|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
La lluita per Can Ricart seguirÃ
|
|
|
per www |
10 abr 2006
|
L’afer Can Ricart seguirà aixecant polseguera, per si l’alcalde i el seu govern no tenien prou fronts de protesta oberts a la ciutat. I és que els ciutadans compromesos amb aquesta causa ja han anunciat mobilitzacions per continuar la seva protesta: una primera la mateixa tarda del dijous.
La raó és que la plataforma Salvem Can Ricart –i tot el conjunt d’entitats que la secunden– troba “inacceptable� –segons el portaveu, Manel Andreu– el projecte de conservació del recinte industrial que l’Ajuntament pretén aprovar de forma definitiva pressumiblement cap al plenari del mes de juny (hi haurà dos mesos d’informació pública) |
JOSEP LLU�S MÉRIDA
Fent llistat de l’argumentari ciutadà per dir no al consistori es troba, d’entrada, que l’oferta està bastant lluny de la proposta del Grup de Patrimoni del Fòrum de la Ribera del Besòs. El consistori afirma coincidir-hi en un 75%, conservant un 98% de l’edificació aixecada per Fontseré al segle XIX i un 67% del complex posterior i fins a l’any 1930. Tanmateix, l’arquitecta Mercè Tatjer diu que les similituds amb l’alternativa en què ella va treballar s’apropen “a un 50%�. Tatjer creu, però, que “no és una qüestió de números, és una qüestió de criteris i formes�. I és aquà on entra l’altre gran motiu pel qual el pla consistorial no ha estat gens ben rebut. “Només ens han informat, i prou�, conclou la també professora de la Universitat de Barcelona (UB).
És a dir, la història de sempre que Manel Andreu, també president de l’associació de veïns del Poblenou, explica tan grà ficament: “El procés participatiu se l’han saltat a la toreraâ€?. L’equip consistorial veu això d’una forma diametralment oposada: Xavier Casas assegura que des del gener s’han celebrat fins a vuit reunions amb els veïns. I els contactes han existit. Però la crÃtica d’Andreu no es fonamenta en les quantitats, sinó més aviat en les qualitats. El colofó el van tenir el dia 3 d’abril a la tarda; se’ls va convocar i van veure el projecte de preservació de Can Ricart “amb una presentació de Powerpoint, sense donar-nos cap documentació escrita i sense possibilitat d’introduir-hi canvis o plantejar-se la creació d’una taula de treball conjuntaâ€?. Afegeix Tatjer: “L’Ajuntament ens ha dit que ja estava tot decidit i que, si tenÃem alguna proposta, la féssim al perÃode d’al·legacionsâ€?.
La reunió de la tarda del dia 3 va ser “molt tensaâ€?, segons els veïns compromesos amb la conservació de Can Ricart. A aquella trobada van assistir-hi tres tinents d’alcalde (Casas, Mayol i Portabella) i el consistori, de pas, va voler portar un grup de veïns de que reclama l’obertura del carrer BolÃvia (per sumar una força emocional a la seva decisió respecte a això, ja que aquesta tampoc compta amb el vistiplau dels defensors de Can Ricart). L’objectiu era comunicar que tot ja estava decidit. Un enrocament que –cal dir-ho– ha amagat un replantejament consistorial meritori que s’ha anat cuinant durant els últims mesos i ha donat lloc a una proposta més acurada; és a dir, la insistència veïnal ha fet que l’Ajuntament iniciés un camà de dià leg i ara vegi prioritari salvar més elements que els quatre que en un principi es volien salvar.
El fet és que el vespre del 3 va acabar amb uns ciutadans empipats. I el dia 4 d’abril seria el de l’escenificació: el de l’anunci del tripartit als mitjans de comunicació de la seva bona nova, ara sà amb dossiers per als periodistes. Però la casualitat va voler amargar el dia al tripartit, i va acabar d’arrodonir la tristesa dels defensors de Can Ricart: poc després de la presentació dels plans consistorials a les dependències d’urbanisme a Glòries, un incendi començava a cremar una de les naus del complex. Al marge de l’ensurt, la pregunta lògica és: quines han estat les causes de l’incident?
Encara és aviat per concloure res, però hi ha dades que fan pensar: les naus a través de les quals el foc va anar cremant no tenien servei de llum ni gas en funcionament, i una d’elles fins i tot estava tapiada (Can Font). Cal recordar, en aquest sentit, que el maig del 2005 es va produir un altre incendi que va acabar amb la mort d’un indigent. A més, els industrials que encara paren al polÃgon havien advertit, tant a l’Ajuntament com al 22@, del perill que les naus s’incendiessin pel seu estat d’abandonament. En aquest sentit, la plataforma Salvem Can Ricart ha anunciat que posarà una querella a l’Ajuntament i la propietat “per negligènciaâ€?. Va ser un incendi provocat? A l’ambient de Can Ricart el dia 4 es respirava un sà rotund. Ara bé, les travesses sobre qui l’havia provocat estaven molt més obertes. |
Mira també:
http://www.actualcatalunya.com/ct/Cos/EdicioLateral:Breu3#9449
|
This work is in the public domain |
