|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
No ploris per una Catalunya que lluita…
|
|
|
per Kj |
19 feb 2006
|
|
Ja era hora en aquest paÃs petit, on de la por se’n diu seny, i quan el botxà canta amaguem el cap. Masses mesos aguantant... Potser ha estat això. El poble ha rebentat. Primer amb l’espectacle Mas-Maragall i tota la brunette medià tica barallant-se per treure l’Estatut. Que si el Carmel, que si el 3%, que si la corona aquella, que si la medalleta. Finalment, després “d’uns quantsâ€? mesos d’un lamentable espectacle d’encreuament de desqualificacions i d’escopinades procedent de les cavernes del Far West, el Parlament principatà aprova l’Estatut. O millor dit, la proposta d’Estatut. |
Una proposta que per alguns és un trofeu, per uns altres una medalla a tÃtol personal, i pel sector més crÃtic una baixada de pantalons. Apareixen opinions per a tots els gustos. Però si algú es pensava que el show s’acabava aquÃ, anava ben errat. Només s’acabava de començar.
El PP i els seus afins engeguen una forta escalada contra l’Estatut i contra Catalunya. Una guerra que forma part de l’estratègia populatxa per a desacreditar el govern d’en ZP. Però el mateix ZP no cal que el desacreditin. Ja es desacredita ell sol. Aquelles paraules que va dir de “donaré suport a l’Estatut que surti de Catalunya� tenien la mateixa credibilitat del “No a la OTAN� de Felipe González. El PSOE no podia haver triat un millor successor. Numerets, com el cava, els papers de Salamanca, l’acte en defensa de la Constitució, i els que queden per venir, són complementats per coneguts elements de les cavernes sociates. I ERC, que es pensava que pactant amb el PSOE tenia la presa ben lligada i vigilada, es troba amb un Mas més ambiciós encara, que és qui acaba fent-se la foto.
I si, en Mas. Que encara no ha encaixat el seu paper a l’oposició. Que se li fa dur viure sense xuclar. I encara que sigui a costa nostra, un encaix de mans amb en Zapatero, es desdiu de totes les acusacions que tots aquests mesos ha fet a en Maragall titllant-lo d’espanyolista i d’estar lligat al PSOE. Perquè ara l’espanyolista és ell. Tot per una foto i una medalla. I evidentment, els calers. Què bonic és el poder!
Masses mesos, com deia al principi, suportant ja no només el soroll d’una determinada classe d’elements de l’Oest, sinó de la mateixa classe polÃtica catalana. Estem farts de tanta picabaralla, encreuament de desqualificacions i tanta demagògia populista. No només ens demostren que la nostra classe polÃtica són gairebé tots una camarilla d’incompetents, sinó que a més el seu cinisme, el seu afany de poder i la seva fredor a l’hora de mentir, fan que la societat catalana ens distanciem cada vegada més d’ells. Que els deixem com una colla de brètols amargats, que a la vida tenim altres preocupacions i no volem entrar en aquesta nissaga de guant blanc.
Ahir, malgrat els intents dels mass mèdia de silenciar la mobilització que s’estava preparant, al final s’han vist obligats a parlar-ne. Han intentat fer-nos el buit, i els que han quedat com un zero a l’esquerra són ells, alguns periodistes i els nostres dirigents. Fins i tot en Saura, tan aferrat a anar de progre, que ahir anit va escopir sense vergonya que no donava suport a la manifestació perquè “en aquests moments és difÃcil saber què es vol (..), ja que uns diuen que és pel dret a decidir i després, surt gent d'ERC, dient que és contra el pacte Zapatero-Mas en l'Estatutâ€?. ICV, els primers en felicitar a en Mas per la seva traició, ja s’han tret la careta.
Companys, no cal que ens barallem per les xifres. Això ja ho fan els mèdia, que en “sabenâ€? més. Les fotos parlen per si soles. I les reaccions de cadascú també ens diuen moltes coses, i a aquestes alçades ja res ens sorprèn. L’única sorpresa ha estat el gol que ahir vam marcar a la nostra classe polÃtica amb la resposta que hem fet al carrer. Els nostres “estimatsâ€? dirigents seguiran sense fer-nos cas i cadascú interpretarà la moguda d’ahir en funció dels seus interessos. Però la gent del carrer, és a dir, nosaltres: els que hem de treballar per a arribar a final de mes, els hem dit clarament que no els empassem. Que som una nació i no necessitem que cap militar frustrat ens alliçoni. I el “Venceréis pero no convenceréisâ€?, que els quedi ben clar. Ells tenen els diners, però el carrer és nostre.
Kj – DÃgit Dissident
http://digitdissident.cjb.net/ |
This work is in the public domain |
|
Re: No ploris per una Catalunya que lluita…
|
|
per Marc |
19 feb 2006
|
Un èxit tan espectacular com el d´ahir, fa que molta de la gent que lluita per una Catalunya millor i més lliure carregui les piles per molts anys més ja que sincerament el dia a dia és una mica bastant descoratjador en molts aspectes.
Per cert, jo no he sentit ningú de ERC dient el que tu dius, tot i que evidenmet impliciatament si que hi ha una relació, pq no ha estat pas el poble de catalunya qui ha decidit sobre el pacte que s´han montat el ZP i el Mas. |
Mira també:
http://catalunyapersempre.blogspot.com/
|
|
Modificant lleugerament els parà metres de concentració arribariem a uns 140.000 manifestants
|
|
per kaosenlared |
19 feb 2006
|
Companys de kaos de Barcelona, assistents a la Manifestació (kaosenlared és plural) ens parlan de una gentada però com altres vegadades les xifres i la realitat res tenen a veure.
Per ells i elles un cop analitzats els coeficients de concentració del amics i amigues de CONTRASTANT la mani PODRIA SER D'UNES 140.000 persones.
Moltes persones, no és poca gent pero es clar estem acostumats/des a les mentides dels politics i mass mierda!! de torn que la veritat ens fa mal als ulls.
Kaos barcelona diu: NO ES POCA GENTE!!
ÉS UN ÉXIT!!
La veritat Tot un èxit!!
www.kaosenlared.net |
|
Re: No ploris per una Catalunya que lluita…
|
|
per en la vida |
19 feb 2006
|
|
mai |
|
...lluitem per una Catalunya que plora!
|
per vell lluitador
xaviervilca@hotmail.com |
20 feb 2006
|
No em cansaré de repetir-ho: la gent és més llesta del que els polítics i els poderosos es pensen. Cal estar atents al que digui la Plataforma "Som una nació.Tenim dret a decidir.", des de Vilaweb, x exemple. Ja han anunciat que continuaran, per a no traïr la resposta que la gent els ha donat. La gent que ens identifiquem amb un projecte com Indymedia crec que tenim molt a dir en el procés que se'ns obre. La possibilitat de creació d'una xarxa civicopolítica com anteriorment, fins als 90, fou la Crida a la Solidaritat (s'autodissol dins d'ERC quan aquesta es declara com de l'esquerra independentista dels Països Catalans).
El problema d'ERC és que el possibilisme institucional justificat pel que quelcom es podia esgarrapar així (resultat, l'Estatut Zapatero-Mas); se'ns ha quedat curt.
I ara els líders d'Esquerra deuen anar atribolats, perquè se'ls presenta una majoria social de catalans que diuen als 4 vents: no en tenim prou, "Som una nació. Tenim dret a decidir". ¿I què podem fer nosaltres per a seguir avançant en un alliberament nacional, de classe i personal dels Països Catalans?
Tornar a teixir la xarxa civicopolítica del compromís, les campanyes i la mobilització, de la mà d'aquesta Plataforma, si pot ser, que es veu que ho saben fer bé.
La qüestió és crear un coixí social militant al carrer com a força social per a acompanyar els moviments politicoinstitucionals que ha de fer ERC cap a la Independència i l'Esquerra.
Els/les ciutadanes del carrer hi tenim molt a dir: atents a les properes mobilitzacions de la Plataforma!! |
