|
Sí a l'eutanàsia
|
|
per Antoni Ferret |
02 abr 2006
|
|
(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 2 d'abril de 2006)
L'arquebisbe Pujol, de Tarragona, segons «El Punt» del dia 11, es va pronunciar públicament en contra de l'eutanàsia. (També es va referir a altres temes, però jo, per espai, m'haig de cenyir a un sol punt.) Com a cristià militant em sento en l'obligació de dissentir, també públicament.
L'eutanàsia és —i només pot ser així— una decisió lliure i responsable de la persona afectada, quan continuar la seva vida en unes determinades condicions l'aclapara fortament. La prolongació d'una agonia o d'un procés terminal pot portar tres tipus de mals: dolor físic, una situació de greu dependència i una forta degradació de la pròpia imatge. Els calmants poden evitar, fins a un cert punt, el dolor, però per desgràcia sóc testimoni que a vegades no ho fan del tot. I després queden els altres dos drames.
Alliberar una persona del dolor i del mal és una de les bases fonamentals de l'Evangeli, i això per sobre de les «lleis» i «normes». No hi ha cap text bíblic, que jo sàpiga, que pugui usar-se com a suport a una posició com aquesta, de rebuig a una mort dolça i ajudada, a petició conscient de l'afectat. Oposar-se a l'eutanàsia, per tant, és una posició difícilment cristiana.
També, desgraciadament, hem de dir que els bisbes són designats d'una manera irregular, sense participació, i que no són representatius del cos de l'Església. De manera que, en conseqüència, les seves declaracions no han de ser tampoc considerades com a gaire representatives.
Antoni Ferret. Barcelona |
 This work is in the public domain |