|
|
|
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió |
|
Audiència Nacional, un camp de mines per desactivar
|
|
|
per espectador |
31 gen 2006
|
|
|
AUDIÈNCIA NACIONAL: UN CAMP DE MINES PER DESACTIVAR
En menys d'una setmana, i mentre la jutgessa de l'Audiència Nacional espanyola Ã?ngela Murillo té suspès fins al 30 de gener el judici pel macrosumari 18/98 –en què 59 ciutadans bascos arrisquen penes d'entre 10 i 70 anys de presó per ser d'esquerres i abertzales–, perquè les defenses tinguin accés a centenars de documents utilitzats en la instrucció i que fins ara no havien pogut consultar, dues decisions de la mateixa Audiència Nacional evidencien una vegada més fins quin punt aquest tribunal especial és un dels principals obstacles per avançar per camins democrà tics en la resolució de les crisis nacionals que afecten el Regne d'Espanya. Ni els papers espoliats com a botà de guerra pels militarots feixistes a Catalunya i les seves institucions democrà tiques el 1939 han pogut tornar amb normalitat, trenta anys després de la mort del dictador, tot i l'empara d'una llei espanyola que va costar mans i mà nigues aprovar, i estan retinguts encara –ara a Madrid, amb una maniobra més que sospitosa de la ministra de Cultura que va decidir portar-los, per si de cas, a la capital del Regne, i no tornar-los directament com calia esperar–, ni Batasuna, un partit polÃtic cabdal per aconseguir una solució democrà tica i pacÃfica al conflicte nacional que els espanyols tenen al PaÃs Basc, ha pogut fer amb normalitat el seu Congrés a Barakaldo aquest cap de setmana. En els dos casos, ha estat decisiva la intervenció dels jutges de l'Audiència Nacional espanyola. Si RodrÃguez Zapatero vol acomplir les expectatives que ell mateix ha creat respecte d'una nova concepció de la polÃtica espanyola, haurà de desactivar la multitud de camps de mines que ell i el seu partit han contribuït a plantar al llarg d'aquests anys de transició, que no ha estat ni exemplar ni democrà tica, com els fets, tossuts, cuiden de demostrar. Un d'ells, potser dels més complexos per l'autonomia i arbitrarietat de decisió de què ha estat dotat –i el mite repetit a tort i dret de “l'autonomia del poder judicial" (quin sarcasme!)–, és l'Audiència Nacional espanyola. Cal que qui ha contribuït tan eficaçment a crear-la i enfortir-la –perpetuant amb ella el tribunal d'excepció del franquisme, anomenat d'Ordre Públic–s'apressi ara a desmantellar-la. El PSOE, avui partit majoritari a les Corts espanyoles, que té en exclusiva la responsabilitat del Govern de la monarquia, en té el deure. No només per consideracions tà ctiques, sinó per decència democrà tica L'Audiència Nacional espanyola no és només un obstacle conjuntural en aquest perÃode polÃtic concret, sinó un dels elements causants de l'aluminosi que rosega els fonaments de la democrà cia de baixa intensitat que patim des de la fi biològica del franquisme. Si de debò RodrÃguez Zapatero vol obrir una segona transició al Regne d'Espanya, ja comença a ser hora que s'aboqui a desactivar les mines amb què els servidors de la monarquia van creure que podien posar barreres infranquejables a les llibertats civils i nacionals.
Humbert Roma, periodista |
This work is in the public domain |
|
Re:Excessiva alegria pel retorn d'alguns dels 'papers'
|
|
per re: espectador |
31 gen 2006
|
L’espoli franquista s’ha començat a restituir. A poc a poc, els documents espoliats a Catalunya durant la Guerra Civil van tornant a casa. De moment, l'Arxiu Nacional de Catalunya ja custodia, des d’avui, les 500 caixes amb documents que Franco va arrabassar a la Generalitat republicana, democrà ticament constituïda. Els 'papers' de la Generalitat han arribat a quarts de nou del matà a l'Arxiu Nacional, a Sant Cugat del Vallès, després de tota la nit de viatge en dues furgonetes.
La rapidesa amb què la consellera Mieras s’ha afanyat a capitalitzar l’èxit no hauria estat possible si, durant els anys 80, amb Jordi Pujol com a president, un seguit d’historiadors catalans no haguessin viatjat fins a Salamanca i hi haguessin classificat escrupolosament els documents propietat de la Generalitat. La documentació espoliada tampoc no hagués arribat a Catalunya si la Comissió de la Dignitat no hagués reclamat una vegada i una altra el seu retorn. Potser té raó el president Maragall quan diu que en tots els afers hi ha qui fa la feina i qui es fa la foto.
Per bé que el greuge històric s’ha començat a reparar, la ingent documentació que es van endur els franquistes de partits polÃtics, sindicats, particulars i ajuntaments, aixà com tota la documentació del PaÃs Valencià i de les Illes, encara es troba a Salamanca, sense data –ni voluntat– concreta de retorn. El paÃs no pot acceptar la part pel tot. Si realment es vol parlar de restitució, s’ha de restituir la dignitat de tots els espoliats.
Aixà mateix, tal com ha destacat el president del Parlament, Ernest Benach, “no podem oblidar que encara queden per resoldre molts altres aspectes per a la recuperació de la memòria històrica. Ja seria hora que es procedÃs, d’una vegada per sempre i sense més dilacions, a l’anul·lació del consell de guerra sumarÃssim contra el president LluÃs Companys, que va ser afusellat per ser el president de tots els catalansâ€?. Han tornat alguns ‘papers’, però les ferides que la dictadura franquista va produir al poble català no estan, ni molt menys, cicatritzades. |
|
Re: Audiència Nacional, un camp de mines per desactivar
|
|
per espectador |
31 gen 2006
|
alehop
https://barcelona.indymedia.org/?category=cultures |
