|
|
|
|
|
Anàlisi :: sense clasificar |
|
Drogas y revolución
|
|
|
per B.R.S. |
08 feb 2006
|
Hola, akest és un breu text ke he escrit sobre un tema ke crec ke pot generar un debat interessant: les drogues i les perspectives ke sobre elles tenim els revolucionaris.
Espero ke no ofengui ningú i ke es prengui com el ke és, una aportació a un debat ke no hauria de fer mal a ningú. |
Entre los sectores revolucionarios existen muchas actitudes respecto a las drogas, desde revolucionarios/as que consumen habitualmente varias drogas, hasta hardliners totalmente contrarios/as a ellas.
¿Qué se puede decir de las drogas, qué representan? Salvo el tabaco (que, como psicoactivo, funciona a un nivel inapreciable) las drogas suponen sensaciones sintéticas: estimulación, relax, desinhibición, etc. Una ayuda exterior para llegar hasta donde, por nosotros/as mismos/as, no podríamos llegar.
¿Es esto revolucionario? Es innegable que, puntualmente, una dosis de paracetamol nos puede resolver un dolor de cabeza, pero ¿vale la pena, desde una perspectiva revolucionaria, sentirnos relajados/as o estimulados/as sólo por una droga? ¿Valen la pena sensaciones sintéticas?
A mi juicio, el dilema en torno a las drogas se clarifica en torno a una hipótesis: ¿Qué haría uno/a si se sintetizara una droga cuyo consumo le hiciera feliz?
Una droga que hiciera felices a las personas sería un alivio para muchos/as. Por otro lado, miles de personas, felices en su individualidad, abandonarían toda tarea altruista, toda movilización política y la izquierda quedaría arrasada.
Este, en mi opinión, es el fondo que subyace en el tema de las drogas: la elección entre una cultura de estímulos sintéticos y de evasión y una cultura de búsqueda de la verdadera felicidad (personal y colectiva) y de enfrentarse a los problemas.
Por último, habría que añadir que todo esto se refiere al consumo de drogas como opción personal legítima, al margen de debates sobre el narcotráfico, la narcoindustria y sus efectos.
No todo el mundo consume drogas con su consentimiento. Las que se toman fumadas (tabaco, hachís, marihuana, crack) se expanden por el aire, intoxicando a quien las respira, provocando la enfermedad y la muerte a cientos de personas cada año. Quienes fuman, al margen de si son o no revolucionarios/as, son personas que no respetan los derechos humanos ajenos y no merecen mayor consideración. |
This work licensed under a
Creative Commons license |
Comentaris
|
Re: Drogas y revolución
|
|
per hektor |
08 feb 2006
|
1 Sensaciones sinteticas: La gente que vivimos en ciudades i usamos internet, hay televisores y demas. Tambien somos victimas de sensaciones sinteticas.
2 Individualidad: Hay muchas drogas que potendian el sentimiento de colectivo.
3 Humo: Los coches, fabricas, ... generan un humo mucho mas nocivo y no veo mucha gente protestando contra ello.
Nuestra cultura ha olvidado que todo tiene unas reglas. No hay un uso controlado de ellas. No tenemos la experiencia de los que antes tomaron para relatarla y enriquecerla. |
|
Re: Drogas y revolución
|
|
per dos cosillas |
08 feb 2006
|
el término sintético está más correctamente aplicado al modo de producción de una substancia que al efecto que proporciona
en relación al efecto quizás habría que hablar de otro modo y si, hay una diferencia entre el placer obtenido mediante una sustancia llamada "droga" que ante una caricia en el momento adecuado (placer asi mismo posible gracias a la ingestión de otras sustancias que no por más comunes dejan de serlo, como haber comido lo necesario)... la diferencia quizás radica en la "sostenibilidad".
en este sentido a veces usar algo tan poco sostenible como forma de empatía como es el mdma (éxtasis, pastillas..) puede recordar que eso existe y motivar una búsqueda más allá de la substancia a través de la memoria emocional a alguien que lo haya olvidado. Y si claro, lo suyo sería nacer con eso y que no nos lo jodiera nada ni nadie, pero en muchos casos no es así.
Lo mismo podría ser aplicado a otras substancias con otro tipo de experiencias o estados de ánimo necesarios o útiles.
...
y si, claro "las drogas" como casi todas las cosas pueden tener repercusiones negativas en la vida, pero también positivas (si tenemos que usar estos términos).
pá acabar: el (ab)uso permite el conocimento (ni que sea de los límites) |
|
Re: Drogas y revolución
|
|
per per casualitat |
09 feb 2006
|
Jo flipo amb els discursos de gent consumidora de drogues sintètiques com l'MDMA o l'MDA que es justifica amb raonaments estranys i rocanvolescos.
No ho dic tant per les contestes d'aquest post sinó més aviat pel que porto sentint a diferent gent consumidora (amb la que treballo) des de fa temps.
Eo... la droga destrossa el cervell. He estudiat neurocirurgia (ho dic només perqué no us penseu que m'ho invento), i l'MDMA aïlla i asseca diferents glandules cerebrals relacionades amb la generació del benestar, exprimint-les i enganxant-s'hi. L'ús reiterat (i no tant reiterat) d'aquestes substàncies provoca la inutilització d'aquestes glandules degut a la falta de reg sanguini que suposa l'aillament a que son sotmeses.
Sobre la revolució no sé que dir-vos... però ignorar el perill que suposen aquestes drogues i la seva relació amb transtorns psicòtics com l'esquizofrenia o la depressió crònica és no voler veure allò evident. És una relació directa i inqüestionable (aneu a fer un vol pels hospitals psiquiatrics, siusplau.)
I no, realment, depressius crònics revolucionaris no en conec a cap. |
|
per per casualitat
|
|
per MIR |
09 feb 2006
|
Estimat col·lega (et puc dir així? jo també soc metge). Primerament diré que moltes de les coses que dius són del tot certes, ara bé: Què me'n dius de la gent jo-només-fumo-porros-tot-el-dia-però-no-prenc-drogues? Per a mí és molt més destructiu (com a persona) algú que va tot el dia fumat sense enterar-se d'una merda que algú que un cop cada dos mesos és pren la seva dosi d'èxtasi per tenir un bon viatge. Hi ha la falsa idea que els porros (haixix o marihuana) no tenen efectes nocius. Bé, potser són menys destructives que la majoria de drogues, però quasi podria afirmar que un 50% dels fracassos escolars són per culpa dels porros i el seu síndrome amotivacional.
Respecte a la relació existent entre entre les malalties psiquiàtriques i les drogues: la depressió i el estimulants sí que tenen una relació, però no és més que la manifestació del seu sídrome d'abstinència, però els síndromes psicòtics i els estimulants no està del tot clar. No s'ha pogut afirmar que els estimulants siguin un factor causal de els brots psicòtics o bé són un factor desencadenant, és a dir, gent predisposada que per culpa d'una ingesta més o menys excessiva d'estimulant desenvolupen un quadre psicòtic.
Trobo que en el món de les drogues hi ha moltes idees preconcebudes falses tant per part del defesnsor afèrrim del consum com per part de l'anti-drogues. Val la pena observar el que passa al teu voltant per treure'n conclusions juntament amb una bona base teòrica.
Respecte a la ralació entre drogues i revolució, bueno, crec que la curiositat per les drogues és quelcom innat de l'home. Ancestral en totes les cultures (el cristianisme divinitza el vi, les cultures indígenes amb la coca, els meditadors de Nepal amb el haixix, etc etc), i per tant no crec que tingui gaire a veure. Ara bé, si ens situem en un context de revolució real, crec que les drogues suposarien més un obstacle que una ventatge, potser més per les persones dintre del gurp que en farien un consum excessiu que per altra cosa. Una revolució es guanya amb el cor i amb el cap, i per tant és important tenir-lo ben sobri.
PD: "¿Que tal si en vez de hablar tanto sobre la guerra contra las drogas hablamos un poco sobre las drogas que podrían acabar con las guerras?" |
|
Re: Drogas y revolución
|
|
per david |
09 feb 2006
|
L'MDMA aporta al consumidor felicitat, perque eleva els nivells de serotonina del cervell, substancia que fa que ens sentim feliços. L'organisme per si sol també es capaç de pujar o baixar els nivells d'aquestes substàncies, igual que també és capaç de produïr una substància semblant a la morfina en casos de dolor extrem. O sigui que les sensacions que tenim sense haver pres drogues també són pura química, i el que fan les drogues naturals com l'herba, també són reaccions o canvis químics. Per això crec que dir que les drogues de síntesi són més perjudicials o que desttrueixen el cervell...no se, no sóc metge, però en consumeixo de fa uns 8 anys i el meu cervell funciona perfectament (cervell, fetge, ronyons...)
Com he dit l'MDMA provoca felicitat, però també empatía i una manera particular de veure les coses i de veure's a un mateix, nous punts de vista, noves qüestions i respostes (no sempre explicables però que queden gravades a l'ànima del que experimenta).Altres drogues també són capaces d'obrir aquesta porta tancada del nostre interior, que guarda molts dels nostres secrets i del cosmos sencer.
Si no ens coneixem primer a nosaltres mateixos, als que ens envolten, l'escència de les coses, la manera de parlar-nos amb l'ànima i no a través d'un forum, llavors no hi pot haver revolució. |
|
Re: Drogas y revolución
|
|
per x |
09 feb 2006
|
La droga no fa estar al 100% i crea uns cercles viciosos de camells-dependencia economica-infiltrats etc que són un cancer per qualsevol moviment serios.
Penseu només en els camells que pululen, molts d'ells fitxats per la policia i que aquesta utilitza la seva debilitat (o ens ajudes o t'enmarronem) per aconseguir informació.
Si no fotem fora la droga dels nostres centres socials i de les nostres festes dificilment trencarem amb un llast que impedeix créixer.
La droga és un enemic de la llibertat individual i col.lectiva
Pd: jo no em drogo pero si percebo les consecuències en companys/es. |
|
Re: Drogas y revolución
|
|
per MIR |
09 feb 2006
|
|
Una altra paradoxa: si estem en contra el capitalisme, per què entrem en el joc de les drogues i la seva economia completament capitalista a l'ombra del sistema? |
|
Re: A "hektor"
|
|
per B.R.S. |
09 feb 2006
|
1) No entiendo a ké te refieres cuando relacionas la televisió en Internet con sensaciones sintéticas, ¿podrías explicarlo?
2)Dices ke hay muchas drogas ke potencian el sentimiento de colectivo ¿podrías citar alguna? Yo, desde luego, no conozco ninguna, pero no digo ke no la haya.
3) dices ke los coches y fábricas "generan un humo mucho mas nocivo" ke el de las drogas y no ves "mucha gente protestando contra ello". Te diré ke, ke yo sepa, el humo de coches y fábricas no es ni más ni menos nocivo ke el del tabaco o el hachís, ya ke se compone aproximadamente de los mismos gases: monóxido y dióxido de carbono. No ves mucha gente protestando contra ello porke no se ve mucha gente protestando contra nada de nada, pero algo, haber, hay. Como ejemplo te diré ke el E.L.F. (Frente de Liberación de la Tierra) tiene una campaña abierta de sabotajes contra los "todo terreno" porke son coches especialmente contaminantes.
Tu comentario final sobre las "reglas", el "uso controlado" y la "experiencia", francamente, no lo entiendo, ¿podrías explicarlo? |
|
Re: a "dos cosillas"
|
|
per B.R.S. |
09 feb 2006
|
Respecto al término "sintético", lo ke intento decir es ke la acción psicoactiva de las drogas es artificial: si te relajas porke te fumas un porro, el T.H.C. es la única causa de tu relax y no un estímulo natural. En ese sentido es "sintético".
No sé a ké te refieres con lo de la "sostenibilidad", ¿podrías explicarlo?
Lo de la substancia y la memoria emocional, por más ke lo lea, no lo entiendo. Si no lo viera con mis propios ojos, apenas podría creerme ke está escrito en la lengua castellana, francamente.
El uso permite el conocimiento, esto es evidente, pero eso no kiere decir ke el conocimiento merezca siempre la pena. Yo prefiero morirme sin saber ké tal sienta una sesión de tortura, la muerte de un ser kerido o ke me caiga agua hirviendo en la entrepierna, por muy interesante ke pueda resultar como experiencia. Y lo mismo te digo de las drogas. |
|
Re: a Mir
|
|
per B.R.S. |
09 feb 2006
|
|
En la teva exposició esmentes un "síndrome amotivacional", podries explicar això? |
|
|
