|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Quan els estudiants prenem la paraula (opinió sobre les revoltes estudiantils a França)
|
|
|
per estelet |
23 mar 2006
|
|
Text elaborat per un estudiant català militant d'un sindicat d'estidiants sobre les revoltes estudiantils a França i la relació entre els sindicats i les problemàtiques socials fora dels centres universitaris |
Quan els estudiants prenem partit *
Durant els últims dies estem veient com els estudiants francesos han demanat la paraula davant l'anomenat Contracte de Primera Feina pels Joves, una mesura aprovada per un govern que dirigeixen homes de la talla de Dominique Villepin o Nicolas Sarkozy, el mateix que fa una setmana mitificava la figura de José Maria Aznar al congres del Partit Popular a l'Estat Espanyol. A grans trets, aquesta nova mesura, dona llibertat al empresari per acomiadar un jove sense cap motiu durant els dos primers anys de treball i que per tant, fomenta la inseguretat laboral així com augmenta la pressió i competitivitat dins les feines, massa sovint abusives i mal pagades, del jovent.
Davant aquest fet, les primeres reaccions no és feren esperar i des dels sindicats més combatius de l'Estat Francés ja es prengué una postura conjunta de rebuig a aquesta llei que vulnera greument els drets dels treballadors. Segons la CGT, sindicat majoritari del país, més d'un milió de persones es manifestaren a França el passat 8 de març contra el projecte de l'administració francesa. La implicació de la classe treballadora en el conflicte ha estat del tot positiva i des de molts àmbits laborals francesos s'ha donat suport a les diferents marxes de protesta contra el CPE fins al punt que sectors com el transport públic o l'aeri han vist com es trobaven en serveis mínims degut al ple suport dels treballadors a les manifestacions i a les convocatòries de vaga.
Tot i això, la noticia més positiva que traiem de l'àmplia mobilització obrera a França és la participació activa i fins i tot protagonista de les organitzacions estudiantils i del activisme dels estudiants davant les seves perspectives de futur. Les vagues dins l'ensenyament públic han estat seguides a pràcticament la totalitat de centres del país i s'ha entès l'acció directa en forma d'ocupació de la Sorbona, que com tots sabem, no només és una universitat sinó que esdevé el símbol de la revolta estudiantil del Maig del 68 Francés, com únic mitjà de protesta vàlid davant aquesta política intervencionista adreçada a afavorir a la patronal. Com hem pogut llegir a la premsa, uns 500 estudiants es van tancar al emblemàtic edifici de la capital de l'Estat per demostrar a Villepin o de Robein (Ministre d'ensenyament) que l'època de la letargia estudiantil a l'Estat Francés ha acabat. Com era d'esperar, i tot i la dura resistència dels joves, la Gendarmeria va desallotjar la universitat la nit després de l'entrada de les estudiants. A les 4 de la matinada 200 estudiants eren expulsats de la universitat (cal que pensem en aquesta "metàfora", que t'expulsin de la teva pròpia casa) i la Sorbona quedava lliure amb un llegat de 30 detencions i 11 policies ferits per cremades provocades per cocktails molotov.
Evidentment, la resistència no s'acaba aquí i si bé, l'okupació per part de les estudiants ha estat una acció que ha donat la volta al món, les protestes del món de l'ensenyament no s'acaben aquí i dia rere dia, els disturbis s'estan succeint arreu del Estat Francés i amb especial a París, la seva capital. Com encertadament titulava la televisió regional del Principat, els cotxes tornen a cremar a França i ara els exclosos ja no són els fills de les famílies immigrades com fa uns mesos, ja no els queda la criminalització gratuïta del suposat no-integrat. Ara són els i les estudiants els revoltats, els que han agafat les regnes de la resposta juvenil i popular contra el CPE són els fills de la vella França, aquella del "liberté, fraternité i egalité", la que precaritza al jovent i els porta cap a un vida laboral marcada per la injustícia.
Aquest alçament a l'estat veí, ens ha de fer reflexionar cap a quin és el camí a seguir dins el moviment estudiantil dels Països Catalans. A nosaltres també ens cau una reforma laboral i per desgràcia, cal que siguem força escèptics sobre quina serà la nostra resposta en un món, l'universitari, cada cop menys polititzat i sense un patró polític clar a seguir. Si bé es cert que podem qualificar les nostres organitzacions com punteres dins les lluites contra la privatització de l'ensenyament i l'anomenat Procés de Bolonya amb l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, aquestes són necessàries, bàsiques però insuficients. Cal mirar molt lluny abans de trobar una implicació dels estudiants universitaris en les lluites populars i obreres del poble treballador català. Alguns diran que amb les mobilitzacions contra l'ocupació americana (amb l'ajuda inestimable dels governs espanyol i anglès) de l'Irac es van aconseguir grans vagues, manifestacions i respostes per part dels estudiants. No ens enganyem, aquelles iniciatives no sortien dels propis estudiants sinó que eren fruit de la manipulació, amb un motiu aparent just però amb un d'amagat no tant solidari com ens feien creure, d'un sector polític i empresarial (amb la inestimable col·laboració interessada dels seus mitjans de comunicació afins) que va aconseguir que les estudiants sortíssim al carrer a defensar el que pensàvem i pensem que és just.
Amb el temps les coses passen i la gent oblida però el mateix sector que ens va utilitzar, amb l'ajuda d'uns moviments socials desbordats per la situació, ara ens aplica aquesta nova reforma que ens porta cap a una nova claudicació dels sindicats grocs i a una sensació d'impotència brutal davant el nou intent de precaritzar les nostres vides com estudiants i treballadors.
Potser es l'hora que els estudiants catalans prenguem la paraula, que sapiguem dirigir entre tots quina és la política que volem per als joves que intentem emancipar-nos i construir-nos un futur digne. Cal que sortim de les aules, que mantinguem la nostra lluita per l'ensenyament popular però que no oblidem que som revolucionaris i que per una vegada sapiguem portar una lluita unitària contra l'ordre establert que ens imposen i que no volem. Ara ja tenim un exemple ben a prop, inclòs dins els Països Catalans i es que els estudiants nord-catalans estan movent-se pels seus drets.
No ens podem quedar al marge de les lluites socials, sortim de la universitat i defensem el que pensem amb tots els mitjans necessaris com a estudiants, com a joves i com a treballadores, només així, la universitat serà allò que creiem que ha de ser: un centre d'ensenyament on ens formem com persones amb esperit crític i propi i l'acció política entra dins del nostre deure.
* Article d'un militant de l'Alternativa ESTEL |
Mira també:
http://www.alternativaestel.org
|
This work is in the public domain |
