Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
ZP canvia d’amics
per Miquel	06 feb 2006
Una cosa és clara: dissabte, 21 de gener, al palau de la Moncloa, José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas van arribar a un acord, però no van fer història. Es podrà debatre si el nou Estatut significa més diners o no, si les competències de la Generalitat queden prou preservades o si la fórmula indirecta que s’utilitza al preàmbul acosta Catalunya al seu reconeixement com a nació o si, per contra, liquida per a molts anys qualsevol possibilitat en aquest sentit. Però el que no es pot afirmar seriosament és que aquest Estatut canvie les relacions Catalunya-Espanya. Durant dos anys, el debat polític català ha girat a l’entorn d’aconseguir no solament una major autonomia financera, o més reconeixement simbòlic, sinó la ruptura definitiva del sistema autonòmic, entès com a “cafè per a tothom�. Tots els líders polítics catalans s’han omplert la boca de conceptes com plurinacionalitat o bilateralitat que, vista la solució final, deixen en molt mala posició el catalanisme en el seu conjunt. La qüestió és per quina raó el sistema polític català ha d’acceptar l’autoengany de rebatejar el que és un pacte de legislatura per anomenar-lo “Estatut�. Per a CiU, aquesta petita trampa terminològica pot tenir una utilitat, en tant que s’atribueix la paternitat d’un text que, probablement, acabarà significant algunes millores perceptibles per la ciutadania. De passada, CiU també n’obté dos avantatges polítics; d’una banda, desactiva la principal justificació “nacional� del tripartit, i de l’altra, aïlla el president Maragall. A més, posa en qüestió l’existència mateixa del Govern actual, abocat a una campanya pel referèndum en què uns socis hauran de fer campanya contra els altres. Però és que el PSC també ha vist compromès el seu crèdit com a entitat política diferenciada. La foto finish que citava Miquel Iceta s’ha fet entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas, és a dir, entre el socialisme espanyol en el seu conjunt i CiU, i en el moment de la decisió el socialisme català ha desaparegut completament. L’altre gran perdedor ha estat ERC, que veu fracassar estrepitosament tota la seua aliança estratègica amb el socialisme català primer, i l’espanyol després, amb l’objectiu de transformar profundament l’estructura de l’estat. Finalment, Zapatero ha resultat un personatge que no manté ni promeses ni amistats i, probablement, això ho han entès Mas i Duran i Lleida, però no pas Carod-Rovira ni Puigcercós, que, simplement, han estat enganyats.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more