molt optimista. Perquè entenc que l’actual situació polÃtica és mostra de que ja no dominen el que en diuen l' “opinió publicaâ€?. Cosa que voldria dir que els ciutadans tenim un xic d’espai per fer-nos opinió de veritat sobre els projectes polÃtics.
Al final crec que, entre la vanagloria de Zapatero com a “reformadorâ€? d’Estatuts; el tema de la llengua i la participació de l’Estatut valencià ; la ‘realitat nacional’ del projecte andalús; les patenes, pedres, amenaces i mentides; les intromissions en la polÃtica catalana, etc., poca reforma.
I penso que en mig de tantes confusions està bé mantenir visibles algunes diferencies importants. AixÃ, com a ciutadana dels Països Catalans, em declaro contraria a l’Estatut de la Moncloa per les raons que he exposat. I, de la mateixa manera que vaig llegir i interessar-me pel text del Parlament, no penso dedicar ni un minut a la lectura del text “cepilladoâ€? pel Congreso. D’aquesta manera declaro la meva total manca de respecte a un conte ple de violències, i mostro el meu total desinterès pel manteniment del control central dels nostres projectes.
SÃlvia MartÃnez Pérez
Amer. Girona |
This work is in the public domain |
