|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Zapatero comença dissabte el 'tour' per la colònia catalana
|
|
|
per critica |
29 mar 2006
|
|
Sí, sí crític, abstenció i no, tot és possible |
El president espanyol José Luis RodrÃguez Zapatero torna aquest cap de setmana a Barcelona. Si una de les últimes vegades que va visitar el paÃs va ser per prometre ajudes multimilionà ries als afectats per l’esvoranc del Carmel, ara tornarà per prometre que el nou estatut serà la solució a tots els problemes que afecten Catalunya. Dissabte, a les sis de la tarda, Joan Clos, Manuela de Madre, José Montilla, Pasqual Maragall i José Luis RodrÃguez Zapatero s’aplegaran a Cornellà de Llobregat per proclamar als quatre vents la bondat del nou estatut. Formalment, l’objectiu principal del desplaçament a Catalunya és la celebració dels ‘2 anys de govern socialista’. A la prà ctica, però, serà el tret de sortida a la campanya pro-estatut que haurà d’enginyar-se-les per evitar que el referèndum estatutari tingui una resposta nul·la. Segons reconeix el mateix viceprimer secretari socialista Miquel Iceta, dijous “quedarà establert un text gairebé definitiuâ€? de l’estatut i “volem ser matiners a l’hora d’explicar-ne els contingutsâ€?. La presència de Zapatero en l’acte de dissabte respon, segons Iceta, a “l´enorme simpatia i sintonia del socialisme català amb el socialisme espanyol, i molt concretament amb el secretari general del PSOE i president del governâ€?, imprescindible per “explicar coses tan importants com les que estan passant en aquest moment, i particularment el procés d’elaboració de l'Estatutâ€?. S’ignora, però, si el president espanyol també farà referència a la promesa incomplerta que va fer al Palau Sant Jordi, en què va prometre que aprovaria l’estatut que sortÃs del Parlament. La comparativa entre l’Estatut del 30 de setembre i el que s’haurà d’aprovar en referèndum, però, és demolidora.
a) SÃ, sà crÃtic, abstenció i no, tot és possible
En una societat com la catalana, que pateix una de les crisis més grans de la seva història en quant a la seva classe polÃtica i a la seva classe dirigent es refereix, és difÃcil saber quina serà l’actitud majorità ria vers el referèndum de l’Estatut, després de la fatiga de més de dos anys de negociació. El stablishment, el govern central i les anomenades principals forces polÃtiques, un cop reconduït i desplomat l’Estatut del 30 de setembre, pretenen aconseguir, amb rapidesa i si pogués ser amb nocturnitat, un sà majoritari que salvi els pactes Zapatero-Mas i la trista dependència del PSC del PSOE, aixà com la necessitat d’aquest partit de donar suport al seu primer secretari, José Montilla, i al secretari general del PSOE i president del govern. Catalunya, el nostre alliberament nacional, els drets de ciutadania i el sistema econòmic queden en segon termini i els partits majoritaris ho saben, com també saben que no estan disposats a córrer cap risc per pujar el llistó de la reivindicació de Catalunya. I aixà es munta una gran operació per tal que tothom, tant la classe polÃtica com la societat civil, accepti el resultat de lñ Estatut de la Moncloa, entre el PSOE i la dreta convergent. Hi ha sectors que volen resistir des de l’anomenat seny i responsabilitat dels catalans, plantejant un “sÃâ€? crÃtic que els permetria “nedar i guardar la robaâ€?. Però el problema és com diferenciar el “sÃâ€? del poder establert i el “sÃâ€? crÃtic. Els que voldrien l’opció del “sÃâ€? crÃtic manifesten que l’abstenció no es pot fer des del marc d’unes forces i d’una societat que tant ha lluitat per la democrà cia i que el “noâ€? els equipararia amb el vot ultraespanyol del PP i es lamenten que no tenen la força suficient en els mitjans de comunicació per explicar un “noâ€? diferenciat del dels populars, fet que evidenciaria la necessitat d’un “sÃâ€? crÃtic. Però el que no diuen és com explicaran el “sÃâ€? crÃtic desmarcant-lo del “sÃâ€? del stablishment. Aixà està el panorama del món polÃtic.
En la societat civil, el sentiment generalitzat és de cansament i desencÃs. L’Estatut ja ha frustrat abans de ser aprovat i amb ell ha arrossegat el descrèdit de la classe polÃtica, incapaç de la unitat en la negociació amb l’Estat i que després ha donat el trist espectacle fratricida que estem patint aquests dies. L’Estatut de 1979 es va aprovar amb un baix percentatge de participació i eren uns moments de participació, d’il.lusió, de sortida de la llarga nit del franquisme. Què passarà ara, amb l’Estatut més net que una patena? Potser encara estem a temps d’actuar amb dignitat i evitar el que sembla inevitable.
ja veurem |
This work is in the public domain |
