|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
10 raons per a un “no� catalanista i d’esquerres a “l’Estatut de La Moncloa�
|
|
|
per Revolta Global |
20 abr 2006
|
|
Per tal d’obrir una perspectiva de progrés i de llibertat per a la gent treballadora i els pobles, hem de començar a aturar aquesta escomesa. En el referèndum del proper 18 de juny, cal rebutjar inequívocament l’Estatut vergonyós que ens volen imposar. |
|
L’alto el foc permanent d’ETA no només representa una esperança de pau per al PaÃs Basc. També contribueix a dissipar el dramatisme que sempre ha envoltat el debat sobre el dret d’autodeterminació dels pobles. Al capdavall del procés que s’enceta a Euskadi, caldrà donar la paraula als ciutadans i ciutadanes d’aquell paÃs. Si això és aixÃ, per què renunciaria Catalunya a l’anhel democrà tic d’assolir el seu ple autogovern? Per què hauria d’acceptar – justament ara! – un Estatut de rebaixes “per a tota la vidaâ€?? La voluntat de reformar l’ordre jurÃdic vigent no ha estat caprici de ningú. La necessitat d’un canvi sorgeix de l’esgotament del model d’Estat heretat de la transició. Fa prop de trenta anys, les aspiracions nacionals dels pobles llargament sotmesos per la dictadura només foren parcialment satisfetes. Des d’aleshores, els canvis socials i econòmics, accelerats per la globalització i les exigències de la construcció europea, han anat topant cada cop més amb el marc constret d’aquesta “Espanya de les autonomiesâ€?, centralista i coronada. La pressura de fer front al despotisme de les multinacionals o la necessitat de concebre la ciutadania des d’una realitat nacional mestissa, han barrejat amb força les velles reivindicacions democrà tiques i els nous afanys socials. L’imperatiu que el poble prengui el seu destà en mà esdevé a l’ordre del dia. Des d’aquesta òptica, el projecte d’Estatut adoptat pel 90 % del Parlament català era ja força modest, i pretenia encabir algunes d’aquestes aspiracions en el marc de la Constitució monà rquica de 1978. La versió que ara ens tornen les Corts espanyoles, retallada i acotada pel pacte entre el govern de Zapatero i CiU, desvirtua profundament aquella Proposta i en fa un text del tot inacceptable per a Catalunya.
Vet aquà deu poderoses raons per a dir “NO� al que ja es coneix com “l’Estatut de La Moncloa�:
1- Aquest Estatut porta les cicatrius de la campanya anticatalana de la dreta espanyola, davant la qual ha cedit – quan no hi ha mostrat una orella complaent – el govern del PSOE. En certa manera, aquest és l’Estatut del PP, la llei que han anat esculpint la demagògia, les pressions i les amenaces dels hereus del franquisme.
2- Aquest Estatut refusa a Catalunya el dret d’afirmar-se com allò que se sent plenament, perquè ho ha esdevingut en el decurs de la seva història: una nació. Una nació que, com a tal, té el dret de decidir i té el dret a l’autodeterminació. Aquesta mateixa història, i concretament els anys d’una transició vigilada per l’exèrcit, han carregat el terme “nacionalitat� d’una significació precisa: poble sota vigilà ncia.
3- Aquest Estatut refusa a Catalunya la sobirania fiscal i els mitjans per fer front a les creixents necessitats socials del paÃs. Ni Agència Tributà ria pròpia, ni transparència. La balança fiscal roman un dels secrets millor guardats de l’Estat. La manca de recursos colpeja les capes més desafavorides de la població. L’opacitat ens allunya de la justÃcia distributiva i la solidaritat vers els col·lectius socials - i territoris – que ho requereixin.
4- No hi ha un nou model de finançament. L’increment de la part de certs impostos (IVA i IRPF) que correspondria a la Generalitat no resol el problema. L’Estat refusa cedir recursos cabdals, com ara l’impost sobre societats. Aquesta polÃtica, prou coneguda, ha empès sistemà ticament l’administració catalana a recórrer als impostos indirectes, en lloc de taxar grans fortunes i rendes del capital. El nou Estatut presenta una formulació ambigua sobre la progressivitat fiscal, obeint als interessos de la dreta i la patronal.
5- No hi ha bilateralitat en les relacions entre el govern central i la Generalitat. L’Estat conserva, de fet, l’última paraula en tots els assumptes. La manca d’una definició clara sobre inversions o sobre els futurs mecanismes d’anivellament entre comunitats autònomes, fa més que dubtós l’avenç promès a Catalunya, i consagra per contra la feixuga tutela de la burocrà cia estatal.
6- No es produeix el “salt endavant en l’autogovernâ€?, tan anunciat per determinats sectors de l’esquerra. L’Estat es resisteix a traspassar competències bà siques per al desenvolupament del paÃs com ara ports i aeroports. No ha estat possible obtenir el control del Prat... Sense parlar del greuge comparatiu que representa un eixam de peatges al voltant de Barcelona i la seva perifèria industrial.
7- No progressen els drets democrà tics de la ciutadania. Les disposicions més agosarades han anat caient de la Proposta adoptada el passat 30 de setembre: capacitat de convocar consultes populars, revisió de lleis orgà niques... Si l’ensenyament laic va quedar malmès al Parlament per exigència del nacionalisme clerical català , posar-hi remei no ha estat – ans el contrari! - preocupació del socialisme espanyol.
8- Els nous drets socials i els mediambientals – emblemà tics per a formacions polÃtiques com ICV-EUiA - han quedat retallats i desfigurats. Les formulacions són generals i no contenen mecanismes per garantir-ne el compliment. Les dones podran disposar del seu cos... en el marc d’una legislació que segueix tipificant l’avortament com a delicte. Hem passat del dret a una mort digna al “dret de viure dignament el procés de la mortâ€?; val a dir, al refús d’abordar la qüestió de l’eutanà sia... La vaguetat caracteritza també les referències a la cooperació i solidaritat amb els pobles empobrits del planeta.
9- L’Estatut no millora substancialment la posició de la llengua. El català només pot prevaler com a vehicle prestigiat de comunicació social. Els magistrats segueixen gaudint d’una posició de privilegi. Només des de l’exigència sobre les administracions, les multinacionals i les grans empreses és possible garantir els drets lingüÃstics de la ciutadania i promoure l’ús del català .
10- Aquest Estatut no permet integrar la immigració en plenes condicions de ciutadania, per manca d’estris jurÃdics i recursos. La participació en el “control de contingentsâ€? es redueix a la gestió compartida d’una injustÃcia per a milers d’homes i dones. La privació de drets d’aquest col·lectiu soscava el mercat del treball i afavoreix els brots de racisme.
L’anomenada “via catalanaâ€?, un mercadeig institucional sense participació popular, ha conduït a aquesta frustració. El jovent i el moviment obrer de França, mobilitzats contra els contractes precaris i triomfant sobre el govern liberal de torn, ens mostren l’exemple. Cal seguir pel camà endegat el 18 de Febrer. Ara, cal votar “NOâ€? per preparar una nova embranzida ciutadana. Alguns us diran que, si voteu “NOâ€?, fareu costat als pitjors enemics de les llibertats de Catalunya. Les mateixes veus ja ens varen dir l’any passat que, rebutjar el Tractat Constitucional europeu, significava alinear-se amb l’extrema dreta. Però, el cert és que la victòria d’aquell “NOâ€? a França i a Holanda va preparar l’explosió social que hem vist aquests dies. Hi algú que confongui la veu del jovent francès amb les arengues racistes de Le Pen? Aquà tampoc, ningú atribuiria a la influència del PP un “NOâ€? contundent de la ciutadania. I és que no n’hi ha prou de protestar contra l’escarni a còpia de vots nuls o en blanc. Cal tirar efectivament enrera un projecte inacceptable. Qui parla de complicitat amb la dreta? L’Estatut valencià , pactat entre el PSOE i el PP, pretenia acotar les aspiracions catalanes. Amb l’Estatut català es vol abaixar el sostre de les pretensions basques. Aquest Estatut – i el pacte que l’ha fet possible – preparen un gir cap a la dreta a Catalunya i a tot l’Estat. El tripartit té els dies comptats. Els dirigents del PSOE cerquen, a través de les forces nacionalistes conservadores, aliances més adients per dur a terme reformes liberals – en matèria fiscal o laboral - com les que han desfermat la revolta francesa. Per tal d’obrir una perspectiva de progrés i de llibertat per a la gent treballadora i els pobles, hem de començar a aturar aquesta escomesa. En el referèndum del proper 18 de juny, cal rebutjar inequÃvocament l’Estatut vergonyós que ens volen imposar.
AMB UN “NO� VALENT, CATALANISTA I D’ESQUERRES ! |
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_060421.htm
|
This work is in the public domain |
|
Re: 10 raons per a un “no� catalanista i d’esquerres a “l’Estatut de La Moncloa�
|
|
per Anna |
20 abr 2006
|
no és sumar nos al PP, que és qui se'n farà amo. Inventeu una altra fórmula, com això que diuen els d'erc
jo no ho soc pero per un cop els seguire, per no fer bloc amb els neofatxes aquests |
|
Re: 10 raons per a un “no� catalanista i d’esquerres a “l’Estatut de La Moncloa�
|
|
per Jo també NO!! |
21 abr 2006
|
Estic per votar en contra d'aquest estatut tot i que els fatxes del pp també ho facin. També els fatxes van votar no a la constitució Europea i nosaltres no vàrem canviar el vot.
Amb la merda d'estatut que han deixat la gent entén perfectament un vot en contra.
Això si, sigui el que sigui, tota l'Esquerra Independentista a d'anar a una per poder demostrar que la majoria del no és independentista, serà difícil però es pot fer. |
|
Re: 10 raons per a un “no� catalanista i d’esquerres a “l’Estatut de La Moncloa�
|
|
per Xavi |
21 abr 2006
|
|
ai, ai, ai... quin poble més poble que som. Si el PP existeix aquí és gràcies a vosaltres. Vinga, ànims i menys tonteries. |
|
Re: 10 raons per a un “no� catalanista i d’esquerres a “l’Estatut de La Moncloa�
|
|
per black cat |
21 abr 2006
|
ni SI ni NO hem de votar NUL!!!
Si hi hagués un elevat nombre de vots nuls aviam que s'empatollen els politics amb les seves deduccions o reflexions sobre els resultats
vota independència VOTA NUL!!!! |
|
Re: ni SI ni No Vot NUL és la millor opció!!!
|
|
per ny |
21 abr 2006
|
entreu i llegiu
http://www.votaindependencia.org/ |
