|
Notícies :: mitjans i manipulació |
Com ensenyar a veure la Televisió
|
|
per AlcibÃades |
24 feb 2006
|
|
COM ENSENYAR A VEURE LA TELEVISIÓ
Educar persones en uns determinats valors és –hauria de ser – una exigència ineludible de l’escola, derivada de l’especificitat de la responsabilitat que se li encarrega asumir; però no depèn només de l’escola, depèn també dels mateixos mitjans i de la familia. Si entenem que la prà ctica totalitat de les persones que es formen a les nostres escoles, són o serà n telespectadores a partir de determinat moment de la seva vida, ensenyar a obtenir eines, elements argumentals, criteri pròpi per a triar com i de quina manera mirem la televisió i com ens podem defensar dels impactes emocionals que ens envien de forma constant, estaria entre les obligacions de l’escola. En certa manera una escola que no planteja el debat sobre què és la televisió, com funciona el món dels mitjans, quins criteris i interessos es mouen al darrera, és una escola que no està educant correctament.
La televisió exerceix els seus efectes socialitzadors des de la lògica de les emocions, lògica que queda molt lluny de la utilitzada per l’escola. La lògica des de la qual actua la televisió xoca amb la lògica racional, argumental des de la qual forma persones l’escola. Devant d’això cal posar distà ncia, ser capaç de tenir capacitat crÃtica, competència reflexiva, analÃtica, cal ser apte per a argumentar i contraargumentar amb habilitat per a descobrir els punts febles d’una argumentació, cal ser capaços d’elaborar arguments de carácter inductiu o deductiu. A tot això seria necessà ri afegir-hi continguts conceptuals procedimentals i actitudinals especÃfics de l’experiència televisiva. Només des de la presa de consciència dels mecanismes pròpis de la lògica emotiva, des de la consciència de quins són els mecanismes que utilitza la televisió per a fer-nos arribar els seus missatges, s’adquireix l’habilitat necessà ria per tal de tenir criteri crÃtic pròpi i per tant, per ser un telespectador lúcid.
EL PRIMER QUE CAL VEURE ÉS QUE NO TOTS ELS FETS SÓN NOTICIA
Tots debem haver sentit en alguna en acabar determinat informatiu de determinada cadena de Televisió la frase “ASÃ? SÓN LAS COSAS I ASÃ? SE LAS HEMOS CONTADOâ€? Aquesta frase és poc menys que una aberració, que una mostra de tendenciositat que pretén que hi ha una correlació, una relació directa entre la realitat en si i la informació donada, i això no és aixÃ. I no és aixà perquè això suposa partir de la creença de que la televisió és un mirall de la realitat, res més lluny de de la veritat. La realitat, els fets en si i la realitat passada a través del filtre de la televisió són dues coses diferents.
I aquesta diferència ve motivada per varis factors, el primer és el fet de que les persones responsables de la informació que ens arriba per televisió han de destriar, han de decidir què és noticia i què no ho és, han de fer una selecció, selecció que no és objectivament bona, és una possible selecció, és la que es fa en aquest moment, i aquesta selecció és fa segons uns criteris, són els següents:
PRINCIPALS CRITERIS INFORMATIUS:
EXCEPCIONALITAT: Es considerarà que un fet noticiós és aquell que sigui poc habitual, que no entra dins de la normalitat estadÃstica, que no passa regularment.
CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA POBLACIÓ: Serà noticia allò que afecti a molta gent.
REL.LEVÀNCIA DELS PERSONATGES IMPLICATS: Un fet poc important que afecti una persona molt coneguda o molt influent o molt adinerada pot ser considerat noticia simplement per la rel.levà ncia social de la persona implicada.
PROXIMITAT EMOCIONAL: Serà considerat noticia allò que ens cau aprop, aquell fet que ha succeït prop d’on vivim o que ha afectat a persones que per proximitat geogrà fica ens són properes.
PROXIMITAT TEMPORAL: Es considerarà noticia allò que acaba de passar, o alguna cosa que va passar ahir, però que avui encara és important. Les noticies són fugaces, inmediates. El criteri de proximitat temporal tendeix a provocar un oblit general sobre fets que tenen una continuitat en el temps, però que, en desaparèixer de la caixa tonta, crea la sensació de que aquell fet ja ha acabat.
L’EXISTÈNCIA D’IMATGES: Dins d’una cadena de Televisió, si sobre un determinat fet s’han recollit imatges, aquell fet té més numeros de ser escollit com a noticia.
L’EFECTE AGENDA: Quan es parla “d’efecte agenda� es parla entenent el terme “agenda� en el significat que li dona la llengua anglesa, és a dir, que entenem “agenda� com a “llistat de temes que són importants en un moment concret� . Per tant “l’efecte agenda� és un habitual de les redaccions d’informatius de les cadenes de Televisió. Consisteix o es concreta en la percepció subjectiva que diu que un determinat tema és noticia avui, doncs avui toca parlar d’aquest tema, potser en un parell de dies “l’efecte agenda� determinarà que toca parlar d’un altre tema.
SELECCIONAR EQUIVAL A OPINAR:
Quan algú ens pregunta què varem fer tal o cual dia, no li expliquem tot, sempre interiorment fem una selecció de les coses que creiem més importants, amb la informació succeeix el mateix. Entre molts fets s’en seleccionen uns quants que són els que serà n noticia aquell dia i que serà n oferts al públic per dos motius:
· Perquè no hi ha temps per explicar-ho tot ( tot i que sempre es poden redistribuir els temps o gestionar-los de manera diferent)
· Perquè no podriem entendre tot el que està passant. Un excés d’informació s’ens faria carregós, pesat i difÃcilment comprensible.
Si afirmem que seleccionar equival a opinar, acabarem per concloure que cada un de nosaltres faria una selecció segons la seva visió de la realitat, i per tant que no hi ha un sol criteri bo, tots els criteris, sempre que estiguin justificats i sòlidament fonamentats, són và lids. Cadascú té o hauria de tenir la seva opinió i a priori totes són và lides.
Més Informació:
http://galaicocatala.blogspot.com/
http://www.audiovisualcat.net/publicacions/lbe.html
http://www.audiovisualcat.net/box48.html |
This work is in the public domain |