Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Com una punyalada!
per Antoni Ferret	10 feb 2006
Me'n vaig sentir com si fos una punyalada. Que en l'Assemblea de Barcelona d'EUiA, del dia 4 de febrer, no s'acceptés una esmena en el sentit d'exigir una actuació enèrgica de l'Ajuntament de Barcelona contra la pobresa. L'explicació que es va donar per part de la coordinadora sortint va ser ridícula: que si hi ha una regiduria de Benestar Social, que a més està en mans de la coalició (doncs déu n'hi do com s'hi llueix!), que si la revolució encara no l'hem feta... Ja sabem el que fan aquests serveis socials: acullen durant 3 nits les persones sense casa, i a la quarta els tornen al carrer. Si la Teresa Ortega creu que això és el que s'ha de fer... Cal una certa duresa d'esperit per rebutjar una esmena així. Els pobres haurien de ser els preferits de tot revolucionari. Contràriament són la seva principal assignatura pendent. Perquè es «comprèn» més la classe que les persones individualment. És herència ideològica. A l'esquerra hi ha hagut massa ideologia i massa poca humanitat. Ara no n'hi ha tanta, d'ideologia, però es mantenen tics del passat. Va ser una actitud dura i deshumanitzada, tant per part de la ponència com per part dels «braços de fusta», que no van fallar en cap moment, que van rebutjar totes les esmenes posades a votació, i, entre elles, aquesta que comento. Com una punyalada... No em podia treure del cap aquesta idea: què hi faig, jo, en una organització on una esmena instant a combatre la pobresa no és acceptada, ni per la mesa ni per la sala? Antoni Ferret
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more