|
|
|
Notícies :: educació i societat : laboral |
|
Opinions sobre el Març francès a la premsa conservadora
|
|
|
per Ells es manifesten, nosaltres... |
29 mar 2006
|
La protesta d'estudiantes i sindicats contra la legislació laboral que proposa el primer ministre francès, Villepin, no deixa indiferent a la generació de la precarietat a aquest costat dels Pirineus.
Estudiants, activistes i joves en precari raonen les seves simpaties pel març francès. |
JOSÉ TÉLLEZ
21 anys, activista de Revolta Global Va aparcar els estudis de Sociologia per motius econòmics i ara treballa per a estalviar i cursar Disseny Grà fic. Li agradaria sindicar-se però diu que aquà és difÃcil. Apel·la per un sindicat de gent en precari mentre lluita des de l'antiglobalització per la polÃtica d'aquÃ.
"Villepin sap que té el pols perdut"
Fa molt que mirem a França, i més des del seu no a la Constitució europea. És esperançador veure aquesta unitat entre sindicats i universitaris. Els moviments socials d'esquerres estem aquà minoritzats, absorbits pel tarannà Zapatero. Costa sindicar-se i pesa la llosa de la dictadura: ´No et fiquis en polÃtica...´. A França hi ha un estat d'opinió crÃtica que s'ha anat fraguant: prostesten contra l'acomiadament lliure els que van fer el Fòrum Social de ParÃs, els que van caminar contra la guerra o la privatització de serveis. Villepin sap que té el pols perdut. El no a la Constitució els va donar via lliure, la CGT francesa donava suport el sà desoint a la conferència de sindicats europeus. Els sindicats aquà són massa sectorials, no ens sentim representats. Si canviessin el xip, podrien ser una eina no lligada al lloc de treball, sinó a la situació social".
LAURA (pseudònim)
24 anys, becà ria, assistent al *May *Day
Ha estat okupa i és becà ria a la Universitat Autònoma. No pot sindicar-se. Els joves amb contracte temporal no poden confiar en els sindicats, diu, sempre acullen els treballadors més afavorits. La manifestació del *May *Day és la seva alternativa cada 1 de Maig.
"Sorprèn l'aliança entre generacions"
En la transició va haver figures estudiantils importants que van quedar diluïdes en el moviment d'esquerra tradicional, amb el que l'imaginari de protestes està més lligat a l'esquerra que a una generació. A més, es produeix un tall generacional. A Barcelona, del 2000 al 2004, surten al carrer els joves i els moviments veïnals de gent de més de 50, mentre que a França hi ha una tradició de lluita sostinguda, intergeneracional. Aquesta aliança sorprèn. Entre els que ocupen la Sorbona hi ha gent de l'espectacle amb treball intermitent que es manifesta no només per qüestions laborals, sinó estructurals. És una aliança entre sectors que observen la precarietat en molts més à mbits de la vida i que demanen drets d'existència. A diferència del 68, avui es tracta de reformular el concepte de treball: que tots, tant si treballen com si no, tinguin una inclusió social".
CRISTINA GONZÃ?LEZ
26 anys, estudiant i activista de Attac Arrossega la carrera d'Empresarials, i des de fa tres anys i arran del seu interès per la justÃcia fiscal internacional protegeix l'organització Attac. El titular de The Estafis,comentat per altres mitjans espanyols, és al seu judici només una forma de criminalitzar encara més el botelló.
"Comparar el botelló amb França és oportunista"
Estic contenta de veure aquesta rà bia i aquestes ganes de reivindicar l'espai públic amb el botelló, doncs no hi ha una oferta d'oci accessible. Comparar-lo amb la revolta francesa és oportunista, perfecte per a criminalitzar-lo. França està acostumada a sortir al carrer, és crÃtica amb el sistema polÃtic. Nosaltres tenim una lluita polÃtica de 30 anys enrere, però els joves estem acomodats. Sortim quan ho fa tot el món: contra la guerra. Els nostres majors tampoc han donat exemple des que se'ns va regalar la classe mitja i l'Estat de benestar. Amb el PSOE en el poder som menys, però ens unim en campanyes com contra la directiva Bolkenstein. Hem assolit que mori: no es pot liberalitzar el mercat de serveis en la UE aplicant les condicions laborals dels països més precaris. La pressió a tota Europa ha aconseguit canviar el vot dels eurodiputatts".
MARC SANJAUME
21 anys, estudiant de Ciències PolÃtiques
Pertany a la Coordinadora d´Estudiants dels Països Catalans i a la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública. La bombolla immobilià ria i els estudis a jornada completa pels que estudia li impedeixen emancipar-se.
"La protesta francesa és la del cognitariat"
Quan no veiem estabilitat més enllà de l'últim any de carrera, que un govern faci una llei que institucionalitza la precarietat és la guinda. Però la protesta francesa cal emmarcar-la en les mobilitzacions del proletariat postmodern, que és el cognitariat en aquesta Europa de la societat del coneixement i el sector de serveis. S'està demanant que no s'imposin criteris econòmics, que la democrà cia arribi al mercat, i racionalitzar-lo, posar-lo al servei de la ciutadania. És crucial que no pugui encarregar-se a una empresa el pla d'estudis d'una carrera. La universitat ha de ser un centre de coneixement i de producció de cultura i el procés de Bolonya (per a un espai europeu d'educació superior) la converteix en una fà brica de cervells, i al llicenciat, en un FP del cognitariat. La reacció a Villepin és el de menys. És un rebuig al que ens estan abocant".
XAVIER LOUREIRO
30 anys, tècnic informà tic i mileurista
Pertany a la generació de mileuristes, el sostre salarial de la qual són mil euros. L'alternativa al contracte precari va ser treballar per compte propi. El sou no és millor, cotitza menys i té menys drets. Paga amb la seva núvia una hipoteca alleujada pels seus estalvis i els dels pares.
"La clau del terme Revolució Francesa és 'francesa'"
Totes les suposades legislacions de suport a l'emprenedor són per fi contractes precaris encoberts: l'empresari s'estalvia la Seguretat Social de l'assalariat demanant-li que es doni d'alta en autònoms i a més s'estalvia les ETTs. La majoria dels nous autònoms, des de la segona legislatura del PP, són falsos autònoms que treballen per a una sola empresa. Els paguen més però han de pagar-se la Seguretat Social i els impostos, amb el que els queda el mateix cotitzant una misèria. I les condicions en les que es treballa no són bones. Ens van vendre que el treball donaria sentit a les nostres vides i ens trobem amb un buit... M'ha costat fer-li entendre al meu pare que amb dues carreres no cobres més de mil eurets, que no tinc cap amic en una empresa que li pugi l'IPC cada any. Els francesos? Tenen una organització social envejable. Està clar que la paraula important de Revolució Francesa és francesa. Els estudiants no s'organitzen allà en òrgans de poder que intenten perpetuar-se: els lÃders varien i es dissolen després de causes concretes. I s'uneixen als sindicats, però amb menys tendència a cedir. No tenen cultura de cedir, doncs no es queixen del seu present, sinó del seu futur".
original de
http://www.lavanguardia.es/web/20060326/51239344161.html |
This work is in the public domain |
|
Re: Opinions sobre el Març francès a la premsa conservadora
|
|
per Txapà iev |
29 mar 2006
|
I tant que a França hi ha tradició de lluita !!!.
Nomès cal veure la seva Història, plena de rebelions dels " sansculottes " de tots els temps :1848, 1871 amb la Commune, 1968, 1995... i ara mateix.
Tenen un grau de consciencia social IMPENSABLE aquí.
A França no pesa cap llosa de 40 anys de feixisme, ni de una transició a on es va DESMANTELLAR el moviment obrer i estudiantil en nom de la " reconciliació nacional ".
De fet, nomès a Euskal Herría es conserva l´esperit de resistència, que fa temps que s´ha perdut a Catalunya i a tot l´estat espanyol.
La meva salutació fraterna a aquests valents joves francesos, que estan posant contra les cordes un govern reaccionari i imperialista com pocs. Endavant, companys/es, no us rendiu !!!
TOS ENSEMBLE POUR FINIR, AVEC LE CAPITALISME !!! |
