Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
< Autodeterminació és democràcia: acte conjunt d'Endavant i Batasuna >
per matiner	25 abr 2006
Anàlisi del context dels Països Catalans En la seva intervenció, Jaume Soler va analitzar el processos de reforma estatutària que viuen els territoris dels Països Catalans sota dominació espanyola. En aquest sentit, Soler va remarcar que l'aprovació de l'Estatut valencià i el procés que s'ha seguit amb el principatí ens aboquen a 25 anys més de situació antidemocràtica. Pel que fa al País Valencià, Jaume Soler va remarcar el caràcter antidemocràtic i secessionista de l'Estatut resultant. Un text, va recordar, que ha estat fruit d'un pacte entre el PP i el PSOE i ha exclòs la possibilitat de la participació popular en la seva elaboració. Sobre el Principat de Catalunya, el responsable nacional d'Endavant va assenyalar que el referèndum que se celebrarà d'aquí a unes setmanes és una escletxa que l'esquerra independentista i les organitzacions polítiques i socials autodeterministes han d'aprofitar per mostrar el caràcter antidemocràtic de les reformes. Soler va destacar que la mobilització, juntament amb la creació d'estructures de contrapoder, han de ser les eines per deslegitimar el marc jurídico-polític actual. Així mateix, va afegir que el reconeixement del dret a l'autodeterminació ha de ser un dels objectius polítics més enllà del referèndum estatutari.
Procés obert a Euskal Herria En el seu torn, Joseba �lvarez va agrair la solidaritat que el poble basc ha rebut sempre del català, i especialment de l'esquerra independentista catalana, i d'Endavant en concret. El representant de Batasuna va analitzar el context que hi ha obert a Euskal Herria d'ençà de l'inici de l'alto el foc, i va remarcar que a la societat basca hi ha una consciència majoritària que cal construir un nou marc de relacions polítiques. Joseba �lvarez va repassar la lluita dels darrers decennis del poble basc que ha conduït, finalment, a la situació actual d'obertura d'un nou procés polític. En aquest sentit, �lvarez va assenyalar tres factors principals que han permès la declaració d'ETA de l'inici d'un alto el foc permanent: la convicció majoritària que els marcs jurídics actuals estan esgotats, el fet que l'esquerra abertzale continuï d'empeus lluitant malgrat la dura repressió i persecució política i judicial dels darrers anys i la victòria de Zapatero, que ha canviat respecte a la política que impulsà Aznar i ha obert la possibilitat de l'inici de resolució política del conflicte. De la constatació d'aquesta realitat en va derivar la proposta d'Anoeta que Batasuna va fer el desembre de 2004 per a la resolució del conflicte polític. Sobre els propers passos que seguirà el procés obert, �lvarez va assenyalar que el primer objectiu és aconseguir el reconeixement del dret a decidir del poble basc. A partir d'aquest reconeixement, Batasuna considera que es podrà parlar de la resta de qüestions polítiques, ja que volen evitar trobar-se en una situació com la de l'Estatut del Principat, que ha estat retallat a Madrid. Paral·lelament, Batasuna ha estat impulsant un debat a nivell nacional per fer una proposta de projecte polític i social per al poblebasc, que d'aquí a poques setmanes donaran a conèixer en públic. I és, com va recordar �lvarez, Batasuna no és una eina per resoldre conflictes sinó que la seva lluita és per construir la independència i el socialisme a Euskal Herria.
Mira també: http://www.endavant.org/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more