|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : educació i societat : sanitat : immigració |
|
10 raons per a un “no�? catalanista i d’esquerres a “l’Estatut de La Moncloa�?
|
|
|
per Revolta Global |
23 abr 2006
|
|
veure tríptic "10 raons per a un NO catalanista i d'esquerres |
Lâ��alto el foc permanent dâ��ETA no només representa una esperança de pau per al PaÃs Basc. També contribueix a dissipar el dramatisme que sempre ha envoltat el debat sobre el dret dâ��autodeterminació dels pobles. Al capdavall del procés que sâ��enceta a Euskadi, caldrà donar la paraula als ciutadans i ciutadanes dâ��aquell paÃs. Si això és aixÃ, per què renunciaria Catalunya a lâ��anhel democrà tic dâ��assolir el seu ple autogovern? Per què hauria dâ��acceptar â�� justament ara! â�� un Estatut de rebaixes â��per a tota la vidaâ�?? La voluntat de reformar lâ��ordre jurÃdic vigent no ha estat caprici de ningú. La necessitat dâ��un canvi sorgeix de lâ��esgotament del model dâ��Estat heretat de la transició. Fa prop de trenta anys, les aspiracions nacionals dels pobles llargament sotmesos per la dictadura només foren parcialment satisfetes. Des dâ��aleshores, els canvis socials i econòmics, accelerats per la globalització i les exigències de la construcció europea, han anat topant cada cop més amb el marc constret dâ��aquesta â��Espanya de les autonomiesâ�?, centralista i coronada. La pressura de fer front al despotisme de les multinacionals o la necessitat de concebre la ciutadania des dâ��una realitat nacional mestissa, han barrejat amb força les velles reivindicacions democrà tiques i els nous afanys socials. Lâ��imperatiu que el poble prengui el seu destà en mà esdevé a lâ��ordre del dia. Des dâ��aquesta òptica, el projecte dâ��Estatut adoptat pel 90 % del Parlament català era ja força modest, i pretenia encabir algunes dâ��aquestes aspiracions en el marc de la Constitució monà rquica de 1978. La versió que ara ens tornen les Corts espanyoles, retallada i acotada pel pacte entre el govern de Zapatero i CiU, desvirtua profundament aquella Proposta i en fa un text del tot inacceptable per a Catalunya.
Vet aquà deu poderoses raons per a dir �NO� al que ja es coneix com �l�Estatut de La Moncloa�:
1- Aquest Estatut porta les cicatrius de la campanya anticatalana de la dreta espanyola, davant la qual ha cedit � quan no hi ha mostrat una orella complaent � el govern del PSOE. En certa manera, aquest és l�Estatut del PP, la llei que han anat esculpint la demagògia, les pressions i les amenaces dels hereus del franquisme.
2- Aquest Estatut refusa a Catalunya el dret d�afirmar-se com allò que se sent plenament, perquè ho ha esdevingut en el decurs de la seva història: una nació. Una nació que, com a tal, té el dret de decidir i té el dret a l�autodeterminació. Aquesta mateixa història, i concretament els anys d�una transició vigilada per l�exèrcit, han carregat el terme �nacionalitat� d�una significació precisa: poble sota vigilà ncia.
3- Aquest Estatut refusa a Catalunya la sobirania fiscal i els mitjans per fer front a les creixents necessitats socials del paÃs. Ni Agència Tributà ria pròpia, ni transparència. La balança fiscal roman un dels secrets millor guardats de lâ��Estat. La manca de recursos colpeja les capes més desafavorides de la població. Lâ��opacitat ens allunya de la justÃcia distributiva i la solidaritat vers els col·lectius socials - i territoris â�� que ho requereixin.
4- No hi ha un nou model de finançament. Lâ��increment de la part de certs impostos (IVA i IRPF) que correspondria a la Generalitat no resol el problema. Lâ��Estat refusa cedir recursos cabdals, com ara lâ��impost sobre societats. Aquesta polÃtica, prou coneguda, ha empès sistemà ticament lâ��administració catalana a recórrer als impostos indirectes, en lloc de taxar grans fortunes i rendes del capital. El nou Estatut presenta una formulació ambigua sobre la progressivitat fiscal, obeint als interessos de la dreta i la patronal.
5- No hi ha bilateralitat en les relacions entre el govern central i la Generalitat. L�Estat conserva, de fet, l�última paraula en tots els assumptes. La manca d�una definició clara sobre inversions o sobre els futurs mecanismes d�anivellament entre comunitats autònomes, fa més que dubtós l�avenç promès a Catalunya, i consagra per contra la feixuga tutela de la burocrà cia estatal.
6- No es produeix el â��salt endavant en lâ��autogovernâ�?, tan anunciat per determinats sectors de lâ��esquerra. Lâ��Estat es resisteix a traspassar competències bà siques per al desenvolupament del paÃs com ara ports i aeroports. No ha estat possible obtenir el control del Prat... Sense parlar del greuge comparatiu que representa un eixam de peatges al voltant de Barcelona i la seva perifèria industrial.
7- No progressen els drets democrà tics de la ciutadania. Les disposicions més agosarades han anat caient de la Proposta adoptada el passat 30 de setembre: capacitat de convocar consultes populars, revisió de lleis orgà niques... Si l�ensenyament laic va quedar malmès al Parlament per exigència del nacionalisme clerical català , posar-hi remei no ha estat � ans el contrari! - preocupació del socialisme espanyol.
8- Els nous drets socials i els mediambientals â�� emblemà tics per a formacions polÃtiques com ICV-EUiA - han quedat retallats i desfigurats. Les formulacions són generals i no contenen mecanismes per garantir-ne el compliment. Les dones podran disposar del seu cos... en el marc dâ��una legislació que segueix tipificant lâ��avortament com a delicte. Hem passat del dret a una mort digna al â��dret de viure dignament el procés de la mortâ�?; val a dir, al refús dâ��abordar la qüestió de lâ��eutanà sia... La vaguetat caracteritza també les referències a la cooperació i solidaritat amb els pobles empobrits del planeta.
9- Lâ��Estatut no millora substancialment la posició de la llengua. El català només pot prevaler com a vehicle prestigiat de comunicació social. Els magistrats segueixen gaudint dâ��una posició de privilegi. Només des de lâ��exigència sobre les administracions, les multinacionals i les grans empreses és possible garantir els drets lingüÃstics de la ciutadania i promoure lâ��ús del català .
10- Aquest Estatut no permet integrar la immigració en plenes condicions de ciutadania, per manca dâ��estris jurÃdics i recursos. La participació en el â��control de contingentsâ�? es redueix a la gestió compartida dâ��una injustÃcia per a milers dâ��homes i dones. La privació de drets dâ��aquest col·lectiu soscava el mercat del treball i afavoreix els brots de racisme.
Lâ��anomenada â��via catalanaâ�?, un mercadeig institucional sense participació popular, ha conduït a aquesta frustració. El jovent i el moviment obrer de França, mobilitzats contra els contractes precaris i triomfant sobre el govern liberal de torn, ens mostren lâ��exemple. Cal seguir pel camà endegat el 18 de Febrer. Ara, cal votar â��NOâ�? per preparar una nova embranzida ciutadana. Alguns us diran que, si voteu â��NOâ�?, fareu costat als pitjors enemics de les llibertats de Catalunya. Les mateixes veus ja ens varen dir lâ��any passat que, rebutjar el Tractat Constitucional europeu, significava alinear-se amb lâ��extrema dreta. Però, el cert és que la victòria dâ��aquell â��NOâ�? a França i a Holanda va preparar lâ��explosió social que hem vist aquests dies. Hi algú que confongui la veu del jovent francès amb les arengues racistes de Le Pen? Aquà tampoc, ningú atribuiria a la influència del PP un â��NOâ�? contundent de la ciutadania. I és que no nâ��hi ha prou de protestar contra lâ��escarni a còpia de vots nuls o en blanc. Cal tirar efectivament enrera un projecte inacceptable. Qui parla de complicitat amb la dreta? Lâ��Estatut valencià , pactat entre el PSOE i el PP, pretenia acotar les aspiracions catalanes. Amb lâ��Estatut català es vol abaixar el sostre de les pretensions basques. Aquest Estatut â�� i el pacte que lâ��ha fet possible â�� preparen un gir cap a la dreta a Catalunya i a tot lâ��Estat. El tripartit té els dies comptats. Els dirigents del PSOE cerquen, a través de les forces nacionalistes conservadores, aliances més adients per dur a terme reformes liberals â�� en matèria fiscal o laboral - com les que han desfermat la revolta francesa. Per tal dâ��obrir una perspectiva de progrés i de llibertat per a la gent treballadora i els pobles, hem de començar a aturar aquesta escomesa. En el referèndum del proper 18 de juny, cal rebutjar inequÃvocament lâ��Estatut vergonyós que ens volen imposar.
AMB UN �NO� VALENT, CATALANISTA I D�ESQUERRES ! |
This work is in the public domain |
|
|
