|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Victimes del terrorisme d'estat, a Vitoria
|
|
|
per El Punt |
05 mar 2006
|
|
|
(El Punt, 05-03-2006)
TRENTA ANYS DE CAMPANADES A MORTS
"Lluís Llach canta a Vitòria en record dels cinc morts de 1976 i s'indigna per l'actuació policial contra l'associació de víctimes d'aquells fets"
+ Agents de l'Ertzaintza colpegen participants en la manifestació de divendres a Vitòria. Foto: EFE.
TONI STRUBELL. "Vitòria"
Una vella dita diu que les campanes no deixen de tocar si una mort que anuncien no ha quedat aclarida. Si hem de fer cas del que va passar divendres a la nit a Vitòria, deu ser cert. Trenta anys després de la mort de cinc treballadors metrallats per la policia armada de Fraga Iribarne, ahir encara repicaven les campanes en aquesta ciutat basca. I ho feien en forma del rèquiem Campanades a morts, de Lluís Llach, que va sonar en un concert d'homenatge celebrat al pavelló Buesa Arena organitzat per l'Associació de Víctimes del 3 de Març. El pavelló va quedar petit, en un ambient d'una gran emoció només enrarit per la inexplicable càrrega de l'Ertzaintza contra la manifestació en record de les víctimes -prèvia al concert- i per la detenció del president de l'Associació de Víctimes del 3 de Març, Andoni Txasko.
El concert de Lluís Llach va ser l'acte central dels homenatges que al llarg de tot el dia -i de manera accidentada- van tenir lloc divendres a Vitòria. L'objectiu central del concert (vegeu també la secció de Cultura) era recordar i homenatjar les víctimes dels fets del 3 de març, i també totes aquelles persones que van contribuir a conquerir les llibertats democràtiques perdudes.
El concert també tenia un caire clarament reivindicatiu, ja que s'hi exigia que tot govern democràtic «tingui el deure d'aclarir la veritat i corregir velles injustícies». S'hi exigia la creació de mecanismes per investigar els assassinats de ciutadans comesos per les forces policials de l'Estat. Els fets de Vitòria es remunten al 3 de març de 1976, quan a la capital alabesa hi havia una jornada de vaga general obrera. S'havia convocat una assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís.
La policia va llançar pots de gasos lacrimògens dins el temple per foragitar-ne els que s'hi havien reunit. En sortir-ne aterroritzats, van ser metrallats, amb el resultat de cinc morts i centenars de ferits. Es calcula que s'hi van disparar mil trets d'arma de foc. Molts dels afectats avui identificats -una quarantena- formen part de l'Associació de Víctimes del 3 de Març, que ara busca justícia per la via internacional, ja que ha esgotat totes les vies jurídiques dins l'Estat. Els tribunals espanyols, tot i reconèixer que el 3-M representa un clar cas d'homicidi, van resoldre que era «impossible determinar-ne l'autoria».
Aviat la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu els rebrà. Pensen denunciar la discriminació de què són objecte, pel fet que no són considerats «víctimes del terrorisme». També reclamen que la UE exigeixi que l'Estat espanyol aclareixi les responsabilitats d'aquests assassinats. Paral·lelament, el Comitè Internacional de Drets Humans de l'ONU també ha admès un recurs per estudiar el cas. Darrerament, l'associacio ha rebutjat la medalla de la província d'Àlaba, que li oferia el diputat general del PP, Ramón Rabanera. Considera que es tracta d'una «farsa» i un intent de rentar la imatge d'aquest partit, que mai no ha volgut aclarir els fets. El PP té com a president honorari Manuel Fraga Iribarne, que era ministre de Governació quan es va produir la massacre.
Després del concert, en declaracions a la premsa, Lluís Llach es va mostrar molt indignat per la càrrega policial que l'Ertzaintza havia fet poques hores abans. Es dóna el cas que un dels detinguts era Andoni Txasko, president de l'Associació de Víctimes del 3 de Març, que portava una pancarta amb imatges dels dos etarres morts en presons espanyoles dies enrere.
El cantant va dedicar una cançó a Txasko al llarg del concert. Llach també es va mostrar crític amb la marginació oficial de l'Associació de Víctimes del 3 de Març: «Trenta anys després, no hauria imaginat mai que les víctimes estarien sense reconeixement, menyspreades i en una solitud tan extrema», va dir. Sobre la càrrega policial, va afegir-hi: «No es pot cosir a hòsties la gent pel carrer d'aquesta manera. Ho trobo d'una poca delicadesa política tremenda. Tots sabíem que el dia d'avui seria emocionant, però s'han anat ajuntant tota una sèrie de factors que l'han fet increïble.»
Molts dels presents es demanaven fins quan hauran de continuar repicant les campanades a morts. |
Mira també:
http://www.elpunt.com/
http://www.efe.es/
|
Copyright by the author. All rights reserved. |
|
Hi ha moltes raons per lluitar!!
|
|
per Kaosenlared |
05 mar 2006
|
Para Manuel Fraga Iribarne, dirigente y fundador del PP, los golpistas del 23-F eran "personas llenas de buena voluntad"
Fraga: "en estos días, se ha recordado con gran oportunidad el frustrado golpe de 23 de febrero de 1981, cuando algunas personas, sin duda llenas de buena voluntad, con un gobierno dimitido, intentaron dar un golpe militar de Estado".
Kaos. Memoria histórica
www.kaosenlared.net |
|
Re: Victimes del terrorisme d'estat, a Vitoria
|
|
per Redado |
05 mar 2006
|
Para el de kaosenlared.
¿Sabes lo que es la ironía?
Para El Punt. La foto no es de la manifestación por lo que pasó en Vitoria. Es una manifestación por el suicidio de los terroristas en prisión.
Es un poco... intoxicador es la palabra. Me empieza a gustar utilizarla |
|
Re: Victimes del terrorisme d'estat, a Vitoria
|
|
per ...del terrorisme d'estat ? |
05 mar 2006
|
i aixó que cojons es
aixo que vol dir ?
que cojons es
per aixo ... |
|
Re: Victimes del terrorisme d'estat, a Vitoria
|
|
per cojons! |
05 mar 2006
|
|
!! |
|
Re: Victimes del terrorisme d'estat, a Vitoria
|
|
per Uau |
05 mar 2006
|
|
Ara Fraga va amb ironies? No sé, potser si que tens raó. Tot ell i tot l'Estat Espanyol és una ironia, asfixiant, però ironia. Com tu, gallifante. |
