|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
La guerra és pau. La llibertat és esclavatge. La ignorà ncia és força
|
|
|
per 75 |
14 feb 2006
|
La nova ordenança del civisme que va entrar en vigor a Barcelona el mes de gener passat ha posat sobre la taula un debat molt més ampli i complex que el suposat incivisme dels barcelonins. La socialdemocrà cia europea, evolució del socialisme moderat que va quedar frustrat amb el fracàs del bloc soviètic, va acceptar l’economia de mercat i va crear l’anomenada societat del benestar. A Europa s’ha anat imposant la ideologia que intenta conciliar la igualtat d’oportunitats i l’accés gratuït a l’educació i la sanitat amb un sistema econòmic de naturalesa salvatge, inescrupulós, competitiu i jerà rquic.
Tanmateix, la imposició del neoliberalisme a nivell mundial i la cada dia més evident inestabilitat de la pax europea dels anys noranta; la socialdemocrà cia ha passat de donar un discurs modern i conciliador, imatge de futur i modernitat, al paternalisme més descarnat. Sembla talment com si un govern, per fer veure que governa, ha de fer lleis. Com més millor. I és aquest, per mi, el prisma per on hem de mirar la llei del civisme de Barcelona: La voluntat reguladora, la voluntat de que l’administració pública es faci omnipresent a tot arreu. Aixà doncs, la socialdemocrà cia europea ha perdut l’essència del discurs de l’esquerra tradicional, que consagra l’educació com a pilar per la convivència i l’estabilitat social d’una comunitat d’individus.
Com a exemples trobem també la llei antitabac, la famosa llei del “botellónâ€? de ja fa uns anys, la regulació dels continguts televisius en determinades franjes horà ries i l’enduriment del codi de circulació. Per si fora poc, i arran de la sacsejada internacional que han provocat les caricatures satÃriques d’Al•là d’un diari danès, el comissari europeu de Seguretat, Llibertat i JustÃcia Franco Frattini ha dit que la UE està estudiant dissenyar un “codi de conductaâ€? pels medis de comunicació. Ens trobem, doncs, en un mateix debat. L’estat paternalista que intenta regularitzar-ho tot, delimitar amb lleis, ordenances i decrets què és i com s’ha d’excercir la llibertat i la convivència. Ens diuen què és el respecte de la mateixa manera com un pare explica al seu fill què és el sexe. Qui ha dit que 1984 d’Orwell és una novel•la de ciència ficció?
L’ordenança del civisme de la ciutat de Barcelona és paradigmà tica en aquest sentit. La nova llei consagra la multa com a element disuasori, però el més sorprenent de tot és que ho fa per la gent més desfavorida. És a dir, prohibeix la mendicitat i la prostitució pels carrers de Barcelona sota pena d’elevades multes. Les prostitutes que venguin el seu cos directament al carrer (que no significa que practiquin sexe al carrer sinó que el fan servir per a exhibir-se) poden arribar a pagar un mà xim de 750 euros. Demanar caritat suposa multes de fins a 120 euros i si es fa acompanyat d’un menor i/o d’un discapacitat la infracció és considerada molt greu i la multa pot arribar als 3000 euros. Si enxampen a un immigrant netejant el vidre d’un cotxe la multa oscil•la entre 750 i 1500 euros. Suposem que la diferència es deu a si ha netejat bé el parabrisa o hi ha deixat alguna marca de sabó.
Aquesta ordenança és, doncs, una botifarra burocrà tica destinada a netejar Barcelona de tota aquella “brutÃciaâ€? que dóna mala imatge a la ciutat. Fer pagar a un pidolaire perquè pidola és un acte despòtic digne de la Londres de Charles Dickens. És una llei-escombra, que fuig d’atacar l’arrel dels problemes per amagar-los sota l’estora. Ã’bviament la policia estarà massa ocupada endevinant si la vella que llegeix el diari en aquell banc és una puta o si aquella taca obscura del racó és un pixat humà o de gos per orientar els japonesos que busquen la Sagrada FamÃlia. Això, com sempre, se soluciona amb l’augment del cos de policia. Sentint les declaracions de certs polÃtics es fa difÃcil de llegir el llibre de George Orwell com una simple novel•la...
Que l’ordenança no soluciona els problemes sinó que els amaga, agreujant-los encara més, és un fet objectiu. Jo sempre he pensat que l’única solució al drama que suposa la prostitució és la legalització. Fins i tot la il•legalització suposaria, en certa manera, la fi del problema. Però el que no pot ser és que perpetuem aquesta situació d’alegalitat. Jo estic a favor de la legalització, que suposaria la fi de les mà fies il•legals, unes garanties sanità ries i el dret a l’accés a la seguretat social ja sigui atur, jubilació, etc... Però el que no podem fer de cap de les maneres és tapar-nos el nas i donar una puntada de peu al problema.
Em miro amb molta preocupació com a poc a poc anem endarrere. Enlloc de consolidar una educació enfocada a la convivència, el civisme, el respecte a la llibertat, la tolerà ncia a la diversitat i la comprensió a la diferència. Un ensenyament amb valors, que creï, en definitiva, generacions de lliure pensadors; ens enfrontem a la infantilització de la societat i la ultraregulació. A un món fred, de desconfiança i immaduresa. On les guerres són per aconseguir la pau i les lleis per assolir la llibertat. Qui pensi el contrari és una puta i no pot circular pel carrer.
Estic preocupat, però no perdré mai l’esperança de que 1984 d’Orwell sigui tan sols una novel•la de ficció. Una vegada em van dir que l’optimisme és l’únic ingredient que es necessita per a canviar les coses. |
x
http://www.racocatala.com/articles/10008
Joan Mas i Morral
Publicat a la revista d’Olot “440� del mes de febrer |
This work is in the public domain |
