|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : amèrica llatina |
|
Milers d'indÃgenes paralitzen Equador
|
|
|
per AlcaNo |
24 mar 2006
|
Moviments indígenes i socials de l'Equador es manifesten des de fa dies per exigir al Govern que paralitzi les últimes negociacions del Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units. Reclamen la consulta popular promesa en el seu dia.
http://ecuador.indymedia.org/
http://www.ecuador.indymedia.org/es/2006/03/13415.shtml |
Des del dijous 23 de març, i amb el 15 d'abril com a data lÃmit, un centenar d'empresaris i representants del Govern equatorià es reuneixen a Washington amb els seus homòlegs nord-americans per tancar els acords del Tractat de Lliure Comerç (TLC). Aquest pacte bilateral determinarà polÃtiques comercials preferents amb els Estats Units en qüestions tan delicades com l'agricultura, l'accés a mercats i la propietat intel·lectual.
Les negociacions del TLC es van engegar el 2004 i des de llavors els moviments indÃgenes, camperols i socials de l'Equador no han deixat de mobilitzar-se per exigir el desmantellament d'aquest pla i perquè el Govern convoqui un referèndum perquè la població civil decideixi si accepta o no l'acord comercial.
A les protestes dels indÃgenes s'afegeixen poc a poc camperols, estudiants, petits productors i treballadors de la ciutat http://www.conaie.org/
Des del 13 de març, les protestes s'han incrementat i milers de persones –sobretot indÃgenes i camperols, però també estudiants i petits productors- es manifesten a moltes ciutats i carreteres del paÃs. Totes aquestes mobilitzacions estan liderades per la Confederació de Nacionalitats IndÃgenes de l'Equador (CONAIE), que acusa el president Alfredo Palacio de “trair les seves promesesâ€? i “defensar els interessos de 100 empresarisâ€? en lloc de la població més humil.
“El 80% dels equatorians estem sota la lÃnia de la pobresa. Aquest percentatge som els quals diem que no volem aquest TLC i que se'ns consultiâ€?, afirma el president de la CONAIE, Luis Macas. Segons el dirigent indÃgena, les negociacions del Tractat de Lliure Comerç s'han portat a terme “d'esquena al pobleâ€? i “en el més absolut secretismeâ€?, quan la millor opció seria obrir “un debat transparent sobre les conseqüències reals d'aquest tractatâ€?.
Estat d'emergència i drets vulnerats
El president Alfredo Palacio dirigeix Equador des que el 20 d'abril del 2005 Lucio Gutiérrez va abandonar el cà rrec després de dies d'intenses mobilitzacions populars. En aquest moment Palacio era vicepresident del paÃs i va assumir el lloc de president amb la promesa d'impulsar una Assemblea Constituent que representi tota la població i amb la intenció de convocar una consulta popular sobre el Tractat de Lliure Comerç.
Alfredo Palacio va assumir la presidència amb la promesa d'una consulta popular sobre el TLC, però no l'ha complert !
Però cap d'aquestes promeses s'han complert. De moment, l'única resposta del gabinet d'Alfredo Palacio als moviments socials ha estat decretar l'estat d'emergència a cinc provÃncies del paÃs per posar fi a les mobilitzacions i els bloquejos de carreteres. Com expliquen la CONAIE i altres organitzacions de drets humans del paÃs, els militars paren els autobusos i retenen els indÃgenes per evitar que arribin als llocs on hi ha convocades manifestacions.
Fins ara hi ha diversos dirigents indÃgenes detinguts i diferents persones han resultat ferides, algunes de gravetat, després de l'actuació policial. La Comissió Ecuménica de Drets Humans a Equador (CEDHU) www.cedhu.org/html/index.php qualifica de "crÃtica" la situació dels drets humans a la regió i parla de "greus atemptatsâ€? contra dones i nens que participen en “marxes pacÃfiquesâ€?.
L'estat d'emergència restringeix drets civils clau, permet els registres d'habitatges i comerços, preveu sancions penals per a les persones que dificultin alguns serveis, dóna llum verda a les Forces Armades per entrar a les cases que puguin acollir “reunions amb fins de conspiració� i prohibeix que qualsevol persona faci declaracions contra el Govern a través de mitjans de comunicació socials. En aquest context, la CONAIE denuncia la repressió de la rà dio comunità ria Inti Pacha, que emet des del nord d'Equador i retransmet tot el que una altra emissora popular, rà dio La Luna, explica sobre les mobilitzacions.
L'agricultura, la lluita pel dret a la terra
A les protestes convocades aquests dies se sumen cada vegada més grups de camperols, estudiants i treballadors de la ciutat i està previst que s'intensifiquin ja que, a partir del 27 de març, els governs equatorià i nord-americà tractaran temes crucials com l'agricultura i la propietat intel·lectual.
Fins aquest moment s'han acordat algunes mesures, com la que estableix que determinats productes nord-americans arribaran a Equador sense pagar aranzels. Sobre l'agricultura, l'objectiu de l'Equador és excloure de l'acord l'arròs i el pollastre.
Des de la CONAIE alerten que el TLC “significarà la destrucció de la producció agrÃcola del paÃs" i que "més de tres milions de camperols podrien desaparèixer amb la introducció de productes agrÃcoles amb subsidis i transgènicsâ€?. “Una altra amenaça és la privatització de les fonts d'aiguaâ€? situades sobretot en territoris indÃgenes, aixà com “l'encariment de les medicines i la desaparició dels medicaments genèricsâ€?, afegeix l'organització.
El Govern assenyala els grups socials
Malgrat que el Tractat de Lliure Comerç és el tema central de totes les mobilitzacions, els moviments socials també recorden aquests dies altres temes pendents del Govern equatorià , com les sancions a la petroliera Oxy per incomplir les lleis del paÃs, el desmantellament de la base militar que Estats Units té a l'Equador i la desvinculació del Pla Colòmbia.
En aquest context, des de l'Executiu d'Alfredo Palacio han afirmat que les manifestacions d'aquests dies reben finançament d'ONG internacionals i fins i tot del Govern de Veneçuela. Des de la Confederació dels Pobles de Nacionalitat QuÃtxua de l'Equador (Ecuarunari), però, responen que les mobilitzacions són “de carà cter pacÃfic, organitzades des de les nostres comunitats i organitzacionsâ€? i que “no tenen en absolut finançament internacionalâ€?.
Entre els propis equatorians, a més, han sorgit algunes diferències. Com explica el diari El Comercio, en algunes ciutats com Ibarra la població mestissa culpa els indÃgenes de la manca d'aliments, productes bà sics i combustible, aixà com de l'augment dels preus a causa dels bloquejos de carreteres. D'altra banda, les comunitats indÃgenes animen la resta de la població equatoriana a sumar-se a les mobilitzacions, perquè acords com el TLC afecten gairebé a tothom.
Més informació:
Visita els llocs web de la CONAIE, ECUARUNARI i la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH)
http://www.conaie.org/
http://www.ecuarunari.org/
http://www.fidh.org/_noticias.php3
www.Movimientos.org www.Alainet.org i www.radioLaLuna.com també informen de les mobilitzacions
Diaris equatorians El Comercio i El Universo
www.elcomercio.com
www.eluniverso.com |
This work is in the public domain |
