|
|
|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat : altres temes : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Tecnologies africanes
|
|
|
per Àlex |
16 feb 2006
|
|
Larba Nadiéba, administrador de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a Alemanya: «Hem de creure en la contribució dels enginyers africans a la tecnologia». |
Alex Moussa Sawadogo
Lefaso.net
Corresponsal a BerlÃn
Dilluns 13 de febrer del 2006
Quan les noves tecnologies de la informació varen començar a popularitzar-se, alguns països occidentals van obrir les seves portes a molts tècnics i enginyers dels països de l�Est i de l��sia. El continent negre i la seva població, com de costum, van ser considerats un cop més incapaços d�aportar el seu granet de sorra en el desenvolupament d�aquesta valuosa eina.
No obstant, �desxifrar els misteris de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació no és exclusiva dels Occidentals�, recorda Larba Nadiéba, un enginyer de telecomunicacions i informà tica, molt reconegut avui en dia a Alemanya, on va arribar farà deu anys, aconseguint fer-se un forat i un nom a un camp en el que ser �negre� pot limitar les possibilitats de trobar un empleat qualificat.
Aquest jove burkinès fou contractat, un cop va sortir de la Universitat Politècnica de Nuremberg, com a Director tècnic i Cap del departament d�informà tica i telecomunicacions de la multinacional germano-francesa Funkwerk Communications.
Aquest gegant europeu és la segona empresa lÃder al seu mercat en quant a tecnologia per sistemes professionals de telecomunicacions, utilitzats pels fabricants dâ��automòbils, les societats de transports i les institucions i és un dels principals proveïdors europeus de solucions de comunicació basades en Internet i de solucions professionals per les xarxes sense fil.
�Una de les meves activitats principals consisteix en col�laborar amb la Direcció General a l�empresa de les estratègies globals de la societat aportant la contribució tècnica. La meva feina consisteix, a més a més, a facilitar la integració tècnica de les empreses similars que adquirim i a dissenyar o adaptar la infraestructura a les NTIC (Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Com a client principal, marco les diferents vessants d�explotació dels nostres productes. Un mal cà lcul per part meva podria ferir la imatge i la marca de l�empresa i provocar la seva fallida. Per la qual cosa, la meva feina és un repte�.
Quan Bill Gates, Microsoft i la seva fundació van tenir la idea d�oferir als països pobres ordinadors a menys de 100 euros, el que pretenien era permetre a les regions endarrerides d�aquells països agafar el tren de la tecnologia i lluitar contra la pobresa i, fonamentalment, entrar en contacte amb la resta del món, seguint el desig del brità nic Tim Berners-Lee, l�inventor de la World Wide Web.
El nostre enginyer en telecomunicacions, conscient d�aquesta situació, pensa que les NTIC son una eina eficaç per la lluita contra la pobresa a l��frica i que el seu ús intel�ligent permetria a aquest continent donar un gran salt cap endavant, com ha ocorregut en altres països d�Europa de l�Est i de l��sia, com Letònia i l��ndia. Aquesta convicció de Larba Nadiéba, al que la premsa especialitzada alemanya va escollir administrador de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) del primer trimestre del 2005, és pertinent només si Internet a l��frica no queda relegat a l�enviament de correus electrònics, els xats, i sobretot, el frau.
Larba Nadiéba, que abans va treballar com enginyer dissenyador de xarxes segures en una societat alemanya i va ser coautor d�un programa de seguretat basat en desenvolupar les Xarxes Privades Virtuals pel Parlament alemany, remarca que la velocitat i la fiabilitat de les xarxes han canviat la manera de comunicar-se, estudiar, comprar, informar-se, distreure�s, organitzar-se, formar-se i treballar. Ara bé, aquesta formidable revolució, constata amb tristesa Nadiéba, beneficia als països més avançats que ja van ser beneficiaris de les precedents revolucions industrials, i agreuja el que es denomina �la fractura digital�.
Per ajudar a acabar amb aquest abisme que sâ��obre entre els països equipats amb tecnologies de la informació i tots aquells, la majoria, que estan desproveïts dâ��elles, el director tècnic de Funwerk, molt lligat al seu paÃs, Burkina Faso, ha desenvolupat, de forma gratuïta, llocs dâ��Internet per lâ��Ambaixada de Burkina Faso a BerlÃn i per a moltes associacions que treballes a favor del seu paÃs. També ha aconseguit muntar, amb altres experts i enginyers burkinesos i malians, una societat de consulting i enginyeria en lâ��à mbit de la informà tica i de les telecomunicacions a Burkina Faso. Una de les qualitats dâ��aquest enginyer és la seva perÃcia al disseny i lâ��assistència en la creació i la gestió dâ��infraestructures NTIC fiables, adaptades a les societats i a les institucions, sense oblidar, a més a més, lâ��aspecte de la seguretat.
Mentre Tony Blair i Bob Geldof es pronuncien potser un dia d�aquests a favor d�un Pla Marshall tecnològic per �frica, ha arribat el moment que les empreses africanes comptin amb els joves africans amb una excel�lent formació digital que sigui l�orgull de les empreses occidentals. Aquest recurs humà , reforçat per una doble cultura africana i occidental, seria saludable pel continent si es contemplés el traspàs de competències. Respecte això, Nadiéba recorda la falta de llibertat de la que disposen els enginyers a les seves activitats, la incapacitat per formar els seus propis equips de treball i sobretot per aplicar el seu mètode de feina. �Com a director tècnic i administrador del meu departament a Funkwerk, tinc, per una part, la llibertat per elegir el meu equip de treball i per proposar un pressupost d�investigació que permeti al meu equip, ja sigui a Alemanya, França o altres països on actuem, ésser competitius.�
Larba Nadiéba, que porta a terme de forma paralâ�¢lela un MBA (Masters of Business Administration) en estratègia i desenvolupament dâ��empreses, assenyala que la direcció empresarial a lâ��africana ha de canviar i deixar lloc a la ciberdirecció en doble reivindicació de pertinença a un paÃs pobre no té cap motiu dâ��ésser. Només han de comptar el rendiment i lâ��eficà cia.
http://www.lefaso.net/article.php3?id_article=12352
Traduït al català per Tlaxcala, la xarxa de traductors per la diversitat lingüÃstica, per Ã�lex Tarradellas. Aquesta traducció es copyleft. |
This work is in the public domain |
|
|
