Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
l´estatut valencià pactat per PP/PSOE
per -----------------------> 09 feb 2006
Miquel Garcia [Espai Alternatiu- Pais Valencià]
------------------------->

Ací no es regala res!!,
------------------------------>

Poc més d’una setmana ha passat des de que escrivia un article comentant la situació originada arran de les dues esmenes que el PSOE pretenia introduir al parlament espanyol sobre l’estatut prèviament pactat al País Valencià amb el PP. Tan a la baixa estem, que les dites esmenes havien generat una certa "il.lusió" entre sectors nacionalistes i d’esquerres valencians... Més val això que no res!!, pensaven unes i uns. Això ens pot remoure el panaroma polític, pensaven unes i uns altres... perquè al final ens obligarà a entrar en batalla, o perquè desvetllarà el sentit oportunista d’algunes propostes de pactes electorals (per allò de la desaparició del llistonet del 5%). Tothom féia els seus raonaments i molta gent es donava per contenta!!

Que vos ho heu cregut!! La màxima de que en política no es regala res (o quasi res) s’ha tornat a demostrar certa en aquest cas i el PSOE-PP han acabat "repactant" l’estatut valencià. Mentre no es demostre el contrari el PSOE és un partit que només és capaç de reaccionar davant pressions fortes, vinguen aquestes des de l’esquerra- com abans de la seua victòria electoral del 14-M -o vinguen des de la dreta, que és el cas des de l’ascens del socialistes al govern. A més, el PSPV-PSOE és una federació particularment passiva i hipermoderada en els seus plantejaments, cosa que provoca que constantment estiga a la roda del PP i caiga habitualment en les trampes parades per aquest partit. Aquesta és una de les raons- altra és l’ampla dretanització social del país -de que siga incapaç d’escurçar la gran distància que el separa del PP en intenció de vot. Una conclusió: és cosa totalment desaconsellable confiar per a res en el PSPV-PSOE. Una altra conclusió: per a guanyar alguna cosa a les Corts Valencianes o al Parlament espanyol, cal haver-la guanyat prèviament al carrer... Penseu que les tropes espanyoles van eixir de l’Iraq perquè el PSOE ho tenia escrit al seu programa? A que no!! Doncs, quins canvis substancials s’han de poder introduir a l’Estatut si des del carrer no s’és capaç de reivindicar-los i d’imposar-los? Continuem tenint pendent aquesta tasca.
Alquímies estatutàries, rodes de molí i mals menors, dimarts 24 de gener

La redacció d’aquesta web vol deixar clar que el present article representa només l’opinió del seu autor i no la d’Espai Alternatiu. Per tant no s’ha d’entendre com cap tipus de pronunciament ni de comunicació pública d’Espai Alternatiu.

Després del corresponent enrenou de sabres, que a l’Espanya dels borbons no pot faltar davant qualsevol intent de canvi polític que es valore com rellevant, la negociació de l’Estatut català camina cap al seu final al Parlament espanyol. Està a punt de baixar-se així el teló en aquesta magna escenificació teatral que podríem qualificar de tragicomèdia.

Al mateix temps que la tragicomèdia hispano-catalana s’apropa a la seua cloenda, altra representació teatral esgota igualment el propi temps. Tanmateix aquesta no és sinó una obra de les que comunament es coneixen en l’art de l’escenificació com “obres menors�... Es tracta d’una mena d’opereta costumbrista representada sobre quelcom paregut a un teatre de titelles: ja haureu endevinat, òbviament, que m’estic referint a l’estatut valencià.

Es pot observar com, des de que el PSOE va accedir al govern, ha començat a funcionar un mecanisme polític que s’aplica sistemàticament a les diferentes lleis propiciades pels socialistes. Consisteix aquest en que, una vegada s’ha enunciat la llei a aprovar que siga, aquesta és bombardejada per la dreta amb foc tancat de míssil d’última generació. Després, per un meravellós procés d’alquímia política, la que inicialment podia ser valorada com una llei imperfecta, amb moltes mancances i del tot insuficient segons els interessos de l’esquerra, s’acaba transformant en “la millor llei possible� i que cal defensar a capa i espasa “davant el setge de la dreta�. Fins i tot amb tots els retalls afegits, que són abundosos... Si a continuació algú, siga de manera individual o col·lectiva, s’atreveix des de l’esquerra a qüestionar les bondats de la llei “assetjada per la dreta�, és ràpidament qualificat d’inconscient que “està fent-les el joc� als ultraconservadors. L’esmentat mecanisme ha funcionat profitosament en el cas de la LOE i també en el de l’estatut català...

Aquest esquema no podia ser aplicat a l’estatut valencià, que fonamenta la seua originalitat en el fet d’haver estat formulada la llei pel mateix PP (juntament amb el PSOE). En aquesta situació resultava impossible que la dreta assetjàs el nou estatut valencià i també que volgués retallar-lo, perquè tot ja s’havia fet prèviament. Per tant, voilà, ací és el PSOE l’encarregat, al parlament espanyol, d’introduir les esmenes “progressistes�: la baixada del llistó lectoral al 3% i la supressió del terme “idioma� referit al valencià. I de la mateixa manera que el setge de la dreta "transforma alquímicament" les lleis en "bones lleis", l’addició de les esmenes ha de transformar l’estatut valencià en un "bon estatut"...

Caram!! Fixeu-vos a quin punt hem arribat que partint d’un text estatutari de continguts insuficients, amb canvis d’ordre secundari sobre l’anterior i que en molt poc o en res anaven a fer variar el dia a dia de la major part de la població del nostre país, ara resulta que perquè s’introdueix una esmena referida al 3% i altra que suprimeix la “blaverada� de l’ “idioma valencià� (però mantenint l’ambigüetat respecte de la unitat de la llengua), just per això hem de donar-li el vist-i-plau, combregar amb rodes de molí i pegar cabotades d’assentiment.... Però realment hem de fer-ho?

Cabotades i empassamentes de rodes de molí, ni una. Si el text de l’estatut era criticable abans, continua sent-ho ara de la mateixa manera. Els canvis enunciats, si finalment es produeixen, no són substancials. Vist-i-plau?. Moltes persones nacionalistes i d’esquerres poden pensar que ja que l’aprovació del nou estatut és inevitable, llavors el “mal menor� és que siga amb el 3% i sense el terme “idioma�... Cosa certa, encara que aquest fet no ens hauria fer perdre de vista que considerat globalment, sense o amb esmenes, aquest estatut és una enganyifa.
Mira també:
http://www.espaialternatiu.org
http://www.lavanc.com

This work is in the public domain

Comentaris

valoracions des del País Valencià
per lber 09 feb 2006
Set figures rellevants del panorama polític i social valencià han valorat la situació creada a partir del pacte per la reforma de l'estatut entre el PP i el PSOE a través de quatre preguntes.
Hi han participat Glòria Marcos, coordinadora general d'Esquerra Unida del País Valencià; Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià; Agustí Cerdà, president d'ERPV i diputat al Congrés; Joan Francesc Peris, coportaveu dels Verds al País Valencià; Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià; Diego Gómez, portaveu de Compromís per l’Estatut; i Pere Fuset, de www.Valencianisme.com.

Com qualifiqueu l'acord entre el PP i el PSOE sobre l'estatut valencià, sobretot pel que fa al llindar electoral i la unitat de la llengua?

Glòria Marcos
La dreta ha tornat ha imposar per al País Valencià el seu model de 'regió que ofrena noves glòries a Espanya' un altre cop, 25 anys després. I els socialistes, novament, han jugat el paper de cavall de troia per a imposar el segrest de la democràcia per part del bipartidisme i, el que és més greu, les tesis secessionistes de la dreta cavernícola i ignorant.

Enric Morera
Frustrant, perquè l’acord ha malbarat les il·lusions de molts ciutadans progressistes i nacionalistes. Regressiu, perquè, si bé l’acord trau del redactat qualsevol referència al llindar electoral, el PP i el PSOE el mantindran en una llei electoral i, a més, el blindaran amb els dos terços de les Corts. I, finalment, decepcionant perquè Joan Ignasi Pla no ha complert la seua paraula.

Agustí Cerdà
És un acord entre connacionals. No hi ha un acord entre 'diferents' identitats que conviuen al País Valencià: hi ha una majoria nacionalista (PSOE-PP) que esclafa una minoria nacional a la qual li nega el que és i com li diuen i li nega la possibilitat d'expressió democràtica en les mateixes condicions que altres autonomies ho fan situant el mur electoral del 5 %. Fins ara, el PSOE valencià volia fer veure que tenia un ou en cada panera, diguem-ne, 'nacional'. Queda clar que, de tindre'n, els té tots a l'ouera d'Espanya; prefereix pactar amb la dreta a la qual diu combatre que amb les forces d'esquerres i del País entre les que fa veure que s'inscriu. Per nosaltres, el PSOE-valencià ha creuat la ratlla. Ja n'hi ha prou.

Joan Francesc Peris
Els verds valencians hem estat molt crítics durant tot el procés de reforma. Ja la comissió de les Corts ens va negar la possibilitat de dir la nostra al voltant del que hauria d'incorporar el nostre Estatut davant la nova societat globalitzada del segle XXI, la nova població i la desfeta del territori i dels valors naturals del model econòmic i social vigent. Ara el que s'ha fet és tornar a ratificar el vell pacte, i sembla que intocable, entre Abril Martorell i Alfonso Guerra que venia a dir de manera resumida que a l'estat espanyol ja n'hi havia prou amb els problemes català i basc. I no eliminen el 5% perquè a Galícia han vist que el BNG ha pogut entrar al parlament i no volen que això pugui tornar a passar.

Eliseu Climent
Una vegada més, el País Valencià ha servit de conillet d'índies. El PSPV s'ha plegat al PP en un moment important, sobretot com a reacció a l'inici de la campanya de recollida de signatures del PP contra l'estatut català. Això ha suposat que se sacrifiqui l'idioma, d'una banda, la qual cosa pot suposar greus complicacions, i, de l'altra, el frau a la democràcia que suposa no rebaixar el sostre electoral al 3%. Una vegada més, el PSOE ha fet la mateixa política que el PP.

Diego Gómez
Una nova enganyifa, una nova estafa i desil·lusió. De nou es repeteixen els esquemes i els errors del 82 i de nou s’ha hipotecat el futur del nostre País amb criteris antidemocràtics i mentiders. Continuaran havent-hi valencians i valencianes de primera i de segona divisió.

Pere Fuset
És un suposat 'avanç' per deixar de ser un territori de segona i passar a ser un de tercera quan culminen la resta de reformes. Una ofrena de sacrifici per un intent fracassat de frenar altres aspiracions. Parlar d’ 'idioma valencià' no és nou, però s’ha renunciat perillosament a fer explícita la unitat que defensa la pròpia AVL. I pel que fa a la barrera electoral, PP i PSOE han blindat el bipartidisme amb una democràcia de baixa qualitat.

Creieu que l'actitud del PSOE significa un pas irreversible en la imatge que quedarà del partit al País Valencià?

Glòria Marcos
L’esquerra valenciana pot, fins i tot, arribar a perdonar però mai no oblida. Joan Ignasi Pla ja no pot liderar una oposició creïble al PP al País Valencià perquè, en comptes de trencar el full de ruta per a impedir que Camps revalide la seua majoria absoluta el 2007, s'ha doblegat als interessos de la dreta i ha regalat als populars de nou la iniciativa política.

Enric Morera
Els socialistes són els qui hauran de jutjar la seua imatge i, sobretot, la del seu líder. Supose que, tot aquell ciutadà que tinguera un dubte raonable sobre l’obediència política del PSPV-PSOE i sobre la possibilitat de vehicular un mínim nacionalisme en aquest partit, ara la tindrà aclarida.

Agustí Cerdà
Creiem que han fet un pas molt greu i irresponsable. El PSOE valencià ha d'assumir la responsabilitat d'haver-li regalat al govern valencià unes legislatures més. I açò sí tindrà conseqüències irreversibles. Per a la convivència democràtica, per a la indústria i el camp valencià, per a l'estat valencià de benestar, per als xiquets a les escoles, per a la destrucció del territori, per a la gent gran, per als nouvinguts. Potser han pensat que EUPV, el Bloc, ERPV, Els Verds... acabarem fent bondat o resignant-nos i dient: 'millor el PSOE que el PP'. No aconseguirem les nostres reivindicacions ni amb el PSOE ni amb el PP.

Joan Francesc Peris
Irreversible en política no hi ha quasi res, però en aquests moments el PSOE i el senyor Zapatero no han quedat gens bé amb els sectors més progressistes i d'avantguarda del país. Fins i tot m'atreviria a dir que tampoc amb el seu propi electorat. El discurs davant al PP que han mantingut en el debat de l'estatut de Catalunya o dels papers de Salamanca sembla que ací no els es necessari o, el que es pitjor, que ací ja va be amb que mane el PP, reforçant-lo amb un pacte que consolida Camps. El pacte PP-PSOE solament es pot llegir en clau centralista, novament al marge del poble valencià, i és molt decebedor. Fins i tot, la demagògica campanya 'Agua para todos' passa al text estatutari a l'article 17. Incomprensible!

Eliseu Climent
Crec que sí, perquè el pas que ha donat el PSOE, més enllà dels sectors culturals i acadèmics, ha rebut la crítica més radical en molts anys per part de les forces polítiques democràtiques: Esquerra Unida-l'Entesa, el Bloc, ERPV, els Verds... La ferida trigarà molts anys en sicatritzar, si és que algun dia s'arriba a tancar.

Diego Gómez
Alguns pensem que el PSPV s´ha equivocat i s’equivoca d’estratègia política al País Valencià. Amb aquesta actitud sucursalista de Madrid i de joc a la dreta, li costarà molt recuperar la credibilitat per a guanyar la Generalitat. Després d’aquest episodi dolent de l’estatut l’únic que pot fer és penjar la foto de Zapatero a la seua seu del carrer Blanqueries i esperar a veure que passa el 2007.

Pere Fuset
Els socialistes valencians han quedat profundament tocats per a tota la societat valenciana. No tenen la més mínima credibilitat per a ningú, perquè han trait uns i altres, i al final, fins i tot a ells mateixos. Finalment i tot i que semble tòpic han seguit el manament que els venia de Madrid i això, a més de nociu per als interessos valencians, és patètic perquè no són precíssament 'glòries' el que ofrenen a Espanya.

Què creieu que s'ha de fer el 2007? Cal deixar que els partits mantinguin l'estratègia política actual o s'ha de fer una coalició amb partits i associacions cíviques per a tenir més representació parlamentària?

Glòria Marcos
És un error parlar ara d’aliances electorals perquè d’ací al maig de 2007 el PP té temps més que suficient per acabar impossibilitant qualsevol futur sostenible del País. La nostra tasca fonamental, en aquest moments, és buscar aliances amb l’esquerra social i política per aturar la barbàrie urbanística i la destrucció del territori, la corrupció i el caciquisme, la crisi industrial i agrícola,... també perquè si no aconseguim guanyar la majoria al carrer no els farem fora tampoc de les institucions.

Enric Morera
Ara del que toca parlar és de com deixar en evidència que aquest és un mal estatut. L’únic que puc assegurar-vos és que el nacionalisme estarà present a les Corts i ho estarà per a propiciar el canvi polític. El PSOE no té suficient força per guanyar-li sol al PP. Si el BLOC no compta, no hi haurà canvi.

Agustí Cerdà
Podem enraonar amb altres forces -i ho farem amb paciència i generositat - què cal fer el 2007. Ara bé, el que no farem és abonar una estratègia de vot útil al PSOE amb la musiqueta de tots junts fem fora el PP. El model del PSOE per al País Valencià, és un model, diguem-ne, de 'región de España', el mateix que el del PP. El que té Esquerra és el d'un país d'Europa. I són models radicalment oposats, antitètics. El del PSOE-PP, és un model de dependència de la metròpoli i això té greus repercusions sobre el benestar i la qualitat de vida de quasi 4 milions d'habitants del País Valencià, parlen l'idioma que parlen i hagen nascut on hagen nascut.
Crec que fóra bona la confluència dels partits que quedem fora del sistema bipartidista, en una plataforma que recollira les nostres aspiracions i les plasmara en resultats. Així ho hem proposat des d'ERPV ja fa temps. En algun cas se'ns ha dit paciència i en un altre directament que no (Bloc). No passa res. La nostra mà continua oberta, però aquesta proposta de plataforma conjunta s'ha de fer abans del 25 d'abril. Més tard és condemnar-lo al fracàs.

Joan Francesc Peris
Els verds valencians tenim una àmplia tradició unitària d’esquerra davant dels processos electorals. Hem anat junts amb uns o altres en diferents eleccions. Ara, de cara al 2007 sembla ja quasi una emergència que un bon doll d’aigua fresca i neta entre a les Corts davant de l’empantanament de la política valenciana. Cal canviar de polítics i sobre tot de política, i això sols serà possible si tots els colors de l’esquerra, de l’ecologisme i del nacionalisme, amb els seus millors representants, estan presents les properes Corts.

Eliseu Climent
La solució, si és que n'hi ha, és pensar en una coalició entre totes les forces polítiques que estiguin a l'esquerra o al centre-esquerra del PSOE i que estiguin preocupats per la qüestió nacional, recolzats, a més, per totes les entitats del país de tal manera que es pugui crear un pol de progrés al País Valencià.

Diego Gómez
El País Valencià no pot suportar quatre anys més de govern del PP, cal trencar la seua majoria i que el nacionalisme valencià progressista i d’esquerra puga ser escoltat al Parlament valencià. Cal aleshores un ‘front popular’ (ara fa 75 anys del Front Popular del 31) ampli i on el Bloc, EUPV, Els Verds, ERPV (tots, sense exclusió) puguen jugar el seu paper per dignificar el País. Cal un Compromís Valencià, un Compromís pel Canvi. Els polítics tenen la paraula i les associacions cíviques espentarem per fer-ho possible.

Pere Fuset
No cal precipitar-se, per que la situació actual mereix una resposta contundent que necessita d’una molt profunda reflexió prèvia. Ara bé, el valencianisme, que té un projecte definit que és construir el país -i no precíssament amb formigó- ha d’entendre que per a dur a terme els seus objectius primer ha d’abandonar alguns tics que l’afeblixen. Caldrà unitat i cohesió d’acord a uns punts bàsics siga quin siga la fòrmula en que s’articule este acord.

L'actitud del PSOE justifica que els partits valencianistes neguin el vot a Joan Ignasi Pla en cas de necessitar-lo per tenir majoria a les Corts?

Glòria Marcos
A hores d’ara ni tan sols sabem si Joan Ignasi Pla serà el candidat dels socialistes valencians a la presidència de la Generalitat. Nosaltres som molt respectuosos amb els processos interns d’altres formacions però ens costa que al si del PSPV-PSOE la situació no és una bassa d’oli. Ara bé, Esquerra Unida no permetrà de cap manera, ni per passiva ni per activa, que el PP torne a governar quatre anys més al País Valencià.

Enric Morera
No vull que, l’any 2007, el president de la Generalitat siga Francisco Camps. Ara bé, no em fa cap gràcia que governen els socialistes de la manera que ho van fer durant els anys vuitanta i principis dels noranta. No vull uns socialistes que ens facen jugades com les de l’estatut.

Agustí Cerdà
Mentre la dinàmica siga 'o recolza a Sagasta o guanya Cánovas', és a dir, o dónes suport al PSOE (aquest que pacta la secessió lingüística, el 5 %, la comodidat) o estàs amb la dreta del PP. El PSOE té carta blanca per fer el que vulga sense pagar penyora. Potser és el moment de ser valent i assumir que ni amb el PSOE ni sense el PSOE tenen remei els problemes del País Valencià. Potser és el moment de tirar pel dret ateses les poques garanties que tindríem donant-li una majoria a Pla, a les Corts, de fer cap pas en la direcció de redreçar socialment i nacional el nostre País.

Joan Francesc Peris
Crec que la resposta està en mans del propi PSPV. És el PSPV el que hauria de girar la seua actual estratègia 180º si vol que tinguem la possibilitat de poder sumar els escons suficients per a que el proper president, 300 anys després de la desfeta d’Almansa, representi al bloc progressista de la societat valenciana. No sols cal una coalició d’esquerra, verda i valencianista que mobilitze pel canvi. Cal molt més. No ha de fer res el PSPV amb el seu propi electorat que a hores d’ara estarà bastant trist i amb tendència a la passivitat? Quin és el programa del canvi, quin el lideratge? Perquè si la mobilització de l’esquerra ha de ser contra el PP i contra un PSPV sucursalista, gris i decebedor la batalla electoral la té guanyada la dreta amb total seguretat.

Eliseu Climent
En el cas que Pla mai pugui arribar a aquesta situació, els partits el votaran perquè no hi haurà més remei. Si es dóna el cas, hauran de participar en un govern que seria més plural, ja que el PSOE no estaria pas sol, sinó controlat per totes les forces de progrés.

Diego Gómez
Aquesta és una pregunta futurible, com futurible és que Joan Igansi siga el candidat del PSPV. Poden passar moltes coses. Les enquestes i estadístiques començaran a manar en la política valenciana. És evident que viurem esdeveniments importants a la societat valenciana i els polítics hauran d’estar a l’altura de les circumstàncies. Un altra qüestió és si aquests mantenen la credibilitat en la nostra societat cada volta més despolititzada.

Pere Fuset
Quan Toni Such i Ignasi Pla opten per assumir el manament que els arriba de Madrid i renunciar a les modificacions que havien anunciat eren conscients de les conseqüències que podien patir. Han estat generosos en clau partidista estatal però han signat el seu sacrifici polític. Com que la militància socialista és intel·ligent vull dubtar que puguen ficar les coses més difícils al canvi polític mantenint als seus dirigents.
Re: l´estatut valencià pactat per PP/PSOE
per guillem 09 feb 2006
Ja està quasi aprovat l´estatut de la vergonya. Un estatut que s´aprovara d´esquena als valencians. El PP vol convocar un referendum a nivell estatal sobre l´estatut català, però ací al País Valencià els mateixos valencians no hem pogut votar pel nostre estatut. L´irracionalitat continua amb aquest estatut, ja que manteneix el secessionisme lingüístic, malgrat L´IVF, els filòlegs i lingüístics, i deu sentències judicials a favor de l´unitat de la llengua. En quan a L´AVL no sabem quina opinió tenen ara, perque no s´han pronunciat sobre la reforma de l´estatut, jo no crec que vullguen un altra visita del Sr. Font de Mora.

L´Estatut de la vergonya tancarà definitivament les portes a milers de valencians, ja que no introdueix cap esmena per una rebaixa real del 5% al 3% de vots per a aconseguir representació parlamentària. Ja que tenir clar que els que estan en les corts valencianes ara no volen a ningú més

L´estatut de la vergonya també recull el nom oficial de Comunitat Valenciana, un nom erradic que ningú ho utilitza, sols el PP i la Generalitat Valenciana, els socialistes alguna volta per a contentar el PP. Ja sabem que no hi ha cap organització política, ni sindical, ni cultural que porte les sigles de Comunitat Valenciana(CV). Però si que estan el PSPV, CCOO del PV, EUPV, ERPV, ACPV, Esquerra i País, Els Verds del País Valencià, etc. Els valencians segueixen preferint les sigles de País Valencià(PV), malgrat que el PP no les acepta, i alguns socialistes que volen contentar al PP .

En quan a l´apartat de finançament en l´estatut de la vergonya no cal ni parlar, ja que sabem que el PP està mobilitzan-se contra l'estatut català, i han dit que l´estatut valencià és un estatut molt bó, aixó vol dir que els valencians no rebrem el que ens toca en finançament, estem segurs que el govern central continuarà administrant els diners dels valencians.

També cal dir que hi ha gent contenta amb aquest estatut de la vergonya. El PP i el Sr. Rajoy estan contents, el Sr. Fraga, el Sr. Santandreu, Sr. Giner, el Sr. Zaplana, el Sr. Camps i alguns socialistes, l´extrema-dreta i algún grupet d' exaltats.Tot no pot ser negatiu sobre l'estatut de la vergonya que s´aprovarà d´esquena als valencians.


Robert Torrens i Taverner
Benigembla, La Marina Alta
País Valencià
Sindicato Sindicat