|
|
|
Carta de Mn Dalmau defensant els maçons
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
28 mar 2006
|
|
|
CARTA DE MN. DALMAU, DE GALLIFA, A L'ARQUEBISBE DE BARCELONA, LLU�S MART�NEZ SISTACH, EN DEFENSA DELS MAÇONS
Gallifa, 4 de febrer de 2006
Benvolgut Mnr. MartÃnez Sistach, germà en la fe,
Fa molts dies que va sortir una notÃcia al setmanari “El Triangleâ€? el tÃtol de la qual deia: SISTACH FA FORA ELS MAÇONS DE L’ESGLÉSIA DE SANTA ANNA. Vaig quedar una vegada més admirat d’aquestes atzagaiades o etzibades que la jerarquia comet sense to ni so. Fa anys que conec els maçons de Catalunya en les seves lògies respectives, les “reconegudes oficialment i internacionalmentâ€? i les que no en són. D’aquestes segones, n’hi ha una que es distingeix perquè accepta també a dones; i l’altra perquè respon a la consciència de la nació catalana. La que és reconeguda oficialment i internacionalment és la més nombrosa arreu del món: són uns 11 milions.
(...)
Aquesta carta va destinada a fer-te pensar per què vas acomiadar olÃmpicament els maçons de Santa Anna. Aquests actes de valentia dels bisbes solen provenir d’una ordre d’un superior, o de la ignorà ncia que el nou Dret canònic ha tret els maçons de l’article on hi ha el rebuig de les sectes. Això, a més, és un acte dictatorial, vist des de l’esperit democrà tic de no voler acollir unes persones que són un col·lectiu que a Santa Anna tenien autorització del seu rector. Hi eren perquè jo els vaig buscar aquest lloc pel claustre de la parròquia i l’església, parlant amb Mn. Arran, dient-li que eren una associació de maçons que venien de tot el món i que dues vegades a l’any es reunirien unes 50 o 60 persones. Tal com vaig fer quan vaig buscar la parròquia de Santa Maria del Mar quan els maçons buscaven un lloc adient per enterrar catòlicament el Gran Mestre de la maçoneria espanyola, que sempre ha tingut la direcció a Barcelona, on jo vaig fer l’homilia (i de les 700 persones, unes 450 vingueren a combregar).
Quin mal hi feien o quin nosa hi feien a Santa Anna? Van venir-hi durant dos anys i encara hi serien si una ordre desaforada de l’arquebisbe no els hagués fet marxar. Quina pena fa que uns prejudicis caducats obliguin un bisbe catòlic a foragitar un grup de bona gent d’una església!! La parà bola, entre moltes altres, del bon samarità malferit a la cuneta, ¿no s’ha repetit amb el teu comportament? Són per coses com aquestes que els cristians i altra bona gent s’allunyen de l’Església jerarca i cada dia hi ha més divorci amb el baix poble de Déu, que obren segons la seva consciència al marge de les normes de grans jerarques. Encara esteu reproduint el paper dels escribes i fariseus del temps de Jesús de Natzaret. En sou una còpia.
Saps germà en la fe, qui es va inventar a nivell mundial el servei de la Creu Roja, la mitja lluna roja, etc.? Els maçons. Ells cregueren que era possible trobar una escletxa de neutralitat per assistir els soldats ferits o prestar altres auxilis a altra gent innocent que eren vÃctimes de Poder (també del Vaticà ). Una cosa que hauria pogut fer l’Església catòlica.
Saps germà en la fe qui va tenir la primera intuïció, i en féu una campanya mundial, a favor de prohibir la pena de mort? Els maçons. I això quan l’Església s’ha resistit fins fa relativament poc a no acceptar en cap circumstà ncia la pena capital. L’arquitecte Bonet, de la Sagrada FamÃlia, fou qui introduà aquest tema a Roma en unes sessions on ell va assistir. Parleu-ne amb ell i us en farà cinc cèntims.
Saps germà en la fe qui va llançar la iniciativa d’un moviment mundial perquè la joventut de totes les races pogués formar-se al marge o més enllà de les escoles i catequesis que porta el nom de Boy Scouts i que tan bé ha fet al món i sobretot a casa nostra? Doncs els maçons! Fou Baden Powell, un maçó del grau 33 qui hi va dedicar la vida. I tota la infraestructura del moviment dels Boy Scouts està calcada —amb la seva promesa— del comportament del moviment dels maçons.
(...)
L’humanisme democrà tic és bà sic per poder ser un bon cristià . I t’ha faltat aquest mÃnim d’humanisme foragitant els maçons de Santa Anna. La primera actitud que hauries d’haver tingut si tenies algun dubte —és bo tenir dubtes— era cridar els responsables maçons catalans que organitzaven aquestes trobades a nivell internacional per assabentar-te realment del que hi feien, abans de treure’ls, com si fossin gossos, d’un lloc sagrat on encara hi teniu un poder despòtic, exemple clavat del constantinisme tronat i troglodita.
Els maçons tenen com a norma de conducta no defensar-se mai dels atacs que reben de tota mena de gent; sobretot de l’Església. Fan com Jesús de Natzaret dalt de la creu, on féu el CIM del seu projecte dient: “Perdoneu-los, Pare, perquè no saben el que es fan.� Però jo et dono paraula que si els crides per conèixer-los ben de prop, us en fareu amic. Ells no us faran cap visita perquè els heu maltractat, i ells no es defensen. Però amb el Dret canònic a la mà —si ells haguessin volgut defensar-se— ho hagueres passat malament amb la democrà cia que estem vivint a casa nostra, on es diu: “No estic d’acord amb el que dius o fas però em jugaré la vida perquè tu puguis dir algun dia allò que penses o vols fer�.
Jo m’ofereixo per portar-vos un parell o tres d’aquests maçons perquè pugueu parlar amb ells i els conegueu. Els de Santa Anna. I no em costarà gens de convèncer-los de demanar, respectuosament, una visita, si hi estàs d’acord.
De totes maneres els buscaré una altra parròquia per fer les seves reunions i celebrar la missa. Seria esplèndid que vos la celebréssiu i després els deixéssiu lliures per fer el que vulguin. Ja m’he allargat massa. Paro.
No hi vegis cap esperit agre en aquestes paraules. Jesús de Natzaret també s’enfadava amb els apòstols, però les coses no anaven més lluny. Tenim l’exemple de Pere.
Ben, ben cordialment.
Mn Josep Dalmau
Rector de Gallifa |
This work is in the public domain |
