|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : corrupció i poder : ecologia |
|
Les nuclears ? La gran imposició de la Dictadura
|
|
|
per (()) |
26 abr 2006
|
Les futures generacions tindran
la informació científica crítica
suficient i el llegat de la memòria popular
a través de la xarxa Internet per
poder-s’hi oposar. |
D�una altra banda, ni les institucions
bancà ries que van finançar les
nuclears (Eximbank, Chase Manhattan
Bank), ni les societats de capital
risc invertiran en aquest model de
producció d�electricitat si l�Estat, com
es de preveure, no es compromet a
facilitar ajuts fiscals i socialitzar pèrdues
de les elèctriques en cas d�un accident
greu o una fallida. No oblidem
que la tecnologia nuclear és una «tecnologia
d�Estat» i no una tecnologia
de mercat lliure. La prova és que el
president Bush ha promès a les elèctriques
nord-americanes ajuts equivalents
a un terç del preu del kW hora
nuclear!
La nucleocrà cia mundial i el Govern
Bush estan impulsant una nova
escalada en la construcció de reactors
per condicionar les economies europees
durant tot aquest segle. Aquesta
operació estratègica explica tanta publicitat
i tantes editorials dels diaris a
favor de la reactivació de l�energia
nuclear per frenar el canvi climà tic,
fals dilema que ja ha analitzat per a
USERDA en Josep Puig, cofundador del
Grup de CientÃfics i Tècnics per un
Futur No Nuclear (GCTPFNN).
Els inicis d�un
moviment autònom
La campanya que hem iniciat amb
el manifest «100X100 renovables»,
que està recollint un notable suport,
ja sigui en forma d�adhesions
personals i/o col·lectives, és
l�herència d�un llarg treball de milità ncia
d�un grup de pioners que
durant els anys setanta se la van jugar
enfrontant-se polÃticament als
poders fà ctics del paÃs, als partits
democrà tics pronuclears (des del PCE
de Santiago Carrillo, passant per
l�ERC d�Heribert Barrera i pel pujolisme
proatòmic) i als principals
mitjans de comunicació. Per als periodistes
que ens hi vam implicar
va significar caure en desgrà cia de
Fecsa, Hidruña i Enher i, en conseqüència,
ser persones no grates dels
consells d�administració dels mitjans
que eren dependents de la publicitat
d�aquestes societats o de la
influència dels seus directius i accionistes.
El temps, però, ens ha donat la raó
i els accidents nuclears de Three Mile
Island (1979), Txernòbil (1986) i
l�incendi de Vandellòs I (1989) van
fer capgirar l�opinió pública europea
i catalana a favor de les tesis antinuclears,
que sempre havien estat ben
documentades per cientÃfics i experts
independents i per organismes ecopacifistes
internacionals.
No oblidem que la
tecnologia nuclear és
una «tecnologia
d�Estat» i no de
mercat lliure.
T A N C A M E N T N U C L E A R ? S � , G R � C I E S !
ECOTEMA 07
USERDA #21 ABRIL 2006
DE LA NUCLEARITZACIO FRANQUISTA INICIADA EL 1972, A LA CLAUDICACIO DEL
PARLAMENT CATALA EL 1981, FINS AL COMPROMIS «ANTINUCLEAR» DEL TINELL DE 2005
El moviment antinuclear català és un dels fenòmens sociopolÃtics menys estudiat i
divulgat de la nostra història contemporà nia. El desinterès i una certa ignorà ncia
dels historiadors i dels sociòlegs i la censura, sense pal·liatius, dels mitjans de comunicació
expliquen aquesta marginació. La prova més contundent la tenim amb les
sèries documentals de TV3 sobre els darrers anys del franquisme i sobre la transició
democrà tica on hi han sortit amb més o menys objectivitat totes les organitzacions
polÃtiques, els moviments contraculturals i en defensa de la llibertat dâ��expressió
i fins i tot el moviment feminista. Ni una paraula, però, del moviment antinuclear
i ecologista. Es nota que una de les empreses patrocinadores d�aquests reportatges
era Endesa, propietà ria de les centrals d�Ascó i de Vandellòs.
La gran imposició de la Dictadura:
LES NUCLEARS
Trenta anys després dels
inicis de la contestació
antinuclear a Catalunya
protagonitzada pels malaurats
mossèn Miquel Redorat,
Joan Carranza (exbatlle
d�Ascó) i Carmel Biarnés des de les
terres de l�Ebre, que foren assessorats
per l�enginyer ecologista Pedro Costa
Morata i per Carlos Carrasco Muñoz
de Vera, president de l�associació ecologista
AEORMA, hem començat el
que desitjarÃem que fos el darrer
combat per la desnuclearització del
nostre paÃs.
Hem de començar per lamentar,
però, que el Pla de l�Energia de Catalunya
2006-2015, sorprenentment,
deixi el tancament definitiu prà cticament
fins el final del perÃode de vida
útil dels reactors, és a dir, més enllÃ
del 2020, quan el perÃode de vida
útil acaba el juliol de 2010 per a Vandellòs
I i l�octubre de 2001 per a Ascó
I i Ascó II.
LA GUARDIA CIVIL PROTEGINT L�ENTRADA DE LA CENTRAL NUCLEAR D�ASC�.11 DE MAR� DE 1979. DETALL DE LA MANIFESTACI� MASSIVA EN QU� ES DEMANAVA EL TANCAMENT DE LES CENTRALS NUCLEARS
AMB UN LEMA EXPLÃ?CIT.
nuclears ? NO GR�CIES |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Les nuclears ? La gran imposició de la Dictadura
|
|
per v |
26 abr 2006
|
estic d´acord
algu pot, pero, explicar sino es potenciar la sobirania d´un pais la energia nuclear? |
|
Re: Les nuclears ? La gran imposició de la Dictadura
|
|
per eo |
27 abr 2006
|
...perquè l'Urani ens ve de fora. Principalment d'Austràlia, Canadà, Àfrica
i també s'acaba! ...no és pas precisament un combustible abundant i fàcil d'obtenir. El contrari, acompanya tota la qüestió militar i de contaminació radioactiva durant tot el procés de fabricació d'aquest. |
|
|
