|
|
|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Andalusia, a l'hora de la Reforma Estatutà ria
|
|
|
per AndalucÃa Libre |
03 feb 2006
|
|
La discussió sobre la Reforma Estatutària andalusa és l'embolcall polític-jurídica d'altra qüestió més substancial i permanent: el debat sobre la situació i naturalesa d'Andalusia i del poble andalús, la delimitació de les seves necessitats i objectius i la determinació dels mitjans efectius a exigir i conquistar per a resoldre unes i arribar a els altres... |
|
La Rematada
Misèries d'Andalusia
ANDALUSIA, A L'HORA
DE LA REFORMA ESTATUTÀRIA.
AndalucÃa Libre
La discussió sobre la Reforma Estatutà ria andalusa és l'embolcall polÃtic-jurÃdica d'altra qüestió més substancial i permanent: el debat sobre la situació i naturalesa d'Andalusia i del poble andalús, la delimitació de les seves necessitats i objectius i la determinació dels mitjans efectius a exigir i conquistar per a resoldre unes i arribar a els altres. Comporta ineluctablemente una reflexió i definició connexes quant als principis a defensar i l'estratègia a construir sobre com afrontar des d'una posició d'esquerra andalusa conseqüent la nostra doliente relació amb Espanya i sobre les formules per a solucionar-la radicalment. La col·lecció d'ANDALUCIA LIBRE està repleta de tractaments i pronunciaments referent a això (veure enllaços) des de diversos tons i enfocaments; aportant successives anà lisis de conjuntura i sectorials encara a risc de repetició i proposant alternatives. De fet -i com hauran advertit qui ens hagin seguit amb regularitat- els nostres textos en tot aquest temps dedicats a altres situacions nacionals -singularment, les d'Euskadi i Catalunya- també han estat elaborats sempre des d'una perspectiva nacional andalusa, amb la intenció priorità ria d'acompanyar, complementar i desenvolupar a la calor de l'actualitat en les tasques exposades els explÃcitament dedicats a la nostra Pà tria.
A sino només hem seguit amb detall aquà la generació i plasmació de les propostes de reforma estatutà ria o els discursos polÃtics de les diferents formacions polÃtiques d'Andalusia; també hem acumulat articles en la mesura de les nostres forces sobre la situació socioeconòmica andalusa, la nostra relació econòmica i fiscal amb Espanya o la inserció andalusa en la Unió Europea, entre altres temes, intentant en tots ells plantejar en conjunt una postura andalusa pròpia, global i coherent com contribució a la reflexió i ubicació polÃtiques de la nostra esquerra.
In aquesta hora, en la qual el debat estatutari andalús es troba en una fase processal important, a les vespres d'entrar en el terreny de les definicions, procedeix realitzar un repàs sincer i à dhuc desabrido del context nacional que es desenvolupa i d'alguns elements destacats de l'exterior que ho condicionen.
MANQUES SUBJECTIVES EN UN MOMENT CLAU
Dus elements de preocupació des d'un punt de vista d'esquerra andalusa se superposen avui en aquest moment polÃtic.
Grave és l'atonia i desinterès popular que està desenvolupant els seus treballs la ponència estatutà ria. Un fenomen achacable tant al passat nacional acumulat -amb la seva cà rrega adjunta de fatalisme, clientelismo i atomització social- com al mètode procedimental narcotizante assumit fins a ara al unÃsono per les quatre forces parlamentà ries (PSOE, PP, PCE-IU, PA) i sobretot i especialment als seus notòries i substantives coincidències de fons en discursos i propostes. La imatge general resultant és la d'un immens paripé que resulta llunyà i desafortunadament indiferent al comú dels andalusos. En resum, un debat crucial sobre el present i el futur del poble andalús (sobre les seves condicions de vida i treball i sobre les seves expectatives de dignitat i normalització nacional), que li afectarà decisivament a l'hora de viure i de lluitar en el futur, està passant amb levitat, sense que la majoria social sigui conscient que -tal com va ocórrer amb la Transició, el 28-f o el Pacte de la Moncloa- els seus efectes seran perceptibles per a bé o segurament per a malament, durant un llarg tros.
Aun més greu, si cap -vist el quadre des d'una opció d'esquerra, és a dir, independentista- és l'extrema debilitat de les veus que contraposin a la nova esbandida estatutari en curs una real i coherent alternativa d'esquerra i nacional, subministrant a la nostra classe obrera i al nostre poble amb credibilitat i rigor materials per a entendre el que s'està jugant i lÃnies d'actuació polÃtiques per a acumular forces i sustentar aixà la seva resistència perllongada fins a poder passar a la contraofensiva.
Referent a això convé recordar que repetides enquestes sociològiques d'adscripció nacional -traduïdes aquà de percentatges a nombres absoluts per a fer més perceptible la seva entitat i sobretot la seva potencialitat polÃtica- ens confirmen l'existència a Andalusia fins i tot avui -després de 25 anys de reculada nacional i renovat adoctrinament oficial espanyol sota l'empara autonomista- d'uns mÃnims d'entre 150.000 a 575.000 andalusos -segons les fonts que es prenguin com referència- que 'només se senten nacionalment andalusos i que no se senten espanyols'. Andalusos -que, a més, se situen social i ideològicament en l'esquerra- que han arribat a aquesta consciència habitualment per si mateixos i que la mantenen tozudamente malgrat la apabullante pressió espanyolista i malgrat l'absència de referents polÃtics visibles que assumeixin aquesta coherent i nÃtida definició i a la falta absoluta de tot tipus de suports medià tics o institucionals. Andalusos que connecten i interactuen amb uns altres entre 900.000 i 970.000 més, en els quals la consciència nacional resisteix enfront de l'alienació nacional: són els quals es consideren 'més andalusos que espanyols'. Sumades ambdues franges sociològiques, estem parlant de la respectable xifra d'entre un milió i milió i mig d'andalusos sobre una població resident a Andalusia de 7.867.000 . La nostra realitat soci-econòmica nacional suma a aquesta dada altres abundants i plurals motius d'insatisfacció social que habitualment no tenen llera i forma d'expressió.
Que aquesta prometedora base sociològica nacional persisteixi socialment desestructurada i polÃticament òrfena sense capacitat de visualitzar-se i de condicionar el futur nacional, depèn, entre uns altres, de tres factors polÃtics subjectius simultanis -que tractem en ordre i amb extensió que no impliquen necessà riament jerarquia ni preeminència- que coadjuven a aquesta desfavorable situació.
1º. L'ESQUERRA NACIONALISTA I INDEPENDENTISTA. Las manques polÃtiques, ideològiques i organitzatives de les petites organitzacions d'esquerra independentista i/o nacionalistes existents, atentes preferentment a si mateixes i a preservar la seva rutina i cohesió internes heretades. Sense pretensió exhaustiva i només com apunt simptomà tic de la seva debilitat polÃtica, cap citar que, afectades paradoxalment d'un persistent complex d'inferioritat nacional, encara avui algunes dilapiden esforços a emparar obstinacions esotèriques com determinar com cal escriure en una inventada ad hoc "lengua andaluza"(2) i en difondre-la (cas de Nación Andaluza, esquerra independentista; o Asamblea Nacional de AndalucÃa, soberanista)(3), convertint aquest entreteniment en senyal d'identitat per a sorpresa i conya aliena i conseqüent perduda d'autoritat polÃtica. O bé -en altre exemple de mimetisme en aquest cas esencialista- segueixen encapsulades reivindicant com referent a la manera foral a les Capitulaciones de Santa Fe de 1492 sota la bandera de la mitja lluna (cas de Liberación Andaluza, independentista), confonent pertinaçment els seus 'andalusÃes' imaginats i el seu 'AL Andalus' enyorat i perdut amb els andalusos i l'Andalusia realment existents; que són els quals cal organitzar i motivar per a la seva independència nacional i emancipació social. Les seves deficiències cròniques expliquen que en les seves successives compareixences electorals els sufragis rebuts, encara en el seu molt modesta quantitat, hagin d'adjudicar-se més a un suport genèric dels votants a la independència i sobirania nacional, associats a la seva imatge i denominació, que a una identificació polÃtica especÃfica i sòlida.
A sidoncs, encara agrupant en el seu conjunt militants individualment capaços i lliurats, els seus dèficits polÃtics col·lectius respectius -en cada cas, amb les seves particularitats- minven substancialment la seva capacitat d'atracció, audiència, influència i polarització polÃtiques i subsidià riament la seva estabilitat reduint-les a l'estancament i aixà ocorrerà fins que no siguin saldats i resolts.
2º. LA CUT-BAI. Il descrèdit ètic i polÃtic d'una CUT-BAI que es presenta a si mateixa sense cautela com "nacionalista d'esquerra" i no obstant això s'hagi apoltronada des de temps immemorial en la molt espanyolista i reformista IU com 'adorn esquerrà intranscendente' al servei del PCE (fins i tot quan han ocupat escons parlamentaris, ara perduts) i per tant en la incoherència entre paraules i fets; gastant abundant saliva en insinuacions i sobreentesos però retrocedint sempre a l'hora de convertir-les en actes. Una CUT inoperant per seguidisme a un gastat discurs despechugado que duu 25 anys repetint-se -amb algun afegit a manera de retales, pres d'aquà o d'allà - en un exercici persistent de sordera i indiferència polÃtiques abans de res el que no siguin expressions d'adhesió infrangible. Una organització que es ressent de provada incapacitat fins a la data per a renovar la seva imatge, exercir la reflexió col·lectiva, actualitzar anà lisi, transcendir la seva tradició i les seves limitis, superar interessos egoistes de curt abast o tenir alguna iniciativa polÃtica nacional que vagi de fet més enllà de signar algun paper, ajuntar algunes sigles després d'una pancarta o participar en les recurrents conspiracions internes d'IU. No hi ha millor exemple de les seves manques que no pugui si més no evitar que se li colin de rondón -potser per qui tenen en la seva seno dobles o triples lleialtats polÃtiques orgà niques- consignes espanyolistes com la demanda de la "III Republica Confederal Espanyola" (sic) o que no tinguin escrúpol a fer manifesta ostentació simbòlica d'incoherència polÃtica utilitzant la bandera espanyola tricolor en despatxos i marxes.
Con aquesta situació i aquesta fama, mentre segueixi congelada en aquest limb autoconstruido i sota el patronatge d'IU, el que allà resta de valgut en el concret després de filtrar els seus molt diverses experiències municipals o la seva influència i combatividad sindical -al marge de l'estancament de la seva anà lisi i la necessitat d'actualitzar el seu discurs i practica- i el grup de militants i simpatitzants que ho encarnen, no poden aportar el que haurien d'haurien de la construcció d'un projecte d'esquerra andalusa d'abast i ambició nacional, polÃticament coherent i articulat.
3º. LA “EXTREMA ESQUERRAâ€? ESPANYOLA EN ANDALUCIA. Il tremend cost per a Andalusia i la seva classe obrera del sucursalismo polÃtic, ideològic i orgà nic espanyol de les restants forces d'esquerra actuantes a Andalusia, especialment del que es coneix com "extrema esquerra"; siguin aquestes de matriu postestalinista, d'alguns dels diversos 'trotsquismos' existents o mixta; tant pels seus efectes en si mateixos com per les seves profundes influències negatives per acció i omissió en els dos factors polÃtics anteriorment citats.
Resulta alliçonador sobre l'esterilitat del sucursalismo espanyol d'aquesta esquerra i sobre la seva pobresa i regressió polÃtiques -fins i tot en relació a anteriors experiències històriques emanades a Andalusia d'aquest camp- que el debat estatutari andalús no hagi merescut per la seva banda fins a ara la menor atenció o reflexió que mereixi tal nom ni hagin produït gens de valor sobre la qüestió nacional andalusa, sigui per desinterès o per incapacitat; tal com és fà cil comprovar visitant els llocs d'aquelles organitzacions que tenen alguna implantació, per minúscula que sigui, en la nostra Nació com Corriente Roja, El Militante, En Lucha, Espacio Alternativo, Nuevo Claridad, PCPE o PRT-IR. L'assumpte no és òbviament literari sinó polÃtic, perquè altres temà tiques o realitats sà que provoquen de la seva part tractaments regulars, al marge de l'afortunats o no que siguin els seus resultats. El cas denota prioritats i percepcions i evidencia les conseqüències finals bé d'acceptar com una mica natural el dependre de caps espanyols (com si això tingués una mica que veure amb formar part d'una Internacional o ser internacionalista), bé de pensar de fet com espanyols i no com revolucionaris andalusos; confonent internacionalismo amb nihilisme nacional, estatalismo o cosmopolitisme.
Aun pitjor és el balanç quan es fa l'exercici de repassar el que aquestes organitzacions han escrit -quan ho han fet- sobre els processos polÃtics basc o català i analitzar-lo des d'una perspectiva d'esquerra andalusa i dels interessos nacionals d'Andalusia. I si a això se li afegix la hipocresia o el cinisme amb el qual pretendre conciliar els seus discursos amb la seva realitat quan es dóna el cas que al que s'ha dit se suma a més una pertinença subsidià ria a IU, el panorama adquireix ja llavors perfils ètics i polÃtics desoladors que raguin el patètic.
Il fruit de tot això és una esquerra impotent, mÃnima; que de tan dependentista resulta d'una agenda, un discurs i una formació polÃtiques gairebé alienÃgenes i actua com si estigués establement recién trasplantada; que viu i es baralla en un gueto compartit, capta i crema joves en un cicle sense fi, sense sortir mai de l'extrema marginalitat i que resulta absolutament incapaç de generar pensament subversiu per a actuar polÃticament en la seva realitat nacional, sintetitzant ensenyaments i integrant experiències. Una esquerra que parla de 'Revolució' a troche i moche i que pretén formar militants per a dirigir-la, segons diuen, però després els educa en 'no anar ni a mear' sense permÃs i acord del Centre respectiu -se situï aquest a Madrid, Bilbao o Londres- i a més a ritme parell.
Ona esquerra sectaria, que bé nega a Andalusia com Nació entre 'mantras' recitats a ho Hare Krishna, que presenta com cites de Lenin o Trotsky -transmutados de la seva mà de militants en oracles- o recorre fins i tot sense apunto de vergonya històrica a la vella definició escolástica de Stalin (amb una desfachatez que sovint neix d'una ignorà ncia usualment proporcional a l'ego d'algun dels petits santones locals a cà rrec de les respectives sucursals) o bé espera, segons el seu costum, que els independentistes andalusos tinguem 10.000 militants organitzats en aquells dies fer-nos 'entrisme' o demanar-nos el vot després de la prèvia i inevitable ‘sesuda critica' però que, fins a llavors, no ens reconeix com Nació o en tot cas 'no nació com, per exemple, Euskadi o Catalunya' que si són als seus ulls 'nacions de debò' (encara que també les vulguin a Espanya).
Ona esquerra esclerótica que segueix pensant el nacional o el independentismo com 'cosa de burgesos' o 'petits-burgesos' o fins i tot 'xenòfobs', amb els quals en tot cas cap transigir muntant un 'micro-Front Popular', però no infectar-se 'assumint la seva ideologia antiproletaria'; encara que després resulti que no hagi susdits burgesos, ni grans ni petits, en carn i os i que qui reclamen la independència siguin socialment treballadors o desocupats i d'esquerra. Una esquerra de pensament feble que fent apologia de l'alienació espanyolista es pretén i es creu 'avantguarda' i exerceix de fet com 'retaguardia'; que pontifica amb desenvoltura sense atendre al balanç històric o a l'experiència revolucionà ria comparada, sense aprendre gens de com s'han construït les avantguardes.
Ona esquerra que de fet defensa a Espanya, sense parar esment alguna a la realitat andalusa en la seva globalitat i en el seu esdevenir històric o entendre gens fins i tot de la dinà mica de les relacions existents entre les diverses nacions de l'Estat espanyol que fa obligat assumir des de l'esquerra andalusa l'objectiu de la destrucció d'Espanya, fins i tot per a poder reconstruir noves relacions de fraternitat, des de la independència nacional respectiva.
Ona esquerra que no s'enfronta honestament a la realitat nacional d'Andalusia, assumint-la i entenent-la com el seu espai d'actuació subversiva, el que implica treballar per un projecte nacional alternatiu de continguts socialistes i construir-se com organització andalusa independent; que es limita a camuflar la seva españolismo i la seva dependentismo recalcitrantes sota el recurs oportunista a l'onejo de verdiblancas o l'afegit de adjetivaciones andaluses a la seva denominació d'origen, per a acabar sempre buscant alguna manera de justificar l'à mbit estatal de la respectiva organització -cridi's de la manera que sigui i encara que admeti excepcionalidades formals per als seus bascos i/o catalans- on abrigallar-se sota la paternal protecció dels seus caps i la falsa seguretat de la dependència.
Ona esquerra que, després del tramiti doctrinal rutinari de citar l'autodeterminació, normalment associada restrictivament a un hipotètic i formulari referèndum, conclou sempre amb el seu corol·lari aparentment inevitable: la defensa de la unitat d'Espanya; com si anà lisi, tasques, estratègies i objectius poguessin dissociar-se artificiosamente a voluntat i no tinguessin relacions i coherències inherents. Una unitat unionista, per cert, que presenten indiferentment en forma republicana espanyola, sigui 'federal' o 'confederal' -denotant de passada no tenir ni idea del que és una Confederació- perquè l'important als seus ulls és defensar el mantenir Espanya i davant aquest objectiu cedeix qualsevol escrúpol de mÃnim rigor polÃtic conceptual.
In resum, una esquerra que suma a les dificultats globals que imposa a escala mundial i continental el segle XXI una inadequació essencial addicional inesquivable que fa polÃticament inútils els constants sacrificis i accions combatives de molts dels seus militants i que, malgrat la seva voluntat subjectiva, la converteixen avui en un factor retardatario -a menys d'una ruptura honesta amb les seves actuals premisses polÃtiques i instà ncies orgà niques- de necessà ria superació per a avançar cap a un possible transito socialista, que a Andalusia és una mica indissociable de l'Alliberament Nacional i implanteable sense el seu desenvolupament.
LES FORCES DEL REGIMEN: LES SEVES COINCIDÈNCIES.
Prostint al costat de qui sostenen polÃticament al Règim procedeix qualificar l'abast dels seus acords i de les seves diferències. Definir l'abast i entitat d'uns i d'unes altres, sabent distingir el que hi ha de conjuntural, accessori o oportunista del que es pretén amb algun fons, resulta necessari per a poder comprendre tant els seus jocs particulars com els seus interessos comuns a l'hora d'intentar llegir la situació global i intentar conseqüentment elaborar un discurs propi davant ella.
Las quatre forces representades en el Parlament andalús (PSOE, PP, PCE-IU i PA), a partir de l'exposat en les seves respectives Propostes de Reforma Estatutà ria (4) -que és licito suposar que recullen els seus plantejaments mà xims-, de l'Informe de la Ponència parlamentà ria i de les seves declaracions públiques coincideixen en:
1º. El rebuig al dret a l'autodeterminació d'Andalusia com dret efectiu a reclamar i decidir lliurement si escau la seva independència nacional.
2º. La renúncia a la Sobirania Nacional d'Andalusia per a decidir lliurement sense lligaments ni coerciones externes l'à mbit i abast de les seves decisions i competències polÃtiques nacionals i el seu model social i econòmic.
3º. El suport i aval a la españolidad com marc estatal inqüestionable d'Andalusia i definició adjudicada als andalusos, impedint aixà la seva recuperació històrica i normalització cultural.
4º. Un balanç polÃtic positiu i explÃcitament legitimador de l'Estatut de Carmona de 1981 -del que són corresponsables- i de la trajectòria històrica de l'autonomia andalusa sota la Constitució espanyola de 1978(5)
5º. La inserció de la reforma estatutà ria andalusa en el marc estricte de la Constitució espanyola, subjectant-se a les seves il·legÃtims i leoninos procediments, a la seva preeminència sobre qualsevol procés nacional constituent i a una lectura restrictiva i literal de les seves disposicions.
6º. L'acceptació del marc capitalista i neoliberal de la Unió Europea i la inclusió depenent d'Andalusia en la seva seno, sense capacitat efectiva alguna de defensa dels seus interessos nacionals.
7º. La formulació retòrica de drets socials en el text estatutari, sense després disposar de poders ni competències reals per a fer-los efectius.
8º. El rebuig a la Sobirania fiscal andalusa i al disseny d'un model -almenys transitori- de relació polÃtica i econòmica bilateral amb Espanya que serveixi eficaçment a la devolució i compensació dels recursos andalusos històricament espoliats per Espanya i sustenti un desenvolupament industrial i econòmic andalús que trenqui amb la dependència.
El greuge comparatiu
Las quatre forces citades comparteixen una fonamentació espanyola i espanyolista del greuge comparatiu.
Si a Catalunya les formes del greuge comparatiu allà operants funcionen usualment en termes de reclamar simultà niament 'no ser menys que Euskadi' i 'més que la resta', encara que això es concreti per sota d'una adequada satisfacció dels drets i aspiracions catalanes.
Si a Euskadi, per la seva banda, domina la concepció que els bascos han de tenir i mantenir a Espanya una situació de privilegi especial i única i a això vinculen la seva continuïtat a Espanya.
En Andalusia, per contrast, el nord polÃtic del discurs compartit del Cuatripartito no és reclamar els drets i poders que Andalusia necessita sinó 'no tenir menys' que el que tinguin altres, com Catalunya o Euskadi, 'sempre que tot això se situï dintre de l'admissible per a la preservació d'Espanya' i la seva preeminència, diluint sempre al mà xim i en el que els sigui possible la nostra personalitat nacional especÃfica a l'empara de la multilateralidad o dels 'reclams federalistes', com formes de situar-se en posició subordinada a l'empara espanyola. D'aquesta forma usen i utilitzen repetidament a Andalusia al servei d'Espanya i la deixen sempre desarmada al pairo dels pactes possibles basc-espanyols o catalano-espanyols.
Ni se'ls passa per la imaginació al Cuatripartito advertir que Andalusia -per la seva mateixa realitat nacional singular com nació empobrida subordinada- pogués 'requerir més' i treballar conseqüentment perquè Andalusia reclamés i aconseguÃs d'Espanya 'més' que Catalunya o Euskadi; no per guanyar a uns altres en una estúpida carrera de metes arbitrà ries sinó perquè això és el procedent atenent a les realitats, drets i necessitats andaluses i especialment a les de la seva classe obrera i la seva pagesia. Mai, cap dels quatre, ha admès que la forma d'afrontar en clau nacional andalusa la demanda de privilegis des d'aquestes altres dues nacions hagués de fer-se utilitzant la nostra força objectiva com Nació per a condicionar el nostre acord tà ctic i transitori a qualsevol reequilibrio provisorio a una simultaneja i engruixada compensació polÃtica excepcional espanyola per a Andalusia i no a una nova reordenació espanyola.
La concepció espanyolista del Cuatripartito duu amb si trà giques conseqüències per a Andalusia. La seva sucursalismo espanyol o la seva submissió els impedeixen assumir que la defensa conseqüent de la nostra Nació impliquen, primer, la deslleialtat conscient i explicita cap a Espanya i com a conseqüència, segon, l'oposició combinada i permanent als dos models actualment operatius d'Espanya, per antitéticos als interessos nacionals andalusos: sigui la "Espanya Nacional", que anima el PP; sigui la "Espanya Plural" del PSOE, IU, BNG, CIU, ERC, ICV-EUiA o PNB -en les seves diverses lectures- que malgrat les seves divergències, tenen en comuna donar-se suport sobre el no reconeixement de l'entitat polÃtica nacional d'Andalusia i l'aposta per la perpetuació de la nostra supeditación econòmica nacional (i la preservació d'Espanya com Estat capitalista).
LES FORCES DEL REGIMEN: ELS SEUS MATISOS.
A partir d'aquestes coincidències, les quatre formacions juguen i despleguen els seus interessos particulars, segons sigui la seva força i situació.
Las dos minorità ries, PCE-IU i PA, intenten superar la dificultat que la seva absència de projectes polÃtics realment alternatius propiciïn la seva digestió polÃtica per l'eix central PSOE-PP i conseqüent desaparició d'escena. Ambdues caminen a la recerca de protagonisme.
Il PCE-IU
Il PCE-IU, en permanent cabriola d'esquizofrènia polÃtica, intenta amagar en tant que sigui possible en el debat polÃtic andalús la seva condició de soci estatal de confiança i satèl·lit municipal del PSOE, menyspreat com compinche en la Junta d'Andalusia només per la seva reculada electoral i subsegüent marginalitat parlamentà ria.
También recorre a tots els mitjans al seu abast i especialment a la retòrica del greuge comparatiu en forma espanyolista ("L'Estatut andalús no pot suposar una traïció al 28-F ni cedir un sol mil·lÃmetre respecte a Catalunya", Antonio Romero dixit), per a difuminar el seu acord i suport estatal al model afavorit pel govern tripartitt català presidit per Maragall (PSOE), procurant no donar-se per al·ludits ni pel protagonisme en la seva gestió del seu soci català ICV, encarnat en el conseller Saura ni per l'entusiasta coresponsabilitat del seu referent català , EUiA -herències totes de l'antic PSUC- especialment implicats ambdós en la venda des d'una presumpta esquerra del discurs social-liberal, antiandaluz i fil-Bossi de la Generalitat Tripartitda.
Els andalusistes
Il PA, pel seu costat, ha d'intentar fer oblidar la seva història passada i recent en la qual destaca una col·laboració mercenà ria amb el PSOE en Gobierno andaluz el de vuit anys de durada, inaprensible en resultats més enllà de les col·locacions obtingudes en l'aparell institucional de la Junta i significatives aliances municipals amb el PP. A més, la victòria per la mÃnima de l'actual secretari general Ã?lvarez en l'ultimo Congrés nacional andalusista ha donat pas immediatament a un rosari de crisi i enfrontaments provincials entre els diversos grups d'interès interns del PA sense cap contingut polÃtic i amb molt desagradables denúncies publiques i fins a judicials de amaños congressuals incloses. A això cal afegir la recent escisió i perduda del Grup municipal d'Algesires, ara aliat del PSOE després d'haver-lo estat del PP; la crisi a Sevilla després de la denúncia pel PA de corrupció del PSOE en el seu Ajuntament acabada amb la dimissió dels denunciadores entre sospites de pactes creuats i el llast de casos com el de Marbella, entre uns altres.
Les seves propostes i el reconeixement de la Nació
Las proposades de reforma estatutà ria presentades per ambdós en el Parlament andalús denoten a més un nivell polÃtic i professional Ãnfim en els seus aparells respectius, que per la seva extrema levitat conceptual i incompetència tècnica sorprendrà fins i tot a qui tinguessin per endavant les pitjors opinions sobre la naturalesa polÃtica d'ambdues formacions, avalant la impressió que la selecció negativa assentada en les lleialtats primera com criteri de configuració interna, tant en un com en un altre. Cap dels seus respectius redactors es mereix un només euro dels quals cobra; tant si ho fa en qualitat de "polÃtic com si es camufla després del retolo de "tècnic .
El text del PCE-IU és aixà una successió de retales redundants enfilats sense si més no coherència formal i engreixat en paginas a força d'incrustacions retòriques i el del PA una sèrie intel·lectualment anémica de peticions de "reforçament" competencial inconcret, sense vertebració ni eix polÃtic algun, que mostra una indefinició pasmosa. Els dos denoten una abracadabrante ignorà ncia tant de l'escenari polÃtic com de la tècnica constitucional i una pavorosa falta de substà ncia, que provoquen vergonya aliena; més encara si se'ls compara amb els quals s'han vingut produint en altres nacions (i que ja posats podien haver-se pres la molèstia de llegir amb major atenció i davant el dubte, si no els entenien, millor copiar amb major descaro, que produir el que han produït). De fet, de la seva lectura es desprèn que sembla que, almenys de moment, no saben si més no 'què demanar' ni 'com demanar-lo' o que simplement -sabent que en ultima instà ncia estaran al que PSOE i PP acordin i PSOE decideixi- no els importa massa.
Lo dita explica que ambdós, reiterats capdavanters del pragmatisme, s'hagin paradoxalment parapetat fins a la data sota la defensa d'una qüestió com la definició com Nació d'Andalusia en el text estatutari com principal i gairebé únic element diferenciador de la seva part enfront de PSOE i Pà g.
Asi el PCE-IU ha dit -Romero, novament dixit- que "IULV-CA no està disposada a 'renunciar' a aquesta denominació i sol·licitarà fins i tot la modificació de l'article 2 de la Constitució perquè pugui 'tenir punta'". El PA -encara més contundent- ha proclamat que "no signarà la reforma de l'Estatut si aquest no defineix a Andalusia com nació", considerant-la qüestió irrenunciable.
Per descomptat, el mateix Portaveu Romero ha dit a continuació que la definició d'Andalusia com nació constituïx per a IU una "pòlissa de segur per a la unitat d'Espanya" i una garantia enfront dels "estirades dels nacionalistes", deixant clara la seva españolidad i com és l'abast de la seva conversió i el PA diu, pel que li toca, sentir-se "plenament vinculats" a Espanya. També cap recordar que no fa molt, el PA defensava en els seus primers papers sobre l'Estatut la definició d'Andalusia com "nacionalitat històrica" i que el PCE-IU -amb l'inefable Romanà al capdavant- ha passat successivament a pas de cà rrega de la "nacionalitat en construcció" a la "nacionalitat", després a la "comunitat nacional" (eufemisme posat en circulació pel pSOE basc enfront del Pla Ibarretxe) i ara a la "nació" (just quan ho assumia per a Catalunya el PSOE català ) seguint picaramente el ritme i les duplicitats del PSOE.
El PSOE i el PP
Chaves ja deixo dit referent a això al presentar la proposta de reforma andalusa del PSOE que "Andalusia és una part substancial d'Espanya i no entenem el nostre esdevenir històric al marge de la nació espanyola. Som Espanya i tenim una idea activa d'aquesta pertinença", reiterant per enèsima vegada la seva españolismo. El seu problema aquà és que el PSOE català -atenent a altre ordre de prioritats polÃtiques substantives i especialment a la necessitat de mantenir la seva aliança amb ERC que tants rèdits li provoca- ja va assumir la integració en la seva reforma estatutà ria del reconeixement simbòlic nominal de la nació catalana. Fet això li resulta relliscós i difÃcilment argumentable explicar perquè assumeix a Catalunya el que no vol fer a Andalusia.
L'escenari estava doncs bé amatent perquè PCE-IU i PA utilitzessin aquest assumpte com element referencial per a donar-li rellevà ncia a les contradiccions del PSOE, aparentar major coherència i resistència nacional i particularment pressionar a Chaves perquè els tingui en compte, especialment a l'efecte d'imatge, integrant-los en les negociacions priorità ries del PSOE cara al Pà g. El ultraespañolista PP, per la seva banda, encara que ja denomina a Andalusia com "nacionalitat històrica" -una vegada que aquest acabo s'ha devaluat- segueix ferm que "l'única nació possible és Espanya" -que és la denominació que polaritza i delimita simbòlicament a nivell popular- perquè no oblida que no cap una nació dintre d'altra nació; en el que no deixa de coincidir amb el substrat espanyolista del PSOE andalús.
Sea com anà s i encara percebent el seu abast i les seves motivacions reals, no deixa de ser una mica positiu que PCE-IU i PA hagin condicionat amb tanta claredat la seva sustentació a l'Estatut al reconeixement de la Nació andalusa. Els independentistes andalusos -que si creiem que Andalusia és una Nació, sabem totalment el que això significa i vam actuar polÃticament en conseqüència- fixarem des d'ara en 'lletres de bronze' aquests compromisos públics assumits per PCE-IU i PA i els hi recordarem eternament enfront de possibles amnèsies sobrevingudes; especialment si es dóna el cas que el nou Estatut arriba a votar-se, tant en els Parlaments andalús com espanyol i després posteriorment al ser sotmès a Referèndum. A més, aquest reconeixement d'Andalusia com Nació no és fà cilment reversible per la seva banda i una vegada fet -encara que sigui de la forma que ho ha estat- és més fà cil plantejar-li des de l'esquerra independentista la seva evident conseqüència: que una Nació sense Sobirania Nacional és una nació castrada i per tant procedeix posar remei a aquesta mutilació; corol·lari que és el que precisament temen i rebutgen tant PSOE com PP (i alguns altres aprenents de bruixot).
EL NUCLI DE LA QÜESTIÓ
Aunque als independentistes andalusos ens agradaria que el debat actual sobre Andalusia respongués a motivacions, dinà miques i claus essencialment andaluses, això no és avui desgraciadament real. Perquè això fos possible hauria d'hauria d'haver, almenys, un grup parlamentari d'Esquerra independentista en el Parlament andalús i no ho hi ha. De fet, si aquest grup existÃs -per modesta que anés inicialment la seva presència- cap afirmar que canviaria automà ticament tota la realitat polÃtica de l'Estat espanyol; aixà que estem parlant de ‘paraules majors'. Per contra, avui estem davant una configuració dominada pel sucursalismo espanyol i conseqüentment són els problemes i ritmes estatals els quals predominen sobre els interessos andalusos.
Pllaura comprendre la situació, toca tornar la vista enrere i fer un brevÃsimo repà s sobre l'articulació del Règim espanyol.
Durante la Transició, els postfranquistas -amb la Monarquia al capdavant- van arribar a un acord de fons amb les forces d'esquerra reformista espanyola -PSOE i PCE- i amb les expressions polÃtiques de les burgesies nacionalistes de les industrials Catalunya i Euskadi. En canvi de la possibilitat d'inserir-se en la gestió de l'Estat espanyol i d'uns espais d'administració propis, ambdues parts es van confabular per a assegurar la preservació dels interessos capitalistes essencials i de la perpetuació del repartiment de papers nacionals derivat del desenvolupament històric desigual i combinat del capitalisme espanyol, directament en contra d'Andalusia. Ambdues parts -cadascú des dels seus à mbits- es van encarregar de desactivar la mobilització social per a obrir pas a la reestructuració neoliberal i de desactivar en el que estigués en la seva mà els moviments populars per la Sobirania Nacional i l'exercici de l'Autodeterminació. La Reforma li va guanyar a la Ruptura.
Il tracte en el nacional incloïa la concessió d'una autonomia privilegiada a Catalunya i Euskadi.
En canvi d'acceptar l'abandó de l'autodeterminació i l'escisió de Navarra, el paquet adjudicat al PNB incloïa a més, amb l'excusa dels "drets històrics", la concessió d'un règim fiscal excepcional que li permetés un marc tributari especifico i un finançament sobredotada, que també se li reconeixia a la Navarresa sota control espanyolista. Era la forma de premiar i sostenir a qui es preveia com aliats en la difÃcil i perllongada tasca de combatre a un moviment popular particularment fort com era el basc. La Constitució espanyola incloïa aquest disseny i aquesta discriminació escalonada. Després, el procés andalús que va conduir a la victòria del referèndum del 28-f de 1980(7) va alterar parcialment el quadre previst, encara que fora també immediatament controlat i defraudat. A continuació, PSOE i UCD (l'antecedent de l'actual PP) van decidir a través dels pactes autonòmics diluir i desactivar polÃticament el cas andalús -per al que van contar amb l'entusiasta col·laboració de PCE i andalucistas- i van estendre des de dalt a tot l'Estat espanyol en diverses fases un model autonòmic homogeni similar. El Règim espanyol va adquirir caracterÃstiques federals de fet, en la forma d'un federalisme cooperatiu i d'execució.
Il transcórrer del temps, els canvis polÃtics produïts, la integració en la Unió Europea i el desgast del Règim ha vingut a produir en l'ultimo perÃode una sèrie de fites polÃtiques com la presentació i rebuig del Pla Ibarretxe i els processos català i andalús(8).
Aunque el seu à mbit de causes i implicacions polÃtiques nacionals i estatals és molt ampli, tots ells responen de diversa manera a quatre à rees problemà tiques que vénen impreses en la naturalesa polÃtica del Règim espanyol a partir del seu rebuig consubstancial a admetre la seva disgregació estatal. A saber:
1ª. La definició de la titularitat de la Sobirania Nacional.
2ª. La delimitació competencial i la conseqüent possibilitat de decidir o no nacionalment polÃtiques pròpies estructurantes especÃfiques i singulars.
3ª. La determinació fiscal de recursos i l'obtenció de suports per al desenvolupament econòmic. 4ª. La defensa i intervenció singular de les nacions sense Estat en la Unió Europea.
Al respecto, les caracterÃstiques del Règim espanyol eren i són clares:
1ª. L'única sobirania nacional reconeguda, existent i actuante és l'espanyola.
2ª. Digui el que diguin la Constitució (arts. 148 i 149), els estatuts vigents i la doctrina jurÃdica a l'ús, no hi ha competències exclusives nacionals -encara que aixà les hi denominin- sinó competències compartides o concorrents en divers grau i nivell (legislatiu, reglamentari, etc), sempre baix ultima supervisió i control estatal. La continuïtat dels ministeris estatals d'Educació, Sanitat, Agricultura, Medi ambient o Cultura -entre uns altres- una vegada conclòs el procés de transferències de gestió a les institucions autonòmiques, és un signe que va més enllà del formal i respon a aquesta naturalesa i funcionament real del Règim espanyol. Les reserves constitucionals expresses més les indefinides potestats derivades recollides en les cridades lleis estatals de bases fan que no existeixi camp algun d'actuació on pugui afirmar-se que una Comunitat Autònoma pugui adoptar una polÃtica global realment pròpia, diferent i alternativa a l'espanyola, constricción que vigila el Tribunal Constitucional espanyol. El poder de les comunitats autònomes se cenyeix en conclusió ultima al desenvolupament, adaptació i execució d'allò prèviament acceptat i compatible per l'ordre polÃtic espanyol.
3ª. El Règim espanyol reconeix una fiscalitat privilegiada a les comunitats autònomes d'Euskadi i Navarra, que disposen d'un sistema propi pel qual tenen capacitat normativa i recaudatoria, contribuint al Tresor espanyol amb una quota global pactada habitualment infravalorada. AL fil de les polÃtiques neoliberals posades en practica pels Governs espanyols de UCD, PSOE i PP, la fiscalitat espanyola ha anat fent-se cada vegada més regressiva, carregant sobre impostos indirectes i les rendes del treball el gruix de la recaptació, permetent el frau fiscal i acumulant exempcions a les empreses. La redistribució territorial de recursos -unida a la distribució vigent de competències- encara que ha mantingut l'estabilitat polÃtica i social, ha estat dissenyada expressament per a mantenir la desigualtat històrica heretada entre les diverses nacions de l'Estat espanyol, en perjudici singular d'Andalusia.
4º. La integració de l'Estat espanyol en la Unió Europea ha suposat la introducció d'un nou ens incontrolat determinador de polÃtiques que ha rebut no només una delegació de Sobirania per part de l'Estat espanyol sinó també sostret competències de desenvolupament de les Comunitats Autònomes -inicialment adjudicades al seu à mbit de decisió- que han passat a convertir-se en competències d'execució i gestió de polÃtiques decidides a Brussel·les, sense capacitat alguna d'intervenció efectiva per la seva banda al no ser Estats nacionals membres. La naturalesa capitalista neoliberal de la Unió Europea ha implicat un increment qualitatiu de la desigualtat estratègica dintre de l'Estat espanyol que, com és lògic, cosina en la seva actuació quotidiana en la UE, la defensa dels seus interessos industrials -encara que sigui en una posició subordinada- en perjudici dels agraris, coincidint amb la dinà mica pròpia de la Unión i les prioritats dels imperialismes centrals de la UE; tot la qual cosa també reverteix estructuralment en perjudici d'Andalusia (malgrat l'aparent i provisional imatge de compensació derivada dels Fons Europeus).
LES RESPOSTES PLANTEJADES.
Il Pla Ibarretxe
Il Pla Ibarretxe(9) afirmava una sobirania nacional originà ria basca, encara que autolimitada. D'aquesta premissa polÃtica i conceptual extreia la base per a modificar els termes de vinculació d'Euskadi en relació a l'Estat espanyol. Per al que aquà ens interessa, el Pla alterava el federalisme cooperatiu i d'execució vigent trasmutándolo en un federalisme dual, de nÃtida separació d'esferes competencials entre Euskadi i l'Estat espanyol.
La regulació recollida en les seves arts. 42, 43, 44 i 45 definia una delimitació vertical completa de competències en forma de "polÃtiques publiques" clara i totalment adscrites a Euskadi en el legislatiu, reglamentari i executiu, salvo en aquelles matèries que Euskadi admetia deixar voluntà riament reservades a l'Estat espanyol. Encara que per una opció polÃtica del PNB, el Pla deixava a l'Estat espanyol la potestat legislativa en matèries penal, processal, mercantil i civil -en tots els casos, amb reserves basques- articulava un sistema judicial propi només coordinat en la cúspide amb el sistema judicial espanyol. Mantenia a més el sistema de Concert econòmic i pretenia resoldre el problema de la relació amb la UE a través d'una presència directa en els òrgans europeus grà cies a la conversió de les delegacions espanyoles en mixtes basc-espanyoles, encara que sense aclarir com resoldre els casos de disparitat de criteris. En resum, suposava una actualització de l'estatus de privilegi basc encara que amb el factor polÃtic positiu de comportar un qüestionament, si més no parcial, de la sobirania espanyola.
El Pla López
Frendeixi al Pla Ibarretxe, el PSOE basc va presentar el cridat Pla López(10), elaborat sota l'adreça de Guevara, un tránsfuga antic dirigent del PNB. No és una mica casual que la seva infraestructura analÃtica i propositiva estigués sustentada en treballs previs elaborats a Catalunya amb la participació de PSOE, CIU, ERC i ICV -coneguda en conjunt com "via catalana"- i que sortÃs a la superfÃcie precisament per a oposar-lo al Pla Ibarretxe, primer com barricada artillada i després com espai de confluència i reacomodo cara al PNB.
Aquesta proposta del PSOE basc partia de la Sobirania Nacional espanyola i mantenia la transversalitat i preeminència de les potestats espanyoles i el carà cter derivat de les basques. No obstant això i encara en aquest context, intentava també atenuar la imatge d'intromissió espanyola preservant l'autonomia basca mitjançant l'ús de diversos mecanismes:
1º. El cridat 'blindatge de competències', és a dir, la proposta d'una nova enumeració més detallada i minuciosa de les competències de desenvolupament i gestió adscrites a la comunitat autònoma, de manera que no poguessin ser després furtades en la quotidianitat per lleis de bases estatals.
2º. El recurs a la transferència de gestió de competències executives estatals a la comunitat autònoma mitjançant la utilització del art 150.2 de la Constitució espanyola.
3º. La reforma de diverses lleis estatals de manera que poguessin fer-se buit en diversos òrgans de l'Estat a representants designats per la Comunitat autònoma.
4º. La descentralització del sistema judicial espanyol deixant al tribunal superior de justÃcia de la comunitat autònoma la funció de resoldre recursos coronant habitualment la rutina judicial, això sÃ, sota la vigilà ncia ultima del Tribunal Suprem espanyol, justificada sota la necessitat de mantenir "la uniformitat de doctrina".
5º. En relació a la Unió Europea, instaurar algunes formules de consulta, coordinació i presència directa basca, encara que tampoc resolia la qüestió de la presa de decisions finals.
6º. Disposant ja del Concert econòmic no tenia perquè reivindicar-lo, però encara aixà el PSOE basc proposava que la comunitat autònoma pogués codeterminar les inversions estatals a Euskadi i a més -el que és més significatiu- de manera que es quedarà invertit a Euskadi tot l'allà recaptat, va cabre inclòs, donant lloc a una situació de transferència zero d'Euskadi a la resta de l'Estat espanyol.
Il projecte del Tripartitt CatalÃ
Il projecte del Tripartitt Català -aliança del PSOE amb ERC- coincideix en filosofia, interessos i propostes a les recollides en el Pla López del PSOE basc; desenvolupades en forma exhaustiva.
Com la seva hijastro basc-espanyol, està elaborat sota l'hegemonia polÃtica del PSOE; perquè és Maragall qui lidera, administra i traduïx a polÃtica els previs treballs arbitristas de ERC. També com el seu homologo basc-espanyol pretén com objectiu estratègic central integrar i anul·lar les pressions nacionalistes -en aquest cas, les quals s'encarnen en ERC- desactivant a llarg termini dinà miques independentistes en canvi d'aplicar una versió catalana del model de "Espanya Plural", és a dir, manteniment de la españolidad, de la Sobirania espanyola i de la preeminència espanyola però des de l'acceptació i empara d'una situació de privilegi econòmic per a Catalunya i especialment per a la seva burgesia, que les preservi dels manejos cortesanos i arbitrarietats madrilenyes i augmenti addicionalment els marges de gestió pròpia a Catalunya de l'ordre polÃtic i social espanyol.
Tot això ha estat possible a partir de la decisió de ERC d'intentar suplantar a CIU com marca posibilista del nacionalisme català , optant per l'aliança amb el PSOE a partir del manteniment d'una visió que reduïx -i a més vol reduir- l'escenari nacional en l'Estat espanyol a tres realitats i mitja: Catalunya, Euskadi, Espanya (i GalÃcia, com afegit) per raons tant internes a Catalunya -el problema dels andalusos catalans- com externes: la dificultat objectiva de conciliar les seves prioritats i les quals poguessin emanar de nacions empobrides com Andalusia, a les quals no reconeix en la practica.
Las vicissituds de l'elaboració estatutà ria catalana, especialment quant a la polèmica sobre la protecció i delimitació de les seves competències pretendidamente exclusives i sobre la seva constitucionalitat o no -la gresca sobre el seu carà cter o no "excloent"- s'expliquen a la llum de les tensions pròpies d'aquesta aliança entre una força catalana i altra amb projecció espanyola i responen a les seves limitis intrinsecos.
Encara que el projecte reculli algun avanç en la igualación de drets de la llengua catalana en relació al fins a ara dominant castellà i no siguin en absolut menyspreables alguns espais de gestió nous que es pretén mercadear -per exemple, el control executiu català de les competències espanyoles sobre fronteres i règim d'estrangeria o el transvasament a la Generalitat del control decisori sobre el repartiment i adjudicació de totes les subvencions, que estan a distà ncia sideral del proposat fins a ara a Andalusia- les estirades mútues entre els dos protagonistes del projecte -PSOE més el seu monaguillo ICV-EUiA per una banda i ERC d'una altra- han estat i estan relacionats amb el seu nucli polÃtic reconegut que és la qüestió del finançament, que serà la qual determini fonamentalment l'èxit o fracà s de l'operació.
La qüestió del finançament
So marc general està determinat per la manca de Concert econòmic -reservat constitucionalment per Espanya per a les dues comunitats basques- i conseqüentment per la recerca de formules especÃfiques que permetin a Catalunya acostar-se a aquesta situació ja explÃcitament reconeguda a Barcelona com un greuge comparatiu en relació a Euskadi, avalada en dades reals sobre els substancials avantatges comptants i sonantes obtingudes pels bascos en relació a la resta (Catalunya, inclosa).
Ha estat prèviament preparada per una campanya perllongada entorn del que es coneix com ‘balança fiscal' o ‘expoli català ', és a dir, denunciar que Catalunya transfereix més recursos fiscals dels quals es queda per a reclamar a continuació posar topalls i reduir o eliminar definitivament aquestes transferències, aplicant el model europeu. Aquesta campanya s'ha desenvolupat a Catalunya sense que ningú fes referència o recordés allà els drets nacionals andalusos i qui l'han qüestionat ho han fet, en tot cas, com mostra d'oposició interna a la instauració d'una solidaritat catalana interclasista.
Aixà s'ha imposat en el debat polÃtic català el que no és altra cosa que una manipulació general sostinguda en una successió de mixtificaciones:
1ª. Oblidar-se convenientment de tota la història prèvia de les relacions econòmiques inter-territorials -incloses les fiscals- en l'Estat espanyol i del seu paper, per exemple, en la gestació del desenvolupament català i el subdesenvolupament andalús.
2ª. Reduir encara avui aquestes relacions exclusivament al fiscal i vendre com solidaritat el que és devolució.
3ª. Assumir el règim fiscal neo-liberal i regressiu actual -que inclou el control espanyol sobre l'impost de societats- i el marc espanyol com únic referent possible i per tant projectar la captació de recursos a partir de les seves premisses i prioritats socials reaccionà ries.
Evidentment, el que s'ha dit -vist des d'una perspectiva independentista andalusa- no lleva gens al dret de Catalunya -o qualsevol altra nació- a ésser tot el 'egoista' o 'solidà ria' que lliurement decideixi ser... una vegada que aquestes decisions sobre devolucions de recursos no afectin directa o indirectament a Andalusia, és a dir, que una o altra nació siguem ja independent d'Espanya o que Espanya compensi en forma satisfactòria i paral·lela a Andalusia pels seus hipotètics acords amb Catalunya -o qualsevol altra nació-. Entretant, la situació general, l'aplicació dels criteris inicialment exposats i per si això fora poc, el suport de ERC al PSOE a Espanya, ens donen ple dret als independentistes andalusos per a denunciar legÃtimament i oposar-nos al model del Tripartitt català i propugnar el seu fracà s.
Il problema polÃtic ara existent referent a això entre PSOE i ERC deriva de la seva diferent posició i à mbit: ERC necessita evidenciar que ha aconseguit una situació de privilegi tant com el PSOE camuflar-la. El PP, encara que lògicament s'oposa al Tripartitt per raons de conjuntura per a soscavar i desallotjar al PSOE, seguint la tradició espanyola de la Restauració, la II República i el franquisme ha mostrat ja -via la seva Proposta Piqué de Finançament- el seu acord amb bona part de l'ou -l'adjudicació desigual i compensatòria de recursos per a Catalunya- encara que no amb el fur.
PRIORITATS ANDALUSES
La situació andalusa no és favorable. La correlació de forces en presència i molt especialment la debilitat de l'esquerra independentista andalusa fan previsible una nova reducció d'Andalusia a la condició d'objecte i una nova estafa polÃtica contra els drets de la Nació i els interessos de la classe obrera andaluses, reproduint l'escenari de la primera elaboració estatutà ria. Les manques subjectives apuntades al principi, pesen avui encara com una llosa per a les perspectives d'Alliberament Nacional i emancipació social i per al futur de l'esquerra andalusa.
Sea com fos, és necessari primer, estendre la consciència de la importà ncia objectiva de la batalla per venir i esclarir la seva condició de resum de models en conflicte sobre el present i el futur d'Andalusia i els andalusos.
Comenzar a buscar i sumar forces per a organitzar l'oposició al nou Estatut des de la claredat polÃtica, de manera que els costos de qui finalment s'incloguin en el consens espanyol siguin els mà xims possibles i intentar que, de consumar-se el procés, el NO arribi a al seu torn tant el major numero de suports possibles com que aquests apareguin amb nÃtida tonalitat independentista, sustentats en anà lisis rigoroses i alternatives concretes; per a sembrar cara al futur.
A aquestes tasques contribuirem des de ndalucÃa Libre en la mesura de les nostres forces i possibilitats.
NOTES, Versión original, Enllaços i Documentació assequibles en el nostre lloc.
Publicat en ANDALUCIA LIBRE nº 266 - Andalusia, Reforma Estatutà ria
diumenge, 24 de juliol de 2005.
http://www.elistas.net/lista/andalucialibre/archivo/indice/241/msg/321/
NOUS ARTICLES PER A ACTUALITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LA QÚESTIÓ
- AndalucÃa Libre nº 270 - PSOE/PP contra la Nación andaluza - Puerto Rico - Escandalos
sábado, 15 de octubre de 2005
*PSOE-PP rechazan reconocer a la Nación andaluza en la Reforma estatutaria
*Parlamento andaluz rechaza modelo de financiación del proyecto de Estatuto catalán
*PSOE rechaza por segundo año consecutivo recurrir al Tribunal Constitucional la deuda histórica
http://www.elistas.net/lista/andalucialibre/archivo/indice/241/msg/331/
- AndalucÃa Libre nº 273 - Acuerdo PA/IU - Clericales - Mandel
miércoles, 9 de noviembre de 2005 2:47
*PA e IU acuerdan unidad de acción en Reforma Estatutaria
*Entrevista a Concha Caballero (IU)
['¿Hasta donde llegan las diferencias entre IU de España e IU de AndalucÃa?']
http://www.elistas.net/lista/andalucialibre/archivo/indice/241/msg/336/
- AndalucÃa Libre nº 274 - Asà está el patio: IU, PA, PSA...
jueves, 17 de noviembre de 2005
*Posiciones polÃticas de IU-AndalucÃa sobre el Proyecto de Estatuto de Cataluña
*Los andalucistas pasean su propuesta Estatutaria por Cataluña y Euskadi
-proyecto de Estatuto de AndalucÃa del Partido Andalucista
*El remate - El Andalucismo hace Turismo, AndalucÃa Libre
*El PSA verá en Jerez su Propuesta de Estatuto
*Opinión - AndalucÃa, nunca menos, Pedro Pacheco
http://www.elistas.net/lista/andalucialibre/archivo/indice/241/msg/338/
- AndalucÃa Libre nº 275 - Manifestación Nacional 4 de Diciembre - Represión
sábado, 19 de noviembre de 2005
*Crónica y Opinión - Convocatoria del 4D: Génesis de una manifestación, Pablo
[los entresijos y la trastienda de la convocatoria de manifestación]
*IU, PA, PSA y colectivos se manifestaran 4-D para que "AndalucÃa tenga un Estatuto de primera"
[Como se difunde públicamente la convocatoria hasta ahora]
*2005: El contexto polÃtico del 4-D, AndalucÃa Libre
http://www.elistas.net/lista/andalucialibre/archivo/indice/271/msg/339/
- AndalucÃa Libre nº 276 - (1) Pactos antes del 4 de Diciembre
domingo, 27 de noviembre de 2005 18:05
*Convocatoria Publica de la Manifestación del 4-D
*Declaración PolÃtica de CUT-BAI ante la manifestación del 4-D
*PSOE e IU aprueban el bloque sobre financiación en el Estatuto andaluz marcando diferencias con el Estatut catalán
*El PSOE explica el pacto estatutario
*Opiniones académicas: "Propuesta catalana y texto pactado por PSOE-IU en AndalucÃa ofrecen dos visiones opuestas"
*Asà lo ven desde Cataluña: 'La réplica andaluza al modelo catalán'
*A propósito del 4-D, Encuesta a la Sociedad Andaluza, AndalucÃa Libre
*Cataluña - El programa Oculto del PP en Cataluña
http://www.elistas.net/lista/andalucialibre/archivo/indice/271/msg/339/
- AndalucÃa Libre nº 277 - (2) Andalucia traicionada
jueves, 1 de diciembre de 2005 0:43
*Manifestación 4-D: Se acumulan las sombras, AndalucÃa Libre
*Pacto estatutario PSOE-IU: AndalucÃa traicionada, AndalucÃa Libre
*Historia del proceso autonómico andaluz
http://www.elistas.net/lista/andalucialibre/archivo/indice/271/msg/343/
- AndalucÃa Libre nº 278 - (3) '¿Andalucia tiene lo que se merece?'
domingo, 4 de diciembre de 2005 1:54
*Presentación - '¿AndalucÃa tiene lo que se merece?', AndalucÃa Libre
*Declaración: CUT-BAI ante acuerdo de financiación andaluza suscrito entre IU y PSOE, Permanente Nacional CUT-BAI
*CUT-BAI y 4D: La oportunidad perdida, AndalucÃa Libre
*IU propone 'máximo nivel de competencias' para Estatuto y acusa al PP de 'sabotaje'
*Arenas y Clavero coinciden en que la reforma andaluza debe esperar a ver qué ocurre en Cataluña y el PaÃs Vasco
*El PSOE hace su juego: Declaraciones de Chaves y Perales
*La Propuesta Nacionalista, AndalucÃa Libre
*Documentación - Enlaces
- Historia del Proceso Autonomico Andaluz
- El Regimen español, las Reformas Estatutarias y las Instituciones andaluzas
- Financiación, Desigualdad, Dependencia.
*España - Acto ultraespañolista en Madrid, PP: 'No hay más que una nación, la española'
http://www.elistas.net/lista/andalucialibre/archivo/indice/271/msg/345/
- Andalucia Libre nº 279 - La resaca del 4D
lunes, 5 de diciembre de 2005 20:04
*4D: IU y PA no querÃan "nación" en el lema de la manifestación, Javier Chaparro
[AndalucÃa Libre citada como fuente en prensa diaria de AndalucÃa]
*Unas 4.000 personas piden un Estatuto de primera, Isabel Pedrote
*Revista de Prensa sobre el 4D: Sur/Ideal, ABC, Córdoba, Canal Sur RTVA, Diario de Sevilla
*Video-Noticia sobre la Manifestación del 4D emitida en Canal Sur TV - Enlace
*Resaca del 4D, AndalucÃa Libre
*Foro de opinión sobre la Manifestación del 4D - Enlace
*PSOE contempla el modelo de financiación que ultima AndalucÃa como solución para Cataluña, Manuel Marin
*Opinión - PSOE-IU, Un acuerdo contra el Desmarque, Antonio Yelamo
http://www.elistas.net/lista/andalucialibre/archivo/indice/271/msg/346/
- Andalucia Libre nº 280 - Pobreza - SOC pide solidaridad - Balances 4D
martes, 13 de diciembre de 2005 4:29
*El PSOE, el modelo de financiación y las negociaciones estatutarias en AndalucÃa y Cataluña
*Balances del 4 de Diciembre
- 4D Reivindicativo y solidario, PSA
- La manifestación del 4D fue un exito, CUT-BAI
http://www.elistas.net/lista/andalucialibre/archivo/indice/271/msg/347/
ANDALUCIA LIBRE
Sitio: http://www.andalucialibre.tk
Alta: andalucialibre-alta ARROBA eListas.net
INDEPENDENCIA – REPUBLICA - SOCIALISMO |
Mira també:
http://www.andalucialibre.tk
|
This work is in the public domain |
|
|
