|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
Els Andalusos de Catalunya, el espanyolisme del PSA, l'andalusofobia i la dignitat andalusa
|
|
per AndalucÃa Libre |
19 abr 2006
|
El PSA de Pedro Pacheco anunció hace unas semanas en Andalucía su predisposición a presentarse a las Elecciones Catalanas. Hace un par de meses Andalucía Libre solicitó publicamente a la Plataforma Per el Dret a Decidir que excluyera de su seno a dos organizaciones por considerarlas antiandaluzas.
A partir de ambos hechos se plantea una buena ocasión para reflexionar en particular sobre la situación de los andaluces de Cataluña y en general sobre algunos aspectos de las relaciones entre Andalucía y Cataluña y definir al respecto algunas posiciones desde la izquierda independentista andaluza. |
ELS ANDALUSOS DE CATALUNYA I EL ESPANYOLISME DEL PSA
Andalucia Libre
Alguns dies abans que el Partit Socialista de Andalusia (PSA) de Pedro Pacheco acudÃs en auxili del PSOE oferint-se com substitut del Partit Andalusista (PA) en diverses institucions locals i que iniciés una campanya de critiques contra el PA per la seva actitud negativa cap a l'Estatut, el PSA -potser per una frÃvola aspiració a fer-se un buit en els mitjans costi el que costi- cap a publica a Andalusia aquesta possible pretensió de presentar-se en les eleccions catalanes.
El de menys en aquest assumpte és que aquesta iniciativa del PSA -de consumar-se- aquest condemnada per endavant al fracà s més estrepitós. El PSA no recorda potser que després de l'èxit del PA de 1980 -que cal situar en unes circumstà ncies polÃtiques i històriques molt concretes- va haver el fracà s del PAC de 1988 que va obtenir a Catalunya 5.815 vots (el 0,22%) i que el seu postulació no respon avui a cap demanda expressada per cap col·lectiu dels andalusos de Catalunya, en tota la seva pluralitat. Ni tan sols té en compte per als seus propòsits que té a Catalunya competidors ja instal·lats i amb pedigrà com Ciutadans de Catalunya, per no citar altres.
El més preocupant d'aquest anunci oportunista no és només que manifesti un desconeixement profund de quals són les normes vigents a Catalunya i encara de les quals integren el nou projecte estatutari.
El greu d'aquestes declaracions i d'aquest projecte és la concepció espanyolista de fons que denoten en el PSA, no només sobre la realitat dels andalusos de Catalunya sinó també sobre el futur de la mateixa Andalusia. Revalida el PSA que no està contra l'Estat espanyol sinó al seu servei i que no només no defensa en absolut el dret a l'autodeterminació sinó que aquesta radicalment en la seva contra, prest a combatre per la indisolubilitat d'Espanya. També demostra que per al PSA la 'espanyolitat' d'andalusos i catalans és una mica innat i indiscutible. Els efectes polÃtics de tot això poden ser extremadament negatius per a Andalusia.
A veure si ara ens aclarim, parlant breu i clar, valgui la redundà ncia, en el terreny dels principis.
1º. Els andalusos de Catalunya sà tenen l'obligació de saber parlar, llegir i escriure el català si viuen establement a Catalunya o en els Països Catalans i han d'atenir-se a les conseqüències si no ho saben o no ho volen saber. La seva situació és objectivament la mateixa que la dels andalusos emigrants a França o a Alemanya que han de saber parlar, llegir i escriure el francès o l'alemany per a desembolicar-se i a cap se li ocorre reclamar per les braves que en els ajuntaments de Paris o BerlÃn els atenguin en castellà . Perquè Andalusia i Catalunya (o Andalusia i Canà ries, etc) no són el mateix paÃs sinó dos països distints. Cap andalús decent pot reclamar empara d'unes normes imposades a la nació on resideix, de la mateixa manera que no hauria d'admetre-les en la pròpia. Más encara, avui dia, ja va sent necessari dir que l'andalús de Catalunya que no sap català o no ho usa és bà sicament perquè 'no li dóna la gana' i per tant no mereix cap consideració, ni suport, ni respecte; ni per part de catalans ni d'andalusos.
2º. Els andalusos (i la resta dels castellanoparlants) no tenen cap dret lingüÃstic intrÃnsec a Catalunya més enllà d'aquelles disposicions que la nació catalana tingui a bé lliurement adoptar. És només la nació catalana qui té dret a decidir com és el seu règim lingüÃstic i té tota la legitimitat per a definir si desitja mantenir l'actual situació de co-oficialitat, passar immediatament o a termini taxat a un règim d'única llengua oficial amb el català com llengua nacional o fins i tot vincular drets polÃtics de ciutadania a una prova de coneixement del català com mitjÃ
de normalització. Sobre cadascuna d'aquestes opcions -o altres- i sobre el futur del castellà en una Catalunya emancipada caben diverses opinions -i de fet existeixen- però la decisió és o ha de ser únicament catalana.
3º. Els drets nacionals culturals i lingüÃstics dels andalusos s'han d'exercir priorità ria i preferentment en la pròpia Andalusia; distingint-los clarament en el seu abast i naturalesa d'aquells altres que és legitimo reclamar en la Dià spora. Aquà en la Pà tria és on cal assegurar l'equitat i on cal preservar el nostre futur nacional evitant que l'educació, per exemple, segueixi sent un instrument d'alienació i adoctrinament espanyolista o que se segueixin perdent llocs de treball. Això implica valorar de forma determinant la nacionalitat o el coneixement de la cultura andaluses com criteri d'accés a la funció publica o a l'ensenyament (excepte casos especÃfics en la investigació o en l'ensenyament universitari que puguin estar justificats i degudament avalats per altres interessos nacionals d'à mbit superior i general).
Tornant al cas concret, el ciutadà d'origen andalús resident a Catalunya que no entengui una notificació en català -a part de ser un 'ceporro', a hores d'ara- si no vol seguir rebent-les ha de fer les seves maletes i tornar-se a Andalusia o anar-se on bonament li apeteixi.
No cal confondre "charnegos" amb "andalusos".
Un andalús de Catalunya pot sentir-se plenament andalús (i també català ) i exercir com ciutadà català ; mantenint la seva cultura nacional i transmetent-la als seus fills, participant d'actes públics andalusos, parlant la seva llengua amb els seus compatriotes i defensant polÃticament al seu paÃs d'origen... sense que això impliqui que no sà piga perfectament i usi habitualment la llengua nacional del paÃs on viu i també participi de la seva cultura i contribueixi al seu desenvolupament, tal com ha fet i fa amb el conjunt del paÃs. I si és un bon andalús, és a dir, un andalús desalienado, serà al seu torn un bon català .
La Dià spora andalusa aquesta dispersa per multitud de països, encara que certament es concentra especialment en els Països Catalans. La vitalitat de la cultura andalusa de la Dià spora és notable, encara que es manifesti a la seva manera especifica. Els vincles d'aquests andalusos amb la seva Pà tria, sorprenentment fortes.
I testimoniatge d'això són, entre altres trets, l'extensió del fenomen de les 'Fires d'Abril' com lloc festiu de trobada -amb totes les seves manques i contradiccions- no només a Barcelona, Palma, Vinaròs o València sinó també -en cada cas amb la seva dimensió concreta- a Zumarraga, Sant Sebastià , Alcorcón, Santander, Aviles, Infiesto o Saragossa o els diversos actes andalusos que se celebren a Argentina, Puerto Rico o tants altres països.
Ã’bviament, com tot fenomen social aquestes manifestacions són susceptibles d'instrumentalizació polÃtica, particularment en altres nacions de l'Estat espanyol i especialment a Catalunya. Davant això, la resposta no és ni pot ser ni l'espanyolista del PSA o de la FECAC ni la d'aquells que plantegin una renúncia cultural.
La intervenció polÃtica a Catalunya de la qual parlem alguns independentistes andalusos, no té gens que veure amb compareixences electorals sota sigles andaluses en comicis catalans. No pot haver un programa polÃtic general andalús per a Catalunya, salvo en la forma espanyolista, estúpida i reaccionà ria, que suggereix el PSA.
Des de la Pà tria intervenir significa informar i il·lustrar i per tant opinar i aportar. Des de la Dià spora, en directa oposició al que promou el PSA, exercir d'andalusos conscients a Catalunya significa en la nostra opinió contribuir a impregnar en doble via a la societat catalana: atreure a la catalanitat als andalusos i ensenyar Andalusia als catalans; fer més conseqüentment catalana Catalunya -sense perdre una mica de la nostra identitat andalusa, més que en allò en el que el temps i el diferent mitjà s'imposin- per a fer-la al seu torn retaguardia solidà ria per a
l'emancipació d'Andalusia.
PolÃticament, això significa -en la nostra opinió- que aquells andalusos catalans compromesos amb l'alliberament nacional i la independència andalusa -a part de les seves activitats culturals i socials especifiques- han d'actuar polÃticament precisament en formacions polÃtiques independentistes catalanes, escollint d'entre elles segons el seu criteri.
És en el seu seno i en la societat catalana en general, on han de defensar col·lectivament a més, el dret al reconeixement de la seva existència com andalusos i de la seva contribució; el dret que com ciutadans catalans les seves activitats culturals pròpies rebien suport i sustentació publica com la de la resta de la ciutadania; el dret al coneixement de la història i cultura andaluses per qui aixà ho sol·licitin i a la seva divulgació i respecte entre la resta dels ciutadans de Catalunya.
Allà i a traves d'aquests mitjans, tenen el dret subjectiu i encara l'obligació de donar suport polÃticament a Andalusia en la seva lluita d'emancipació com forma també de possibilitar la seva tornada -en el cas que aixà anés el seu desig- i en qualsevol cas de contribuir aixà a la llibertat catalana.
Gens doncs que veure amb les propostes espanyolistes del PSA.
ANDALUSOFOBIA I DIGNITAT ANDALUSA
Andalucia Libre
Recapitulem primer els fets.
El Col·lectiu editor d'Andalusia Lliure es va adherir solidà riament a la catalana Campanya Unità ria per l'Autodeterminació, donant suport la manifestació organitzada a aquest efecte el 11 de Febrer a Barcelona.
Posteriorment, vam descobrir entre els adherits a la Plataforma pel Dret a Decidir -que convocava altra manifestació el 18 de Febrer- dues organitzacions catalanes de discurs xenòfob i orientació clarament antiandalusas: UNC i el Lobby per la Independència. Públicament reclamem la seva exclusió, tant des d'Andalusia Lliure com des d'altres mitjans al nostre abast, argumentant polÃticament referent a això i reproduint textos i imatges emanats d'aquesta organitzacions per a sustentar la nostra demanda. Ens dirigim en aquest sentit a la Plataforma i a més també directament a la majoria de les organitzacions i col·lectius adherits.
D'aquesta petició es va fer eco algun mitjà de premsa i singularment a Catalunya el programa de Rà dio Minoria Absoluta de RAC1 de Tony Salis -d'à mplia audiència- on van entrevistar a una de les portaveus de la Plataforma sol·licitant-li un pronunciament sobre la petició d'Andalusia Lliure. La seva resposta va anar que "no obstaculitza a valorar les posicions ideològiques de cap grup adherit" i que el significatiu per a la Plataforma era l'acceptació del Manifest entorn de la qual s'havia constituït. Tant UNC com el Lobby van romandre en la Plataforma; on encara siguin. El Lobby en concret, va emetre un comunicat de resposta -que reproduïm integro en el seu moment a Andalusia Lliure- que se'ns ratllava de 'agents del PP' i 'dels serveis d'informació espanyols' i suposem que satisfet de l'episodi inclou ara en el seu lloc en la Xarxa noves insercions on torna a referir-se a "els andalusos que apestan Mallorca amb el seu lolailo i el seu pescaito fregit".
No sabem quantes persones i col·lectius van respondre a la nostra crida de sol·licitar cortesament a la Plataforma -i especialment a les organitzacions polÃtiques en ella integrades- que eliminessin aquesta presència insultante per a la dignitat andalusa. En qualsevol cas, agraïm ara a tots els quals ens van escriure solidaritzant-se amb la nostra postura. Quedi exprés el nostre reconeixement -à dhuc des de la discrepà ncia- tant a aquells que veien adequada l'expulsió de UNC però no la del Lobby o la del Lobby però no la de UNC -que de tot rebem- com especialment a qui compartint al ple les nostres dades i opinions subscrivien la d'ambdós.
També vam deixar constà ncia que rebem en dies successius diversos correus d'organitzacions polÃtiques independentistes catalanes. Estat Catalá ens va convidar a remetre'ls una salutació per a ser llegit en el seu immediat Congrés. Maulets de Mallorca va fer el propi per a participar en unes Jornades que projecta organitzar, exposant allà les nostres perspectives i opinions sobre la qüestió nacional andalusa. Per la seva banda, el MDT -ciñéndose a la qüestió- ens va informar el 21 de Febrer que tenia decidit plantejar el problema en una pròxima reunió de la Plataforma "perquè considera que la presència d'organitzacions acusades de xenofòbia és una qüestió important a considerar". A més, apuntava que "creia oportú revisar, en funció de determinades adhesions produïdes" el criteri inicial de la Plataforma de "no excloure a ningú d'entrada" i concloïa aixÃ: "Com consideració final, el MDT és partidari de denunciar aquests fets però no és partidari de donar publicitat a col·lectius que, com les citades entitats, són anecdòtics, gens representatius, i l'estratègia dels quals és sortir de la completa ignorà ncia que la societat catalana els dedica mitjançant polèmiques fictÃcies i estèrils que en res representen el sentir de la societat catalana, ni de la Esquerra Independentista". Prenem nota i encara mantenint la nostra opinió, valorem i agraïm aquests gestos; cadascun en la dimensió que impliquen.
Transcorregut el temps, l'episodi ens mereix encara algunes consideracions.
No és una qüestió menor que en una Plataforma que agrupa a centenars de col·lectius catalans i és capaç de mobilitzar centenars de milers de persones a Barcelona romanguin entitats que publica i reiteradament han cridat a alliberar Catalunya de la "chorizada andalusa" i a netejar els Països Catalans de la "pesta andalusa"; que associen cultural i lingüÃsticament als andalusos al subdesenvolupament, la ignorà ncia o la delinqüència o que defensen que per a ser 'bons catalans' els andalusos allà residents han de renegar obligatòria i completament del seu origen i cultura nacional i renunciar a tot acte publico de significació andalusa.
Mai ens ha preocupat especialment l'entitat minúscula i marginal dels dos col·lectius citats que han motivat la qüestió. El que ens ha inquietat primer i indignat després -i encara ho fa- és la tolerà ncia cap a ells de la resta de col.lectius integrats en la Plataforma i d'aquesta mateixa -que sabem que no comparteixen aquestes postures andalusofobas- perquè la seva passivitat permet que aquestes idees i projectes puguin ser considerats parts, encara minorità ries, de la pluralitat catalana en lloc de ser franca i nÃtidament exclosos extramurs de tota consideració de catalanitat. Per aquest motiu sol·licitéssim una decisió catalana, que desafortunadament no es va produir ni encara s'ha produït. Per la nostra banda, mai admetrÃem formar part de cap iniciativa o donar suport cap plataforma a Andalusia que inclogués entre els seus integrants a ningú que digués que "els catalans són uns explotadors" o epÃtets espanyolistes similars. Les nostres idees internacionalistes i les nostres posicions polÃtiques d'esquerra independentista ens ho impedirien.
Ens dol en gran manera que a Catalunya, no obstant això, sà sigui possible compartir convocatòries i pancartes amb gents que diuen públicament que "els andalusos apestan"; que el seu rebuig i expulsió se supediti a qualssevol altres consideracions polÃtiques -siguin d'oportunitat o de consideració cap al denunciant- o que la seva presència es consideri un assumpte secundari que no mereix denúncia publica. Per a nosaltres, andalusos independentistes, òbviament no ho és i transcendeix -com en el seu moment manifestem- la valoració polÃtica de la Plataforma en si i de les seves accions, perquè afecta objectivament a les relacions entre dues nacions cridades a entendre's i a recolzar-se en la seva lluita especifica per la seva emancipació nacional: Andalusia i els Països Catalans.
I ens queda el dubte de si la reacció hagués estat la mateixa a Catalunya si aquests insults haguessin pres com objectiu a magrebis o africans i si els implicats en lloc de cridar-se UNC i Lobby haguessin estat, per exemple, qualsevol de les organitzacions xenòfobes ultraespanyolistes d'extrema dreta existents, per molt que haguessin hipotètica i hipòcritament subscrit un determinat manifest. Fa l'efecte que la sensibilitat existent cap al racisme contra uns -que ho sofrixen més, és veritat- no té el mateix Ãmpetu quan el subjecte és andalús. Si aixà fos, aquesta actitud no només seria èticament condenatble sinó a més polÃticament errònia per a les aspiracions d'emancipació social i independència nacional catalanes, que seguim donant suport vigorosament.
També creiem pertinent prendre nota cara al futur del silenci referent a les organitzacions de Drets Humans, pro-immigració i antirracistes, tant de Catalunya com d'Andalusia
AndalucÃa Libre nº 292 - Cataluña y Andalucia (2)
miércoles, 12 de abril de 2006 16:27
*ERC pide una cumbre al PSOE para arreglar el Estatut mientras CiU se postula para entrar en el Gobierno español
*CiU dice que el Estatut está 'terminado' y se postula como socio del PSOE en el Gobierno español
*Puigcercós lamenta: "tanto esfuerzo para tener 'el mismo estatuto que AndalucÃa"'
*Las limitaciones de ERC y el fracaso del 'independentismo tranquilo'. AndalucÃa Libre
*La izquierda independentista catalana y la Reforma del Estatuto
- Organizaciones Politicas y juveniles de la Izquierda Independentista
- Textos y Documentos
*Andalusofobia y dignidad andaluza, AndalucÃa Libre
*El PSA estudiará posibilidad de presentar candidaturas en Cataluña cara a las próximas elecciones autonómicas
*El discurso españolista del PSA: '¿Quién defiende a los andaluces de Cataluña?', PSA
*El PSA pide a Chaves que solucione con Maragall los problemas de 'segregacionismo lingüÃstico' que padecen los andaluces
*La situación de la lengua catalana, AndalucÃa Libre
*Los Andaluces de Cataluña y el españolismo del PSA, AndalucÃa Libre
* Cataluña / PaÃses Catalanes en ANDALUCÃ?A LIBRE
*El PA recoge firmas para defender a los opositores andaluces
*CCOO-UGT aceptan principio de acuerdo en precariedad y despido barato
*Sugerencias: Asociación de Amistad con Cuba "Bartolomé de las Casas" de Sevilla
ANDALUCÃ?A LIBRE
* Sitio: http://www.andalucialibre.tk/
* Alta: andalucialibre-alta ARROBA eListas.net
Independencia - República - Socialismo
========================== |
Mira també:
http://www.andalucialibre.tk/ |
 This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Els Andalusos de Catalunya, el espanyolisme del PSA, l'andalusofobia i la dignitat andalusa
|
per comunista |
19 abr 2006
|
Luchad por la III República y dejaos de ostias, coñe! |
Re: Els Andalusos de Catalunya, el espanyolisme del PSA, l'andalusofobia i la dignitat andalusa
|
per Redado |
19 abr 2006
|
LAS COMPARACIONES SON ODIOSAS
Pablo Picasso <-> Tápies
García Lorca <-> Gimferrer
Cernuda <-> Porcel
La Alhambra <-> Gaudí
Falla <-> Monserrat Caballé
Góngora <-> Ausias March
Jesús Quintero <-> Mónica Terribas
Felipe González <-> Pascual Maragall
Marbella <-> Sitges
Falete <-> Loquillo |
Re: Al llamado 'comunista'
|
per Andaluz |
19 abr 2006
|
Nunca lucharemos por la III Republica española. Al contrario.
Lucharemos por la REPUBLICA ANDALUZA
CAÑA CONTRA ESPAÑA - MONARQUICA O REPUBLICANA |
Re: Els Andalusos de Catalunya, el espanyolisme del PSA, l'andalusofobia i la dignitat andalusa
|
per !K |
20 abr 2006
|
no fem servir la terminologia de l'enemic: a Catalunya no hi han dues comunitats lingüistiques, castellanoparlants i catalanoparlants, sinó individus mono o plurilingües. Podem aventurar-nos a dir que la majoria de la població es bilingüe, condició que es veu reflexada en l'ús divers de les dues llengües, català i castellà obviament, en múltiples àmbits. Dividir la societat catalana en dues comunitats és un objectiu de la dreta i l'ultradreta, tant catalana com espanyola, i no respon a la realitat. |
|
|